Xavier Escribano: ‘Bob Dylan és molt més que el Nobel’

15/12/16
Comparteix aquesta informació

Sonaven cançons de Bob Dylan mentre Xavier Escribano, professor de la Facultat d’Humanitats, traçava el perfil de Robert Allen Zimmerman, l’autèntic nom de Dylan, compositor i cantant nord-americà, que va començar a escriure cançons i a compondre-les el 1962. Més de cinquanta anys evidencien la influència d’aquest personatge, recentment guardonat amb el premi Nobel de Literatura.

Xavier Escribano: ‘Bob Dylan és molt més que el Nobel’

L’agrupació d’estudiants Paideia va convidar Escribano, que es defineix un entusiasta del cantautor, a mostrar als alumnes i professors assistents que Bob Dylan és “autor de capçalera al qual hi tornes i hi tornes fins que et moris”, tal com va afirmar. De fet, el cantant és en una gira universal interminable. La seva obra es compon de més de quaranta discos, en què el 90 % de les cançons són seves. D’aquests quaranta, tres tenen el doble disc de platí, que vol dir que se n’han fet més de 20 milions de còpies, i més de deu, el disc de platí: 10 milions de còpies. Aquestes xifres evidencien que realment “som davant d’un cantautor que ha influït en moltes persones de moltes generacions d’arreu del  món”.

Escribano va explicar el seu origen jueu, “coneix i assimila la Sagrada Escriptura”, fet que es reflecteix a les lletres d’algunes de les seves cançons. Els seus contemporanis asseguren que als inicis era com una esponja, capaç d’interioritzar les cançons que sentia. “No va comprar mai cap disc”, va dir.  Als anys 60 connecta amb la música folk perquè les seves lletres eren plenes d’històries de destí fatal; era la música dels pobres i dels desemparats. El rock sempre li va semblar que tenia unes lletres superficials.

Dylan presenta la cultura popular amb continguts d’alta literatura; les seves lletres són autèntics poemes amb referències i imatges que provenen de Dant, Homer, Petrarca, Baudelaire, etc.

El professor Escribano va convidar professors i alumnes a escoltar dues cançons, de les quals en facilità la lletra original en anglès i la traducció al català. La primera fou “A Hard Rain’s A-Gonna Fall”, del disc Freewheelin’ Bob Dylan, de 1963, i “Forever Young”, del disc Planet Waves, de 1974. Després de comentar-les va assegurar que “donar-li el Nobel, a Dylan, és contingent, és a les llistes des del 1996. Les seves lletres són himnes per a generacions. Després d’ell és difícil escriure poesia”.