Universitat Internacional de Catalunya
Cultura Contemporània
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
A determinar amb cada professor ja sigui per mitjà del correu electrònic com presencialment a l'aula.
Presentació
Seguint l’itinerari de cultures (clàssica, medieval, moderna) que traça el Grau en Humanitats, l’assignatura de Cultura Contemporània esdevé l’últim esglaó per a la comprensió global i cohesionada de les principals realitats històriques, literàries, filosòfiques i artístiques que es produeixen en l’anomenat període contemporani, probablement el més complex i heterogeni que s’hagi donat en la història de la humanitat. El curs aportarà a l’alumne algunes claus interpretatives dels diversos aspectes culturals que conformen un període en el temps que com a mínim s’establiria des dels inicis del segle XIX i arribaria fins als nostres dies.
Requisits previs
Malgrat que no es requereix cap coneixement específic previ per a cursar l’assignatura, és aconsellable haver realitzat l’itinerari cronològic de les diferents cultures que es donen en el grau (cultura clàssica, medieval i moderna).
Objectius
- Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura contemporània a l’Europa Occidental.
- Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals del segle XIX i del segle XX.
- Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN02 - L’alumnat serà capaç d’identificar models i polítiques propis de diferents cultures i grups migratoris, així com dels seus contextos històrics.
- CP05 - L’estudiantat serà capaç d’analitzar les estructures socioculturals, històriques i artístiques, des del respecte pels drets fonamentals d’igualtat entre homes i dones, utilitzant un llenguatge que eviti l’androcentrisme i els estereotips.
- HB03 - L’estudiantat serà capaç de desenvolupar la comprensió i l’expressió d’idees i arguments coherentment de forma oral i escrita.
- HB04 - ’estudiantat serà capaç de desenvolupar la capacitat d’anàlisi, síntesi i pensament crític.
- HB05 - L’estudiantat serà capaç de proposar la resolució de problemes a partir de l’elaboració de judicis argumentats.
- HB08 - L’estudiantat serà capaç d’investigar sobre les diferents disciplines humanístiques a partir de l’anàlisi i el contrast de la informació pertinent.
- HB11 - L’alumnat serà capaç d’analitzar críticament les manifestacions culturals i artístiques, a partir de la comprensió del seu context històric, per al desenvolupament d’una perspectiva intercultural i una comprensió profunda del món contemporani.
- HB12 - L’estudiantat serà capaç d’aplicar de forma adequada i efectiva els mètodes i tècniques específics de diferents disciplines de les ciències humanes en la resolució de problemes i l’elaboració d’arguments crítics i fonamentats.
- HB13 - L’estudiantat serà capaç de relacionar, a partir de la seva prèvia interpretació, dades derivades de les observacions amb les teories adequades.
- HB17 - L’estudiantat serà capaç d’utilitzar instruments de recopilació de dades amb alta capacitat d’autonomia, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxiu, fonts documentals, referències electròniques i altres recursos.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
En acabar el curs l’alumne haurà de ser capaç de:
- Assimilar conceptes clau de l’estudi de la cultura contemporània i analitzar críticament les circumstàncies en què aquesta s'inscriu.
- Contextualitzar i situar fenòmens culturals rellevants i a relacionar-los amb la seva dimensió social i política.
- Relacionar conceptes de forma transversal i multidisciplinària.
- Aplicar i transferir conceptes teòrics i/o abstractes a situacions reals
- Llegir i analitzar amb profunditat textos i articles vinculats a temes d’actualitat cultural
- Redactar textos narratius i descriptius
- Sistematitzar dades i/o informació heterogènia
- Aplicar coneixements teòrics en analisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom.
- Conèixer i seleccionar documentació específica sobre l'estudi de la cultura contemporània.
