Universitat Internacional de Catalunya

Intervenció en Adults

Intervenció en Adults
6
14686
1
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català, anglès

Professorat


Dra. MISIOLEK KOZIK, Alejandra - amisiolek@uic.es

Els alumnes tenen dret a tutories amb els docents. En cas de necessitar una tutoria, cal sol·licitar una cita prèvia a través del correu electrònic (amisiolek@uic.es).

Presentació

Intervenció en Adults consisteix en classes teoricopràctiques presencials en les quals s’imparteix la teoria i els models explicatius i s’integren, s’apliquen i es desenvolupen els coneixements, habilitats i actituds adquirits durant les classes.

L’assignatura comprèn la part del diagnòstic i d’intervenció als trastorns de conducta alimentària, trastorns de personalitat i neuropsicologia. Engloba coneixements teòrics sobre els trastorns i pràctics sobre l’aplicació del diagnòstic i el tractament des de diverses perspectives terapèutiques.

Requisits previs

No hi ha requisits previs per matricular-se a l’assignatura. Això no obstant, es donen per adquirits els coneixements de les matèries següents: Psicopatologia, Procediments Generals d’Avaluació en Psicologia Clínica, Psicologia Clínica i Tècniques d’Intervenció en Psicologia Clínica.

Castellà. Comprensió escrita en anglès alta que permeti llegir llibres i articles.

Hi ha lectures obligatòries i optatives en anglès, català i castellà.

Objectius

L’assignatura Intervenció en Adults té com a objectius principals obtenir una base teoricopràctica sobre el diagnòstic i la intervenció en els trastorns de conducta alimentària, trastorns de personalitat i neuropsicològics en adults. L’alumne reforçarà els coneixements de psicologia clínica i psicopatologia, comprendrà els models explicatius d’aquests trastorns, coneixerà les presentacions clíniques i aprendrà a reconèixer-los, diagnosticar-los, interpretar els resultats de les proves diagnòstics, preparar el pla de tractament i fer intervencions des de diferents perspectives psicoterapèutiques en la pràctica clínica.

A més, coneixerà quines són les teràpies amb evidència científica per a cadascun d’aquests trastorns.

A l’assignatura es posa èmfasi en el fet de saber com cal millorar la capacitat de regulació emocional del o la pacient per millorar-ne la capacitat de reflexionar, treballar l’aliança terapèutica i saber elaborar tractaments integradors, col·laboradors i multidisciplinaris.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CB6 - Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.
  • CB7 - Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • CE10 - Saber comunicar i comunicar-se amb altres professionals, i dominar les habilitats necessàries per al treball en equip i en grups multidisciplinaris.
  • CE14 - Conèixer en profunditat els factors psicosocials associats als problemes de salut i malaltia.
  • CE15 - Conèixer en profunditat els factors biològics i psicosocials associats als problemes de salut i malaltia, especialment els relacionats amb la salut mental.
  • CE17 - Planificar, realitzar i, si escau, supervisar el procés d'avaluació psicològica del comportament humà i dels factors psicològics associats amb els problemes de salut per establir-ne l'avaluació.
  • CE18 - Dissenyar, desenvolupar i si és el cas supervisar i avaluar plans i programes d'intervenció psicològica, en funció de l'avaluació psicològica i de les variables individuals i socials concurrents aplicant-ho a diferents contextos (àmbit privat, atenció primària, àmbit comunitari i situacions de crisi i emergències).
  • CE2 - Aplicar els fonaments de la bioètica i el mètode de deliberació en la pràctica professional, ajustant l’exercici com a professional sanitari al que disposa la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d'ordenació de les professions sanitàries.
  • CE3 - Mostrar habilitats de comunicació interpersonal i de maneig de les emocions adequades per a una interacció efectiva amb els pacients, familiars i cuidadors en els processos d'identificació del problema, avaluació, comunicació del diagnòstic i intervenció i seguiment psicològics.
  • CE4 - Analitzar críticament i utilitzar les fonts d'informació clínica.
  • CE5 - Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en l'acompliment professional.
  • CG1 - Utilitzar les tecnologies avantguardistes de la informació i la comunicació en l'acompliment professional en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CG2 - Ser capaç de formular hipòtesis de treball en recerca i valorar de forma crítica la informació per a la resolució de problemes, seguint el mètode científic en l’àmbit clínic i sanitari.
  • CG3 - Planificar la feina des de la perspectiva de la qualitat i la millora contínua, amb la capacitat autocrítica necessària per a un acompliment professional responsable en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CT1 - Avaluar les desigualtats per raó de sexe i gènere, per dissenyar mecanismes per a l'assoliment de la igualtat real eludint interpretacions parcials i discriminatòries en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CT2 - Aplicar estratègies per fomentar la igualtat de gènere, l'equitat i el respecte als drets humans en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CT4 - Relacionar coneixements d'una manera crítica, sintètica i rigorosa en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CT5 - Analitzar la feina feta de manera crítica i constructiva valorant els punts forts i febles en l'exercici de la seva professió.
  • CT6 - Generar de manera eficaç entorns inclusius per al desenvolupament sostenible a tots els nivells en l'àmbit clínic i sanitari.
  • CT7 - Mostrar capacitat crítica per valorar tant la feina pròpia com la d'altres professionals utilitzant les fonts d'informació clínica.
  • CT8 - Identificar les limitacions personals i professionals pròpies en l'exercici de la seva professió.
  • CT9 - Integrar els coneixements i avenços de la psicologia clínica en l'exercici de la seva professió.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

