Música Aplicada és una assignatura teoricopràctica, dividida en tres grans blocs temàtics: 1) els elements de la Banda Sonora; 2) el disseny de so d'un projecte audiovisual; i 3) la música aplicada a la ficció audiovisual.

Al seu torn, aquests tres blocs temàtics es desenvolupen dins i fora de l'aula gràcies a una seriosa de metodologies d'aprenentatge diverses i adaptades al tipus de contingut que s'estigui desenvolupant. Així, no s'aplica la mateixa activitat d'aprenentatge en els tres blocs temàtics. Ni tan sols es fa el canvi de metodologia únicament en funció del caràcter del temari __més teòric o més aplicat__, sinó que s'adapta cada activitat a la naturalesa del contingut que s'estigui tractant, a la dinàmica de treball que requereix a l'aula i a una mena d'avaluació que asseguri la competència que es treballa en aquest moment, per a aconseguir un major rendiment presencial tant dels alumnes com del docent.

Programa de l'assignatura

El programa de Música Aplicada es divideix en 3 blocs temàtics que, al seu torn, queden ordenats en diferents temes conceptuals:

Bloc 1: els elements de la Banda Sonora

En els tres primers temes de l'assignatura es desenvolupen els principals fonaments teòrics dels elements que conformen la Banda Sonora d'un projecte audiovisual, així com els principals conceptes narratius relacionats amb el disseny de so.

1: Fonaments generals del Disseny de So d'un projecte audiovisual

En el primer tema s'expliquen alguns dels principis del so convencional en les produccions audiovisuals. Es parteix de l'acte de l'escolta audiovisual en relació a la percepció sensorial de l'ésser humà, el fenomen del so, i s'expliquen els tipus de temps que entren en joc en la ficció audiovisual des de la perspectiva de l'espectador. Així mateix, s'aporta el glossari general de l'àrea de l'especialitat, explicant conceptes com el ritme intern, la direcció i el moviment narratius del so, la codificació cultural dels significats sonors versus la codificació natural del so, les freqüències, o la textura i els components del so, entre altres. En aquest primer tema s'introdueixen, així mateix, els elements que conformen les bandes sonores clàssiques: diàlegs i veus en *OFF, efectes de so, silenci audiovisual i soroll com a elements expressius, el so ambienti i la música.

2: Elements de la Banda de So I: diàlegs, veus en *OFF, silenci i sorolls

En el segon tema es treballen pròpiament alguns dels elements de la Banda Sonora d'una ficció: concepte, característiques i aplicacions dels diàlegs i veus en *OFF, així com del silenci i els sorolls com a elements expressius en el disseny de so d'un projecte de ficció. S'imparteixen no sols els conceptes més importants, sinó les seves aplicacions pràctiques, usos expressius i funcions en el la ficció convencional, per a entendre el sentit que tenen les veus, els diàlegs i els silencis en l'univers narratiu de la ficció. En relació als diàlegs i les veus en *OFF, es posa l'accent principalment en qüestions no sols conceptuals, sinó també tècniques per a assegurar la intel·ligibilitat del missatge de la pel·lícula. Així mateix, s'expliquen les regles dels doblatges internacionals. Respecte al silenci i als sorolls, s'aprofundeix en les possibilitats expressives que tots dos elements tenen en la narració temporal, així com en les funcions que poden arribar a exercir dins d'una història. Es dedica un espai especial a la diferenciació entre el silenci real i la construcció del silenci audiovisual. Alguns dels conceptes que s'expliquen a través de la pràctica són la regla de la intel·ligibilitat dels diàlegs, les convencions narratives de l'ús de la veu en *OFF, el tractament de les freqüències en els doblatges, o l'assignació de significats simbòlics al soroll instrumental en les pel·lícules.

