Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Gestió de les Arts Visuals

Gestió de les Arts Visuals
3
11592
1
Tercer trimestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Presentació

L'assignatura Gestió de les Arts Visuals té com a objectiu centrar-se en l'activitat, en la gestió i els coneixements necessaris que la fan possible. S'analitzen els processos de treball que acabaran donant lloc a presentacions de les obres d'art en contextos molt diferents com poden ser exposicions, col·leccions, fires, o subhastes, mentre que els coneixement sobre les infraestructures necessàries i condicions legals seran protagonistes altres assignatures.

- Objectius

Gestió de les Arts Visuals ofereix als estudiants la possibilitat de conèixer i aprofundir en la gestió de l'art, tant la que es relaciona amb les exposicions i les col·leccions, com la derivada de les facetes més comercials de l'art. Així doncs es tracta tant de la gestió de l'art vinculada a les institucions públiques (museus, fàbriques de creació, etc.), com de la que es realitza des de la iniciativa privada (galeries, fundacions, sales de subhastes, empreses especialitzades, etc.).

 

Objectius

Gestió de les Arts Visuals ofereix als estudiants la possibilitat de conèixer i aprofundir en la gestió de l'art, tant la que es relaciona amb les exposicions i les col·leccions, com la derivada de les facetes més comercials de l'art. Així doncs es tracta tant de la gestió de l'art vinculada a les institucions públiques (museus, fàbriques de creació, etc.), com de la que es realitza des de la iniciativa privada (galeries, fundacions, sales de subhastes, empreses especialitzades, etc.).

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB6 - Tenir i comprendre coneixements que aportin un abase o oportunitat per ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un contect de recerca.
  • CB7 - Aplicar els coneixements adquirits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
  • CE8 - Identificar les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni cultural a escala nacional i mundial i manejar els processos i procediments de treball implicats en la seva creació, programació, gestió i producció.
  • CG3 - Buscar i/o administrar els recursos econòmics en el marc d'una institució, una empresa, o bé en un programa, projecte o servei cultural.
  • CG5 - Actuar de manera responsable treballar amb qualitat, rigor, eficiència al servei de la societat.
  • CT1 - Dissenyar, dirigir, produir i avaluar projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en els quals estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.

Continguts

SESSIÓ 1

La col·lecció I. El col·leccionisme: orígens i tipologies.

Breu història del col·leccionisme; Món de l'art, mercat de l'art, mercat primari, mercat secundari, network, etc.;Col·leccionisme públic, privat i corporatiu; Formació d’una col·lecció; Treball en xarxa. Projectes institucionals per compartir col·leccions; Cas estudi: Guggenheim/Sacklers

SESSIÓ 2

La col·lecció II. Adquisicions

-       Tipus d’adquisició: compra, donació, comodat, coproducció, dació i deaccesioning

-       Tipus de contracte segons la tipologia de l’adquisició i d’obra.

-       Adquisicions compartides entre institucions: Three Museums Project

-       Política d’adquisicions. Model europeu vs. model americà  (study collection, promise of gift and fractional gift)

-       Estudi de la col·lecció: gràfics e infografies

-       Cas d’estudi: Adquisició de l’arrova (@) (MoMA, 2010) i Kiss de Tino Sehgal (MCA, 2007)

SESSIÓ 3

La col·lecció III. Gestió de la col·lecció.

La col·lecció en el museu; Conservació preventiva; Restauració; Documentació i catalogació d’obres; Límits entre la col·lecció i l’arxiu; Transport, embalatge i manipulació d’obres d’art; Pòlissa d’assegurança;  Visionat: Las cajas españolas (2004);   Cas d’estudi: Grupo de Artistas de Vanguardia: Tucumán Arde (1968) (MACBA)

 

SESSIÓ 4

La col·lecció IV. Difusió de la col·lecció: les exposicions, els préstecs i la col·lecció online.

-       Organització de les exposicions així com de les respectives itineràncies

-       Gestió de préstecs d’obra a tercers (contracte de préstec, facility report, condition report, fees, correus, transport, permisos de cultura, etc.)

-       Difusió de la col·lecció online: web i xarxes socials (Instagram, twitter, Facebook, etc.)

-        Visionat: Jef Cornelis: Le Musée d’Art Modern Departement des Aigles (1974)

SESSIÓ 5

La col·lecció V. Mercat i taxació d’obres d’art

-       Dealers i assessors

-       Subhastes

-       Mecenatge

-       Taxació

SESSIÓ 6

L’arxiu

-       Repositori digital: patrimoni artístic vs patrimoni documental

-       Arxiu històric, adquisicions, donacions, dipòsits, intercanvis

-       Catalogació

-       Emmagatzematge

-       Serveis: consultes usuaris, préstecs, banc imatges, pràctiques estudiants, residències investigació, etc.

