Universitat Internacional de Catalunya
Urbanisme 3
Altres llengües d'impartició: català, anglès
Professorat
Prèvia sol·licitud de reunió.
Presentació
Professors de taller: Marta Benages, Alvaro Cuéllar, Joan Solà, Pere Vall
Professors de teoria: Marta Benages, Alvaro Cuéllar, Pere Vall
Requisits previs
L'alumne haurà aprovat Urbanisme 2 per tal de poder matricular aquesta assignatura.
Objectius
- Consolidar la interpretació estructural de la ciutat i el territori.
- Aportar instruments i bases metodològiques per al projecte territorial.
- Introduir el coneixement de les transformacions territorials contemporànies.
- Aprofundir en els conceptes i instruments per al projecte urbà introduïts a Urbanisme 2.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 35-T - Aptitud per a la concepció, la pràctica i desenvolupament de projectes urbans.
- 37 - Aptitud per elaborar programes funcionals d'edificis i espais urbans.
- 42 - Aptitud per catalogar el patrimoni edificat i urbà i planificar la seva protecció.
- 45-T - Capacitat per dissenyar i executar traçats urbans i projectes d'urbanització, jardineria i paisatge.
- 46 - Capacitat per aplicar normes i ordenances urbanístiques.
- 47-T - Capacitat per elaborar estudis mediambientals, paisatgístics i de correcció d'impactes ambientals.
- 51 - Coneixement adequat dels mètodes d'estudi de les necessitats socials, la qualitat de vida, l'habitabilitat i els programes bàsics d'habitatge.
- 52 - Coneixement adequat de l'ecologia, la sostenibilitat i els principis de conservació de recursos energètics i mediambientals.
- 53 - Coneixement adequat de les tradicions arquitectòniques, urbanístiques i paisatgístiques de la cultura occidental, així com dels seus fonaments tècnics, climàtics, econòmics, socials i ideològics.
- 55 - Coneixement adequat de la relació entre els patrons culturals i les responsabilitats socials de l'arquitecte.
- 57 - Coneixement adequat de la sociologia, teoria, economia i història urbanes.
- 58 - Coneixement adequat dels fonaments metodològics del planejament urbà i l'ordenació territorial i metropolitana.
- 59 - Coneixement adequat dels mecanismes de redacció i gestió dels plans urbanístics a qualsevol escala.
- 60 - Coneixement de la reglamentació civil, administrativa, urbanística, de l'edificació i de la indústria relativa a l'acompliment professional.
- 61 - Coneixement de l'anàlisi de viabilitat i la supervisió i coordinació de projectes integrats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Un cop finalitzada aquesta assignatura, l'estudiant serà capaç de:
- Interpretar l'estructura de la ciutat i el territori. Analitzar amb mirada intencionada i capacitat de síntesi.
- Aplicar el mètode i els instruments del projecte urbanístic multiescalar.
- Reflexionar sobre les transformacions territorials contemporànies i seleccionar les tècniques d'intervanció adequades.
- Aplicar les tècniques de representació gràfica convenients per a les escales: 1/50.000,1/20.000, 1/10.000 y 1/5.000.
Continguts
- Introducció al projecte urbà metropolità
Pautes per a la diagnosi morfológica del territorio metropolità
- Forma
- Substrat
- Estructura
- Les formes de creixement metropolità
- Àrees de nova centralitat
Pautes per al projecte urbà metropolità
- Infraestructures
- Residència i paisatge
- Espais oberts i matriu ecològica
- Reciclatge de paisatges productius
- Regeneració de paisatges intermedis
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’ensenyament d’Urbanisme 3 s’efectua en format de taller continu on s’integra l’aprenentatge teòric i pràctic. El taller es desenvolupa en dues parts.
Taller Práctic. Té per objectiu projectar un àmbit territorial des de l’escala regional fins a l’escala local, a través de les següents fases de treball:
- Anàlisi morfològica de l’àmbit territorial. Lectura intencionada i orientada a la proposta a escala 1/25.000 - 1/10.000 – 1/5.000.
- Projecte d’estructura general de l’àmbit territorial a escala 1/5.000 - 1/2.000.
- Micro-projecte específic. Projecte d’ordenació en planta a escala 1/1.000 – 1/500, seccions transversals 1/500 – 1/250 i volumetria.
Taller Teòric. Té per objectiu aportar continguts teòrics, models de referència i bases instrumentals per desenvolupar el projecte territorial del Taller Pràctic. S’imparteixen sessions teòriques complementades amb exercicis pràctics específics de suport als continguts teòrics. Els exercicis es desenvolupen a classe.
| ACTIVITAT FORMATIVA | COMPETÈNCIES | CRÈDITS ECTS |
|---|---|---|
| Classe expositiva | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Classe participativa | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Classe pràctica | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,73 |
| Tutories | 34-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 0,82 |
| Estudi individuals o en grup | 35-T 37 42 45-T 46 47-T 51 52 53 54 57 58 59 60 61 | 3 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
L’avaluació será contínua, i es valorarà la capacitat d’expressar de forma sintètica i ordenada els continguts corresponents a cada una de les fases de treball del Taller Pràctic. Es considerarà especialment l’assimilació dels continguts teòrics, els models de referència i les bases instrumentals del Taller Teòric, i la seva aplicació al projecte territorial del Taller Pràctic.
L’avaluació del Taller Pràctic suposa el 80 % de la nota final.
