La paraula “Deontologia” significa estudi de les obligacions. En el sector de l'Edificació la correcta definició de les funcions i obligacions dels diversos agents que intervenen és especialment important perquè és gran el nombre d'ells i perquè solen actuar amb autonomia funcional, integrats en diferents organitzacions o empreses, amb interessos distints, que han d'organitzar-se eventualment per a la realització de cada edifici. L'arquitecte ha de, com primera obligació, conèixer l'abast i la consistència de les seves pròpies obligacions específiques. La titulació d'arquitecte és una de les quals, en l'ordenament jurídic espanyol, estan especialment protegides i obren la possibilitat de l'exercici, en exclusivitat, d'unes funcions d'elevada responsabilitat social. La societat suposa i té dret a confiar que la formació tècnic-cultural del titulat en arquitectura garanteix tots els requisits de qualitat que els edificis necessiten, tenint en compte que la immensa majoria de les persones desenvolupen en ells bona part de la seva vida. La protecció de l'activitat edilicia per part de les administracions comporta una abundant regulació normativa. Tan abundant que arriba a ser aclaparant i difícil de dominar. I no obstant això algunes de les obligacions més importants dels arquitectes no poden arribar a ser tancades en formulacions normatives. La societat depèn en molts casos de l'ètica personal dels arquitectes. L'arquitecte ha de conèixer, a més, les obligacions de la resta d'agents de l'Edificació. Saber quina li correspon fer a cadascú és una necessitat immediata per a l'arquitecte, que ocupa una posició central i qualificada dintre d'aquest entramat d'organismes, empreses i professionals que acaba produint un edifici, un barri, una ciutat i finalment el paisatge humanitzat (o deshumanitzat).