Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Neurociència i Educació

Neurociència i Educació
6
15464
4
Primer semestre
op
OPTATIVITAT
OPTATIVITAT
Llengua d'impartició principal: castellà

Altres llengües d'impartició: català

Professorat


Dra. Anna Carballo Márquez (acarballo@uic.es)

S'atendrà a l'alumnat després de les classes i/o concertant cita prèvia.

Presentació

El camp de la neurociència cognitiva ha experimentat un important avenç en les últimes dècades, sobretot a causa del desenvolupament tecnològic de les tècniques de neuroimatge, que han permès estudiar el cervell humà en viu i en diferents edats mentre porta a terme diversos tipus de tasques cognitives. Molts d’aquests estudis s’han centrat en els processos d’aprenentatge i memòria, de manera que han permès explorar com el cervell codifica, elabora, reté i recupera la informació, i com alguns factors intervenen o interfereixen en aquests processos neurobiològics que sustenten l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu.

D’altra banda, a dia d’avui el camp educatiu està experimentant un fort corrent de renovació i canvi pedagògic basat en la pràctica reflexiva a causa, sobretot, dels canvis socials i tecnològics importants i accelerats que acompanyen el nou segle, així com de les xifres alarmants de fracàs escolar que indiquen de manera clara que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats socials, culturals i educatives que presenten els infants i adolescents d’avui dia.

En aquest afany per trobar un marc teòric que pugui justificar i fonamentar des d’un punt de vista científic i rigorós el canvi i la millora pedagògics, educadors i educadores han començat a interessar-se cada vegada més per les implicacions que un camp empíric com el de les neurociències, que permet estudiar la base biològica del comportament i la cognició, pugui aportar al disseny de les situacions d’ensenyament-aprenentatge.

D’aquest interès creixent neix la neurociència educativa com una nova interdisciplina orientada a l’estudi i la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva científica basada en el funcionament del cervell, a partir de la interacció entre tres àmbits de coneixement diferents: les neurociències, la psicologia i l’educació.

Requisits previs

Tenir aprovades les assignatures corresponents a l’àrea de Psicobiologia:

  • Psicobiologia
  • Psicofisiologia
  • Neuropsicologia

Objectius

  • Comprendre les possibles aplicacions de les neurociències en el camp educatiu, des d’una mirada científica, crítica i rigorosa.
  • Identificar les principals etapes del neurodesenvolupament i la seva possible implicació en el disseny de pràctiques educatives.
  • Descriure les bases neurobiològiques que sustenten els diferents processos d’aprenentatge i memòria.
  • Diferenciar els diferents elements i factors que poden intervenir i interferir en els processos d’ensenyament-aprenentatge i tenir-los en compte en el disseny de pràctiques educatives.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CN03 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç d'identificar les bases biològiques de les funcions psicològiques i de la conducta humana, el funcionament i influència que tenen en els diversos aspectes de la persona.
  • HB02 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà analitzar de forma crítica i argumentada bibliografia científica, la procedència, el marc epistemològic i les aportacions de la qual en relació amb la psicologia.
  • HB04 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació, (informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat), per a diverses finalitats.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Comprendre les possibles aplicacions dels avenços neurocientífics en el camp educatiu, així com les seves limitacions més importants.
  • Identificar les diferents fites que esdevenen al llarg del neurodesenvolupament des del naixement fins al final de l’adolescència, així com les possibles implicacions en el disseny de pràctiques pedagògiques.
  • Reconèixer els diferents tipus d’aprenentatge i memòria que sustenta el cervell, així com els seus correlats neurobiològics corresponents.
  • Identificar els diferents factors (cos-ment, emocions, cervell social, llenguatge, funcions executives, etc.) que intervenen i interfereixen en els processos d’aprenentatge i la memòria.
  • Ser capaç de dissenyar pràctiques educatives adaptades als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.
  • Ser capaç de dissenyar espais d’aprenentatge adaptats als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.

Continguts

1. Introducció a la neurociència educativa:
1.1 Possibilitats i limitacions.
1.2 Neuromites i neurofília.
 
2. Neurodesenvolupament:
2.1 Maduració cerebral i períodes sensibles.
2.2 Cervell adolescent.
2.3 Envelliment
 
3. Cervell i aprenentatge:
3.1 Plasticitat neuronal.
3.2 Tipus de memòria.
 
4. Elements que intervenen en els processos d’aprenentatge i memòria:
4.1 Relació cos-ment.
4.2 Cervell emocional.
4.3 Cervell social.
4.4 Cervell i llenguatge.
4.5 Funcions executives.
4.6 Disseny d’espais d’aprenentatge.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA

METODOLOGIA

La classe magistral és l’escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i les estructures lingüístiques relacionades amb l’àmbit d’estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una integració més gran dels continguts de les matèries.