L’avaluació del Taller Teòric suposa el 20 % de la nota final.
Es considera imprescindible per poder superar l’assignatura:
- L’assistència als tallers. Les absències hauran d’estar sempre justificades i mai podran superar, en el seu conjunt, el 15% de l’horari lectiu. Si no es compleix aquesta condició l’alumne no podrà continuar el curs.
- Lliurar tots els exercicis pràctics del Taller Teòric i assolir una valoració positiva del conjunt.
- Lliurar i aprovar els exercicis del Taller Pràctic.
Bibliografia i recursos
AA.VV. Del Buit a la Diversitat. LAU 1.Barcelona. ESARQ-UIC. 2009
AA.VV. Granollers a tota escala. Projectes d’alumnes.ESARQ-UIC. 2004
AA.VV. Regeneración de territorios intermedios. Repensar Encamp. Barcelona: ESARQ-UIC, 2011.
ARANDA, Rafael; FORTIÀ, Pep; PIGEM, Carme; VILALTA, Ramon. El Fluvià com a pretext. Estudi i intervenció en el paisatge. Diputació de Girona. 1993
BOERI, Stefano; LANZANI, Arturo; MARINI, Edoardo. Il territorio che cambia. Ambienti, paesaggi e immagini delle regione milanese. Milano: Abitare Segesta Cataloghi, 1993
BOERI, Stefano. “Filament city” Dins: Lotus nº107, 2000. pp.128-131
BRUEGMAN, Robert. Sprawl: a compact history. Chicago: University of Chicago Press, 2005.
BUSQUETS, Joan. Un progetto europeo per Trento.Nicolodi editore. 2004
BUSQUETS, Joan. Six Projects for Den Haag. BAU SL. 2004
BUSQUETS, Joan. Cities X lines: a new lens for the urbanistic project. HarvardUniversity, 2006
COLLOVÀ, Roberto “Una calle hecha de esquinas” Dins: UR Urbanismo Revista nº 5 pp 28
EIZAGUIRRE, Xabier. La construcción del territorio disperso. Talleres de reflexión sobre la forma difusa. Barcelona: Edicions UPC, 2001
FONT, Antonio; LLOP, Carles; VILANOVA, Josep Mª. La construcció del territori Metropolità. Morfogènesi de la regió urbana de Barcelona.Barcelona: Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1999.
FORMAN, Richard T.T. Landscape Ecology Principles in Landscape Architecture and Land-Use Planning. Washington: Island Press. 1996.
ISOLA, A. (coord.). Infra Atlante e Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio, 2002
KOOLHAHS, Rem. “The generic city”. Domus num. 791. Març 1997
LOMBARDI, Giorgio (dir.). Infrastrutture e dispersione insediativa. Tra Mestre e Padova. Infra Manuale. Forme insediativi e infrastrutture. Ed. Marsilio 2002, pp.200-219
LÓPEZ DE LUCIO, Ramón. Construir Ciudad en la Periferia. Cuesta Veguilla SA y Vereda del Valle SA, Getafe (Madrid). 2007
LUDEVID, Jordi i AAVV; Arquitectura territorial, medi natural I desenvolupament urbà al Pla de Bages. Fundació Caixa de Manresa-Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. Edició: Angle Editorial SL. 1998
LYNCH, Kevin. La imagen de la ciudad. Barcelona. Editorial Gustavo Gili. 2001
McHARG, Ian. Design with nature. New York: Natural History Press, GarcenCity, 1969. Proyectar con la naturaleza. Barcelona: Gustavo Gili, 2000.
RUEDA, Salvador. “Els costos ambientals dels models urbans dispersos”. Dins: Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, núm. 36, maig 2002. pp. 73-104
SABATÉ, Joaquim; SCHUSTER, J. Mark. Projectant l’eix del Llobregat. Paisatge cultural i desenvolupament regional Universitat Politècnica de Catalunya-Massachusetts Institute of Technology. 2001
SABATÉ, Joaquim. El corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 2000
SABATÉ, Joaquim; COROMINAS, Miquel; EIZAGUIRRE, Xavier; PIE, Ricard. Forma del territori i projecte. Propostes d’ordenació territorial a la Vall d’Aran. Fundació Politècnica de Catalunya. UPC. 1996
SABATÉ, Joaquim. Patrimoni i projecte territorial. Colònies, Sèquia de Manresa i Delta del Llobregat. Diputació de Barcelona. 2004
SABATÉ, Joaquim. "Camp de Tarragona: Proyectos para una nueva configuración territorial". Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008
SABATÉ, Joaquim. "Proyectar el territorio: objetivos e instrumentos".Dins: Proyectar el territorio en tiempos de incertidumbre: projecting the territory in times of uncetainty. 1 ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2008
SECCHI, Bernardo. Tre piani. La Sapienza, Ascoli, Bergamo. Milano: Franco Angeli, 1994.
SOLÀ-MORALES, Manuel. Lotus Quaderni Documents
SOLÀ-MORALES, Manuel. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: Col.legi d’Arquitectes de Catalunya. 2008
UR. Urbanisme Revista núms. 5-6 “El proyecto urbano I, II”
UR. Urbanisme Revista núms 9-10 “Projectar la perifèria”
VIGANÓ, Paola. New Territorios. Situations, projects, scenarios for the European city and territory. IUAV. Università di Venezia. Officina Edizioni. 2004