Universitat Internacional de Catalunya
Construcció 6
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
La comunicació serà realitzada a través de l'espai dedicat en intranet.
La documentació de l'assignatura es lliurarà sempre a través de la xarxa.
L'atenció personal fora dels horaris de classe es realitza a base de cita prèvia per correu electrònic.
Les tutories referents a dubtes sobre els continguts de caràcter teòric que s'han exposat en les classes teòriques, i que han de ser aplicats en els treballs pràctics, es faran de manera individual. L'horari serà a priori el mateix que es determini durant la fase de docència presencial. Si hi hagués algun canvi es comunicarà a través dels canals establerts per la UIC. Aquestes tutories se sol·licitaran per correu electrònic al professor. Una vegada fixada l'hora d'atenció de tutories, aquestes es realitzaran de manera presencial o online.
Presentació
Assignatura OBLIGATÒRIA
4t Curs Grau en ARQUITECTURA
2n Semestre
6,5 Crèdits ECTS
PROFESSOR RESPONSABLE: Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart
PROFESSORS: Dra. Anna Feu, Dra. Cinta Lluis-Teruel
La matèria a desenvolupar en l'assignatura Construcció 6 ha d'entendre's com una continuació de les anteriors matèries: Introducció a la Construcció, Construcció 1, Construcció 2, Construcció 3, Construcció 4 i Construcció 5.
Els estudiants han de ser capaços de dissenyar projectes que combinin tant aspectes estètics com tècnics. Per a això, necessiten un coneixement sòlid de la història i teories de l'arquitectura, així com de disciplines relacionades com les arts, la tecnologia i les ciències humanes. A més, han de dominar mètodes de recerca i preparació de projectes de construcció. És fonamental que comprenguin els problemes estructurals i de construcció associats amb els edificis i que siguin capaços de calcular estructures en diversos materials. Han de tenir un coneixement profund dels problemes físics i tecnològics relacionats amb la funció dels edificis, garantint confort i protecció climàtica. Així mateix, han de tenir la capacitat de satisfer les necessitats dels usuaris, respectant limitacions pressupostàries i normatives. Finalment, és important que estiguin familiaritzats amb les indústries, organitzacions, normatives i procediments necessaris per a convertir els projectes en edificis i per a integrar els plans en la planificació urbana.
Complementàriament a les competències de la Memòria de grau en Arquitectura per la Universitat Internacional de Catalunya, ANECA, 239/2008, Expedient M.o 2500577, es proposen unes Competències Específiques:
Aptitud per a aplicar les normes tècniques i constructives.
Aptitud per a conservar les estructures d'edificació, la fonamentació i obra civil.
Aptitud per a conservar l'obra acabada
Capacitat per a conservar l'obra gruixuda.
Coneixement adequat dels sistemes constructius convencionals i la seva patologia.
Coneixement adequat de les característiques físiques i químiques, els procediments de producció, la patologia i l'ús dels materials de construcció
Requisits previs
Es recomana tenir aprovades les diferents assignatures de Construcció prèvies a Construcció 6, tot i que és la Direcció de l'escola qui defineix els criteris d’incompatibilitat de matriculas entre assignatures.
Objectius
Els objectius de la titulació que afecten especialment a aquesta matèria són:
1. Aptitud per crear projectes arquitectònics que satisfacin al seu torn les exigències estètiques i les tècniques.
2. Comprensió dels problemes de la concepció estructural, de construcció i d'enginyeria vinculats amb els projectes d'edificis; i coneixement adequat del càlcul d'estructures en els seus diversos materials.
3. Coneixement adequat dels problemes físics i de les diferents tecnologies, així com de la funció dels edificis, de manera que es doti a aquests de condicions internes de comoditat i de protecció dels factors climàtics.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 12-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar estructures d'edificació.
- 13-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de divisió interior, fusteria, escales i altra obra acabada.
- 14-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar sistemes de tancament, coberta i altra obra gruixuda.
- 15-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar solucions de fonamentació.
- 16-T - Aptitud per a concebre, calcular, dissenyar, integrar en edificis i conjunts urbans i executar instal · lacions de subministrament, tractament i evacuació d'aigües, de calefacció i de climatització.
- 17 - Aptitud per aplicar les normes tècniques i constructives.
- 19 - Aptitud per a conservar l'obra acabada.
- 20 - Aptitud per valorar les obres.
- 24 - Coneixement adequat de la mecànica de sòlids, de mitjans continus i del sòl, així com de les qualitats plàstiques, elàstiques i de resistència dels materials d'obra pesada.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Coneixement aplicat de les normes tècniques i constructives
- Coneixement de les patologies de la construcció i dels mètodes i tècniques constructives d'aplicació a la conservació, restauració i rehabilitació, en l'edificació i obra civil, de fonamentacions, estructures, obra gruixuda i obra acabada.
- Coneixement de les patologies de la construcció i dels mètodes i tècniques constructives d'aplicació a la conservació, restauració i rehabilitació, en l'edificació i obra civil, de fonamentacions, estructures, obra gruixuda i obra acabada.
