Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Fonaments de la Ciència

Fonaments de la Ciència
4
12178
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


A convenir amb el professor.

Presentació

L'ésser humà, en la pluralitat de les seves dimensions, és alhora subjecte i objecte de l'activitat científica i assistencial en l'àmbit de la salut. Per aquest motiu, cal establir els fonaments antropològics i epistemològics que fan possible i contextualitzen la seva activitat científica.

Requisits previs

No hi ha requisits previs.

Objectius

  1. Aprofundir en els conceptes antropològics fonamentals presents en el marc teòric de l'atenció sanitària i la salut.
  2. Conèixer el desenvolupament històric de la filosofia de la ciència. Familiaritzar l'alumne amb els principals problemes i dilemes teòrics que es troben avui en la reflexió sobre les ciències experimentals.
  3. Formar una actitud crítica en els alumnes que els permeti arribar a un punt de vista personal i reflexiu sobre el valor real de les teories científiques.
  4. Afavorir una visió interdisciplinar del coneixement de les realitats humanes.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01RA - Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
  • CP02RA - Treballar en un equip multidisciplinar i multicultural en un projecte de recerca clínic.
  • HB04RA - Discutir judicis basats en la responsabilitat ètica i social en una investigació clínica.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els estudiants seran capaços de:

  • Identificar problemes de salut que es puguin investigar.
  • Aplicar el mètode científic, el disseny de la recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o provar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
  • Dissenyar un projecte de recerca avançada sobre aspectes clínics seguint estàndards ètics i rigorosos científics i respectant els drets fonamentals d'igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors d'una cultura de pau i valors democràtics, utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
  • Utilitzar eines per avaluar críticament projectes, protocols i articles de recerca, tant qualitatius com quantitatius, en l'àmbit de les ciències de la salut.
  • Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.

Continguts

Tema 1. Antropologia i salut. Salut i malaltia com a conceptes culturals.

Tema 2. La construcció cultural de la corporalitat.

Tema 3. Antropologia del dolor i de la mort.

Tema 4. Ciència i coneixement. La ciència com a construcció social.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment online



Aprenentatge cooperatiu: adaptació en línia (RP)

Classes magistrals: adaptació online (CT) (CP)

Tutories en grup

Mètode del cas: Adaptació en línia (EC)

Aprenentatge autònom: adaptació en línia (AA)

Aprenentatge basat en projectes: adaptació en línia (ABP)

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment online



1) Proves escrites (adaptació en línia, PA): 50%
2) Treballs escrits/Participació a foros (adaptació en línia, PT): 40%
3) Exposicions/Participació oral (adaptació en línia, GO, PO): 10%

Bibliografia i recursos

  • Anrubia, E. (ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.
  • Artigas, M., El desafío de la racionalidad, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Artigas, M., Filosofía de la ciencia experimental, Eunsa, Pamplona, 1999.
  • Diéguez, A., Filosofía de la ciencia, Biblioteca Nueva, Madrid, 2005.
  • Echeverría, J., Introducción a la metodología de la ciencia, Cátedra, Madrid, 1999.
  • Echeverría, J., Filosofía de la ciencia, Akal, Madrid, 1995.
  • Escribano, X. (ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Duxelm, Barcelona, 2008.
  • Feyerabend, P.K., Diálogo sobre el método, Cátedra, Madrid, 1990.
  • Kuhn, T.S., La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E., México, 1971.
  • López Moratalla, N., Repensar la ciencia, Eiunsa, Madrid, 2006.
  • Marcos, A., Hacia una filosofía de la ciencia amplia, Tecnos, Madrid, 2000.
  • Popper, K.R., El mito del marco común, Paidós, Barcelona, 1997.
  • Roqué, M. V. (ed.), El sentido del vivir en el morir, Thomson Reuters-Aranzadi, Pamplona, 2013.
  • Serrano de Haro, A. (ed.), Cuerpo vivido, Editorial Encuentro, Madrid, 2010.
  • Szczeklik, A., Catarsis. Sobre el poder curativo de la naturaleza y el arte, Ed. Acantilado, Barcelona, 2010.
  • Toombs, S.K., The meaning of illness, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, 1993.
  • Torralba, F., Antropología del cuidar, Institut Borja/Mapfre, Barcelona, 1998.
  • Vicente Arregui, J. y Choza, J., Filosofía del hombre. Una antropología de la intimidad, ICF-UNAV, Rialp, Madrid, 1993.

Material didàctic