Universitat Internacional de Catalunya
Neurociència i Educació
Altres llengües d'impartició: català
Professorat
Dra. Anna Carballo Márquez (acarballo@uic.es)
S'atendrà a l'alumnat després de les classes i/o concertant cita prèvia.
Presentació
El camp de la neurociència cognitiva ha experimentat un important avenç en les últimes dècades, sobretot a causa del desenvolupament tecnològic de les tècniques de neuroimatge, que han permès estudiar el cervell humà en viu i en diferents edats mentre porta a terme diversos tipus de tasques cognitives. Molts d’aquests estudis s’han centrat en els processos d’aprenentatge i memòria, de manera que han permès explorar com el cervell codifica, elabora, reté i recupera la informació, i com alguns factors intervenen o interfereixen en aquests processos neurobiològics que sustenten l’aprenentatge i el desenvolupament cognitiu.
D’altra banda, a dia d’avui el camp educatiu està experimentant un fort corrent de renovació i canvi pedagògic basat en la pràctica reflexiva a causa, sobretot, dels canvis socials i tecnològics importants i accelerats que acompanyen el nou segle, així com de les xifres alarmants de fracàs escolar que indiquen de manera clara que el sistema educatiu actual no dona resposta a les necessitats socials, culturals i educatives que presenten els infants i adolescents d’avui dia.
En aquest afany per trobar un marc teòric que pugui justificar i fonamentar des d’un punt de vista científic i rigorós el canvi i la millora pedagògics, educadors i educadores han començat a interessar-se cada vegada més per les implicacions que un camp empíric com el de les neurociències, que permet estudiar la base biològica del comportament i la cognició, pugui aportar al disseny de les situacions d’ensenyament-aprenentatge.
D’aquest interès creixent neix la neurociència educativa com una nova interdisciplina orientada a l’estudi i la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva científica basada en el funcionament del cervell, a partir de la interacció entre tres àmbits de coneixement diferents: les neurociències, la psicologia i l’educació.
Requisits previs
Tenir aprovades les assignatures corresponents a l’àrea de Psicobiologia:
- Psicobiologia
- Psicofisiologia
- Neuropsicologia
Objectius
- Comprendre les possibles aplicacions de les neurociències en el camp educatiu, des d’una mirada científica, crítica i rigorosa.
- Identificar les principals etapes del neurodesenvolupament i la seva possible implicació en el disseny de pràctiques educatives.
- Descriure les bases neurobiològiques que sustenten els diferents processos d’aprenentatge i memòria.
- Diferenciar els diferents elements i factors que poden intervenir i interferir en els processos d’ensenyament-aprenentatge i tenir-los en compte en el disseny de pràctiques educatives.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- CN03 - En finalitzar el Grau, l'estudiant serà capaç d'identificar les bases biològiques de les funcions psicològiques i de la conducta humana, el funcionament i influència que tenen en els diversos aspectes de la persona.
- HB02 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà analitzar de forma crítica i argumentada bibliografia científica, la procedència, el marc epistemològic i les aportacions de la qual en relació amb la psicologia.
- HB04 - En finalitzar el Grau l'alumne/a podrà utilitzar les diferents tecnologies de la informació i la comunicació, (informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat), per a diverses finalitats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Comprendre les possibles aplicacions dels avenços neurocientífics en el camp educatiu, així com les seves limitacions més importants.
- Identificar les diferents fites que esdevenen al llarg del neurodesenvolupament des del naixement fins al final de l’adolescència, així com les possibles implicacions en el disseny de pràctiques pedagògiques.
- Reconèixer els diferents tipus d’aprenentatge i memòria que sustenta el cervell, així com els seus correlats neurobiològics corresponents.
- Identificar els diferents factors (cos-ment, emocions, cervell social, llenguatge, funcions executives, etc.) que intervenen i interfereixen en els processos d’aprenentatge i la memòria.
- Ser capaç de dissenyar pràctiques educatives adaptades als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.
- Ser capaç de dissenyar espais d’aprenentatge adaptats als coneixements neurocientífics sobre com aprèn el cervell.