-       Difusió: relacions públiques, activitats, web, xarxes socials, comunicació, continguts.

-       Projectes de recerca i cooperació

SESSIÓ 7

Exposicions històriques i grans esdeveniments artístics (presentació oral)

-       Fires       

-       Exposicions històriques i altres projectes actuals

-       Referents històrics: Documenta de Kassel, Biennal de Sao Paulo, Biennal de Venècia, Munster

-       Altres esdeveniments artístics: Whitney Bienal, Biennal de Berlín, Manifesta, Sharjah Biennal, Biennal d’Istambul, etc.

-       Visionat: Jef Cornelis: Documenta 5 (1972)

SESSIÓ 8

Espai Expositiu I. Evolució de l’espai expositiu.

-       Breu història de l’espai expositiu i de la seva evolució tenint en compte la interdependència entre l’arquitectura i l’evolució de les arts visuals.

-       Edificis de nova planta vs. edificis rehabilitats

-       Espais virtuals

-       Nous projectes culturals liderats per artistes: Theaster Gates, Mark Bradford i Rick Lowe.

-       Casos d’estudi: The Wrong Gallery, 2002 (Mauricio Cattelan, Massimiliano Gioni y Ali Subotnick); LIMAC (2002) (ambdós pertanyen a la Tate) així com l’exposició  ‘Growth and Form’ (1951) comissariada per Richard Hamilton i adquirida pel MACBA el 2014; Anthony Reynolds gallery; Condo Complex (2016-actualitat).

-       Lectura: STEYERL, Hito: “Is a Museum a Factory?”

SESSIÓ 9

L’exposició I. L’espai expositiu.

-       Característiques i tipologies

-       Projectes concebuts per l’espai virtual: The Performance Room, Tate Modern (2012-en curs)

-       Casos d’estudi: Retrospectiva  de Xavier Le Roy, La Fundació Tàpies, 2012

-       Visionat: Frederick Wiseman: National Gallery, 2014

SESSIÓ 10

Programes educatius

-       Inclusió i accessibilitat

-       Nous formats d’interlocució amb el públic

-       Casos d’estudi: Learning Through Art (Guggenheim NY) - Expressart (MACBA)

SESIONS AMB EXPERTS

Aquestes sessions, que són part fonamental de l’assignatura, tenen com a objectiu comptar amb els coneixements i la competència d’experts en diversos àmbits de la gestió de les arts visuals. Algunes de les sessions es realitzaran a la pròpia universitat mentre que d’altres seran sortides del grup per realitzar les visites ‘in situ’.

1. Arxiu

Sessió amb el responsable d'un arxiu i/o centre de documentació

2. Fundació privada

Visita a una fundació per conèixer de la mà dels seus responsables quins són els objectius i estratègies, així com la finançament i obtenció de recursos.

3. Visita a un museu

Es visitaran els magatzems i es tractarà de les problemàtiques de la conservació i la seguretat.

4. Fàbriques de creació

Es visitarà algun dels centres de producció d’arts visuals, públics i/o privats, que existeixen a Catalunya com a centres d’acollida i recolzament als creadors.

5. Distribuïdores de vídeo (mitja sessió)

Un expert exposarà els processos de producció, difusió, venda o préstec d’obres audiovisuals.

6. Artistes

Un artista ens parlarà de la seva experiència professional abordant les múltiples relacions que s’estableixen amb els diversos agents: galeries, museus, crítics i/o curadors, entre d’altres. Fent especial èmfasi en les residències d’artista, beques i premis.

7. El mercat de l’art: galeries (mitja sessió)

Explicacions sobre el seu funcionament, artistes que representen, col·leccionistes amb els que treballen, fires, objectius i estratègies de creixement.

8. El mercat de l’art: les fires

El responsable de l’impuls, organització i funcionament d’una fira d’art, exposa com s’inicià i el seu projecte de futur.

Durant el curs i en funció dels interessos dels propis estudiants es pot ajustar el programa i/o afegir lectures recomanades, casos d’estudi i/o enllaços d’interès.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Les classes teòriques són responsabilitat de la professora titular de l'assignatura i s’hi combinen les informacions de caràcter tècnic amb coneixements basats en la pràctica i execució de les matèries proposades.

Aquest vessant pràctic ve reforçat per sessions realitzades per professionals convidats, experts en diferents aspectes o fases de la gestió de l'art: artistes, les galeries, les fires i el mercat de l'art; les subhastes, etc.

Així mateix es realitzaran dues o tres sortides per visitar algunes de les més importants infraestructures artístiques de la ciutat, i analitzar-ne les característiques, gestió i continguts.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Possibilitat de realitzar un treball o bé un examen a final de curs.

Material didàctic