La disfunció craniomandibular (DCM) i el dolor orofacial (DO) són molt prevalents en la població general, ja que aquestes síndromes engloben un gran nombre de patologies de l’àrea craniomandibular i cervicoescapular (es pot afirmar que pràcticament el 100% de la població tindrà alguna vegada a la vida dolor orofacial). Dins de la DCM i el DO quedarien englobats com a quadres més rellevants la patologia muscular craniomandibular/cervical i de l’articulació temporomandibular (ATM), les neuropaties/neuràlgies orofacials (principalment trigèmines) i les cefalees primàries (migranya, cefalea tensional, cefalàlgies trigèmines autonòmiques). Actualment a Espanya la formació postgraduada en el camp de la DCM i DO és molt escassa i, en aquest moment, no hi ha cap postgrau universitari (ni tampoc no universitari) presencial i a temps complet en aquesta disciplina de l’odontologia.

A més, és important esmentar que la Universitat Internacional de Catalunya té entre els objectius prioritaris la recerca en totes les àrees del saber. Referent a això el Màster en Disfunció Craniomandibular i Dolor Orofacial té en curs quatre línies principals de recerca: 

• Dolor neuropàtic i neurovascular.
• Incidència de factors psicològics en l’aparició de trastorns temporomandibulars.
• Factors de creixement en DCM.
• Medicina oral del son.

Aquestes línies de recerca segueixen les tendències actuals en recerca de les institucions científiques més importants del món en el camp de la DCM i el DO. Per tant, un dels objectius d’aquest màster és estimular la curiositat científica de l’alumnat mitjançant la preparació de treballs de revisió bibliogràfica i l’elaboració i el desenvolupament d’estudis clínics en alguna d’aquestes línies de recerca.