Universitat Internacional de Catalunya
Foro Esarq 1
Altres llengües d'impartició: castellà
Professorat
La atención al alumnado se da en todo momento en que esta se requiera, a lo largo del horario previsto de clases, tanto teóricas como prácticas. Por otra parte, se establece además un horario específico de atención personalizada, individual, que queda fijado cada lunes entre las 13:00 y las 14:00 horas. Sin detrimento de la elección de otro momento que puede concertarse con cita previa.
Cita previa, profesores:
Dr. Alberto T. Estévez - estevez@uic.es
Dra. Yomna K. Abdallah - yomnaabdallah@uic.es
Presentació
Responsable: Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart (jlluis@uic.es)
Coordinadora: Dra. Cinta Lluis-Teruel (cintalluis@uic.es)
Professors: Dr. Juan Trias de Bes & Dr. Ricardo Gómez Val
L'IDIOMA DE FÒRUMS EXCEPCIONALMENT SERÀ L'ESPANYOL. Según queda descrito en el Documento Oficial del Título de Grado en Arquitectura, Foro es una asignatura del Módulo Propio ESARQ (módulo propio de Centro), concretamente de la materia Arquitectura ESARQ, cursada del segundo al quinto curso.
Desde la fundación de la ESARQ la asignatura de Foro se incluye cada año dentro del programa académico y docente de la Escuela y tiene carácter obligatorio para los alumnos de entre 2º y 5º curso. Foro es una asignatura distintiva y motivo de orgullo de la ESARQ y, como su nombre indica, es una asignatura dedicada al debate y a la reflexión en torno a la realidad arquitectónica.
Foro ESARQ pretende a través de las conferencias impartidas por invitados de prestigio nacional e internacional despertar preguntas y tratar cuestiones tanto de actualidad como reflexiones y debates sobre aspectos de vital importancia para el arquitecto. Es por ello que se invita a los participantes, tanto a conferenciantes invitados como a alumnos, a plantear cuestiones alrededor de la disciplina arquitectónica, ya sea por su afectación temporal como por su profunda relevancia para la profesión. En definitiva se trata de una asignatura orientada al saber, entender, ver, recapacitar, pensar, experimentar, y aproximarse mejor a la Arquitectura.
PRINCIPI, FORMA, CONSERVACIÓ DE L'ARQUITECTURA.
El paradigma de l'Arquitectura Sacra
La modernitat va canviar algun dels principis que van ser essencials en l'ànima de l'arquitectura durant més de 2500 anys. En un moment en què després del pas de més de més d'un segle, s'ha posat en crisi el triomf de la forma com el principi fer de l'arquitectura, s'obren noves perspectives. La globalització i el canvi climàtic han provocat un efecte revisionista, basat en la perduda d'algun dels gèrmens que van generar l'arquitectura del passat i que el moviment modern va suposar superar.
L'arquitectura reconeguda en el seu sentit antropològic es pot entendre com el producte d'un conjunt de factors i institucions, que va des de l'objectiu i simbolisme de l'encàrrec, plasmada en un disseny i la seva execució. Aquesta circumstància provoca el conseqüent manteniment i conservació posterior, convertint-lo en patrimoni, i on la comunicació del missatge inicial cal reajustar temporalment a cada moment.
Requisits previs
No cal cap requisit.
Objectius
Igualment, segons queda descrit en el Document Oficial del Títol de Grau en Arquitectura, sobre els continguts de l'assignatura de FORO, es té en compte el que segueix a baix, que els objectius de la titulació que afecten especialment aquesta assignatura són:
1. Aptitud per a crear projectes arquitectònics que satisfacin al seu torn les exigències estètiques i les tècniques;
2. Coneixement adequat de la història i de les teories de l'arquitectura, així com de les arts, tecnologia i ciències humanes relacionades;
3. Coneixement de les belles arts com a factor que pot influir en la qualitat de la concepció arquitectònica;
4. Capacitat de comprendre les relacions entre les persones i els edificis i entre aquests i el seu entorn, així com la necessitat de relacionar els edificis i els espais situats entre ells en funció de les necessitats i de l'escala humanes;
5. Capacitat de comprendre la professió d'arquitecte i la seva funció en la societat, en particular elaborant projectes que tinguin en compte els factors socials;
6. Coneixement dels mètodes de recerca i preparació de projectes de construcció.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 65 - Aptitud per reconèixer les característiques de la contemporaneïtat i la llibertat en l'enteniment de l'arquitectura.
- 66 - Aptitud per interioritzar la forma arquitectònica.
- 67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat.
- 68 - Aptitud per aplicar l'estètica i la teoria i història de les belles arts a l'arquitectura i l'urbanisme.
- 69 - Aptitud per descobrir la dimensió crítica-cultural del rol de l'arquitecte.
- 71 - Aptitud per expressar-se amb un grau de fluïdesa i espontaneïtat en llengua anglesa que fa possible la interacció habitual amb parlants nadius sense que comporti tensió per a cap dels interlocutors.