3. Elements de la Banda de So II: efectes de so, so ambienti i música

En el tercer tema es continuen desenvolupant els principis bàsics dels elements del so: s'expliquen de manera independent però dins del mateix concepte de la *transensorialidad dels sons, tant els efectes del so com el so ambienti. Així mateix s'introdueix la música com a cinquè element i via d'expressió de la Banda de So. En relació a la teoria dels efectes de so i del so ambienti, resulta imprescindible que els alumnes comprenguin la unitat semàntica de tots dos elements a l'hora de dissenyar narrativament una història, encara que amb les seves aplicacions, usos i convencions pròpies. Resulta molt important que els alumnes, així, comprenguin que els efectes de so han de treballar-se en l'ambient del color local d'una escena per a recrear la versemblança de l'univers narratiu. En aquest tema es tracten conceptes com la continuïtat, la tridimensionalitat, el color local o ambient sonor. Així mateix constitueix un dels temes de l'assignatura més importants a l'hora de relacionar el tractament creatiu del so amb les tècniques de gravació, postproducció i mescla, sobretot en atenció a la captació i el tractament de l'àudio ambienti dels seus propis projectes. Així, han de desenvolupar-se processos tècnics com la gravació de la presa màster d'àudio o els tipus de *microfonía. Sobre la música, s'introdueixen les seves funcions i els sentits que adquireix en la pantalla, com a via expressiva de l'emoció per definició. No obstant això, com indica el propi nom de l'assignatura, la seva explicació amb detall es realitza en el tercer bloc de la matèria, íntegrament destinat a tractar-la com a matèria aplicada a la recreació audiovisual.

Bloc 2: la creativitat en el disseny de so

En el segon gran bloc de l'assignatura es construeix tota la dialèctica en relació a com orientar-se en l'univers narratiu de les pel·lícules. Una vegada s'han explicat de forma separada els principis bàsics de cadascun dels 5 elements que conformen el disseny de so d'una pel·lícula, en aquest segon apartat s'exploren les principals possibilitats narratives que una Banda de So convencional __integrada per un, diversos o tots els elements que la conformen__, pot aportar en la recreació d'un univers de ficció ple de sentits i concebut d'una forma íntegrament artística. Aquest segon bloc també se subdivideix en tres temes acadèmics.

4. L'univers narratiu sonor I: principis de la *diégesis convencional

En el quart tema s'unifica la visió de tots els elements i s'explica la concepció de la Banda Sonora com una via d'expressió igualment creativa i necessària que la imatge en moviment, a l'hora de construir universos narratius plens de sentit i amb una mentalitat creativa. Així, l'explicació de la Banda de So, en aquest tema, ja queda integrada i passa a estar composta pels diàlegs, les veus, els silencis, els efectes, l'ambient i la música. La utilització i ordenació per plans sonors de tots aquests elements dependrà, principalment, del sentit que en cada situació vulguem conferir-li a la narració audiovisual. La mescla de tots ells serveix per a crear l'univers narratiu sonor de les pel·lícules. En aquest primer tema dedicat a la *diégesis, s'expliquen tant conceptes generals en relació a la *diégesis espacial i els seus límits, com ara els sons intra i *extradiegéticos, les funcions i les tipologies de sons en funció del variables com el muntatge, el temps i l'espai recreats, així com conceptes més especialitzats relacionats amb la intencionalitat de la narració i l'estructura del relat en el temps, com ara les transicions sonores, els *flashbacks sonors o les el·lipsis sonores. Aquest primer tema ja centra l'atenció en la música dins d'aquesta construcció *diegética, per a entendre l'aportació que realitza en la *diégesis convencional i comprendre que el seu ús creatiu depèn indiscutiblement de tots els altres elements que construeixen la ficció audiovisual, així com de si la perspectiva de l'espectador és interna i immersiva o externa.

5. L'univers narratiu sonor II: més enllà de la *diégesis convencional

La continuació del quart tema la constitueix la *diégesis sonora no convencional. En el tema 5 de l'assignatura els alumnes exploren les possibilitats creatives que la Banda de So ofereix per a anar més enllà de la *diégesis i crear nous significats, que sofistiquen el sentit de la narració. En concret es treballen dos processos, el so *metadiegético i el so oníric com a vies d'expressió narrativa que permeten, de manera subtil, marcar canvis de focus de la història, oferir una altra perspectiva, acostar-nos com a espectadors a la psicologia dels personatges, assenyalar un punt de gir significatiu, resoldre una trama o apuntar l'evolució d'un dels protagonistes, entre altres. La *diégesis no convencional és un recurs creatiu molt sofisticat i complex que aporta als estudiants eines de construcció narrativa i modificació d'acord amb la seva intenció com a autors. La *metadiégesis i el so oníric es treballen des d'una visió de conjunt de tots els elements de la Banda de So, i es parteix de la *diégesis convencional per a crear una distorsió, desordre o modulació d'alguns d'aquests elements, a partir de la qual es construeixen nous significats sonors en relació a la imatge. Es tracta d'un llenguatge avançat però que permet al creador audiovisual dirigir l'atenció de l'espectador d'una forma més intimista i menys evident que les possibilitats que la imatge en moviment, per si mateixa ofereix per a crear tots aquests nous significats. També en la *diégesis no convencional es posa especial atenció a l'ús de la música amb finalitats psicològics.