-
Adoptar autònomament les estratègies d'aprenentatge en cada situació
- Transferir l'aprenentatge de casos i exercicis de l'aula a situacions reals d'altres àmbits
- Trobar nous mètodes per a dur a terme tasques
- Prendre decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d'acord amb una sistemàtica
- Realitzar presentacions estructurades, complint amb els requisits exigits
- Conèixer les eines i els processos per a aplicar criteris de sostenibilitat en el disseny i l'avaluació de solucions
- Valorar i jerarquitzar les necessitats i recursos en un context real d'intervenció, prioritzant les necessitats que han de ser objecte del projecte.
Continguts
1. La patologia en la construcció
1.1. Definició i conceptes generals
1.2. Principis bàsics. Anàlisi dels elements constructius
1.3. Trencament de materials.
2. Sistemes i tècniques constructives tradicionals
2.1. Mecànica de les fàbriques, arcs i cúpules. Mecanismes de col•lapse
2.2. Sistemes tradicionals
2.3. L'arquitectura culta. Sistemes constructius de transmissió vertical
2.4. L'arquitectura culta. Sistemes constructius de transmissió horitzontal
3. El diagnòstic en la construcció
3.1. El diagnòstic
3.2. Verificació constructiva. L'estat actual
3.3. Verificació constructiva. Assaigs i la seva avaluació
4. Reparacions estructurals
4.1. Patologia de fonaments
4.2. Recalç de fonaments
4.3. Patologies de fàbriques
4.4. Murs de fàbriques
4.5. Murs i voltes de fàbrica. Tècniques de reforç
4.6. Patologies en la fusta. Tècniques d'intervenció
4.7. Patologies del formigó. Tècniques d'intervenció
4.8. Reparació de forjats
5. Humitats i aïllaments
5.1. Introducció
5.2. La humitat en la construcció. Reparacions
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
Amb caràcter general l'assignatura desenvoluparà en cinc bolcades temàtiques, un primer introductori a la problemàtica de l'assignatura, un unes altres destinat al coneixement dels sistemes constructius, un tercer destinats a la diagnosi de l'edificació, i finalment els destinats a reparacions estructurals i d'humitats.
A nivell d'informació lingüística, la matèria s'impartirà mitjançant apunts i amb imatges gràfiques redactades en llengua espanyola, a la disposició de l'alumnat tot el material també en llengua anglesa, i la dicció es realitzarà en llengua catalana.
L'assignatura és teoricopràctica. Està impardia durant 10 setmanes, dos dies a la setmana, on un dels dies es desarrolarà la part teòrica i l'altre, la part pràctica.
Les pràctiques es plantegen amb sessions de taller. A l'inici, es planteja l'exercici a desenvolupar per parelles i s'especifica la teoria necessària per a poder afrontar-ho. S'aprofiten aquestes classes per a corregir i desenvolupar l'exercici individual, de manera que els exercicis pràctics per parelles, ajuden al desenvolupament de l'exercici individual.
La docència principal de l'assignatura és de presencial s'actuarà segons e estableixi per part de les autoritats de la Universitat. Aquesta es realitza a base de correccions i tutoritzacions, que podran dur-se a terme de manera no presencial mitjançant tutories virtuals i correu electrònic amb els dos professors de l'assignatura. Els alumnes seran informats permanentment a través de UIC Intranet sobre com han d'afrontar la docència de l'assignatura i les tutories del treball pràctic. També sobre com s'adaptarà el sistema d'avaluació a les circumstàncies en què ens trobem.
S'especifiquen a continuació el quadre de les activitats presencials.
|
activitats formatives |
metodologia |
competències que han d'adquirir-se |
ECTS |
|
Classe expositiva |
Lliçó magistral |
12-T, 13-T, 14-T, 15-T, 16-T, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 |
1,0 |
|
Classe participativa |
Presentació d'exercicis, anàlisis, debat i correcció |
12-T, 13-T, 14-T, 15-T, 16-T, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 |
1,0 |
|
Classe pràctica |
Realització d'exercicis, treball en taller, visites i classes “in situ” |
12-T, 13-T, 14-T, 15-T, 16-T, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 |
1,3 |
|
Tutories |
Recerques, exercicis i casos d'estudi |
12-T, 13-T, 14-T, 15-T, 16-T, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 |
0,2 |
|
Estudi individual o en grup |
Treball en equip, aprenentatge autònom, cerca d'informació, realització d'exercicis |
12-T, 13-T, 14-T, 15-T, 16-T, 17, 18, 19, 20, 21, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33 |
3
|
|
TOTAL MATÈRIA CONSTRUCCIÓ 6 |
6,5 |
||
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 12-T 15-T 17 24 | 1,50 |
| Classe participativa | 12-T 15-T 17 24 | 0,50 |
| Classe pràctica | 12-T 15-T 17 24 | 1,30 |
| Tutories | 12-T 15-T 17 24 | 0,20 |
| Estudi individuals o en grup | 12-T 15-T 17 24 | 3,00 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L'esquema d'avaluació que utilitzarem durant el curs, utilitzarà el criteri d'avaluació contínua al llarg del quadrimestre. El sistema d'avaluació consistirà a valorar:
- El treball de curs, de caràcter individual, que correspon a un treball d'anàlisi d'un edifici històric amb patologies. L'edifici podrà ser triat per l'alumne però haurà de comptar amb l'aprovació del professorat. Ha de desenvolupar-se en dues fases, explicades en el següent punt. Aquest treball valdrà un 25% sobre la nota final.