Continguts
1. Introducció a la neurociència educativa:
1.1 Possibilitats i limitacions.
1.2 Neuromites i neurofília.
2. Neurodesenvolupament:
2.1 Maduració cerebral i períodes sensibles.
2.2 Cervell adolescent.
2.3 Envelliment
3. Cervell i aprenentatge:
3.1 Plasticitat neuronal.
3.2 Tipus de memòria.
4. Elements que intervenen en els processos d’aprenentatge i memòria:
4.1 Relació cos-ment.
4.2 Cervell emocional.
4.3 Cervell social.
4.4 Cervell i llenguatge.
4.5 Funcions executives.
4.6 Disseny d’espais d’aprenentatge.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
ACTIVITAT FORMATIVA |
METODOLOGIA |
La classe magistral és l’escenari per aprendre i utilitzar la terminologia i les estructures lingüístiques relacionades amb l’àmbit d’estudi, per practicar i desenvolupar destreses de comunicació oral i escrita i per familiaritzar-se amb bibliografia i material didàctic de suport per a una integració més gran dels continguts de les matèries. L’estudi de casos és una tècnica d’aprenentatge en la qual el subjecte s’enfronta a la descripció d’una situació específica que planteja un problema, que ha de ser comprès, valorat i resolt per un grup de persones a través d’un procés de discussió. L’estudi de casos es du a terme generalment a través de treball en grup que fomenta la participació de l’alumne, desenvolupant el seu esperit crític. Addicionalment prepara a l'alumne per a la presa de decisions, ensenyant-li a defensar els seus arguments i a contrastar-los amb les opinions de la resta del grup. Lectura de textos dirigits a accedir al pensament crític, el qual compleix un paper fonamental en la formació de ciutadans conscients i responsables. Activitat no presencial. En aquesta activitat l’estudiant fa exercicis de manera autònoma, sense la presència del professor o professora. En aquesta fase apareixen sempre més dubtes, però, com que no hi ha l’opció de preguntar immediatament, es produeix un esforç addicional per part de l’alumnat. |
És l’escenari on l’estudiant fa el treball personal. L’estudiant elabora treballs en les diferents assignatures en què reflecteix la seva experiència d’aprenentatge autònom. L’estudiant també es prepara per a un aprenentatge al llarg de la vida ja que aprèn a utilitzar materials didàctics de manera autònoma i a utilitzar recursos multimèdia. És l’escenari per desenvolupar les habilitats d’autoregulació de l’aprenentatge i autogestió del temps. Sessió expositiva i explicativa dels continguts per part del professorat. Aquesta metodologia d’aprenentatge permet la utilització de mitjans audiovisuals com a suport a l’explicació dels continguts. L’alumnat pot interactuar o participar-hi activament. Desenvolupament de debats i discussions en grup gran o petit que afavoreixin el sentit i judici crític. S’afavoreix la participació i la iniciativa, la realització de preguntes constructives i la presentació de nous problemes que promoguin el pensament crític. El treball en grup propicia la convergència d’idees, treballs i propostes en comú per part dels estudiants amb la finalitat d’arribar a fer un projecte tenint en compte les competències interpersonals i intrapersonals dels estudiants i el treball cooperatiu. Amb el treball individual, a través de l’estudi, la recerca d’informació, el processament de les dades i la interiorització, l’alumnat pot consolidar el seu aprenentatge. |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Primera convocatòria:
- 80%: Prova escrita
- 20%: Treball grupal
Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per poder calcular la mitjana de l’assignatura i aprovar. Si se suspèn aquesta part, s’ha de recuperar en la segona convocatòria.
Segona convocatòria:
- 80%: Prova escrita
- 20%: Treball grupal (la mateixa nota que a la primera convocatòria)
Es requereix un mínim de 5 en la prova escrita per fer mitjana. S’aprova l’assignatura amb una mitjana mínima de 5 tenint en compte totes les parts avaluades (aprovades i suspeses).
L'avaluació respectarà sempre la normativa general establerta en el Grau de Psicologia respecte a les faltes d'ortografia, redactat i plagi.
SISTEMA D’AVALUACIÓ |
L’assistència activa de l’alumnat a la classe mostra el grau d’implicació com a mostra d’interès i la seva interacció amb el professorat i amb la resta de companys i companyes. Prova individual escrita que reuneix els aspectes més generals i rellevants de la matèria que s’ha d’avaluar. S’avaluen la capacitat dels estudiants d’escoltar i entendre les idees principals dels continguts impartits, així com la seva capacitat d’entendre bibliografia i literatura específica en la seva àrea d’estudi, i s’avalua, així mateix, la terminologia corresponent. D’altra banda, les proves escrites també avaluen el contingut impartit sobre conceptes específics de les diferents matèries del títol. S’estructuren a través d’exàmens parcials i/o finals, exercicis finals, qüestionaris en línia i anàlisi d’articles científics. A través de la resolució de casos s’avalua la capacitat de l’alumnat per aplicar els continguts teòrics apresos en una situació real o simulada. |
Bibliografia i recursos
Bàsica:
- Carballo, A. & Portero, M. (2018). 10 ideas clave Neurociencia y Educación, aportaciones para el aula. Barcelona: Graó.
Complementària:
- Blakemore, S.J. & Frith, U. (2007). Cómo aprende el cerebro. Las claves para la educación. Barcelona: Ariel.
- Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Rosa Sensat.
- Howard-Jones, P. (2011). Investigación neuroeducativa. Neurociencia, educación y cerebro: de los contextos a la práctica. Madrid: La Muralla.
- Mora, F. (2013). Neuroeducación. Madrid: Alianza.
- Morgado I. (2014). Aprender, recordar y olvidar. Claves cerebrales de la memoria y la educación. Barcelona: Ariel.
- Sousa, D. (2014). Neurociencia educativa: Mente, cerebro y educación. Madrid: Narcea.
- Tokuhama-Espinosa, T. (2011). Mind, Brain, and Education Science: A comprehensive guide to the new brain-based teaching. New York: W.W. Norton.
Període d'avaluació
- E1 16/01/2025 A04 12:00h