6. Relacions entre el so i la imatge: la regla del 3 +1

L'últim apartat d'aquest bloc temàtic està destinat a explorar, d'una forma molt pràctica, les principals relacions que tradicionalment han existit entre la imatge i la Banda Sonora d'una construcció audiovisual. L'evolució i el desenvolupament d'aquestes tipologies de relació, guarden una certa correspondència amb l'evolució estètica de la major part del cinema americà i europeu, des dels anys 50 del passat segle fins al segle XXI. Així, la regla del 3+1 s'explica en el context de l'estètica del cinema i de les diferents formes que ha anat adquirint al llarg de la història la construcció del relat narratiu en una forma auditiva i visual. En aquest apartat s'explica, per tant, la construcció més transparent pròpia del cinema més clàssic, en la qual s'imposa la regla de la superposició i en la qual el so reforça la unitat estètica de la història aportant significats en la mateixa línia conceptual que la imatge. D'altra banda, també s'aprofundeix en els corrents d'avantguarda en les quals es va començar a construir el relat gràcies, entre altres processos, a la tècnica de la contraposició, mitjançant la qual el so apuntava a una emoció o un concepte contrari al discurs de la imatge per a generar ambigüitat en l'espectador. També s'explicita l'ús i les funcions de la unió, tercera regla mitjançant la qual el so aporta un concepte nou i diferent __no necessàriament el seu contrari__ al que ofereix la imatge i, fruit de la unió de tots dos, es genera un nou sentit en la percepció de l'espectador. En aquest tema es dona molt espai a l'exploració de les unions conceptuals gràcies a la música, ja que, si és preexistent, tradicionalment ha constituït un procés molt creatiu capaç de generar intertextualitats amb una altra arts i multiplicar, amb això, les lectures de l'obra, elevant l'altura intel·lectual i cultural d'aquesta. La intertextualitat musical, en el relat audiovisual, s'explica en el context de la unió com la relació més completa i enriquida que pot existir entre la imatge i el so d'una pel·lícula destinada a una cultura concreta. Finalment, en aquest tema es realitza un breu apunt a la no-relació, és a dir, a aquelles expressions audiovisuals __ja siguin espots, vídeos comercials, curtmetratges, documentals o pel·lícules__ en les quals s'anul·la un dels llenguatges de comunicació, bé el visual bé el sonor, de manera que tota la càrrega narrativa l'aporta només una de les vies.

Bloc 3: la Música Aplicada al projecte audiovisual i el procés de *Filmscoring

El tercer i últim gran bloc de l'assignatura està dedicat exclusivament a la música com a element creatiu i creador de significat en els projectes audiovisuals. La música constitueix, com s'ha vist, un llenguatge propi capaç de dirigir les emocions dels espectadors i, com a tal, el seu pes en el disseny de so dels projectes és altament significatiu. Fins i tot si el projecte audiovisual respon a demandes més pròpies de l'actualitat i adquireix un format més pròxim a la transparència del relat, com pot ser el documental, el reportatge o la notícia, l'ús d'una ambientació musical pot ser decisiu per a crear el significat estètic i conceptual de la peça. La importància de la música en el discurs audiovisual, posa de manifest també la necessitat de formar als estudiants de Comunicació Audiovisual en la seva aplicació professional, amb un criteri molt més rigorós i extens que el pròpiament estètic que els alumnes posseeixen com a consumidors de música. Per tant, la música constitueix una eina definitiva per a crear sentit en les històries, però també constitueix un element arriscat en el discurs audiovisual si es desconeixen els seus usos, normes, convencions, possibles abusos i efectes per al projecte. En definitiva, la música, summa informació per a bé i per a mal en un relat (Nieto, 2010). Aquest últim bloc s'estructura en els tres temes finals que donen tancament al programa de l'assignatura. Encara que en alguns d'aquests temes es tracta la música com a fet artístic en si mateix, sempre es contextualitza la seva aplicació en les pantalles per a entendre l'efecte que causa en la percepció de l'espectador.

