Universitat Internacional de Catalunya
Urbanisme 2
Altres llengües d'impartició: català, castellà
Professorat
La comunicació entre professors i estudiants es realitzarà a través del seu correu electrònic de la UIC.
Les reunions personals amb els professors fora de l'horari de classe estaran subjectes a cita prèvia a través del correu electrònic.
Presentació
Professors de taller:
COORDINADOR DEL CURS: Dra. Carmen Mendoza Arroyo
PROFESSORS DEL CURS: Dr. Pere Vall Casas, Dra. Marta Benages, Anna Gutiérrez, Dra. Carmen Mendoza Arroyo
DE LA CIUTAT A L'HABITATGE A TRAVÉS DE LA REGENERACIÓ URBANA
El curs de Disseny Urbà 2 és un punt de partida per als estudiants cap al disseny a escala urbana. El curs es basa en una connexió dialèctica contínua entre teoria i pràctica que guia els estudiants cap al desenvolupament d'una proposta definida per a un desenvolupament residencial. S'emet a l'estudiant que l'anàlisi i la planificació d'un sector urbà han d'anar acompanyades d'una reflexió sobre el fet que el projecte residencial és el punt de partida per abordar aspectes més amplis de la ciutat. La proposta per al nou desenvolupament residencial ha d'integrar-se en la identitat local, el context, els usos i la seva arquitectura. El curs introdueix plans de desenvolupament urbà i conceptes de composició mitjançant l'anàlisi de la ubicació dels projectes residencials i els models de cultura de planificació urbana. Els barris dissenyats al llarg del curs han de constituir una nova generació de desenvolupaments habitacionals que aprofundin en aspectes socials i consideracions de disseny climàtic.
Requisits previs
Els estudiants només poden cursar Disseny Urbà 2 un cop han aprovat Disseny Urbà 1
Objectius
- Proporcionar als estudiants un mètode per dissenyar a escala urbana. Aquest mètode es caracteritza per integrar una anàlisi inter-escala (de la ciutat al sector) del lloc d’intervenció i la proposta de disseny urbà.
- Proporcionar als estudiants les eines i criteris per intervenir i comprendre un context urbà específic i dissenyar una proposta per a l'estructura organitzativa d’un nou desenvolupament residencial a diferents escales de dibuix (1/5000, 1/2000, 1/1000, 1/500, 1/250). El projecte també inclou el disseny de la unitat mínima de repetició, explorant en profunditat la tipologia edificatòria i el seu disseny en planta baixa a una escala d’1:1000 a 1:500.
- Introduir nous coneixements sobre conceptes, dimensions bàsiques i models de referència per dissenyar un sistema viari, un sistema d’espais públics i un teixit urbà (des de l’illa fins a la tipologia).
- Aconseguir que els estudiants incorporin qüestions contemporànies en el disseny del pla del seu barri, com els principis de diversitat (usos, tipologies i mescla social), identitat (àrees cíviques, característiques singulars, etc.), inclusió (perspectiva de gènere, accessibilitat); sostenibilitat (camins per a vianants, transport públic, serveis, etc.) i disseny climàtic (orientació, drenatge urbà sostenible, etc.) per crear condicions de qualitat urbana.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
- 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
- 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
- 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Al final d’aquest curs, els estudiants haurien de ser capaços de:
_Familiaritzar-se amb i aplicar el mètode escalat de planificació urbana a un projecte residencial.
_Realitzar una anàlisi proposicional d'estratègies urbanes integrades a una escala de 1:5000.
_Analitzar els elements estructurals del desenvolupament residencial des d'un punt de vista crític i proposicional de models in situ i estudis de cas: edificis, xarxes viàries, espais oberts i equipaments.
_Planificar un desenvolupament residencial posant en pràctica l’anàlisi urbana i les eines de disseny urbà per dissenyar un pla director a escala 1:2.000, incloent-hi els seus sistemes (xarxa viària, espais públics i teixit urbà) dins de la jerarquia i continuïtat de l'entorn existent.