En finalitzar l’assignatura, l’estudiant o estudianta sap reconèixer, diagnosticar, interpretar i tractar els diferents trastorns tractats a l’assignatura des de diferents perspectives psicoterapèutiques.

 

-       Sap analitzar històries i casos clínics per comprendre la problemàtica existent i poder resoldre les diferents situacions plantejades, a més de seleccionar i aplicar les principals tècniques d’avaluació i d’intervenció més efectives.

-       És capaç de comunicar els resultats de l’avaluació i el diagnòstic d’una manera empàtica, precisa i argumentada.

-       Sap plantejar un pla de tractament adequat als requeriments de cada cas.

-       Sap aplicar adequadament les estratègies i les tècniques d’intervenció per potenciar la motivació en el tractament dels pacients, així com resoldre les diferents situacions problemàtiques plantejades en el procés terapèutic.

Continguts

Els continguts de l’assignatura Intervenció en Adults són impartits per diversos professors i un coordinador.

Professorat

Alejandra Misiolek, coordinadora (amisiolek@uic.es)

Xero Gasol Morros

Maite Garolera

Raquel Cuevas

Jordi Ortiz

 

 

Els continguts principals que es tracten a l’assignatura són els següents:

 

  1. Trastorns alimentaris, 16 hores. Alejandra Misiolek

 

  1. Diagnòstic

1.1. Descripció clínica dels trastorns alimentaris Introducció de casos clínics

1.2. Diagnòstic clínic i criteris diagnòstics segons el DSM-V. Breu explicació i treball pràctic amb els casos i amb el manual diagnòstic

1.2.1.      Anorèxia nerviosa

1.2.2.      Bulímia nerviosa

1.2.3.      Trastorn per afartament

1.2.4.      Anorèxia atípica

1.2.5.      Altres: el trastorn per evitació/restricció de la ingesta d’aliments, rumiació, pica, síndrome de la ingestió nocturna d’aliments

1.3. Qüestionaris diagnòstics

1.4. La imatge corporal i la dismòrfia corporal. Què és? D’on ve?

1.5. Epidemiologia. Factors de vulnerabilitat. Factors de risc. Perfil del pacient amb TCA. Models explicatius. El rol de la cultura

1.6. TCA com a punta de l’iceberg: què hi ha sota la conducta alimentària? Autoestima baixa, dificultats en les relacions, dificultats en el processament emocional, la identitat, etcètera

1.7. Entrevistes inicials per al diagnòstic i inici del tractament dels TCA, coses que cal tenir en compte

1.8. Comorbiditats: trastorns de la personalitat (clúster B), TDM, trastorn bipolar, distímia, TAG, TDAH, trastorn per consum de substàncies/dependència de substàncies

1.9. Els trastorns alimentaris com a problemes multidisciplinaris. Conseqüències mèdiques dels TCA i alteracions mèdiques que cal tenir en compte: obesitat, problemes cardiovasculars, del sistema nerviós, renals, hematològics, endocrinològics, gastrointestinals, dentals, musculoesquelètics, etcètera