Continguts
HISTÒRIA:
1. Introducció a l'Antic Règim
2. La Revolució Anglesa
3. La Revolució Francesa
4. La Revolució Americana
5. Època napoleònica, Restauració i Revolucions Burgeses
6. Nacionalismes i Socialismes
7. Imperialisme i Colonialisme
8. Primera Guerra Mundial i Revolució Russa
9. Període d'Entreguerres i Segona Guerra Mundial
10. Guerra Freda, Descolonització i Construcció europea
LITERATURA:
1. El segle de la Il·lustració literària
1.1. El Barroc
1.2. El Neoclassicisme
2. Estètica i ideologia del Romanticisme
2.1. Articles de costums
2.2. Novel·la històrica i novel·la gòtica
2.3 Poesia i teatre romàntics
3. Novel·la realista i naturalista
4. El simbolisme
5. El modernisme
6. El naixement de les avantguardes literàries
7. L'existencialisme
8. Noves direccions en la literatura del segle XX
ART:
1. Neoclassicisme
2. Romanticisme
3. Goya
4. Realisme
5. Impressionisme
6. Postimpressionisme
7. Simbolisme
8. Visita al MNAC (secció d'Art Modern)
9. Visita a la Barcelona d'època moderna (arquitectura neoclàssica, historicista i eclèctica).
FILOSOFIA:
1. El pensament modern i les seves conseqüències culturals: Il·lustració i Romanticisme.
2. L’idealisme hegelià. Dialèctica i Aufhebung consumada de l’esperit.
3. Comte i el positivisme
4. L’impuls dels mestres de la sospita:
a) F. Nietzsche. Nihilisme i transmutació de valors.
b) K. Marx. Materialisme i alienació.
c) S. Freud. L’inconscient i la psicoanàlisi.
5. Husserl i Scheler. Les aportacions de la fenomenologia
6, Heidegger: Dasein i analítica existencial
7. Hannah Arendt i la condició humana
8. Wittgenstein. Gir lingüístic i límits del llenguatge.
9. Adorno i Horckheimer. Dialèctica de la Il·lustració i crítica de la raó instrumental
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’assignatura combinarà sessions magistrals en les que els professors exposaran idees i conceptes indispensables per a l'estudi de la cultura contemporània, sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi d’obres i productes culturals i sessions de col·loqui o debat que facilitin el diàleg i el contrast d'opinions respecte als temes tractats.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La qualificació final de l’assignatura s’establirà com a resultat de la mitjana ponderada de les quatre parts de l’assignatura. En funció del creditatge les diferents parts tindran el següent valor en el còmput final:
Història, Literatura i art: 22,22% (2 ECTS cadascuna)
Filosofia: 33,33% (3 ECTS)
Observacions importants:
- La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. Cada professor indicarà què cal fer per a superar la seva part.
- Per tal de ser avaluat/-ada de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.
- Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.
- No es guardarà cap qualificació en cas de no haver superat l’assignatura en segona convocatòria.
AVÍS SOBRE EL PLAGI
El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA
En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.
El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,1/falta
AVALUACIÓ:
HISTÒRIA:
Entrega d’un treball que abordi un dels temes tractats al llarg del temari.
LITERATURA:
Examen (75%)
Treball escrit i exposició oral (25%)
ART:
L'avaluació constarà d'un examen (60%), un treball amb presentació oral a classe (25%) i l'assistència, participació de l'alumne i exercicis pràctics que es faran durant el curs (15%).
FILOSOFIA:
Examen final: 60%
Treball monogràfic: 40% (El tema a estudiar en el treball s'haurà de pactar prèviament amb el professor. La proposta de tema serà sempre per part de l'estudiant).
És requisit imprescindible superar l'examen final amb un 5,0 per tal de poder fer la mitjana amb el treball monogràfic.
Bibliografia i recursos
HISTÒRIA:
Els manuals de l’assignatura són els següents:
CASASSAS, Jordi. La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestros días. Barcelona: Ariel, 2005.
JULIÁ, José-Ramón. Atlas de historia universal. Tomo II: De la Ilustración al mundo actual. Barcelona: Planeta, 2000.
PAREDES, Javier (coord.). Historia universal contemporánea. I: De las Revoluciones Liberales a la Primera Guerra Mundial. Barcelona: Ariel, 1999.
PAREDES, Javier (coord.). Historia universal contemporánea. II: De la Primera Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ariel, 1999.
Per als temes específics que es treballaran al llarg del curs, es proposaran altres referències bibliogràfiques relacionades amb els mateixos.
LITERATURA
ABRAMS, M.H., El romanticismo: tradición y revolución. Madrid, Visor, 1992.
AMORÓS, A., Introducción a la novela contemporánea, Madrid, 1974.
AUERBACH, E., Mímesis: la representación de la realidad en la literatura occidental. México, Fondo de Cultura Económica, 1950.