_Dissenyar la unitat mínima de repetició del desenvolupament residencial a escala 1:1.000, i treballar les relacions urbanes a nivell de planta baixa i seccions urbanes a escala 1:500.
_Dissenyar i definir els espais públics i característiques singulars del conjunt residencial a escala 1:500 i establir els criteris bàsics per al desenvolupament urbà de carrers i camins per a vianants a escala 1:200.
Continguts
-
Metodologia urbana a escala de barri. Fonaments teòrics. L'urbanisme com a disciplina organitza totes les funcions de la vida col·lectiva a la ciutat i el camp. L'enfocament inter-escalar en el projecte residencial. Anàlisi temàtica urbana. Proposta estructural: establir una estratègia d'intervenció que integri capes urbanes i distingeixi les seves parts. Proposta de pla mestre. Conjunt residencial.
-
Urbanisme social i ecològic: Comprendre i integrar els sistemes naturals i urbans. Conceptes i eines sostenibles: caminabilitat, compacitat, diversitat, connectivitat. Mètodes d'investigació qualitativa: enquestes, entrevistes i mapes socials. Mètodes i bons exemples de barris sostenibles. Principis i paràmetres del disseny climàtic. Orientació, beneficis solars, vegetació, materials locals i manteniment, i cicle de gestió de l’aigua.
-
Principis del disseny viari. Un sistema jeràrquic és un element que estructura la forma urbana. La distinció entre una via per a vehicles i un itinerari urbà. El disseny d'una via en relació amb el paisatge, circulacions, connectivitat, la importància de la topografia i l'accessibilitat. Models d'estructures viàries bàsiques. Tipus de vies i les seves seccions transversals i longitudinals. Normatives i dimensions per a la mobilitat: transport privat, transport públic, bicicletes. Criteris per a la urbanització integrada amb el projecte viari: enllumenat, paviment, drenatge urbà sostenible, voreres, arbres i mobiliari urbà.
-
Sistemes d'espais oberts i equipaments. Trames cíviques. L'espai públic i la construcció de la ciutat. _Estratègies de disseny per als espais públics de barri: una xarxa d'espais oberts coherent i funcional al context. _Els espais públics i l'espai arquitectònic: la relació entre els espais oberts i els usos en planta baixa. El gradient d'espais oberts: espais privats, semiprivats, públics, diversitat d'escales i la seva ubicació. Dimensions i seccions transversals. _Els espais oberts i els equipaments públics. Els diversos usos cívics i comercials. L'arquitectura definida com a espai públic.
-
El projecte residencial i l'habitatge. Les diverses formes d'habitatge a la ciutat moderna. Des del bloc lineal fins a l'habitatge unifamiliar. El bloc obert com a unitat urbana de repetició: els espais oberts i l'ús cívic. La unitat bàsica de repetició en un barri, morfologies complexes i espais de transició. Pautes formals i funcionals per a un disseny de barri contextual i inclusiu, divers, sostenible i amb identitat pròpia. El bloc com a composició bàsica d'un barri: tipus de blocs, distribució dels espais construïts i oberts, dimensions i seccions transversals, límits i accessos. Els espais de connectivitat, els usos complementaris i la seva ubicació. La forma urbana i la construcció d'una imatge per al barri. El tipus residencial: criteris de disseny, accessos, ventilació i orientació.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'ensenyament d'Urbanisme 2 es desenvolupa en un format de taller continu, on l'aprenentatge teòric i pràctic s'integra a través de dues parts interrelacionades:
Taller de Teoria. El seu objectiu és proporcionar contingut teòric, conceptes, models i eines de disseny urbà per desenvolupar el projecte residencial del Taller de Disseny. Les sessions teòriques es complementen amb exercicis pràctics específics, analitzant exemples reals en què s'aprèn de les capes temàtiques (sistema viari, espais oberts, teixit urbà) seguint els continguts impartits a les sessions teòriques. Els exercicis es desenvolupen a classe.