- 72 - Aptitud per produir textos clars i detallats en llengua anglesa en una àmplia gamma de temes, especialment sobre arquitectura, i expressar un punt de vista en llengua anglesa sobre una qüestió, exposant els avantatges i els inconvenients de diverses opcions.
- 73 - Coneixement adequat de la investigació, experimentació i innovació en l'arquitectura.
- 74 - Coneixement adequat de les noves concepcions i pràctiques arquitectòniques.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Els 9 apartats recollits com a Continguts de l'assignatura, són al seu torn els resultats d'aprenentatge a exigir a l'alumnat per a l'avaluació de les competències.
Continguts
La voluntat d'entendre l'arquitectura més enllà d'un sol agent, aquell de la funció pròpia del poder de l'arquitecte postmodern, tan en voga en el canvi del mil·lenni, proposa incorporar a altres gestors que tradicionalment han participat en el debat del projecte arquitectònic. Qui tal vegada albergui aquesta visió complexa d'Arquitectura, és l'anomenada sacra en el seu sentit Universal. Per això, i des d'ella, es permet reflexionar hermenèuticament sobre el pretèrit, i on aquest passat pot convertir-se en futur.
La limitació temporal dels Fòrums farà necessària reducció de l'àmbit pedagògic i de debat de l'arquitectura sacra, centrant-la en la cristiana. Es justifica per la seva influència religiosa i estètica en el món occidental, però és perfectament transportable a les religions monoteistes. Aquesta arquitectura sacra ha hagut d'anar readaptant-se a partir del segle IV i actualitzant-se contínuament. Partint des d'una herència d'un model tardoclàsic, l'ha hagut de fer a través de diferents models arquitectònics: paleocristià, romànic, gòtic, renaixement, barroc, neoclàssic, o des de la modernitat. Formes que en la seva evolució està reajustant-se tant a l'evolució del pensament de l'Església, com al tècnic. Factors encara vigents en el debat aquest primer quart segle, tant per a la seva adaptació, com per al seu manteniment i ús d'aquests edificis.
Aquest contenidor de Temple obert, a diferència del temple del món clàssic, ha anat introduint en el seu interior, altres elements de caràcter estètic, com la música, l'escultura o pintura.
Aquestes disciplines han estat disposades sobre l'arquitectura i són utilitzats com a instruments que provoquen una elevació espiritual que condueixen cap a Déu.
D'aquí que elements essencials que construeixen l'arquitectura, il·luminació, acústica, salubritat ambiental, habitabilitat de l'espai, necessitin d'una certa especialització. La necessitat i conveniència d'aquests coneixements són aplicables en l'actualitat a qualsevol àmbit de l'arquitectura i per això útils per a qualsevol manera de construir i complementària a l'objectiu pedagògic que completen aquests FOROS.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
És un cicle de conferències on personatges de prestigi mostren les seves especials idees i el seu singular treball. En cada cicle la selecció de conferenciants és afí al tema al qual està dedicat el cicle.
PROGRAMA:
Sessió L'arquitectura sacra. / dimecres 9 d'abril del 2025 (a partir de les 15:30h)
Secció L'experimentació de l'interior / dijous 24 d'abril del 2025 (a partir de les 15:30h)
Sessió La gestió del gran patrimoni Sacre. La Sagrada Família / dimecres 21 de maig del 2025 (a partir de les 16:00h)
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
El sistema de evaluación propuesto permite valorar los resultados de aprendizaje obtenidos por los estudiantes. Asimismo, se trabaja en un sistema de evaluación donde los criterios de evaluación primarán la creatividad y profundidad crítica, su inteligencia, su eficacia de fascinación, la capacidad de análisis y síntesis, así como la cientificidad y profesionalidad (erudición, precisión, laboriosidad, puntualidad, presentación, corrección tipográfica, ortográfica y sintáctica). Se animará también a la participación activa con posibles preguntas que puedan surgir por cada conferencia, que se valorará especialmente. Y, por supuesto, se tendrá en cuenta la asistencia e interés del alumnado.
Entonces, los contenidos de esta asignatura se regirá por el siguiente sistema de evaluación:
Presentación del trabajo (libreta e imágenes), el 80% de la calificación final.
Presencialidad, participación, atención, 20% de la calificación final.
Por otra parte, el sistema de calificaciones queda definido de acuerdo con la legislación vigente, definido en el artículo 5 del REAL DECRETO 1125/2003, de 5 de septiembre, según la escala numérica de 0 a 10, con expresión de un decimal, a la que podrá añadirse su correspondiente calificación cualitativa:
0-4,9: Suspenso (SS).
5,0-6,9: Aprobado (AP).
7,0-8,9: Notable (NT).
9,0-10: Sobresaliente (SB).
Bibliografia i recursos
ESTÉVEZ, Alberto T., Biodigital Architecture & Genetics: writings / escritos, ESARQ-UIC, Barcelona, 2015.
ESTÉVEZ, Alberto T., Biodigital Architecture & Genetics: writings 2 / escritos II, iBAG-UIC, Barcelona, 2021.