Universitat Internacional de Catalunya

Sociologia II: Sociologia de la Familia

Sociologia II: Sociologia de la Familia
6
10601
2
Primer semestre
FB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Dr. CAMPS BANSELL, Jaime - jaumecamps@uic.es

Recorda que el professor està disponible per fer tutories, atendre dubtes, suggeriments, etc. Però convé quedar anticipadament per e-mail:

 

Grup Català: 

jaumecamps@uic.cat

 

Grup Anglès:

mgraug@uic.cat

Presentació

La persona humana és essencialment un “ésser familiar”. La pràctica reflexiva sobre la família és necessària i fonamental pels professionals de l’educació.

La complexitat social que ens envolta i la dinàmica de canvi que cada vegada és més present en el nostre entorn, requereix donar respostes noves als interrogants que sovint apareixen i prendre decisions davant els reptes que reclama la família en el nou escenari social.

En la comunitat educativa es detecten necessitats i mancances envers el coneixements dels contextos familiars. Als mestres se’ls demana que eduquin i formin els alumnes; aquesta tasca s’optimitzarà si adquireixen les competències adients per reconèixer en cada situació la realitat familiar del seu alumnat.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-28 - Crear i mantenir llaços de comunicació amb les famílies per incidir eficaçment en el procés educatiu.
  • CEM-29 - Conèixer i saber exercir les funcions de tutor i orientador en relació amb l'educació familiar.
  • CEM-30 - Promoure i col·laborar en accions dins i fora de l'escola, organitzades per famílies, ajuntaments i altres institucions, amb incidència en la formació ciutadana.
  • CEM-31 - Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevants de la societat actual que afecten l'educació familiar i escolar: impacte social i educatiu dels llenguatges audiovisuals i de les pantalles; canvis en les relacions de gènere i intergeneracionals; multiculturalitat i interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible.
  • CEM-32 - Conèixer l'evolució històrica de la família, els diferents tipus de família, d'estils de vida i d'educació en el context familiar.
  • CET-1 - Responsabilitat interpersonal: ser conscient de l'actuació professional i de la influència en l'alumnat. Tenir habilitats i coneixements per gestionar els processos de grup i la comunicació per tal d'aconseguir una bona col·laboració amb i entre l'alumnat.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-4 - responsabilitat organitzativa: tenir un coneixement i unes habilitats organitzatives suficients per crear un clima de treball agradable a les seves classes i a la classe: organitzat, ordenat i centrat en tots els aspectes, amb ell mateix i amb els companys, i per damunt de tot, és clar, amb l'alumnat. i aconseguir tot això d'una manera professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-6 - Col·laboració amb l'entorn professional de l'escola: tenir els coneixements i les habilitats suficients per establir una bona col·laboració amb les persones i les institucions dedicades al benestar infantil o que pertanyen a l'entorn professional de l'escola.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-07 - Conèixer els elements que conformen el pensament crític, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-08 - Conèixer els elements que conformen el pensament reflexiu, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Identifica i classifica els sistemes de parentiu i les diferents variacions i formes de la família al llarg de la història

  2. Defineix i contrasta els diferents conceptes de matrimoni i família en l'actualitat

  3. Coneix i valora l'incidència del món del treball dels pares en la vida familiar.

  4. Argumenta la relació entre família i treball en el pas de la família com unitat de producció a la familia com unitat de consum

  5. Descobreix i valora la incidència de determinades polítiques familiars en els resultats escolars

  6. Argumenta i valora la relació (positiva o negativa) entre aquests dos elements: mitjans de comunicació i educació

  7. Maneja i utilitza els continguts dels mitjans de comunicació com recursos didàctics en les diferents matèries i situacions educatives

  8. Descobreix, coneix i aplica les eines d'anàlisi crítica per a desentranyar els missatges dels mitjans de comunicació

  9. Coneix i classifica la realitat de l'ús dels mitjans de comunicació a les llars familiars i valora i argumenta els límits de l’esmentat ús d'aquests mitjans amb vista al millor desenvolupament dels alumnes a la família, l’escolar i la societat

  10. Defineix i enquadra el concepte de tutoria i orientació familiar i valora el seu paper en els resultats del quefer educatiu

  11. Comprèn la relació entre les habilitats parentals i les habilitats del professor a l'aula.

  12. Coneix, comprèn, classifica i assaja les diferents tècniques d'acció tutorial possibles tant amb pares com amb alumnes.

