Universitat Internacional de Catalunya
Llenguatge Periodistic 2
Professorat
Presentació
L'assignatura de Llenguatge Periodístic 2 té com a objectiu principal la formació de l'alumne en la redacció periodística de textos informatius i interpretatius. Per poder arribar a aquest punt, els alumnes coneixeran les característiques principals dels gèneres periodístics, els principals tipus de fonts i el contrast d'informació, així com els elements bàsics i processos que intervenen en la construcció d'històries. Al final del procés d'aprenentatge, els alumnes hauran de ser capaços de poder elaborar productes periodístics amb un grau de professionalitat prou elevat com per ser publicats.
Requisits previs
Cap.
Objectius
Millorar l'ús de la llengua (gramàtica normativa, fonètica, morfologia, lèxic, sintaxi) en relació amb la tasca periodística.
Reflexionar sobre els aspectes fonamentals de l'estil periodístic.
Familiaritzar-se i treballar amb els gèneres periodístics bàsics, a partir de models i de textos d'elaboració pròpia.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
- 15 CE - Capacitat lingüística en català, castellà i anglès
- 17 CE - Capacitat de produir textos orals i escrits per a projectes periodístics
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
1.- Tindrà més consciència de les característiques del bon estil periodístic i vetllarà per aplicar-les.
2.- Reconeixerà les característiques principals dels gèneres periodístics bàsics a internet i crearà de manera adequada, coherent i cohesionada, així com efectivament comunicativa, els propis textos.
3.- Coneixerà els elements bàsics de la construcció d'històries i serà capaç d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments de les mateixes.
4.- Adquirirà les habilitats expressives necessàries per informar i convèncer un públic amb el seu discurs.
5.- Argumentarà de manera intel·ligible i convincent.
6.- Serà capaç de buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística.
7.- Serà capaç d'observar la realitat amb criteris periodístics.
8.- Coneixerà els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme.
9.- Treballarà en grup amb menys reticències i de manera més col·laborativa i equitativa en la distribució de les tasques i l'obtenció de resultats.
Continguts
BLOC I
1.- Generes informatius e interpretatius
El text informatiu
Repàs notícia i crònica: definició i característiques
Periodisme a Internet
2.- El reportatge
BLOC II
Introducció al Fotoperiodisme:
● Tècnica fotogràfica bàsica.
● Història del documentalisme i el fotoperiodisme.
● Composició i anàlisi de les imatges.
● Funcions de la fotografia en premsa.
● Nous formats de difusió.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat semipresencial (blended)
Classes magistrals
Focused praxisSistemes i criteris d'avaluació
Modalitat semipresencial (blended)
BLOC I
Reportatge final (40% de la nota final)
Exercici després de la lectura d'un dels llibres recomanats (20% de la nota final)
Notícia multimèdia (10% de la nota final)
BLOC II
Les activitats d'aquest bloc representen un 30% de la nota final.
Examen final (60% de la nota del mòdul)
Examen pràctic (30% de la nota del mòdul)
Participació (10% de la nota del mòdul)
Bibliografia i recursos
Bibliografía y recursos BLOC I i BLOC III
Bàsica
ADAMS, S. (2010). Interviewing for journalists. London; New York: Routledge.
BURGUET, F. (2007). Construir les notícies. Una teoria de la redacció periodística. Barcelona: Dèria.
BURGUET, F. (2004). Les trampes dels periodistes. Barcelona: Edicions 62.
BUSQUÉ, J. (2009). Xavier Vinader i Sánchez. Periodisme i compromís, Barcelona: Editorial Afers.
CHÉJOV, A. P. (2005). Unos buenos zapatos y un cuaderno de notas. Cómo hacer un reportaje, Edición de Piero Brunello, Barcelona: Alba Editorial.
CHICOTE, J. (2009). Periodismo de investigación en España: Causas y efectos de su marginación, Madrid: Fragua.
ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (1998). Las W's del reportaje. Fundación Universitaria San Pablo CEU, Valencia.
ECHEVARRÍA LLOMBART, B. (2011). El reportaje periodístico. Una radiografía de la realidad. Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
GRIJELMO, A. (2004). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.