- Les pràctiques, que es principalment es desenvoluparan a l'aula i que poden realitzar-se per parelles. Consisteixen a aplicar els coneixements teòrics en el camp professional. Són un total de quatre pràctiques, que en total sumaran un 30% de la nota final. Així, cada pràctica tindrà un pes d'un 7,5% sobre la nota final.
- Examen. Prova objectiva de preguntes. Avaluarà els coneixements obtinguts en l'assignatura i serà al final del semestre. Tindrà un pes d'un 30% sobre la nota final.
- L'assistència és important i comptarà un 15% sobre la nota final.
El treball individual elecció d'un edifici històric amb patologies: Consisteix en l'anàlisi, diagnosi i intervenció en un edifici amb patologies. Està encaminat a aconseguir un coneixement de les patologies de la construcció i dels mètodes i tècniques constructives d'aplicació a la conservació, restauració i rehabilitació. Així mateix, es desenvoluparan en el coneixement pràctic de l'edificació i obra civil, amb una supervisió de la fonamentació, estructura, obra gran i obra acabada. Els resultats de l'avaluació de l'edifici es documentaran a mode d'informe, amb el format d'informes de la construcció, com si es tractés d'un dictamen professional. La presentació del treball es realitzarà amb un format de lliurament DIN A4 i amb arxiu informàtic en format .pdf. Es realitzarà una presentació oral amb tècniques de Power point, que serà presentada en classe, amb una durada de 4'.
Avaluació treballo individual (25% sobre total):
1 Fase treballo. Estudis previs, informació de l'edifici
2 Fase treballo. Proposta d'actuació
1 Fase treballo. Estudis previs, informació edifici.
a) Objectius de l'avaluació
b) Descripció de l'edifici i dels elements estructurals; simptomatologia i lesions
c) Recopilació d'informació i adquisició de dades de l'edifici
d) Documentació recopilada i analitzada
e) Objectius i planificació
f) Proposta de realització d'inspeccions, cales i assajos
g) Expectativa dels resultats
h) Anàlisi global
e) Verificació
2 Fase treball. Proposta d'actuació
j) Diagnòstic
k) Opcions de cara a la intervenció
l) Recomanacions a realitzar:
- Mesures de seguretat estructural
- Mesures tècnic administratives
- Mesurades constructives
Puntuació desglossada:
Text Fase 1: 7,5%
Text Fase 2: 7,5%
Power Point: 5%
Vídeo: 5%
Lliurament pràctiques: es realitzaran una sèrie de pràctiques al llarg del curs, on es plantegen unes fitxes que han de resoldre's (en general) durant el temps de classe. Aquestes, estan complementant les classes teòriques i són l'aplicació de la teoria en el camp professional. Són 4 exercicis i cadascun compta un 7,5%, així que aquesta part suma un 30% de la puntuació final de l'assignatura.
Examen de caràcter individual: Examen final a llibre tancat sobre els continguts de l'assignatura.
Assistència:15%. Per a demostrar l'assistència, es passarà llesta tots els dies. A part de ser present, en les classes teòriques, s'hauran de penjar els apunts presos durant la classe en la intranet. En les classes pràctiques, haurà de corregir-se i penjar els documents corregits. Només els comptarà l'assistència als alumnes que hagin assistit al 80% de les classes.
L'avaluació final serà la ponderada de cadascuna de les quatre variables, amb la limitació d'una nota inferior a 4 de nota mitjana de les variables. D'aquesta manera l'alumne podrà optar a l'aprovat per curs de l'assignatura. Les convocatòries ordinàries tindran lloc en el marc regular de la UIC.
Per a tenir dret a l'avaluació per curs, ha d'assistir-se al 80% de les classes. En segona convocatòria es mantindran els criteris d'avaluació.
Bibliografia i recursos
Bibliografia general
- Serrano Alcudia, Francisco. (2007). Estudio integral de los edificios : la lógica de su procedimiento. Madrid: Fundación Escuela de la Edificación, Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Madrid.
-Coignet, Jean (2006). Restaurar una casa antigua : construcción, diagnóstico, intervenciones. Barcelona : Ceac cop.
- Díaz Gómez, César; et.al.(2004). Diccionari de patologia i manteniment d'edificis. Barcelona: UPC.