Les sessions teòriques inclouen les següents conferències:
Classe 1. Els projectes d'habitatge urbà. Introducció i metodologia
Classe 2. Disseny urbà, participació i identitat
Classe 3. El projecte de xarxa viària
Classe 4. El sistema d'espais públics i comunitaris
Classe 5. El projecte d’edifici residencial
Classe 6. El disseny urbà en la pràctica
El taller de disseny urbà posa en pràctica els coneixements adquirits al taller teòric en un cas específic. El lloc on es desenvolupa el nou desenvolupament residencial és en un buit urbà existent, el que porta a l’aula el Taller de Disseny Urbà. El seu objectiu és que els estudiants dissenyin un barri a través de les següents fases:
● Estudi i anàlisi de la zona a escala 1/5000 i 1/2000.
● Proposta d’estructura urbana del nou barri connectada als sistemes de la ciutat a escala 1/5000.
● Pla director a escala 1/2000 i seccions a escala 1/1000.
● Disseny de la planta baixa i espais públics a escala 1/1000 i seccions a escala 1/500.
● Disseny de la unitat residencial a escala 1/500 i seccions a escala 1/200.
● Disseny dels carrers més rellevants a escala 1/200.
ACTIVITAT FORMATIVA
COMPETÈNCIES
CRÈDITS ECTS
El taller de teoria es realitza durant les primeres sis setmanes del curs, i el taller de disseny es desenvolupa al llarg de tot el curs.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,67 |
| Classe participativa | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,67 |
| Classe pràctica | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,67 |
| Tutories | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,75 |
| Estudi individuals o en grup | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 2,75 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'avaluació serà contínua, i s'avaluarà la capacitat d'expressar els continguts corresponents a cadascuna de les fases del Taller de Disseny de manera sintètica i ordenada. S'especialitzarà en l'assimilació dels continguts teòrics, dels models de referència i de les bases instrumentals proporcionades pel Taller de Teoria i la seva aplicació al projecte residencial del Taller de Disseny.
L'avaluació serà contínua basada en la capacitat de l'estudiant per expressar els continguts de cada fase de treball, tant del taller teòric com del taller de disseny urbà de manera sintètica i organitzada.
L'avaluació del Taller de Disseny representa el 80% de la nota final. Aquesta entrega té en compte el procés de disseny, i les dues presentacions intermèdies es valoren per oferir als estudiants una avaluació de com estan evolucionant en el curs.
L'avaluació del Taller de Teoria representa el 20% de la nota final. Aquesta nota es compon de les tasques del taller de teoria i de l'examen teòric final.
La nota final del curs es calcularà a partir de la mitjana d'aquestes dues entregues; cal tenir una nota aprovada en ambdues per poder fer la mitjana.
|
Entregues amb Nota |
|
% NOTA |
|
Tasques del taller de teoria |
10 % |
|
|
Examen de teoria |
10 % |
|
|
Mitjana del taller de teoria i examen |
|
20% |
|
Entrega final del Taller de Disseny |
|
80% |
|
|
|
100 % |
Es considera essencial per aprovar la matèria:
- Assistència als tallers. Les absències sempre han de ser justificades i no poden excedir mai el 15% de l'assistència al curs. Si no es compleix aquesta condició, l'estudiant no podrà continuar el curs.
- Entregar tots els exercicis del Taller de Teoria i obtenir una nota aprovada a l'examen teòric.
- Entregar i aprovar tots els exercicis del Taller de Disseny.
Bibliografia i recursos
ESPECÍFIC DEL CURS:
CARRACEDO, O.; MENDOZA, C.: VALL, P. LAU I. Del buit a la diversitat. Barcelona: Edicions UIC, 2009. BENÉVOLO, L.; et alt. La proyectación de la ciudad moderna. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 2000.
MARTINEZ, D. “Fichas descriptivas de elementos urbanísticos (tipologías residenciales, equipamientos, edificios terciarios y comerciales)”.
DISENY URBA
BUSQUETS, J. Barcelona: evolución urbanística de una capital compacta. Barcelona: Ediciones del Serbal, 2004.
