Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Assessorament Metodològic

Assessorament Metodològic
3
12192
1
Primer semestre
op
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Prèvia cita per e-mail amb el professor:

  • Mª Ángeles de Juan: (mdejuan@uic.es)
  • Adrián González (agonzalezm@uic.es)

Presentació

En els Treballs de Final de Màster (TFM) els alumnes han de posar en pràctica de forma autònoma, amb la tutorització d’un professor, totes les competències i resultats d’aprenentatge sobre recerca adquirits al llarg del Màster. En algunes ocasions l’elaboració del TFM planteja algunes dificultats als alumnes en diferents nivells, particularment en el metodològic i estadístic.

L’assignatura d’assessorament metodològic pretén reforçar les habilitats i competències adquirides sobre metodologia de recerca en les distintes assignatures del Màster per portar a terme el TFM. A més a més es pretén que que els alumnes aprenguin a utilitzar els serveis d'assessorament metodològic existent a molts centres sanitaris com a sistema de suport a la recerca. Els alumnes hauran de discutir de disseny metodològic amb els professors de l'assignatura. 

Requisits previs

És necessari estar matriculat de l’assignatura: Treball Final de Màster, Bioestadística II i Metodologia de la Recerca Qualitativa en Salut.

L’alumne haurà d’haver superat les assignatures: Bioestadística I i Dissenys quantitatius de Recerca Clínica.

Objectius

  1. Presentar els mètodes estadístics adequats per aconseguir els objectius plantejats al TFM (en TFM amb disseny quantitatiu).
  2. Proporcionar els programes estadístics adequats per realitzar els anàlisis (en TFM amb disseny quantitatiu).
  3. Capacitar l’alumne para analitzar els seus propis estudis de recerca tant a dissenys quantitatius com a qualitatius.
  4. Proporcionar el suport metodològic adequat per a dissenyar i justificar estudis qualitatius. 

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN01RA - Identificar els fonaments ètics, legislatius i humanitaris de la recerca en salut.
  • CN02RA - Descriure les metodologies i els dissenys de recerca més destacats en l'àmbit de la salut.
  • CN03RA - Identificar problemes de salut susceptibles de ser investigats
  • CN04RA - Descriure els principals protocols de recerca a l'àmbit clínic
  • CP01RA - Dissenyar un projecte de recerca avançat sobre aspectes clínics seguint les normes ètiques i de rigor científic i respectant els drets fonamentals de igualtat entre homes i dones, i la promoció dels drets humans i els valors propis d'una cultura de pau i de valors democràtics, utilitzant un llenguatge que eviti l'androcentrisme i els estereotips.
  • CP02RA - Treballar en un equip multidisciplinar i multicultural en un projecte de recerca clínic.
  • CP03RA - Comunicar les etapes d'un projecte de recerca clínica a públics especialitzats i no especialitzats de manera clara i sense ambigüitats.
  • HB01RA - Aplicar el mètode científic, el disseny de recerca, la bioestadística avançada i les eines d'anàlisi de dades quantitatives i qualitatives per resoldre una pregunta o contrastar una hipòtesi en l'àmbit clínic.
  • HB02RA - Utilitzar eines per avaluar de manera crítica projectes, protocols i articles de recerca tant qualitatius com quantitatius en l'àmbit de ciències de la salut.
  • HB03RA - Aplicar diferents estratègies de cerca bibliogràfica en un projecte de investigació clínica a partir de les principals bases de dades en ciències de la salut.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • L'alumne serà capaç de resumir en forma tabular, gràficament o numèricament dades categòriques, comptatges i variables contínues.
  • Serà capaç d'utilitzar probabilitats condicionades i saber interpretar-les com mesura de la bondat de una prova diagnòstica en els seus termes aplicats habituals com són la especificitat, la sensibilitat, i els valors predictius de la prova.
  • Sabrà reconèixer quina tècnica estadística aplicar en algunes situacions experimentals habituals com són els problemes d’una i de dues mostres.
  • Sabrà formular un problema d’estimació en termes d’un interval de confiança (d’una mitjana, d’una diferència de mitjanes, d’una proporció) i sabrà utilitzar la informació proporcionada per tal de prendre decisions.
  • Sabrà aplicar el càlcul de la grandària de mostra necessària per garantir una precisió fixada a priori en qualsevol dels intervals anteriors.
  • Sabrà utilitzar alguna eina computacional que mecanitzi els diferents càlculs, interpretarà els seus llistats i elaborarà les conclusions.
  • Serà capaç de determinar els mètodes estadístics necessaris per contestar a la pregunta científica que es plantegi quan dugui a terme un estudi de recerca.
  • Serà capaç de respondre a una pregunta de recerca des del punt de vista estadístic i qualiatiu.
  • Serà capaç de realitzar i justificar l'anàlisi de les dades que es generin en la seva recerca.
  • Serà capaç de justificar i escriure el mètode de disseny qualitatiu adequat als seus objectius. 