7. Elements constitutius de la música. Tipus de música segons la seva composició

El tema 7 de l'assignatura se centra en l'estudi dels elements compositius de tota música, per a entendre que totes les músiques del món, amb independència de l'estil al qual pertanyen, tendeixen a una de les seves notes essencials: el ritme, la melodia i l'harmonia. S'expliquen aquests tres elements des del punt de vista merament musical. Una vegada s'han entès i els alumnes són capaços de discriminar-los en les audicions, la matèria se centra en les possibilitats que ofereixen, en la pantalla, les diferents músiques segons si tendeixen a ser eminentment rítmiques, melòdiques o harmòniques. Els alumnes, gràcies a aquesta discriminació, estudien els efectes positius i negatius que, per a la percepció de l'espectador i la seva concentració, tenen les músiques segons la seva naturalesa compositiva: no és el mateix utilitzar una música rítmica i que melòdica, les conseqüències en la imatge són molt diferents, segons la intenció narrativa o emocional que es desitgi aconseguir.

La segona part del tema 7 està centrada en el tipus de música en pantalla que es pot emprar d'acord amb la naturalesa compositiva que posseeixi, si es tracta de músiques lineals, la construcció narrativa basada de les quals en jocs de tensions i reposos és evident o si, per contra la música presenta una construcció més vertical i estàtica, idònia per a generar climes, ambients emocionals o caracterització de personatges. Així, en aquesta última part del tema s'exposen les potencialitats que ofereixen les músiques narratives enfront de les estàtiques.

8. La música aplicada I: característiques de la música en pantalla. Funcions de la música en la ficció audiovisual

Una vegada es coneixen els efectes que la música, segons la seva naturalesa, produeix en la percepció de l'espectador audiovisual, el contingut de la matèria se centra en l'especialitat de la Música Aplicada a la ficció narrativa. En primer lloc, es treballen els diferents tipus de música en pantalla, d'acord amb si la música és original i *pre-existent, així com *diegética o incidental. També en aquest primer apartat es desenvolupa un glossari musical que emprat en la terminologia professional dels compositors i supervisors musicals de cinema. [1] La segona part de la temàtica està destinada a analitzar les diferents funcions que la música pot exercir en un projecte de ficció audiovisual, ja sigui en cinema, televisió o Internet. Algunes d'aquestes funcions tenen a veure amb l'efecte del seu ús en una seqüència concreta, com la preparatòria o la respiratòria. Unes altres, no obstant això, incideixen en l'estructura global del projecte, com la pròpia funció estructural, l'estètica o l'emocional. També en aquest tema es realitza una petita introducció a la música aplicada segons els sectors professionals de la ficció, diferenciant entre les convencions que exigeix la música en la publicitat audiovisual, la música en la sèries de televisió, en el fals documental o en els programes d'entreteniment.

9. La música aplicada II: l'ambientació musical creativa. *Filmscoring: compondre, orquestrar, sincronitzar

L'últim tema de l'assignatura se centra especialment en el procés d'ambientació musical d'una seqüència de ficció. En ell s'estudien totes les fases de la creació, des de la concepció de la idea narrativa, la identificació de les necessitats musicals de l'obra i l'adaptació del guió a l'expressió musical resultant, fins a l'execució formal de la música i la seva sincronització amb la imatge. Els alumnes aprenen a planificar un disseny sonor musical d'acord amb la intenció real dels creadors de la història i respectant tots i cadascun dels elements que, juntament amb la música, donen vida a la ficció audiovisual, perquè aquesta pugui realçar la història sense abusar de la seva presència. En aquesta primera fase d'ideació i desenvolupament del disseny musical d'una seqüència, resulta molt necessari que els alumnes entenguin els efectes de l'abús musical per al to i l'estructura unitària de l'obra. També és important que s'aprengui a concebre la música com el cinquè element de la Banda de So, capaç d'embellir el resultat final i de parlar de la intenció real del projecte, així com del to emocional, però sense ser utilitzat com a eina per a solucionar problemes que tenen a veure amb altres aspectes narratius de la creació audiovisual, com ara problemes d'estructura, de guió o de muntatge. En l'ambientació musical es treballa tant amb músiques *pre-existents com amb dissenys originals.