  13. Identifica els trets fonamentals que han de regir la coordinació de l'acció tutorial en una escola per tal de promoure la major atenció personalitzada d'alumnes i pares.

Continguts

T. 1 Matrimoni i família. Enfoc sistèmic de la familia. Família sostenible

T. 2 El treball i la família: Conciliació de la vida laboral i familiar

T. 3 Educació, legislació i familia

T. 4 La sociologia de la família. Polítiques familiars i polítiques educatives familiars.

T. 5  Educació, comunicació i mitjans de comunicació: informació i lleure.

T. 6  Els mitjans de comunicació com eix transversal de l’educació: família i escola

T. 7/8 L’ús dels mitjans de comunicació a l’escola: activitats d’anàlisi crític dels mitjans de comunicació

T. 9  El lleure familiar i mitjans de comunicació

T. 10 Mediació familiar i mitjans de comunicació

T. 11 Addiccions als mitjans de comunicació

T. 12 Orientació i tutoria

T. 13 Estils i habilitats parentals: autoritari, autoritzat, permissiu, negligent

T. 14 Tècniques i instruments de l’acció tutorial

T. 15/16 Organització de l’acció tutorial: Planificació i programació

T. 17  Coneixements de les pràctiques educatives familiars i tutoria

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



COMPETÈNCIESMETODOLOGIAACTIVITAT FORMATIVA
CEM-28 CEM-29 CEM-30 CEM-31 CEM-32 CET-1 CET-2 CET-3 CET-4 CET-6 CG-02 CG-07 CG-08 Aprenentatge basat en problemes
Aprenentatge orientat a projectes
Estudi de casos
Mètode expositiu / lliçó magistral
Classes pràctiques
Classes teòriques
Estudi i treball individual / autònom
Pràctiques externes

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Grup Català

PERCENTATGES AVALUACIÓ:

  • 1ª prova (tema 1 + la primera lectura):                    15%
  • 2ª prova (temes 1, 2, 3 + les 3 primeres lectures):    25%
  • 3ª prova (final) (tota la matèria i lectures del curs):    40%
  • Acticvitat de curs (presentació article):                      10%
  • Altres activitats i participació a classe:                       10%

L'avaluació es farà:

> Amb tres proves, que inclouen tota la materia del curs i lectures obligatòries donades fins aquell moment. La 3ª prova es farà la setmana d'examens.

> Una activitat de curs (presentació oral i escrita d'un article)

> Activitats de classe: pactivitats curtes d'aula, participació...

> Les actituds (saber ser i saber estar, participació a classe, etc.) es donen per suposades; en cas que un alumne manifesti actituds negatives (parlar a classe, falta de coherència entre el que es diu i es fa, plagi al treball, copiar a les proves, incomplir els compromisos, etc.), aquestes poden fer que el professor tregui fins a 5 punts de la nota final (proves més treball) en funció de la gravetat. No cal dir que el plagi al treball o la còpia a les proves suposa una falta molt greu.

> En els treballs escrits d'un màxim de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta si es tracta d'un treball a mà, i 0.3 si s'ha escrit amb un ordinador.
En els treballs escrits de més de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta, ja sigui a mà o amb ordinador.
El límit de descompte és de 2 punts com a màxim.

Els alumnes que suspenguin l'assignatura en 1ª convocatòria, parlaran amb el professor per tal que els personalitzi les condicions de la 2ª convocatòria i els orienti i els concreti els aspectes que no han superat i han de presentar; altrament, hauran d'examinar-se de tota la matèria i activitats. Els alumnes No Presentats, han de procurar presentar els treballs i activitats, i fer l'examen que inclourà tota la matèria.

 

Grup bilingüe (Anglès)

PERCENTATGES AVALUACIÓ:

  • Avaluació Continua                             50%
    • Participació                     20%
    • Activitats                        20%
    • Individual paper              10%
  • Porfoli                                                10%
  • Examen                                              40%
    • Examen parcial                15%
    • Examen final                   25%
    • (Mínim 4/10)

Per obtenir MH a Sociologia de la Família:

cal la concurrència de les següents condicions mínimes:

1. S’ha d’obtenir una nota de 9 o superior a l’assignatura. 

2. Complir amb els requisits que marca la universitat, entre els quals hi ha una limitació en el número de MH que es poden atorgar; si fos el cas, s’assignaran tenint en compte -en primer lloc- la nota global de l’assignatura, i -en segon lloc- si encara hi hagués empat, la nota del treball de curs. 

