Un estel fugaç explica la història d’en Pep, el fill de l’Ignasi Guerrero i l’Àgata Carreras, a qui van detectar síndrome de down i una cardiopatia en néixer. En Pep va morir als quatre mesos de vida en ser incapaç de recuperar-se després d’una intervenció complexa al cor. Set anys després, la família s’ha vist amb cor d’explicar la seva història, la mateixa història que han viscut i viuen moltes altres famílies i el personal sanitari que lluita dia a dia per la vida dels infants a les UCI neonatals.

L’Ignasi Guerrero, antic alumne de la Facultat de Ciències i Comunicació, és el codirector i protagonista del documental. Fa més de catorze anys que dirigeix projectes creatius a l’agència i productora Btcom, de la qual és soci cofundador. Per la seva banda, Arturo Méndiz, codirector i guionista, és un productor amb més de 300 premis internacionals, entre els quals hi ha una Palma d’Or a Cannes, tres Premis Goya i una nominació als Oscar.

A Un estel fugaç es realitza un viatge emocional en què l’Ignasi mira d’entendre què va passar al seu voltant, mentre l’Àgata i ell cuidaven en Pep. En aquest sentit, el documental exposa el dol d’una manera especial, des de la perspectiva de la família, anys després.

Diu l’Ignasi Guerrero que “ningú ens ha preparat per afrontar el tema de la mort”; per això creu que “és una producció necessària i essencial per reivindicar la visibilitat de les famílies que han patit aquestes situacions i el paper dels metges, metgesses, infermers i infermeres que treballen constantment a les UCI neonatals”.

El codirector i guionista del documental, Arturo Méndiz, explica que ha estat una gran oportunitat per donar visibilitat a aquestes situacions. “És molt dur parlar de la malaltia o la mort d’un nounat, però a la vegada és molt humà i ens permet veure fins a on podem arribar pels nostres fills”. En aquest sentit, el guanyador de tres Premis Goya exposa que ha estat un procés llarg, de gairebé sis anys de producció, però ha estat un camí d’aprenentatge. “El documental m’ha ajudat a ser més conscient que tothom que hagi passat per una situació similar necessita poder parlar-ne i comunicar el seu dolor”.

A la producció, hi han treballat un total de vuit antics alumnes de la Universitat: Ignasi Guerrero, Àgata Carreras, Lluis Carreras, Javi Carreras, Adrián Karpoukhina, Víctor Montilva, Pablo Gimeno i Guillem Carreras. A més a més, hi han col·laborat Arturo Méndiz i Carme Raventós, professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació, i Mariona Guerrero, coordinadora de Cuides UIC Barcelona i membre de la Càtedra WeCare.  

El documental s’ha estrenat en el marc del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona 2024 (DocsBarcelona). La 27a edició del festival té lloc del 2 al 12 de maig a diverses sales de cinema de Barcelona.