La segona i última part d'aquest tema aprofundeix en el procés del *Filmscoring o composició original de la música per a una seqüència cinematogràfica. En aquesta part s'abandonen les músiques *pre-existents i s'ensenya pròpiament als alumnes a crear una música nova per a una pel·lícula, escena o curtmetratge. Per al desenvolupament d'aquesta part, tots els anys es compta amb la col·laboració d'un convidat prestigiós, un compositor en actiu de música de cinema o de projectes de ficció que els explica la teoria a partir de la seva experiència i de la seva vivència personal en la professió. [2]El procés de *Filmscoring compta amb tres fases de creació musical: 1) composició de la música original segons les necessitats narratives de la història, la intenció de l'autor i el to emocional del film; 2) orquestració i cerca de textures concordes als codis naturals i culturals en els quals està basada la intencionalitat de la pel·lícula; i 3) sincronització dura o tova segons la funció de la música en l'escena i l'estètica perseguida __segons, per exemple, si es tracta d'un Mickey *Mouse *Music o si la música té un plantejament més psicològic, si el muntatge és musical o si l'estètica és més intimista i transparent__. El procés de *Filmscoring, en aquesta assignatura, posa el focus sobretot en l'orquestració i en la sincronització musical, incidint menys en la primera fase de composició, en tenir en compte que els alumnes de Comunicació Audiovisual de la *UIC no són músics.[3] Es treballen així les textures que els instruments provoquen en la percepció audiovisual i, sobretot, com introduir la música en la seqüència per a aconseguir els efectes desitjats __provocar empatia o *anempatía en l'espectador, marcar el to emocional del relat, subratllar un punt de gir en la trama, reforçar el gènere al qual pertany la pel·lícula, modificar lleugerament el ritme narratiu de la seqüència o evidenciar el muntatge, entre altres possibilitats__.

[1] En el glossari musical s'explica la diferència entre diferents termes emprats en la professió, com ara música *diegética, música no *diegética, música incidental, música vuitcentista, música atemporal, música anacrònica, música sincrònica, Mickey *Mouse *Music, música psicològica, música estàtica, música narrativa, música d'ambient, música de fossat, música en directe, música *Over, música, música desatesa, o muntatge musical, entre altres.

[2] Cada any s'ha comptat amb un especialista diferent. Entre els personatges públics que han anat passant per l'aula per a explicar el procés de *Filmscoring es troben noms com Arnau Bataller, Pepe Nieto, Fernando Velázquez o Oscar Araujo, entre altres.

[3] L'objectiu d'aquesta assignatura no és formar als alumnes en tècniques compositives de música, sinó que, en el seu futur professional, aquests puguin ser capaços de poder prendre decisions estratègiques en relació a les necessitats musicals d'una ficció audiovisual, així com que siguin capaces de relacionar-se amb els compositors i supervisors musicals i intèrprets, d'una forma eficaç i professional. L'interessant, així, és que aprenguin com funciona el procés i l'ofici de la creació musical aplicada a la pantalla, amb la finalitat que puguin obtenir millors resultats quan es relacionin amb els seus especialistes en el futur. Ha d'afegir-se, en relació a aquest apunt, que una de les principals dificultats que presenta aquesta assignatura és el nivell tan heterogeni que presenten els alumnes de partida, en relació a la seva formació i interessos musicals. Així, alguns alumnes tenen coneixements de composició i són capaces d'enfrontar-se a la complexitat de tot el procés de *Filmscoring, encara que la majoria aborden la part pràctica d'aquesta assignatura des d'una perspectiva menys implicada i complexa. El que en qualsevol dels dos casos resulta de summe interès per al seu aprenentatge, és que finalment siguin capaços d'identificar les necessitats d'una seqüència musical i puguin demandar aquestes necessitats amb la terminologia adequada als músics. També és important que s'alliberin de prejudicis a l'hora de pensar en la música aplicada als seus projectes i que entenguin que, com a creadors audiovisuals, no és necessari ser músic de formació sinó desenvolupar una sensibilitat i intuïció musical a l'hora de concebre i executar les seves propostes, en col·laboració amb altres creadors.