Universitat Internacional de Catalunya
Teoria i Crítica de l'Arquitectura
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Cita prèvia
Prof. Dr. Josep Lluis i Ginovart: jlluis@uic.es
Arq. Cinta Lluis i Teruel; cintalluis@uic.es
Presentació
L’estat de crisi en què actualment es troba la societat contemporània no és exclusivament degut als condicionaments imposats per la crisi econòmica global, sinó que és també conseqüència d’una profunda crisi d’idees i valors.
Pot afirmar-se que a aquesta desorientació ideològica, que es manifesta de manera especialment greu dins l’àmbit de l’arquitectura, ha contribuït de manera decisiva la gradual desaparició de la intervenció de la crítica dins del territori del debat cultural.
El propòsit de l’assignatura “Teoria i crítica de l’arquitectura” és dur a terme una anàlisi de l’estat de situació del moment actual a l’arquitectura des d’una perspectiva que qüestioni a fons els diversos aspectes que defineixen el statu quo del present arquitectònic i les posicions d’opinió i pensament desenvolupades al seu voltant.
L’assignatura desitja motivar a l’alumne per reconèixer la necessitat d’un component de rigor, responsabilitat i compromís a l’hora d’elaborar interpretacions i diagnòstics sobre la realitat social, política i cultural del seu entorn, a fi de recuperar per l’arquitectura un paper d’actor propositiu dins la tasca de construcció de la societat.
Requisits previs
.Coneixement sobre la història i el pensament de l’arquitectura.
.Bon nivell de comprensió en llengua anglesa.
.Capacitat per treballar amb continguts interdisciplinaris.
.Capacitat per treballar fluidament amb informació presentada en diferents suports i nivells conceptuals.
.Auto-exigència en la qualitat de l’expressió escrita.
Objectius
.Incentivar en l’alumne la construcció de modes d’atenció i reacció a les sinèrgies i fets que defineixen l’estat immediat del present.
.Dotar a l’alumne d’una base conceptual que li permeti desenvolupar les seves pròpies aproximacions i criteris per teoritzar sobre les manifestacions arquitectòniques contemporànies i formular opinions critiques consistents, amb utilitat i transcendència a nivell personal i col·lectiu.
.Desenvolupar competències d’expressió escrita i oral a nivell professional per exposar les opinions critiques personals d’una manera coherent i rigorosa, adequats per diferents registres i formats mediatics (articles, entrevistes, ressenyes, blogs…).
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 40 - Aptitud per exercir la crítica arquitectònica.
- 49 - Coneixement adequat de la història general de l'arquitectura.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 64 - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de cultura arquitectònica i urbana.
- 65 - Aptitud per reconèixer les característiques de la contemporaneïtat i la llibertat en l'enteniment de l'arquitectura.
- 67 - Aptitud per comprendre i analitzar l'arquitectura i la ciutat en relació amb els sistemes de pensament i la societat.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
. Comprensió general dels aspectes fonamentals que defineixen l’arquitectura i el urbanisme en el moment actual.
.Articulació de punts de vista crítics personals i raonats al voltant dels esmentats aspectes.
.Capacitat per expressar i comunicar els propis punts de vista a fi de poder intervenir dins el territori de debat i reflexió sobre l’arquitectura actual.
Continguts
Continguts de l’assignatura:
1. Les teories del Restauro
1.1 La intervenció en el Renaixement
1.2 La intervenció en el Barroc
1.3 El restauro arqueològic
1.4 El restauro estilístic
1.5 La antirestauració
1.6 El restauro històric
1.7 El restauro modern
1.8 El restauro científic i les seves conseqüències
1.9 El restauro crític. L’arquitectura i la ciutat.
2. La teoría de la restauració moderna
2.1 La restauració del moviment modern
2.2 La restauració de finals del segle XX
2.3 La restauració del segle XXI
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
.El programa del curs inclou una sessió en la què s’exposarà la metodologia de realització dels treballs que els alumnes hauran de presentar.