- Díaz Gómez, César (2002). Inspecció i diagnosi: pautes per a la intervenció en els edificis d'habitatge. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de Barcelona - VV AA, (1999). Universidad Politécnica de Madrid. Departamento de Construcción y Tecnologías Arquitectónicas. Tratado de Rehabilitación (5) vols. 1.- Teoría e historia de la rehabilitación. 2.- Metodologia de la restauración y de la rehabilitación. 3.- Elementos Estructurales. Madrid: Editorial Munilla
- Mastrodicasa, Sisto. (1993). Dissesti statici delle strutture edilizie: diagnosi e consolidamento, istituzioni teoriche, applicazione pratiche. Milano: Ulrico Hoepli.
- Trill, John; Bowyer, Jack T. (1982). El caso de la esquina rota y otros problemas constructivos: una aproximación científica a la patología. Barcelona: Gustavo Gili.
- Eichler, Friedrich (1973): Patologia de la construcción. Detalles constructivos. Barcelona, Blume Labor
-OCE (1974-1980) Fichas técnicas de construcción. 2 carpetes. Barcelona: Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares.
Normativa espanyola de referència
CTE. Text modificat actualitzat a març de 2010. Modificacions del Reial Decret 173/2010, de 19 de febrer, pel que se modifica el Código Técnico de la Edificación en matèria de accessibilitat i no discriminació de las persones amb discapacitat (BOE de 11 de març de 2010).
- Exigencia básica SE 1: Resistencia y estabilidad.
- Exigencia básica SE 2: Aptitud al servicio.
- DB-SE AE: Acciones en la Edificación.
- DB-SE C: Cimientos. DB-SE A: Acero.
- DB-SE F: Fábrica. DB-SE M: Madera
- Hormigón Estructural (EHE-08). Real Decreto 1247/2008
- DECRET 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges.
Bibliografia específica de cada tema:
Tema 1.1. La patologia de la construcció
* Monjó Carrió, J. (2007). Durabilidad vs Vulnerabilidad. Informes de la Construcción. Vol. 59, 507, pp. 43-58.
* Garcia Casas, I. (2006). Consideraciones sobre la seguridad en los edificios Repocar nº1. ETSAM.
* Lasheras, Félix (2006). Algunos Conceptos Básicos en Patología de la Edificación. Repocar nº1. ETSAM.
* Rivera Blanco, J, Pérez arroyo, S (2000). Carta Conferencia Internacional. Cracovia 2000.. Instituto Español de Arquitectura. Universidad de Valladolid.
- Monjó Carrió, J. (1991). La patología y los estudios patológicos. En: AA.VV. Curso de patología (Tomo 1). Madrid: Colegio Oficial de Arquitectos de Madrid (COAM).
- Trill, J. Bowyer, J.T. (1982). El caso de la esquina rota y otros problemas constructivos una aproximación científica a la patología. Barcelona: Gustavo Gili.
Tema 1.2. Principis bàsics, anàlisis dels elements constructius
* Arroca Hernández-Ros, R. (1999). ¿Qué es estructura? Cuaderno 60.01/1-16-08. Madrid: Instituto Juan de Herrera, ETSAM.
* Arroca Hernández-Ros, R. (2001). Introducción a la elasticidad. Cuaderno 119.02/1-16-11. Madrid: Instituto Juan de Herrera, ETSAM.
* CTE (2006). Documento Básico SE-AE Acciones en la edificación.
Tema 1.3. Materials de construcció i el seu trencament
* Anglada N.J. (ed.) (2002). Fractura de Materiales. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, SL
- Serrano alcudia, Francisco (1999). El lenguaje de las grietas. Madrid: Fundación Escuela de la Edificación.
Tema 2.1. Tècniques constructives històriques. Mecànica de la fàbrica, arcs, voltes i cúpules.
* Block, Philippe. (2005). Equilibrium systems Studies in Masonry Structure. B.Sc., M.Sc. in Civil Architectural Engineering Vrije Universiteit Brussel, 2003. Submitted to the Department of Architecture in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree of Master of Science in Architecture Studies at the Massachusetts Institute of Technology. June 2005.
* Huerta, Santiago (2004). Arcos, bóvedas y cúpulas. Geometría y equilibrio en el cálculo tradicional de estructuras de fábrica. Madrid: Instituto Juan de Herrera. Escuela Técnica Superior de Arquitectura.
* Huerta, Santiago (2001). Mecánica de bóvedas de fábrica: el enfoque del equilibrio. P: 157-192 En: Actas II Congreso Internacional Antiguos espacios para nuevos tiempos. El material pétreo y sus fábricas en el patrimonio. Consorcio ciudad de Santiago de Compostela.
* Lau, Wanda W. (2006). Equilibrium analysis of masonry domes. B.S., Civil Engineering Michigan State University, 2002. Submitted to the Department of Architecture in Partial Fulfillment of the Requirements for the Degree of Master of Science in Building Technologyxat thexMassachusetts Institute of Technology. June 2006.
- Ripollés Díaz, F. (1991). Muros, arcos y bóvedas de fábrica, sus deficiencias y técnicas de reparación. En: Curso de Patología, Conservación y Rehabilitación de Edificios. Tomo 1, Cap. 10, pp. 231-278.Madrid: Ed. C.O.A.M.
