Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Estructura de la Comunicació

Estructura de la Comunicació
3
10076
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Presentació

En aquesta assignatura els estudiants coneixeran com s'organitza el mercat mediàtic; s'identificaran els principals subjectes, empreses i institucions que participen en les relacions comercials i de comunicació, així com les circumstàncies polític-legals, tecnològiques, socioculturals i econòmiques que influeixen en les activitats empresarials. Aquesta realitat s'analitzarà tant des d'una perspectiva externa a les empreses de comunicació com des d'una perspectiva interna. Així, els estudiants comprendran la relació entre els factors estructurals de la indústria mediàtica i les decisions que es prenen en la gestió i organització de les empreses de comunicació.

Els continguts de l'assignatura s'estructuraran en quatre blocs. En el primer, es revisaran els principals fonaments teòrics sobre l'economia dels mitjans i l'estructura del sistema mediàtic. En els altres tres blocs, s'analitzaran amb detall les tendències que avui es donen en l'entorn extern de cadascun dels principals sectors: l'editorial, el digital i l'audiovisual. Per a cada mercat, s'analitzarà la influència que té la situació estructural en la cadena de valor de les empreses i, per tant, en les diferents activitats: la producció, la distribució, la comercialització i el consum.

Requisits previs

No n'hi ha.

Objectius

  • Entendre el funcionament de l'ecosistema mediàtic, la seva xarxa de valor i els fonaments de l'economia de l'atenció. 
  • Comprendre les singularitats dels diferents sectors mediàtics.
  • Conèixer els paramètres i mètriques clau del sector.
  • Conèixer els factors 'disruptius' de la indústria dels mitjans i els nous actors. 
  • Conèixer el mercat espanyol amb una certa profunditat (actors, audiència i entorn).
  • Conèixer els principals actors globals de la indústria dels mitjans i l'entreteniment. 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
  • 19 CE - Capacitat d'elaborar un pressupost d'un projecte periodístic
  • 20 CE - Capacitat de planificar i executar projectes periodístics
  • 23 CE - Capacitat per contextualitzar i analitzar críticament els productes de l'empresa informativa
  • 27 CE - Capacitat per entendre i treballar amb els diferents agents de la professió periodística
  • 33 CE - Coneixement i domini dels sistemes de finançament dels diferents mitjans de comunicació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els estudiants:

  1. Coneixeran els elements configuradors de les organitzacions periodístiques, així com la seva estructura econòmica.
  2. Entendran l'entorn microeconòmic i macroeconòmic en el qual es troben les empreses informatives.
  3. Desenvoluparan un esperit emprenedor i la seva capacitat de lideratge.
  4. Desenvoluparan la seva creativitat i les seves aptituds per ser innovadors en el desenvolupament de productes i projectes periodístics o de comunicació.

Continguts

1. Estructura de la comunicació: fonaments teòrics


2. Ecosistema mediàtic. Grups de comunicació i mercats

  • El mercat editorial: premsa escrita
  • El mercat audiovisual: ràdio i televisió
  • Organització dels mitjans de comunicació
  • Digitalització de la indústria mediàtica

3. La influència dels mitjans de comunicació. Poden manipular?

  • Sistemes de mitjans i sistemes polítics
  • Polítiques de comunicació. Lleis reguladores
  • Poder públic i privat: influència en l'opinió pública
  • La salut democràtica: llibertat de premsa i llibertat d'expressió?
  • Cas d'estudi. Les presons de periodistes

4. El sistema multiplataforma

  • Nous models de negoci. Creació de valor
  • Economia de l'atenció
  • Análisis de la audiencia y consumo

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Els continguts de l'assignatura s'impartiran mitjançant:

  • Classes magistrals en què s'impartiran els continguts teòrics de cada tema.
  • Exercicis en grup a classe. Focused praxis i seminaris.
  • Foment del debat i del pensament crític.
ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0.3
Meeting points: s'organitzaran punts de trobada entre personalitats del món professional, científic, àmbit internacional, etc. i els alumnes. Se'ls donarà forma de conferència, sessió de treball, tertúlia, entrevista, etc. 0.6
Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0.6
Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 1.5

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



-Primera i segona convocatòria:
  • Participació i actitud a classe: 10%
  • Treball individual i col·lectiu 40%
  • Examen: 50%
  -Altres convocatòries. Examen final: 100%

 

IMPORTANT:

-S'aplicarà la normativa ortogràfica de la UIC a tots els treballs i exàmens. Sense excepcions.

-El plagi en qualsevol de les activitats avaluables suposarà el suspens automàtic de l'assignatura.

Bibliografia i recursos

ALMIRON, N. (2011). Estructura de propiedad y composición de los consejos de administración de los principales grupos de comunicación europeos en 2009. Observatorio (OBS*) Journal, vol.5 - nº1 (2011), 227-244.

BAS et al. (2011). Políticas de comunicación y protección del pluralismo en la Unión Europea y Estados Unidos. Comunicación y Sociedad, 24(2), 41-75.

BUSTAMANTE, Enrique (coord.) (2003) Hacia un nuevo sistema mundial de comunicación. Las industrias culturales en la era digital. Barcelona: Gedisa.

CASTELLS, M. (1998). La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid, Alianza Editorial, v.3.

DOYLE, G. (2002). Understanding media economics. London: SAGE Publications.

HALLIN, D.C. y MANCINI, P. (2004). Comparing media systems. Three models of Media and Politics. Cambridge: Cambridge University Press.

HORCKHEIMER, M. i ADORNO, T.W. (2007): Dialéctica de la Ilustración. Madrid: Trotta.

MATTELART, A. (2002). Historia de la sociedad de la información. Barcelona: Paidos.

MEDINA, M. (2011, 2002). Estructura y gestión de empresas audiovisuales. Navarra: EUNSA.

McQUAIL, D. y DEUZE, M. (2020). McQuails' Media and Mass Communication Theory. SAGE.

NIETO, A.; IGLESIAS, F. (2000). Empresa Informativa. Barcelona: Ariel.

PÉREZ-LATRE, F.J., SÁNCHEZ-TABERNERO, A. (2012). Innovación en los medios. La ruta del cambio. Pamplona: Eunsa.

PICARD, R. (2011). The economics and financing of media companies. New York: Forham University Press.

SÁNCHEZ-TABERNERO, A (2003). Estructura y actividades de las empresas de comunicación, en BEL-MALLÉN, I. y CORREDOIRO, L.  Derecho de la información.