BONET, Carmelo. El realismo literario. Buenos Aires: Editorial Nova, 1958.
BORGES, J. L., Flaubert y su destino ejemplar, Madrid, Emece, 1996.
EAGLETON, T., Las ilusiones del posmodernismo. Oxford. Blackwell, 1996.
FRIEDRICH, H., Estructura de la Lírica Moderna. Madrid, Seix Barral, 1974.
HUMPHREY, R., La corriente de la conciencia en la novela moderna, Santiago de Chile Ed. Universitaria, 1969.
LLOVET, J., Lecciones de Literatura Universal, Madrid, 1995.
LUCKACS, G., Ensayos sobre el Realismo. Buenos Aires, Editorial Siglo XXI, 1994.
NABOKOV, V., Curso de literatura europea, Barcelona, Bruguera, 1983.
OLIVA, C. y TORRES MONREAL, F., Historia básica del arte escénico, Madrid, Cátedra, 1994.
REVOL, E., La tradición imaginaria de Joyce a Borges, Córdoba, Teuco, 1971.
RIQUER, M. de y VALVERDE, J. M., Historia de la Literatura Universal. Barcelona, Planeta, 1997.
HISTÒRIA DE L'ART:
ANTIGÜEDAD, M. D., El siglo XIX: la mirada al pasado y la modernidad, UNED, 2015
ARGAN, G. C., El arte moderno 1770-1970, Barcelona, Fernando Torres ed., 1975.
BENEVOLO, L., Historia de la arquitectura moderna, Barcelona, Gustavo Gili, 1986
BOCOLA, S., El arte de la modernidad, Barcelona, Ediciones del Serbal, B, 1999.
BORNAY, E., El Segle XIX, Barcelona, Planeta, 1988
FONTBONA, F., El romanticisme a Catalunya: 1820-1874, Barcelona, Pòrtic, 1999
GRUPO 2C, La Barcelona de Cerdà, Barcelona, Flor del Viento, 2009
HAMILTON, G. H., Pintura y escultura en Europa: 1880-1940, Madrid, Cátedra, 1989
HITCHCOCK, H. R., Arquitectura: siglos XIX y XX, Madrid, Cátedra, 1981
LÓPEZ GUALLAR, M., Cerdà y Barcelona : la primera metrópoli, 1853-1897, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de Barcelona, 2010
NOVOTNY, F., Pintura y escultura en Europa, 1780-1880, Madrid : Cátedra, 1978
RODRÍGUEZ, D., Del Neoclasicismo al Realismo: la construcción de la modernidad, Madrid, Historia 16, 1996
SANTA-MARIA, G., Decidir la ciutat futura, Barcelona 1859, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, 2009
SHAPIRO, M., El arte moderno, Madrid, Alianza Forma, 1993.
URBANO, J., Eclecticisme i Arquitectura, Barcelona, Dux, 2013
URBANO, J., La Barcelona eclèctica, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2014
Catàlegs d'exposicions:
Delacroix : de la idea a la expresión (1798-1863), Barcelona, Fundació La Caixa, 2011
FILOSOFIA:
BODEI, R. La filosofía del siglo XX. Madrid: Alianza, 2001.
COLOMER, E. El pensamiento alemán: de Kant a Heidegger. Barcelona: Herder, 1990. (3 vols)
CORETH, E, EHLEN, P. La filosofía del siglo XX. Barcelona: Herder, 1989.
CRUZ PRADOS, A. Historia de la filosofía contemporánea. Pamplona: Eunsa, 1987.
FERRARIS, M. La hermenéutica. México: Taurus, 1998.
HERNANDEZ-PACHECO, J. Corrientes actuales de filosofía. Madrid: Tecnos, 1996.
LÖWITH, K. De Hegel a Nietzsche. La quiebra revolucionaria del pensamiento en el siglo XIX. Madrid: Katz, 2008.
REALE, G, ANTISERI, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol. III. Del romanticismo hasta hoy. Barcelona: Herder, 1995.
VERNEAUX, R. Historia de la filosofía contemporánea. Barcelona: Herder, 1977.
VILLACAÑAS, J.L. Historia de la filosofía contemporánea. Madrid: Akal, 1997.
La bibliografia específica de cada autor s’anirà proposant a mesura que avanci el curs.