-Heyman, Jacques. (1999). Teoria, historia y restauración de Estructuras de fàbrica. Torrejon de Ardoz: Ministerio de obras Públicas, Transportes i Medio Ambiente.
- Heyman, Jacques. (1999). El esqueleto de piedra: mecánica de la arquitectura de fábrica. Torrejon de Ardoz: Ministerio de Fomento, Centro de Publicaciones. The Stone Skeleton: Structural Engineering of Masonry Architecture (1997).
* Tosca, Fray Vicente (1727). Tratado de la montea y cortes de canteria. Madrid: Imprenta Antonio Marín.
* Ungewitter, G.G. (1890). Lehrbuch der Gotischen Konstruktionen. Erster Band. Leipzig.T.O. Weigel Nachfolger.
* Ungewitter, G.G. (1890). Lehrbuch der Gotischen Konstruktionen. Zweiter Band. Leipzig.T.O. Weigel Nachfolger
Tema 2.2. Tècniques constructives dels sistemes tradicionals
- A. González, J. Moner, R. Ripio (2005). La masia catalana: evolució, arquitectura i restauració. Centre de recerca d’Història Rural, Universitat de Girona. Girona: BRAU edicions.
- Curos Vila, Joan (2003). Arquitectura rural de Catalunya. Metodología d’anàlisi i d’intervenció. Tesi doctoral. UPC. Barcelona, 2003.
- Roigé X. (et.al.) (1997). Era Casa Aranesa. Antropologia dera arquitectura era Val d’Aran. Tremp: Garsineu Edicions.
* Cuchí i Burgos, Albert (1994). Les construccions de terra a Catalunya. La tècnica de la tapia. Tesis doctoral. UPC. ETSAB
* VV.AA. (1981). La estructura tipologica de la masia. Construcción de la Ciudad 2C nº17-18, pp. 36-69
* VV.AA. (1981). La evolución del más un largo proceso hacia la creación de un tipo. Construcción de la Ciudad 2C , nº17-18 pp. 17-35.
* Danés i Torras, Josep (1930). Genesis de la estructura arquitectònica de la masia. Conferencia Centre Excursionista Tagamenent 28-11-1930. Construcción de la Ciudad 2C, nº17-18, pp .82-84
* Villanueva, Juan de (1827). Arte de Albañilería, ó instrucciones para los jóvenes que se dedican a él. Madrid; En la oficina Francisco Martinez Dávila
Tema 2.3. Tècniques constructives de l'arquitectura culta. Elements constructius de transmissió vertical.
* Donouso De Alba. (2007). Las primeras patentes de hormigón armado. Algunas patentes españolas. Repocar nº5. ETSAM.
- Paricio, A. (2001). Secrets d’un sistema constructiu: l’eixample. Barcelona: Edicions de la Universitat Politècnica de Catalunya, SL
- Giol P. (1995). La casa de veïns del segle XIX a Barcelona. avaluació tipològica, arquitectònica i estructural-constructiva. Tesi doctoral, UPC. Barcelona 1995.
- Company, M. (1978). Cálculos de Construcción. Prontuario para el cálculo de anteproyectos con numerosos ejemplos resueltos. Barcelona: Editorial Gustavo Gili 1978.
* Barberot, E (1927). Tratado Práctico de Edificación. Barcelona : Gustavo Gili, Editor
* Rovira y Rabassa, A. (c.1910). El Hierro sus cortes y enlaces. (2 Tomos). Barcelona: Libreria Rubió y Marín.
* Guadet, J (1904). Éléments et teoríe de l’Architecture. (4 Tomos). Paris : Librairie de la construction moderne, Aulanier et Cie. Éditeurs.
* Ger y Lobez, F. (1898) Tratado de Construcción Civil (2 Tomos). Badajoz: Establecimiento tipográfico La Minerva Extremeña.
* Revista de Obras Públicas (1897). Las construcciones de cemento armado, sistema Hennebique. Revista de Obras Públicas: 1897, 44, tomo I (1114): 74-75
* Marcos y Bausá R. (1879). Manual del Albañil. Biblioteca Enclopedica Popular Ilustrada. Sección 1ª. Madrid: Estrada.
* Viollet-Le-Duc, Eugène (1873). Comment on construuit une maison (histoire d’une maison). Paris: J. Hetzel et Cie, Éditeurs..
* Viollet-Le-Duc, Eugène (1863). Entretiens sur l'architecture. Paris: A. Morel et Cie. Éditeurs.
* Reynaud, Léonce (1860-63). Traité d'architecture. Art de Batir (4 Tomos). Paris: Dalmont et Dunod, Éditeurs
Tema 2.4. Tècniques constructives de l'arquitectura culta. Elements constructius de transmissió horitzontal.
* Barberot, E (1932). Tratado Práctico de Cerrajería. Barcelona: Gustavo Gili, Editor.