  1. Tractament

2.1. Els tractaments psicoterapèutics d’aplicació actual, l’efectivitat dels quals té una base científica als TCA:

2.2.1.     Teràpia cognitivoconductual per als trastorns alimentaris (CBT)

2.2.2.     DBT (dialectical behavioural therapy o teràpia dialèctica conductual)

2.2.3.     Teràpia psicodinàmica i MBT-ED (mentalization-based therapy for eating disorders o teràpia basada en mentalització per als TCA)

2.2.4.     Teràpia familiar en adolescents i la importància de treballar amb les famílies

2.2.5.     Teràpia interpersonal

2.2.6.     Teràpia grupal

2.2.7.     Integració dels diferents models de treball segons les necessitats dels pacients. Treball clínic en dos nivells: la conducta (la superfície) i les emocions/traumes/relacions (el que hi ha a sota)

2.2. Treball multidisciplinari: aspectes mèdics, quan cal ingressar? Ajuda del nutricionista, psicofarmacologia, psicoeducació

2.3. Reptes clínics amb els pacients amb els trastorns alimentaris. Els cercles viciosos que es creen i dificulten la recuperació L’ambivalència i les altes taxes d’abandonament

2.4. Treball amb casos i role-playing

 

  1. Trastorns de personalitat, 14 hores. Xero Gasol Morros

 

  1. Formulació de la personalitat
  2. Què és un TP? Quins TP hi ha?
  3. Com es diagnostiquen els TP? Diagnòstic diferencial i dianes terapèutiques
  4. Evidència científica als TP i les psicoteràpies per als TP
  5. Aliança terapèutica als TP
  6. Intervencions específiques

6.1. Regulació emocional

6.2. TDC, teràpia dialecticoconductual

6.3. TBM, teràpia basada en la mentalització

6.4. TCA, teràpia cognitiva analítica

6.5. TFT, teràpia focalitzada en la transferència

6.6. Mindfulness i autocompassió

6.7. Intervenció en conductes suïcides

  1. Estudi de casos i role-playing

C. Neuropsicologia (30 h)

  1. Avaluació neuropsicològica.
  2. Rehabilitació neuropsicològica.
  3. Neuropsicologia de l’envelliment.
  4. Neuropsicologia del dany cerebral adquirit.
  5. Neuropsicologia de l’esquizofrènia i del trastorn bipolar.
  6. Neuropsicologia del quimiocervell.
  7. Neuropsicologia del VIH.
  8. Neuropsicologia de la COVID persistent.
  9. Neuropsicologia de la depressió i l’ansietat.
  10. Neuropsicologia de l’esclerosi múltiple.
  11. Neuropsicologia de l’epilèpsia.
  12. Neuropsicologia de les demències.
  13. Neuropsicologia del deteriorament cognitiu lleu.
  14. Neuropsicologia dels parkinsonismes

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula




Les activitats docents són presencials. L'assistència és obligatòria, es controlarà a l'inici de cada classe i és necessari complir amb un mínim del 80% d'assistència per poder presentar-se a l'examen final. Durant les classes presencials es realitzaran exercicis d'avaluació contínua, l'aprovació dels quals és necessària per superar l'assignatura. Les activitats es duran a terme en les dates indicades. La puntualitat és un requisit imprescindible per poder accedir a l'aula. No es permetrà l'accés a l'aula als alumnes que arribin tard.

Hi ha lectures prèvies obligatòries.

 

 

Activitats formatives i programació


Les activitats a l’aula consistiran a realitzar tests a través de la plataforma Moodle, fer treballs en equip de preparació de casos i la seva presentació, role plays d’intervencions psicològiques, elaboració de casos clínics de manera individual, etc.