HERRSCHER, R. (2012). Periodismo narrativo. Cómo contar la realidad con las armas de la literatura. Universitat de Barcelona.
HICKS, W.(2008). Writing for journalists. London; New York: Routledge
KAPUSCINSKI, R. (2002). Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo. Editorial Anagrama, Barcelona.
KAPUSCINSKI, R. (2003). Los cinco sentidos del periodista (Estar, ver, oír, compartir, pensar). Colección Nuevo Periodismo. Fundación Para Un Nuevo Periodismo Iberoamericano, México.
KOVACH, B. y ROSENSTIEL, T. (2003). Los Elementos del periodismo. Madrid: Ediciones El País.
HUNTER, M.L. (ed.) (2013). "La investigación a partir de historias. Manual para periodistas de investigación". París, Montevideo: Ediciones Unesco.
MESEGUER, D. y ZURUTUZA, K. (2019). Respirando fuego. En las entrañas de la lucha kurda por la supervivencia. Barcelona: Ediciones Península.
NÚÑEZ-LADEVEZE, L. (coord.) (2015): Periodismo en la red: Géneros, estilos y normas, Editorial Universitas, Madrid.
PILGER, J. (2005). Basta de mentiras! El periodismo de investigación que está cambiando el mundo. Barcelona: RBA.
VILALTA, J. (2006). El espíritu del reportaje, Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.
WOLFE, T. (2012). El nuevo periodismo, Barcelona: Anagrama.
WOODWARD, B. (2005). El hombre secreto. La verdadera historia de «Garganta Profunda», Barcelona: Inédita Editores.
CANTAVELLA, J. y SERRANO, J.F. (2004). Redacción para periodistas: informar e interpretar, Barcelona: Ariel.
Complementària
AYESTARÁN, M. (2017). Oriente Medio, Oriente roto. Barcelona: Ediciones Península.
CERCAS, J. (2009). Anatomía de un instante. Barcelona: Mondadori.
ESPINOSA, J. y GARCÍA PRIETO, M. (2016). Siria, el país de las almas rotas. Barcelona: Debate.
FORGIONE, F. (2010). Mafia export. Cómo la 'Ndrangheta, la Cosa Nostra y la Camorra han colonizado el mundo. Barcelona: Anagrama.
GONZÁLEZ, E. (2010). Historias de Nueva York. Barcelona: RBA Libros.
LOBO, R. (2018). Cuadernos de Kabul. Barcelona: Ediciones Península.
PANYELLA, J. (2014). Salvador Puig Antich, Cas Obert. Barcelona: Angle Editorial.
TEIXIDOR, A. (2016). Combatents en nom d’Al·la. De Catalunya al gihad. Barcelona: Ara Llibres.
VV.AA. (2017). Cada mesa, un Vietnam. Madrid: Jot Down Books.
ZURUTUZA, K. (2018). Tierra adentro. Madrid. Libros del KO.
Bibliografia i recursos BLOC II
ANDERSON, C. W., BELL, E., & Shirky, C. (2012). Post-industrial Journalism: Adapting to the Present: a Report. Columbia Journalism School.
CARR, N. (2011). Superficiales: ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? Madrid: Taurus Ediciones.
CRUCIANELLI, S. (2013) Herramientas digitales para periodistas. Texas: Knight Center. https://knightcenter.utexas.edu/books/HDPP.pdf
European Journalism Centre & the Open Knowledge Foundation (2011). The DataJournalism Handbook. Collaborative project (2011). O’Reilly. 2011
PARISER, E. (2011). The filter bubble: What the Internet is hiding from you. Londres: Penguin.
Poynter Institute (2011). Conjunto de guías éticas para hacer periodismo en la Web. Knight Center of Journalism in the Americas. https://knightcenter.utexas.edu/guias_eticas_SPANISH_2011.pdf
SUNSTEIN, C. (2003). República.com. Internet, democracia y libertad. Barcelona: Paidós.
TANDOC, E. & Thomas, R. (2014). "The ethics of web analytics: Implications of using audience metrics in news construction". Digital Journalism, [en línea] http://www.tandfonline.com/doi/pdf/10.1080/21670811.2014.909122