* Ministerio Vivienda (1963) Ministerio Vivienda. Decreto 195/1963, de 17 de enero. Norma MV-101/1962. Barcelona. Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.
* Rebollo, G. (1901) Construcciones de Hormigón armado. Sistema Hennebique. Fabrica de harinas La Ceres. Bilbao. Revista de Obras Públicas: Tomo 1901, 48, tomo I (1343), pp. 233-234.
* Rovira y Rabassa, A. (1900). La Madera y su Estereotomía. (2 Tomos). Barcelona: Librería de Alvaro Verdaguer.
Tema 3.1. El diagnòstic en la construcció
* Generalitat Catalunya (2010). DECRET 187/2010, de 23 de novembre, sobre la inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. Diari Oicial de la Generalitat de Catalunya Núm. 5764 – 26.11.2010.
* González, J.L.(2006). El nuevo código técnico de la edificación y la restauración arquitectónica. Madrid: Consejo Superior de Arquitectos de España.
* CTE (2006). Documento Básico SE-AE Acciones en la edificación.
- Calavera, José. (2003). Manual para la redacción de informes técnicos en Construcción. Madrid: INTEMAC.
- Díaz Cèsar, Casado Natividad (2002). Inspecció i Diagnosi. Pautes per a la intervenció en edificis d’habitatge. Barcelona: Papers Sert, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya,
* García Meseguer, Alvaro (1985). La patología y el lenguaje. Informes de patología. Informes de la construcción Vol. 37, núm. 376, pp. 5-16
* ITEC (1987). Anàlisi Diagnosi i valoració a les obres de Rehabilitació d’habitatges. Metodologia. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya – ITEC
Tema 3.2. Verificació constructiva. L'estat actual
* Prendes Rubiera, Nicanor (2006). El tratamiento de Imágenes como una Herramienta de Evaluación y Análisis en la Restauración del Patrimonio Arquitectónico. Repocar nº1. ETSAM.
Tema 3.3. Verificació constructiva. Metodologia i avaluació d'assajos
* Binda L. (et.al.) (2004). Diagnostic investigation on the historial masonry structures of a castle by fthe complementary use of non destrcutive techniques. 13th International Brick and Block Masonry Conference Amsterdam July 4-7, 2004.
* Lombillo I. (et. al) (2008). Evaluación no destructiva del patrimonio edificado. Revista Internacional Construlink; nº 16 – nov. 2008 v. 6, pp. 40-53.
* ITEC. (1988). Aparells per a la diagnosis a la construcción. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya – ITEC.
Tema 4.1. Patologia de fonamentacions
- Pérez Valcarcel, Juan B. (2004). Excavaciones urbanas y estructuras de contención. La Coruña: Colegio Oficial Arquitectos Galicia Comisión de Asesoramiento Tecnológico.
* De La Cruz García, G. (2002) Rehabilitación de cimentaciones (I). Anales de mecánica y electricidad. Mayo-Junio 2002, pp. 36-43
- García López, M. (1998). Patología de cimentaciones. En: Tratado de rehabilitación. Tomo 3. Patología y Técnicas de Intervención. Elementos Estructurales, pp..15-42. Madrid: Ed. Munilla-Lería
* Maña, F. (1995). Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la teràpia de fonaments. Saragossa: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC
- Maña, F. (1978). Patología de cimentaciones. Barcelona: Editorial Blume.
Tema 4.2. Rehabilitació de fonamentacions. El recalci de fonaments
* Romana Ruiz, M. (2003) Micropilotes. Uso en recalces. Conferencia en el “II Curso sobre Recalces, Inclusiones, Inyecciones y Jet-Grouting” organizado por STMR en la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Caminos de Valencia. Junio 2003.
- Espasandin López, J., García Casas, J. I. (2002). Apeos y refuerzos alternativos. Manual de cálculo y construcción. Madrid: Editorial Munillaleria.
- Bielza Feliú, A. (1999). Manual de técnicas de mejora del terreno. Madrid: Ed. Carlos López Jimeno.
- Abasolo, A. (1998). Tipos de Apeos. En Tratado de rehabilitación. Tomo 3. Patología y Técnicas de Intervención. Elementos Estructurales, pp. 61-72. Madrid: Ed. Munilla-Lería
- Canalda Contreras, J.; Fernández Salso, J. L. (1998). Pilotes y micropilotes. Sistemas de inyección y consolidación del terreno. En: Tratado de rehabilitación. Tomo 3. Patología y Técnicas de Intervención. pp. 43-60. Elementos Estructurales. Madrid: Ed. Munilla-Lería.
- Lozano Apolo, G.; Lozano Martínez-Luengas, A. (1998) Curso diseño, cálculo, construcción y patología de cimentaciones y recalces. Gijón: Ed. Consultores Técnicos de Construcción.
* Maña, F. (1990). Estructures 1. Tècniques de recalçament dels fonaments. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya - ITEC
Tema 4.3. Patologies de fábrica
* ITEC (1997). Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la teràpia d’estructures de fàbrica de maó. Valladolid: Simancas Ediciones. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya -ITEC
- Ortega Andrade, F. (1983). Patología de la Construcción. La obra de Fabrica. Sevilla: Ed. Editan S.A.