--

Qualsevol plagi, còpia d’un company, frau en una activitat avaluadora o falsificació d’un document serà considerat un acte greu contra la dignitat de la persona i la de la professió docent. Si no hi ha eximents, com podria ser una clara involuntarietat, el plagi és motiu suficient per considerar l’assignatura com a no aprovada.

Bibliografia i recursos

  • Aller Floreancig, T. (2010). Hacia el buen trato a la infancia: Parentalidad positiva, competencia parental y prevención del maltrato infantil. Papeles salmantinos de educación.
  • Álvarez Blanco, L. (2019). Modelos teóricos de la implicación familiar: responsabilidades compartidas entre centros educativos, familias y comunidad. Aula abierta.
  • Bernal Martínez de Soria, A.,  (2016). La identidad de la familia: un reto educativo. Perspectiva Educacional, Formación de Profesores, 55(1), 114-128. 
  • Bringué, X. y Sádaba, Ch.(coords.)(2009). Nacidos digitales: una generación frente a las pantallas. Rialp.
  • Cadahia, J. Los derechos de la familia en la sociedad. Palabra.
  • Cardus i Ros, S. (2000). El desconcert de l'educació : les claus per entendre el paper de la família, l'escola, els adolescents, els valors, la televisió i la incertesa del futur La Campana.
  • Ceballos López, N., & Saiz Linares, Á. (2019). La acción tutorial como escenario de colaboración familia-escuela. REOP. 30(2), 28 – 45.
  • Ceriotti Migliarese, M. (2019). La familia imperfecta: Cómo convertir los problemas en retos. Ediciones Rialp, S.A.
  • Ignasi De-Bofarull, Anna Carballo-Marquez, Maria Rosa Buxarrais (2018). Early Childhood Neglect, Toxic Stress, and Neurodevelopment. Educationis Momentum. 4(1), 79-104. https://doi.org/10.36901/em.v4i1.185
  • D’Agostino, F.. (1999). Una filosofia della famiglia. Giuffrè
  • Donati, P. (2003). Manual de sociología de la familia. Eunsa.
  • Epstein, J. L. (2018). School, Family, and Community Partnerships: Preparing Educators and Improving Schools. (n.p.): Taylor & Francis.
  • Fernández, F. X. A., Rodicio, C. I. F., & Domínguez, M. D. C. P. (2015). La familia y la intervención preventiva socioeducativa: hacia la identificación del maltrato infantil. Hekademos: revista educativa digital, (17), 31-41.
  • Giró, J., & Andrés, S. (2016). Las actitudes del profesorado hacia la participación de las familias en la escuela. M. Gaio, M.; L. Lima; B. Dionisio y Abrantes, P.(Eds.) A Educaçao na Europa do Sul.
  • Grau Grau, M., las Heras Maestro, M., & Riley Bowles, H. (2022). Engaged fatherhood for men, families and gender equality: healthcare, social policy, and work perspectives (p. 325). Springer Nature.
  • Lesthaeghe, R. (2014). The second demographic transition: A concise overview of its development. Proceedings of the National Academy of Sciences, 111(51), 18112-18115
  • Luri, G. (2017). Elogio de las familias sensatamente imperfectas. Ariel.  Hi ha exemplars en paper a biblioteca. També accessible en format digital a: https://uic.odilotk.es/
  • Martin López, E. (2000). Familia y sociedad. Una introducción a la sociologia de la familia. Rialp.
  • Martín López, E. (1993). Textos de sociología de la familia. Una relectura de los clásicos (Linton, Tönnies, Weber y Simmel). Rialp.
  • Martínez Alcalde, L. (2021). La otra conciliación: cuidar a los hijos y cuidar a los amigos. Aceprensa.
  • Pérez Adán, J. (2024). Repensar la família. EUNSA.
  • Sarramona López, J., & Rodríguez Neira, T. (2010). Participación y calidad de la educación. Aula abierta.
  • Vila, R., Greco, A. M., Loinaz, I., & Pereda, N. (2019). El profesorado español ante el maltrato infantil. Estudio piloto sobre variables que influyen en la detección de menores en riesgo. Revista Española de Investigación Criminológica, 17, 1-25.
  • Waldinger, R., & Schulz, M. (2023). The Good Life: Lessons from the World's Longest Scientific Study of Happiness. Simon and Schuster.

Material didàctic


Versió per imprimir