.Quinzenalment, els alumnes hauran de lliurar un breu assaig on sintetitzin les seves opinions sobre el darrer tema desenvolupat a classe.
L’extensió obligatòria dels assaigs serà de 800-1000 paraules. El professor indicarà si els assaigs han de realitzar-se individualment o per parelles.
.Els assaigs millor valorats seran publicats al blog de l’assignatura.
.Es programaran visites a activitats relacionades amb els temes de l’assignatura que s’estiguin duent a terme a la ciutat.
. Es recomana l’assistència a les sessions del Foro ESARQ.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,3 |
| Classe participativa | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,3 |
| Classe pràctica | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,33 |
| Tutories | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 0,33 |
| Estudi individuals o en grup | 40 49 51 55 57 64 65 67 | 1,25 |
Bibliografia i recursos
Bibliografia bàsica:
* Beltrami, L. - Moretti, G. (1898). Resoconto dei lavori di Restauro del Castello, Milano: Allegretti.
* Boito, Camille (1893). Q Questioni pratiche di belle arti. Restauri, concorsi, legislazione, professione, insegnamento. Milano: U. Hoepli.
* Bonelli, Roberto. (1995). Scritti sul restauro e sulla critica architettonica, Scuola di specializzazione per lo studio ed il restauro dei monumenti, Università degli studi di Roma “La Sapienza”. Roma: Bonsignori
* Brandi, Cesare. (1963). Teoria del restauro, Roma: Edizioni di storia e letteratura.. Teoría de la restauración. Madrid: Alianza (1988).
* Cavalcaselle, G. B. (1863) Sulla conservazione dei monumenti e sulla riforma dell’insegnamento accademico.Torino: Tipografia Subalpina di Zoppis e Marino.
* Courajod, L. (1887). Alexandre Lenoir, son journal et le Musée des Monuments français. Tome III Paris: Honoré Champion Libraire.
* Didron, A. N. (1844). Actes de vandalismes. Annales archéologiques, t. I, pp. , 51-56.
* Didron, A.N. (1846). Démolition de la flèche de Saint-Denis. Annales Archéologiques, t. IV e t. V.
* Giovannoni, G. (1913). Restauri di monumenti. La tutela delle opere d’arte in Italia, Atti del I Convegno degli Ispettori Onorari dei Monumenti e Scavi, Roma 22-25 ottobre 1912, in “Bollettino d’Arte del Ministero della Pubblica Istruzione” n. 1, pp. , 1-42.
* Giovannoni, Gustavo. (1931). Vecchie città ed edilizia nuova. Milano: Torino. Città studi Edizioni.
* Giovannoni, G. (1946). Il restauro dei monumenti. Roma: Tipografia editrice italiana.
* Mandosio Jean-Marc (2000). Conserver ou restaurer: les dilemmes du patrimoine.
*Mérimée, P (1847, 1-11). Rapport sur les monuments historiques. Annales archéologiques, t. V.
* Merimée, P.; Viollet-Le-Duc, E. E. (1849-131-155) Instruction pour la conservation l’entretien et la restauration des édifices diocésain, et particuièrement des cathédrales. Bulletin du Comité Historique des Ars et Monuments. Archéologie et Monuments. t. I, 1849.
* Pugin, August Welby (1836). Contrasts or a parallel between the noble edifices of fourteenth and fifteenth centuries and similar buildings of the present day shewing the present decacy of Taste: Accompanied by appropriate text. London..
* Quatremère De Quincy, Antoine Crisostome (1788-1825). Dictionnaire historique d’architecture, comprenant dans son plan les notions historiques, descriptives, archeologiques, biographiques, théoriques didactiques et pratiques de cet art. 3 vols Paris: Panckoucke.
* Riegl, Aloïs. (1903). Der Moderne Denkmalkultus. Sein Wesen und seine Entstehung. Wien und Leipzig: W. Braumüller. El culto moderno a los monumentos. Caracteres y origen. Madrid: Visor (1987).