Tema 4.4. Murs de fàbrica. Reparacions constructives
Ripollés Díaz, F. (1998). Reparación y restauración de muros dañados. En: Tratado de rehabilitación. Tomo 3. Patología y Técnicas de Intervención. Elementos Estructurales. P. 193-228. Madrid: Ed. Munilla-Lería.
Tema 4.5. Murs i voltes de fàbrica. Tècniques de reforç.
* Araiza Garaygordóbil, G. (2005). Reparación y refuerzo de paredes de obra de Fábrica. Estudio experimental de la respuesta ante tensiones de corte. (2 Tomos) Tesis doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya. Escola Tècnica Superior d´Arquitectura de Barcelona. Departament de Construccions Arquitectòniques I
Tema 4.6. Patologia de la fusta. Tècniques d'intervenció en la fusta.
* González Bravo, Carlos (2007). Recuperación de la capacidad mecánica en piezas de madera solicitadas a flexión en estructuras tradicionales operando por la cara superior mediante refuerzos y prótesis metálicas. Tesis doctoral. UOM. ETSAM.
* Nuere, Enrique.(2007) Madera, en restauración y rehabilitación. Informes de la Construcción Vol. 59, 506, abril-junio 2007, pp.123-130
* Arriaga, F. (et.al) (2006) Inspección de estructuras de madera. Ejemplo de un edificio en un centro urbano. Repocar nº2. ETSAM.
* García Casas, Ignacio (2006). Las estructuras entramadas: Composición y Génesis. Repocar nº2. ETSAM.
- Gómez Sánchez, Isabel (2006). Las estructuras de madera en los Tratados de Arquitectura (1500-1810). Madrid: AITIM.
- Arriaga Martitegui, F. (et.al) (2002). Intervención en estructuras de madera. Madrid: Ed. AITIM.
* ICOMOS (1999). Principios que deben regir la conservación de las estructuras historicas en madera. ICOMOS 12ª Asamblea General. Mexico: ICOMOS.
- Lozano Apolo, G.; Lozano Martínez-Luengas, A.(1995). Técnicas de intervención en el patrimonio arquitectónico. Tomo 1. Reestructuración en madera. Gijón: Ed. Consultores Técnicos de Construcción.
- Rodríguez Barreal, J.A., Arriaga Martitegui, F. (1994). Patología tratamiento y consolidación de la madera puesta en obra. Madrid: AITIM
Tema 4.7. Patologia del formigó. Tècniques d'intervenció en les patologies del formigó
* Río Bueno, Alfonso del (2008). Patología, reparación y refuerzo de estructuras de hormigón armado de edificación. Departamento de Estructuras de Edificación. E.T.S. de Arquitectura Madrid: E.T.S. de Arquitectura. Universidad Politécnica de Madrid.
- Carbonell De Masy, Manuel (1996). Protección y Reparación de estructuras de hormigón: aplicaciones de los nuevos materiales en edificios, obras hidráulicas y viales
Barcelona: Ediciones Omega.
- Calavera José (1996). Patología de Estructuras de Hormigón Armado y Pretensado. Madrid: Intemac
- Pellicer Davila, D. (1991). Patología del hormigón. En: Curso de Patología, Conservación y Rehabilitación de Edificios. Tomo 2, Cap. 16, pp. 89-104. Madrid: Ed. C.O.A.M.
- Pellicer Davila, D.(1991). Estructuras de hormigón, grietas, fisuras y deformaciones, estudios, reparaciones y refuerzos. En: Curso de Patología, Conservación y Rehabilitación de Edificios. Tomo 2, Cap. 17, pp. 105-112. Madrid: C.O.A.M.
Tema 4.8. Reparació de forjats
* González Bravo. Carlos (2007). Recuperación de la capacidad mecánica en piezas de madera solicitadas a flexión en estructuras tradicionales operando por la cara superior mediante refuerzos y prótesis metálicas. Tesis doctoral. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid. UPM.
- Lozano Apolo, Gerónimo (1999). Curso diseño, construcción y patología de los forjados: según las instrucciones EFHE, EHE y NBE-EA 95 . 3ª ed. Somio, Gijón: Consultores Técnicos de Construcción
* ITEC (1996). Guia d'actuacions en sostres existents de biguetes de formigó armat o precomprimit. Barcelona: Cometa. Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC
* ITEC (1995). Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la teràpia de sostres ceràmics. Esplugues de Llobregat: F & P, Institut Gràfic, S .A . Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC
* ITEC (1993). Recomanacions per al reconeixement sistemàtic i la diagnosi ràpida de sostres construïts amb ciment aluminos. L'Hospitalet: Arts Gràfiques Orient, S.A . Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC.
* ITEC (1993). Recomanacions per al reconeixement, la diagnosi i la terapia de sostres de fusta. Esplugues de Llobregat: F & P, Institut Gràfic, S .A . Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC.