L’estudi de casos és una tècnica d’aprenentatge en la qual el subjecte s’enfronta a la descripció d’una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d’un procés de discussió. L’estudi de casos es du a terme generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l’alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup.

Lectura de textos dirigits a accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables.

Activitat no presencial. En aquesta activitat l’estudiant fa exercicis de manera autònoma, sense la presència del professor o professora. En aquesta fase apareixen sempre més dubtes, però, com que no hi ha l’opció de preguntar immediatament, es produeix un esforç addicional per part de l’alumnat.

És l’escenari on l’estudiant fa el treball personal. L’estudiant elabora treballs en les diferents assignatures en què reflecteix la seva experiència d’aprenentatge autònom. L’estudiant també es prepara per a un aprenentatge al llarg de la vida ja que aprèn a utilitzar materials didàctics de manera autònoma i a utilitzar recursos multimèdia. És l’escenari per desenvolupar les habilitats d’autoregulació de l’aprenentatge i autogestió del temps.

Sessió expositiva i explicativa dels continguts per part del professorat. Aquesta metodologia d’aprenentatge permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport a l’explicació dels continguts. L’alumnat pot interactuar o participar-hi activament.

Desenvolupament de debats i discussions en grup gran o petit que afavoreixin el sentit i judici crític. S’afavoreix la participació i la iniciativa, la realització de preguntes constructives i la presentació de nous problemes que promoguin el pensament crític.

El treball en grup propicia la convergència d’idees, treballs i propostes en comú per part dels estudiants amb la finalitat d’arribar a fer un projecte tenint en compte les competències interpersonals i intrapersonals dels estudiants i el treball cooperatiu.

Amb el treball individual, a través de l’estudi, la recerca d’informació, el processament de les dades i la interiorització, l’alumnat pot consolidar el seu aprenentatge.

 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Primera convocatòria:

  • 80%: Prova escrita
  • 20%: Treball grupal

Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per poder calcular la mitjana de l’assignatura i aprovar. Si se suspèn aquesta part, s’ha de recuperar en la segona convocatòria.

Segona convocatòria:

  • 80%: Prova escrita
  • 20%: Treball grupal (la mateixa nota que a la primera convocatòria)

Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per fer mitjana. S’aprova l’assignatura amb una mitjana mínima de 5 tenint en compte totes les parts avaluades (aprovades i suspeses).

L'avaluació respectarà sempre la normativa general establerta en el Grau de Psicologia respecte a les faltes d'ortografia, redactat i plagi.

SISTEMA D’AVALUACIÓ

L’assistència activa de l’alumnat a la classe mostra el grau d’implicació com a mostra d’interès i la seva interacció amb el professorat i amb la resta de companys i companyes.

Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria que s’ha d’avaluar. S’avaluen la capacitat dels estudiants d’escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d’entendre bibliografia i literatura específica en la seva àrea d’estudi, i s’avalua, així mateix, la terminologia corresponent. D’altra banda, les proves escrites també avaluen el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S’estructuren a través d’exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris en línia i anàlisi d’articles científics.

A través de la resolució de casos s’avalua la capacitat de l’alumnat per aplicar els continguts teòrics apresos en una situació real o simulada.

Bibliografia i recursos

Bàsica:

  • Carballo, A. & Portero, M. (2018). 10 ideas clave Neurociencia y Educación, aportaciones para el aula. Barcelona: Graó.

Complementària:

  • Blakemore, S.J. & Frith, U. (2007). Cómo aprende el cerebro. Las claves para la educación. Barcelona: Ariel.
  • Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Rosa Sensat.
  • Howard-Jones, P. (2011). Investigación neuroeducativa. Neurociencia, educación y cerebro: de los contextos a la práctica. Madrid: La Muralla.
  • Mora, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza.
  • Morgado I. (2014). Aprender, recordar y olvidar. Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: Ariel.
  • Sousa, D. (2014). Neurociencia educativa: Mente, cerebro y educación. Madrid: Narcea.
  • Tokuhama-Espinosa, T. (2011). Mind, Brain, and Education Science: A comprehensive guide to the new brain-based teaching. New York: W.W. Norton.

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 16/01/2025 A04 12:00h