Quatre de cada deu directius veuen les xarxes socials com una amenaça per a la seva empresa

06/03/13
Comparteix aquesta informació

Un estudi de la UIC sobre la visió estratègica de la reputació corporativa i Internet ha posat en relleu el recel de caps i tècnics a la xarxa.

Quatre de cada deu directius veuen les xarxes socials com una amenaça per a la seva empresa

Segons l'estudi, la majoria de caps i tècnics aposten per la seva empresa com a guanyadora però, alhora, els pesa un respecte considerable a les amenaces d'Internet. Gairebé quatre de cada deu directius (un 36,9 %) són molt conservadors i no confien en l'estratègia en xarxes, segons una enquesta en la qual han participat més de tres-cents CEO o directors generals, directors, caps intermedis i tècnics de la província de Barcelona.

Globalment, els enquestats se senten especialment forts a l'hora de valorar els coneixements d'Internet i estratègia corporativa de la seva organització. Els enquestats donen puntuacions més altes als directius de la pròpia empresa que als de la resta i, a més, els atribueixen l'aval de l'experiència.

En tractar l'estratègia en xarxes socials, els enquestats opinen sobre els responsables de la seva empresa i de les altres. En l'ítem d'atribució directa de coneixement ("els directius saben de què parlen"), es puntua molt més la pròpia empresa que les altres. En l'ítem de coneixement avalat per l'experiència ("Saben de què parlen i ja ho han implantat en altres organitzacions") la diferència és proporcionalment més gran. En canvi, en l'ítem de coneixement indirecte o "d'oïda" ("Saben una mica de què parlen perquè els ha arribat coneixement d'algun cas que els ha agradat") s'atribueix més a les altres empreses que a la pròpia. El mateix passa amb l'ítem de coneixement derivat de la lectura d'articles, és a dir, de fonts teòriques o divulgatives.

No obstant això, la por o el respecte cap a l'imprevist de la xarxa es percep ràpidament en observar detalls comparatius. Per exemple, preguntats sobre si els directius entenen les xarxes socials, la balança es decanta cap al sí; però, preguntats sobre si aquests mateixos directius creuen necessària una estratègia en xarxes socials, la balança es decanta cap a postures molt prudents o fins i tot cap al no. I la pregunta definitiva sobre les crisis de reputació confirma aquesta barreja de valentia però prudència alhora. En l’ítem "En cas d'un malentès o problema amb els clients, a causa del funcionament erroni d'un producte de l'empresa...", el 63,1 % tria d'acord amb les recomanacions dels experts en reputació (opció "Cal tenir una estratègia per afrontar-lo a Internet"), però un nucli considerable dels enquestats (el 36,9 % restant) és molt conservador: "És millor no ficar-se a Internet i utilitzar una estratègia en els mitjans tradicionals o el contacte directe amb els clients". Altres qüestions sobre el desenvolupament estratègic manifesten interès i necessitat de portar a la pràctica però inhibició en la decisió de fer-ho realitat.

Aquests són els primers resultats de la tesi del doctorand David López, dirigida pel doctor Guillem Bou. D'aquí a uns mesos es disposarà d'un estudi detallat sobre relacions entre les variables, els perfils, les tendències, etc. a l'hora de defensar la reputació corporativa a Internet de les empreses de Barcelona.