* ITEC (1992). Recomanacions per a la teràpia de sostres unidireccionals de biguetes autoportants de formigó. L’Hospitalet de Llobregat: Imprès a Arts Gràfiques Orient, S.A . . Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITEC.
- Calavera José. (1981). Cálculo, Construcción y Patología de los forjados de Edificación. Madrid: Intemac.
Tema 5.1. Impermeabilitzacions i aïllaments.
- Cuervo, Lino; Ferreres, Tomás (2009). Prevención de humedades en fachadas; protección frente a la humedad de condensaciones en los edificios. Manuales profesionales X. Tarragona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona
* Azqueta Pablo E. (2001). Las condensaciones de humedad en la construcción. Revista Vivienda, n° 472, Noviembre de 2001, pp.128 -132.
- García Morales, S.(et.al) (1999) Humedades y su tratamiento. En: Tratado de rehabilitación. Patología y Técnicas de Intervención. Fachadas y Cubiertas. Tomo 4. Cap. I, pp.15-86. Madrid: Ed. Munilla-Lería.
- Ortega Andrade, F. (1994). Humedades en la edificación. Sevilla: Editan
- Lozano Alfonso (et.al.) (1993). Curso de tipología, patología y terapeutica de las humedades. Gijón: Consultores Técnicos Asociados
* Gao, Luis M. Tratamiento de la humedad por capilaridad. Monográfico: Electro-ósmosis. Departamento de Edificación y Obra Civil. Gijón: IES Fernández Vallin
Tema 5.2. Reparacions de cobertes i tancaments.
* Del Río, Concepción (2007). Fachada ventilada de ladrillo cara vista. Aplicación del CTE. www.structura.es
- Galindo García, P.; Monjo Carrió; J. (1999). Patología y reparación de cubierta. En: Tratado de rehabilitación. Tomo 4. Patología y Técnicas de Intervención. Fachadas y Cubiertas. Cap. IV, pp. 331-382. Madrid: Ed. Munilla-Lería.
- Vera A. (1993). Tractament d'humitats de capil·laritat. Aventatges i inconvenients En: Manual de diagnosi i tractament d'humitats, pp. 91-100. Barcelona: Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
- Monjo Carrió, J.: (1991). Patología de cubiertas inclinadas. En: Curso de Patología, Conservación y Rehabilitación de Edificios. Tomo 3, Cap. 27, pp. 285-312. Madrid: Ed. C.O.A.M.
- Monjo Carrió, J (1991). Patología de cubiertas planas. En: Curso de Patología, onservación y Rehabilitación de Edificios. Tomo 3, Cap. 28, pp. 313-336. Madrid: Ed. C.O.A.M.
Recursos electrònics bàsics:
- Código Técnico Edificación: http://www.codigotecnico.org
- Fichas de Patologías en la construcción: http://www.asefa.es/
- Legislación protección patrimonio: http://ge-iic.com/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=7&Itemid=49
- Materiales cerámicos http: //www.hispalyt.es/
- Ministerio Vivienda. Normativa y Planes: http://www.mviv.es/es/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=7&Itemid=33
- Publicaciones del ITEC en formato electrónico: http://www.itec.es/nouPdf.c/presentacio.aspx
- Recoge Normativo para estructuras: http://normativaconstruccion.cype.info/EH.html:
- Rehamimed. Portal de rehabilitación en el ámbito mediterráneo: http://www.rehabimed.net/www_esp/mapaweb_esp.asp
- Universidad Politécnica Madrid. Publicaciones de la ETSAM:http://oa.upm.es/cgi/search/simple
Recursos electrònics complementaris:
- Fuentes historia de la construcción en España: http://gilbert.aq.upm.es/sedhc/index.htm
- Fuentes historia de la construcción a nivel Internacional: http://www.ch2009.de/papers/index.html
- Cartas del restauro. IPCE del Ministerio de cultura: http://www.mcu.es/patrimonio/MC/IPHE/Biblioteca/BibliotecaDigital.html
- Legislación protección patrimonio: http://ge-iic.com/index.php?option=com_content&task=blogsection&id=7&Itemid=49
- Principales ediciones del tratados de arquitectura en España: http://www.cehopu.cedex.es/es/biblioteca_dl.php?pageNum_rs_pubD_lista=1&ID_col=1
-Principales tratados de mecánica y de arquitectura en latín y lengua francesa : http://gallica.bnf.fr/
-Principales cartas de restauración mundial traducidas al castellano: http://www.mcu.es/patrimonio/MC/IPHE/Biblioteca/BibliotecaDigital.html
http://www.international.icomos.org/e_charte.htm
- Tratados de mecánica relacionados en la construcción: http://www.bma.arch.unige.it/IT/it_autori.html
-Viollet-le-Duc. Dictionnaire raisonné del architecture française du XI ave XVI siècle: http://fr.wikisource.org/wiki/Dictionnaire_raisonn%C3%A9_de_l'architecture_fran%C3%A7aise_du_XIe_au_XVIe_si%C3%A8cleç