Molts pacients que acudeixen a la consulta per rebre tractament dental presenten edat avançada, malalties sistèmiques que exigeixen un coneixement exacte d'aquestes i de les seves implicacions i interaccions a l'àrea odontològica, patologies cardiovasculars, immunològiques, endocrines, metabòliques, etc. que han de ser conegudes per l'odontòleg per fer correctament els tractaments, de manera segura tant per al pacient com per a l'odontòleg. Així mateix, les persones amb algun tipus de discapacitat presenten reptes complexos i difícils de resoldre per a la professió. A això s'hi afegeix l'aparició de lesions orals secundàries a la presa de certs medicaments, interaccions entre aquests o manifestacions orals de malalties sistèmiques subjacents. A tots ells els considerem pacients especials.
Actualment, la formació acadèmica en el grau se circumscriu a conceptes merament teòrics ia una pràctica clínica reduïda en ancians amb poc risc. Els pacients amb compromís mèdic important, amb discapacitats psíquiques i no col·laboradors generen una patologia que l'alumne de grau, atesa la seva inexperiència, no és capaç de manejar amb facilitat. Les tècniques, materials i procediments en aquests pacients són substancialment diferents i generen possibilitats de promoure la investigació. Finalment, l'escassetat de professionals formats en aquesta àrea i la demanda procedent de centres especialitzats i hospitals només es poden atendre des de la perspectiva de programes de formació amb aquestes característiques.