BUSQUETS, J. Ciudades X formas: una nueva mirada hacia el proyecto urbanístico. Boston, Massachusetts: Harvard University Graduate School of Design, 2006.
JACOBS, J. The death and life of great American cities. New York: Random House, 1961.
JORNET, Sebastià; LLOP, Carles. Reciclatge urbà, desigualtats socials i problemàtiques urbanes. Inclòs a Quaderns PDU metropolità núm.4. Edita Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). ISSN 2339-8914 (paper). ISSN 2339-8922 (digital). Barcelona, 2014.
KOMOSSA,S; MEYER,H. RISSELDA, M (Eds.). Atlas of the Dutch Urban Block. Bussum : THOTH Publishers, 2005.
MARTÍ ARÍS, C. (Ed.). Las formas de la residencia en la ciudad moderna. Barcelona: Ediciones UPC, 2000.
PIÑON,H. Teoría del proyecto. Barcelona: Edicions UPC, 2006.
SABATÉ, Joaquim, COROMINAS, Miquel y SOTOCA, Adolf. Plans molt especials. Barcelona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona, DL 2005.
SOLÀ-MORALES, M. De coses urbanes. Barcelona: Gustavo Gilli, 2008.
TALEN, E. Design for Diversity. Exploring socially mixed neighborhoods. Oxford: Architectural Press, 2008.
SOLÀ-MORALES, M. et alt. El projecte Urbà. Una experiencia docent. Barcelona: Edicions UPC, 1999.
SOLÀ-MORALES, M. et alt. El projecte Urbà. Una experiencia docent. Barcelona: Edicions UPC, 1999.
SOLÀ-MORALES, M.. Eix Macià. Una experiència de centre metropolità. Sabadell: CODEM, 1995 Geometria (1992), núm. 14.
UNWIN, R. La práctica del urbanismo. Una introducción al arte de proyectar ciudades y Barrios. Barcelona : Gustavo Gili, 1984.
VIARI
BUCHANAN, Colin D. El tráfico en las ciudades. Madrid : Tecnos, 1973. Traffic in towns. Londres: H.M.S.O., 1963.
BOAGA, Giorgio. Diseño de tráfico y forma urbana. Barcelona: G.Gili, 1977.
LYNCH, K. The view from the road. Cambridge: MIT Press, 1966.
McCLUSKEY, J. El diseño de vías urbanas. Barcelona: Gustavo Gili, 1985.
ROCA,E;, MÒDOL, D.; FRANCO,M. El projecte de l'espai viari. Barcelona : Edicions UPC, 2004.
ESPAIS PUBLICS
AD. Europe City. Lessons from the European Prize for Urban Public Space. Edita CCCB - Lars Müller Publishers. Barcelona, 2015. ISBN: 978-3-03778-474-7.
Ajuntament de Barcelona, Barcelona Espai Public. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1993.
ASHIHARA, Y. El diseño de espacios exteriores. Barcelona: G. Gili, 1982.
BORJA, J.; MUXI, Z. El espacio público: ciudad y ciudadanía. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003.
HAYDEN, D. The Power of Place. Cambridge: The MIT Press, 1997.
MASSEY, D. Space, Place and Gender. NED-New edition, University of Minnesota Press, 1994.
WHYTE, W. The Social Life of Small Urban Spaces. Conservation Foundation, 1980.
URBANISME SOSTENIBLE
FARR, Douglas. Sustainable urbanism. Urban design with nature. Hoboken (NJ): Willey & Sons, 2008.
JORNET-LLOP-PASTOR arquitectes. "Capítol 04. Directrius i mesures per a la sostenibilitat ambiental" de l’Annex instrumental per a la redacció dels Plans Directors i les Àrees Residencials Estratègiques. 2008. Pàgines 35-62.
SOLANAS, Toni; CALATAYUD, Dani; CLARET, Coque. 34 Kg de CO2. Edita Departament de Medi ambient i habitatge de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, abril de 2009. Capítol 8D.