 

  DataDuracióRequisits previsContingutActivitats/Avaluació
Trastorns alimentaris – Alejandra Misiolek 14/2/25 2 h Velasco, R. (2013). Primeros pasos en el cuidar de sí mismo lejos de casa. Clínica e Investigación Relacional, 7(3), 586-593. Introducció a l’assignatura. Descripció clínica dels trastorns alimentaris. Introducció de casos clínics. Debat sobre els articles.
      Doctors, S. (2013). Perspectivas de apego en el trabajo clínico con adolescentes y sus figuras parentales: el uso del cuerpo para regular la emoción. Clínica e Investigación Relacional, 7(2), 296-307. Debat sobre els TCA i les lectures prèvies.
      Robinson, P., Skårderud, F., & Sommerfeldt, B. (2018). Hunger: Mentalization Based Treatments for Eating Disorders. Springer. Capítol 15 “The (A)Socia Revisar diagnòstic de TCA segons el DSM-V. Diagnòstic clínic i criteris diagnòstics segons el DSM-V.
Revisar diagnòstic de TCA segons DSM-V 21/2/25 2 h Anorexia nerviosa, Bulímia nerviosa, Trastorn per atracaments, Anorèxia atípica, Trastorn per evitació/restricció de la ingesta d’aliments, Rumiació, PICA, Síndrome de la ingestió nocturna de Avaluació continuada – Test en aula (criteris diagnòstics).
La imatge corporal i la dismòrfia corporal 21/2/25 2 h Orbach, S. (2013). Cuerpos en crisis: cómo los imperativos culturales se convierten en tragedias psicológicas que distorsionan la corporalidad en la adolescencia. Clínica e Investigación Relacional, 7(2), 272-281. Charla i debat en subgrups sobre els textos llegits.
TCA com a pic de iceberg – Què hi ha sota la conducta alimentària? 21/2/25 2 h Autoestima baixa, dificultats en les relacions, dificultats en el processament emocional, identitat, etc. Debat en grups petits.
Comorbilitats i treball multidisciplinari 21/2/25 2 h Comorbilitats: trastorns de personalitat (clúster B), trastorn bipolar, trastorns per consum de substàncies, etc. Avaluació en aula – Role-plays de entrevistes inicials i devolució de diagnòstic.
Trastorns de personalitat – Xero Gasol Morros 28/2/25 2 h Formulació de la personalitat. Què és un TP? Tipus de TP. Avaluació contínua. Estudi de casos i role-playing.
Diagnòstic i evidència científica en TP 14/3/25 2 h Terapia Dialèctica Conductual (DBT), Terapia basada en Mentalització (MBT), Terapia Cognitiva Analítica (TCA), Mindfulness i autocompassió. Casos clínics. Anàlisi dels vídeos i activitats pràctiques.
Intervencions específiques en TP 28/3/25 4 h Aliança terapèutica en TP. Intervencions per trastorns de personalitat, conductes suïcides. Casos pràctics i role-plays.
Tècniques avançades i intervencions multidisciplinàries 25/4/25 4 h Treball amb famílies i integració de models terapèutics. Presentacions de grups i discussió de casos clínics.
Neuropsicologia 28/2/25 2 h Diagnòstic neuropsicològic. Avaluació continuada – Test en aula i prova pràctica.
Neuropsicologia 7/3/25 4 h Síndromes neuropsicològiques i disfuncions de les funcions cerebrals superiors. Aplicació a casos pràctics. Avaluació amb prova tipus test.
Neuropsicologia del dany cerebral adquirit – I 21/3/25 4 h Dany cerebral adquirit (ictus, anòxia). Avaluació i intervenció neuropsicològica. Casos pràctics.
Neuropsicologia del dany cerebral adquirit – II 4/4/25 4 h TCE, infeccions cerebrals, tumors cerebrals. Aplicació a casos pràctics. Avaluació amb prova tipus test.
Neuropsicologia de l’esquizofrènia i trastorn bipolar 10/4/25 2 h Revisió i avaluació dels trastorns neuropsicològics relacionats. Avaluació amb prova pràctica.
Neuropsicologia del quimiocervell, VIH i COVID persistent 11/4/25 4 h Avaluació neuropsicològica en pacients amb quimiocervell, VIH i COVID persistent. Avaluació i rehabilitació neuropsicològica.
Neuropsicologia de la depressió, ansietat i fibromiàlgia 16/5/25 2 h Neuropsicologia de la depressió i ansietat. Aplicació a casos pràctics. Avaluació amb prova tipus test.
Neuropsicologia de l’esclerosi múltiple i epilèpsia 23/5/25 4 h Avaluació i rehabilitació neuropsicològica. Casos clínics.
Neuropsicologia del deteriorament cognitiu i Parkinsonisme 30/5/25 4 h Neuropsicologia de les demències i deteriorament cognitiu lleu. Avaluació neuropsicològica i casos clínics.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'avaluació de l'assignatura consisteix en avaluació contínua juntament amb un examen final. Les activitats realitzades a classe són el 30% de la nota i l'examen final compta un 70%. La nota de l'assignatura s'obté de la suma d'ambdues notes.