Continguts

Els continguts de l’assignatura dependran dels objectius plantejats en els diferents TFM i reforçaran els continguts de les assignatures:

  • Bioestadística I y II.
  • Dissenys Quantitatius de Recerca clínica
  • Metodologia de Recerca Qualitativa en Salut.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment online



Les classes consistiran en l’assessorament estadístic i metodològic grupal e individualitzat del TFM que estigui realitzant l’alumne. Es realitzaran dues sessions grupals: al inici i al final del curs; i dues individuals al llarg del mateix.

Totes les sessions, grupals i individuals seran virtuals a través de mitjans online. Les dates es concretaran amb els alumnes.

L’alumne tindrà el seu treball definit, objectius de recerca, tècniques de recollida de dades, etc… i el plantejament estadístic del anàlisis de les dades. Aquest plantejament es presentarà al professor de l’assignatura i entre els dos (alumne – professor) marcaran el ritme de treball amb l’objectiu de millorar aquest aspecte del treball.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment online




Avaluació mixta de 2 components:

  1. Avaluació continua (30%): s'avaluarà el treball presentat en cada una de les tutories en relació amb el treball presentat en cadascuna de les tutories en relació amb els objectius marcats.
  2. Avaluació del resultat final presentat en la darrera tutoria grupal (70%): l’alumne haurà de presentar l’apartat de Metodologia del Treball Fi de Màster i defensar-lo davant la resta dels alumnes a la tutoria grupal.

Bibliografia i recursos

Argimón, J.M.; Jiménez, J. (2004). Métodos de investigación clínica y epidemiológica. 3a ed. Madrid: Elsevier.

Armitage, P.; Berry, G. (1997). Estadística para la investigación biomédica. 3a ed. Barcelona: Harcourt Brace.

Bisquerra, R.; Echeverría, B.; Rodríguez, M. (1987). Estadística Psicopedagógica. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias.

Burgos, R. (1998). Metodología de investigación y escritura científica en clínica. 3ª ed. Granada: Escuela Andaluza de Salud Pública.

Burns, N.; Grove, S.K. (2004). Investigación en Enfermería. 3ª ed.  Madrid: Elsevier.

Cobo, E.; Muñoz, P.; González, J.A.; Bogorra, J. (2007). Bioestadística para no estadísticos: Principios para interpretar un estudio científico. Barcelona: Elsevier Masson.

Daniel, W. (2002). Bioestadística: base para el análisis de las ciencias de la salud. 4a ed. México D.F.: Limusa.

Dawson-Saunders, E. (2005). Bioestadística médica. 4a ed. México D.F.: El Manual Moderno.

Dunn, V.; Crichton, N.; Roe, B.; Seers, K.Y.; Williams, K. (1997). Using research for nursing practice: a UK experience of the barriers scale. Journal of Advanced Nursing. 26 ( 6 ): 1203-1210.

Icart, T. (1998). Enseñanza-aprendizaje de la atención sanitaria basada en la evidencia. Educación Médica. 1 ( 2 ): 57-62.

Manzano, V.; Varela, J.; García, A.; Pérez, F.J. (1999). SPSS para Windows. Madrid: Ra-Ma.

Martínez, M.A.; Faulín, F.J.; Sánchez, A. (2006). Bioestadística amigable. 2ª Ed. Madrid: Díaz de Santos.

Mayan, M. (2001). Una introducción a los métodos cualitativos. Módulo de entrenamiento para estudiantes y profesionales. México: Qualitative Institute Press. International Institute for Qualitative Methodology.

Milton, J.S. (1994). Estadística para biología y ciencias de la salud. 2a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.

Norman, G.R.; Streiner, D.L. (1996). Bioestadística. Madrid: Mosby/Doyma.

Pardo. G.; Cedeño, M. (1997). Investigación en salud. Factores sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.

Peña, D.; Romo, J. (1997). Introducción a la Estadística para las Ciencias Sociales. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.

Polit.D.; Hungler, B. (2000). Investigación científica en ciencias de la salud. 6ª Ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana.

Quero, A.; Rosas, D.; Acosta., P.; Ramírez, D.; Rueda, B.; Robles, M. (1998). Requisitos de la publicación científica. Metas de Enfermería, 9: 27-32.

Sánchez Carrión, J.J. (1999). Manual de análisis estadístico de los datos. Madrid: Alianza Editorial.

Sentís, J.; Pardell, H.; Alentà, H.; Cobo Valeri, E.; Canela Soler, J. (2003). Manual de bioestadística. 3a ed. Barcelona: Masson.

Tomás-Sábado, J. (2009). Fundamentos de Bioestadística y análisis de datos para enfermería. Bellaterra: Servei de publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.