* Riegl, Aloïs. (1893) Stilfragen: Grundlegungen zu einer Geschichte der Omamentik. Berlin: Richard Carl Schmidt & Co. Problemas de estilo. Barcelona: Editorial Gustavo Gili, S.A. 1893.
* Ruskin, John (1859). The seven lamps of architecture. New York: John Wiley (1 ed. London, 1849). Las siete lámparas de la arquitectura. Barcelona: Alta Fulla editorial (2000).
* Ruskin, John (1856). Lectures an Architecture and Painting, delivered al Edinburg in novembre, 1853. New York: Wiley & Halsted.
* Ruskin, John (1851). The Stones of Venice. Volume the firts. The foundations. London: Smith, Elder and & Co., 65. Cornhill. Las Piedras de Venecia. Murcia: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Murcia (2000).
* Ruskin, John (1853). The Stones of Venice. Volume the second. The Sea / Stories. London: Smith, Elder and & Co., 65. Cornhill.
* Ruskin, John (1853). The Stones of Venice. Volume the fhird. The Fall. London: Smith, Elder and & Co., 65. Cornhill.
* Valadier, G. (1822). Narrazione artistica dell’operato finora nel ristauro dell’arco di Tito letta nell’Accademia Romana di Archeologia li 20 dicembre 1821. Roma: De Romanis.
* Violet-Le-Duc, E.E. (1854-1868). Dictionnaire raisonné de l’Architecture française du XIe au XVIe siècle. Paris: Imprime Chez Bonaventure et Ducessois.
* Violet-Le-Duc, E.E. (1863) Entretiens sur l’architecture. Vol 1. Paris : A. Morel et C. Otras ediciones :
* Violet-Le-Duc, E. E. (1875). Van Brunt, H. (ed.). Discourses on architecture. Vol.1. Boston: James R. Osgood.
* Violet-Le-Duc, E. E. (1877). Bucknall, B. (ed.). Lectures on architecture, tr. by B. Bucknall. Vol.1. Londres: Sampson Low, Marston, Searle and Rivington Crown Buildings.
* Violet-Le-Duc, E. E. (1872). Entretiens sur l'architecture, vol. 2, Paris : A. Morel et Cie Éditeurs. Otras ediciones
Fonts Complementaries:
* Casiello, S. (2000). Restauro dalla teoria alla prassi. Napoli: Electa Napoli 2000.
* Ceschi, Carlo. (1970). Teoria e storia del restauro. Roma: Mario Bulzoni Editore.
* Capitel, Antón. (1988). Metamorfosis de monumentos y teorías de la restauración. Madrid: Alianza.
* Casiello, S. (1996). La cultura del restauro. Teorie e fondatori. Venezia: Marsilio. (3ª ed. 2005,Venezia: Marsilio.
* González-Varas, Ignacio (1999). Conservación de bienes culturales. Teoría, historia, principios y normas. Madrid: Cátedra.
* Jokiletho, Jukka. (1999). A History of Architectural Conservation. Oxford: Butterworth Heinemann, ICCROM
* Macarrón, A. M. (1995). Historia de la Conservación y la Restauración. Madrid: Tecnos.
* Martínez Justicia, María José (et al). (2009). Historia y teoría de la conservación y la restauración artística. Madrid: Tecnos
* Miarelli Mariani, G. (1979). Monumenti nel tempo. Per una storia del restauro in Abruzzo e nel Molise. Roma: Carucci.
* Rivera Blanco, J. (1997, 101-170). Restauración arquitectónica desde los orígenes hasta nuestros días. Conceptos, teoría e historia. En Teoría e Historia de la restauración, Máster de Restauración y Rehabilitación del Patrimonio. Madrid: Universidad de Alcalá.
* Rivera Blanco, José Javier (2008). De varia restauratione: teoría e historia de la restauración arquitectónica. Madrid: Abada.
* Soraluce Blond, José Ramón (2008). Historia de la arquitectura restaurada de la Antigüedad al Renacimiento. A Coruña: Universidade da Coruña Servizo de Publicacións