L'examen final de l'assignatura constarà de 2 parts: una prova parcial de neuropsicologia a meitat de semestre i una prova final que inclourà la segona part de la matèria de neuropsicologia, TCA i TP.

L'examen final consisteix en 60 preguntes tipus test (quatre alternatives, 1 correcta, errors resten 1/3), de les quals 40 seran de neuropsicologia (repartides entre 20 al primer parcial i 20 al segon parcial), 10 de trastorns de personalitat i 10 de trastorns alimentaris. A més, hi haurà 2 preguntes obertes de TCA, 2 de trastorns de personalitat i 5 preguntes curtes de neuropsicologia (2 del primer parcial i 3 del segon parcial).

El primer examen parcial serà tipus test + 2 preguntes curtes el dia 24 d'abril de 2025 a les 18.00 i tindrà una durada d'1 hora. L'examen final (1a convocatòria) serà el 10 de juny de 2024 a les 8.00 i tindrà una durada de 2 hores; la segona convocatòria serà el 26 de juny a les 10.15 amb una durada màxima de 2 hores. En cas de suspendre el primer parcial, aquest es recuperarà durant la primera convocatòria.

La segona convocatòria constarà només de preguntes obertes: 1 de TCA, 1 de trastorns de personalitat i 2 de neuropsicologia.

És necessari aprovar (mínim nota 5) tant les dues parts (avaluació contínua i examen final) com cadascuna de les parts de l'assignatura (Neuropsicologia, TCA i TP) per poder superar l'assignatura. L'examen de recuperació es farà només de la part suspesa. No obstant això, suspendre una part a l'examen de recuperació implica repetir tota l'assignatura el curs següent.

En cas de suspendre l'examen final però tenir l'avaluació contínua aprovada, es guarda la nota de l'avaluació contínua i només es repeteix l'examen final.

Per aprovar l'assignatura, cal obtenir una qualificació mínima de 5. Els criteris d'avaluació són idèntics per a les dues convocatòries.

L'examen final consisteix en un examen tipus test més preguntes obertes sobre casos clínics. L'avaluació dels casos clínics es fa mitjançant rúbriques avaluatives que homogeneïtzen els criteris.

La menció de "Matrícula d'Honor" reconeix l'excel·lència de l'estudiant i, per obtenir-la, és necessari assolir almenys un 9 i haver destacat notablement. La menció pot quedar deserta i no es concedeix en segona convocatòria.

Està prohibit comunicar-se i copiar durant els exàmens; incomplir aquesta norma suposa el suspens de l'assignatura.

No es poden modificar les dates de les avaluacions (ni avaluació contínua ni exàmens).

Les faltes d'ortografia o incorreccions gramaticals resten punts.

Bibliografia i recursos

 

1.Transtorns alimentaris

Lectures obligatòries:

  1. American Psychological Association [APA]. (2014). Manual de diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM-5). Editorial Médica Panamericana.

  2. American Psychiatric Association. (2023). The American psychiatric association practice Guideline for the treatment of patients with eating disorders. American Psychiatric Pub.

  3. Ben-Porath, D., Duthu, F., Luo, T., Gonidakis, F., Compte, E. J., & Wisniewski, L. (2020). Dialectical behavioral therapy: an update and review of the existing treatment models adapted for adults with eating disorders. Eating Disorders, 28(2), 101-121.

  4. Doctors, S. (2013). Perspectivas de apego en el trabajo clínico con adolescentes y sus figuras parentales: el uso del cuerpo para regular la emoción. Clínica e Investigación relacional, 7(2), 296-307.

  5. Gabler, G., Olguín, P., & Rodríguez, A. (2017). Complicaciones médicas de los trastornos de la conducta alimentaria. Revista Médica Clínica Las Condes, 28(6), 893-900.

  6. Fairburn, C. G. (2008). Cognitive behavior therapy and eating disorders. Guilford Press.

  7. Kass, A. E., Kolko, R. P., & Wilfley, D. E. (2013). Psychological treatments for eating disorders. Current opinion in psychiatry, 26(6), 549.

  8. Murphy, R., Straebler, S., Cooper, Z., & Fairburn, C. G. (2010). Cognitive behavioral therapy for eating disorders. Psychiatric Clinics, 33(3), 611-627.

  9. Murphy, R., Straebler, S., Basden, S., Cooper, Z., & Fairburn, C. G. (2012). Interpersonal psychotherapy for eating disorders. Clinical psychology & psychotherapy, 19(2), 150-158.

  10. Orbach, S. (2013). Cuerpos en crisis: cómo los imperativos culturales se convierten en tragedias psicológicas que distorsionan la corporalidad en la adolescencia. Clínica e Investigación Relacional, 7(2), 272-281.

  11. Rienecke, R. D. (2017). Family-based treatment of eating disorders in adolescents: current insights. Adolescent health, medicine and therapeutics, 8, 69.

  12. Rienecke, R. D., & Le Grange, D. (2022). The five tenets of family-based treatment for adolescent eating disorders. Journal of Eating Disorders, 10(1), 1-10.

  13. Robinson, P., Skårderud, F., & Sommerfeldt, B. (2018). Hunger: Mentalization based treatments for eating disorders. Springer

  14. Fraile, Rosa Velasco. "¿ Qué es el psicoanálisis relacional?." Revista electrónica de Psicoterapia 3.1 (2009): 58-67.

  15. Velasco, R. (2010). Dismorfofobia o vergüenza del cuerpo. España. Sociedad Española de Psicoanalisis, 4(1), 208-220

  16. Velasco, R. (2013). Primeros pasos en el cuidar de sí mismo lejos de casa. Clínica e Investigación Relacional, 7(3), 586-593.


 

Lecturas adicionales/referencias

1. Gabbard, G. O., & Horigian, V. (2002). Psiquiatría psicodinámica en la práctica clínica (pp. 222-6). Medica Panamericana.

3. Kaplan, H., Sadock, B. J., & Grebb, J. A. (1999). Sinopsis de psiquiatría (pp. 362-98). Medica.

4. Morgan, J. F., Reid, F., & Lacey, J. H. (2000). The SCOFF questionnaire. The Western journal of medicine, 172(3), 164.

5. Orbach, S. (2002). Susie Orbach on eating. Penguin UK. 7. Orbach, S. (2016). Fat is a feminist issue. Random House.

7. Riva, G. (2014). Out of my real body: cognitive neuroscience meets eating disorders. Frontiers in human neuroscience, 8, 236.

8. Rodrigues, T., Vaz, A. R., Silva, C., Conceição, E., & Machado, P. P. (2019). Eating Disorder‐15 (ED‐15): Factor structure, psychometric properties, and clinical validation. European Eating Disorders Review, 27(6), 682-691.

9. Rosen, J. C., & Reiter, J. (1996). Development of the body dysmorphic disorder examination. Behaviour research and therapy, 34(9), 755-766.

10. Safer, D. L., Telch, C. F., & Chen, E. Y. (2009). Dialectical behavior therapy for binge eating and bulimia. Guilford Press


10.  Sysko, R., Glasofer, D. R., Hildebrandt, T., Klimek, P., Mitchell, J. E., Berg, K. C., ... & Walsh, B. T. (2015). The Eating Disorder Assessment for DSM‐5 (EDA‐5): Development and validation of a structured interview for feeding and eating disorders. International Journal of Eating Disorders, 48(5), 452-463.

11.  Wachtel, P. L., Kruk, J. C., & McKinney, M. K. (2005). Cyclical psychodynamics and integrative relational psychotherapy. Handbook of psychotherapy integration, 2, 172-195. 17.

14.  Wachtel, P. L. (2007). Relational theory and the practice of psychotherapy. Guilford Press.

15.  Wachtel, P. L. (2011). Therapeutic communication: Knowing what to say when. Guilford Press.

16.  https://eda5.org/

17.  www.psytoolkit.org/survey-library/eating-cia.html

 

2.Trastorns de personalitat

Bibliografia bàsica

 

1. Bateman, A., y Fonagy, P. (1999). Effectiveness of partial hospitalization in the treatment of borderline personality disorder: a randomized controlled trial. American journal of Psychiatry, 156(10), 1563-1569.

2. Clarkin, J.F., Levy, K.N., Lenzenweger, M.F., y Kernberg, O. (2007b). Evaluating three treatments for BPD: a mutiwave study. American Journal Psychiatry, 164, 922-928.

3. Gabbard, G. O. (2007). Do all roads lead to Rome? New findings on borderline personality disorder. American Journal of Psychiatry, 164(6), 853-855.

4. Grup de Treball sobre el Trastorn Límit de la Personalitat (2006). Trastorn límit de la personalitat. Generalitat de Catalunya Departament de Sanitat i Seguretat Social. Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental. Quaderns de salut mental, 8. Barcelona.

5. Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre Trastorno Límite de Personalidad (2011). Guía de Práctica Clínica sobre Trastorno Límite de Personalidad. Barcelona: Agència d'informació, Avaluaciò i Qualitat en Salut. Servei Català de la Salut. Pla Director de Salut Mental i Adiccions. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

6. Gunderson, J.G. (2009). Borderline personality disorder: ontogeny of a diagnosis. American Journal of Psychiatry, 166, 530-539.

7. Gunderson, J. G., y Links, P. S. (2002). Trastorno límite de la personalidad: guía clínica. Ars Medica.       

8. Kernberg, O. F. (1993). Severe personality disorders: Psychotherapeutic strategies. Yale University Press.

9. Kernberg, O. F. (2002). The management of affect storms in the psychoanalytic psychotherapy of borderline patients. Journal of the American Psychoanalytic Association, 51(2), 517-545.

10.  Linehan, M. (1993). Cognitive-behavioral treatment of borderline personality disorder. New York, NY: Guilford press.

11. Livesley, W. J. (Ed.). (2001). Handbook of personality disorders: Theory, research, and treatment. New York: Guilford Press.    

12. NICE Clinical Guideline (2009). Borderline Personality Disorder: treatment and management. National Collaborating Centre for Mental Health Commissioned by National Institute for Health and Clinical Excellence.

13. Ryle, A., Leighton, T., y Pollock, P. (1997). Cognitive analytic therapy and borderline personality disorder: The model and the method. John Wiley & Sons Inc.

14.  Yeomans, F. E., Clarkin J. F. y Kernberg, O. F. (2015). Psicoterapia centrada en la transferencia. Su aplicación al trastorno limite de la personalidad. Bilbao: Desclée de Brouwer.

15.  Zanarini, M.C., Frankenburg, F.R., Reich, D.B. y Fitzmaurice, G. (2010). Time to attainment of recovery from borderline personality disorder and stability of recovery: a 10-year prospective follow-up study. The American Journal of Psychiatry, 167, 663-667.

 

3. Neuropsicología

Lectura per a coneixements previs a la part neuropsicologia de la matèria

  1. Forn Frías, Cristina. Manual de neuropsicología. Pirámide;2020. 

(Manual que recull conceptes bàsics de la neuropsicologia que pot ajudar l'estudiant a refrescar coneixements ja adquirits.)

Bibliografia de referència:

  1. Bruna O, Roig T, Puyuelo M, Junqué C, Ruano Á, coordinadores. Rehabilitación neuropsicológica. Barcelona: Elsevier Masson; 2011. (Manual de referencia en castellano de rehabilitación neuropsicológica.)

  2. Direcció General de Planificació i Recerca en Salut. Pla de rehabilitació de Catalunya: abordatge integral del funcionament i la discapacitat. 1ª edición, octubre 2022. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Disponible en: https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/9485

  3. Lezak MD, Howieson DB, Bigler, ED. Tranel D. Neuropsychological Assessment. 5ª edición. Nueva York: Oxford University Press; 2012. (Libro de referencia de la evaluación neuropsicológica.)

  4. Tirapu Ustárroz J, Ríos Lago M, Maestú Unturbe F, coordinadores. Manual de neuropsicología. 2a. edició. Barcelona: Edicions Viguera; 2011. (Libro de neuropsicología en castellano muy completo.)

Versió per imprimir