Universitat Internacional de Catalunya
Pensament Contemporani
Professorat
Presentació
La història del món i del pensament contemporani és una història apassionant i dramàtica, marcada per la voluntat permanent de trencar antics vincles i obrir nous camins. Aquest trajecte de ruptures abruptes i exploracions transgressores ha enllumenat senders de llibertat i espais de més humanització. Alhora, però, ha produït complexos laberints antropològics i sonors fracassos col·lectius. En aquesta assignatura ens proposem recórrer els principals corrents del pensament sociopolític i antropològic dels darrers dos segles. Així anirem comprenent les notes fonamentals de la sensibilitat i l'experiència de les dones i els homes del món contemporani.
L'objectiu d'aquesta assignatura no és aprendre una llista llarga de noms i dates, sinó comprendre a fons les claus de les escoles de pensament que han configurat el món d'avui. El domini dels conceptes i les categories fonamentals de les grans constel·lacions ideològiques de la nostra història recent permetrà a l'alumne –i futur periodista– situar-se millor al rerefons dels actuals debats polítics, socials i culturals. Volem aprehendre el pensament contemporani en un sentit ampli, analitzant els principals corrents polítics, però també els girs a l'univers científic, els rerefons filosòfics o els principals corrents de transformació social: des del liberalisme i el marxisme fins al personalisme, passant pel feminisme , l'ecologisme o el significat de les principals avantguardes artístiques.
Requisits previs
Sense requisits previs.
Objectius
Els principals objectius de l'assignatura són:
- Conèixer els principals corrents de pensament del món contemporani.
- Comprendre les categories claus de cada escola de pensament.
- Situar els debats actuals en relació amb les principals discussions ideològiques que han caracteritzat la història contemporània.
- Comprendre el rerefons d'idees que batega sota els principals esdeveniments dels darrers dos segles.
- Entendre la imbricació existent entre filosofia, cultura, política i societat al món actual.
- Tenir la capacitat d'analitzar críticament les principals línies de pensament, posant-les en diàleg mutu i destacant les seves fortaleses i debilitats.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 02 CG - Capacitat per aprendre i actuar autònoma i responsablement
- 04 CG - Capacitat per organitzar temps i espai
- 08 CG - Capacitat de reflexió i memorització
- 10 CG - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
- 18 CE - Capacitat per detectar fets noticiables
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
- Adquirir coneixement de termes i conceptes bàsics per desenvolupar l'esperit crític.
- Escriure assaigs, realitzar exposicions o participar en debats que demostrin capacitat per expressar idees pròpies.
- Identificar a través dels mitjans de comunicació els principals debats polítics i ideològics latents en les principals qüestions de l'agenda pública.
- Fomentar el respecte cap a la diversitat de punts de vista.
Els estudiants:
- Interioritzaran una visió complexa de les societats contemporànies.
- Comprendran amb més coneixement de causa el present i sabran detectar tendències.
- Tindran una major capacitat d'anàlisi de la societat i forgessin un esperit crític i independent.
- Desenvoluparan capacitats per relacionar-se amb els altres, treballar en equip, crear sinergies positives i consciència global de la diferència.
- Coneixements profunds sobre què és l'home, les diferents formes d'organitzar-se, la cultura, la religió i la intimitat.
Continguts
- L'avantsala: Antic Règim i Il·lustració.
- Els fonaments: el liberalisme polític clàssic.
- El desplegament de la llibertat: el liberalisme econòmic i social.
- La passió romàntica: claus del moviment romàntic.
- El sentit i la transformació de la història: de Hegel a Marx.
- La conquesta de la igualtat: socialdemocràcia i eurocomunisme.
- El triomf de la ciència experimental: evolució de les ciències i positivisme.
- Els filòsofs de la sospita: Nietzsche, Freud i el capgirament dels valors.
- La crisi de la Modernitat: guerra, avantguarda artística i temptació totalitària
- El gir existencialista : angoixa i sentit de la vida humana.
- La proposta personalista: la noció de persona como a sortida als laberints contemporanis.
- El pensament religiós contemporani: la teologia catòlica del segle XX i el Concili Vaticà II.
- Ciutat, arquitectura i utopia: corrents arquitectòniques i models político-socials.
- La revolució femenina: els múltiples rostres del feminisme.
- Crítica social i terratrémol postmodern: l'escola de Frankfurt, la fi dels grans relats, la decolonització i el moviment woke.
- El nou conservadorisme: el pensament conservador al segle XX.
- La mirada ecològica: els corrents del medioambientalisme.
- Pensar la revolució digital: de Bauman a Byung-Chul Han.
- Una nova humanitat?: els dilemes del transhumanisme.
- El paradigma de la cura: una alternativa social i política.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
| ACTIVITAT FORMATIVA | CRÈDITS ECTS |
| Classes magistrals: En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. | 3 |
| Focused praxis: Lliurament periòdic i individual d'exercicis per aprendre la teoria a través de la pràctica. Cada exercici anirà destinat a adquirir coneixements molt definits i adaptats a la persona concreta així com a esmenar llacunes particulars. seminaris: aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 1.2 |
| Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat en alguns casos, socialment debatudes, mitjançant treball actiu en grups reduïts. | 0,6 |
| Taller: espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). | 0,6 |
| Coaching: Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. | 0,6 |
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
Primera convocatòria
Examen primer parcial: 30%.
Examen segon parcial: 30%.
Diari de lectura: 15%.
Treballs de classe (notes de premsa de convidats + tres comentaris de text breus): 25%
Per aprovar la primera convocatòria cal tenir, en qualsevol cas, més d'un 4,5 de nota mitjana en els examens.
Segona convocatòria
Els criteris són iguals que en primera convocatòria. A segona convocatòria es podran recuperar els examens i també el "diari de lectura" i els "treballs de classe".
Tercera convocatòria
L'alumne podrà escollir si opta per examinar-se només dels examens (en aquest cas valdran un 100% de la nota), o seguir el procediment d'avaluació ordinari.
Bibliografia i recursos
Llibres sobre els quals fer el "diari de lectura"
Novel·les que contenen història intel·lectual contemporània
Duncan Shiels: Los hermanos Rajk. Un drama familiar europeo. Ed. Acantilado, Barcelona, 2009.
Jean D’Ormesson: Por capricho de Dios. Diagonal, Barcelona, 2003.
Joachim Fest: Yo no. El rechazo al nazismo como actitud moral. Taurus, Barcelona, 2007.
Assajos des del món liberal
Daron Acemoglu y James A. Robinson: Por qué fracasan los países: Los orígenes del poder, la prosperidad y la pobreza. Booket, Madrid, 2014.
Hans Rosling: Factfulness. El món va millor del que et penses. Edicions La Campana, Barcelona, 2018.
José Ortega y Gasset: La rebelión de las masas. Madrid, 1929.
Juan Ramón Rallo: Liberalismo. Los diez principios básicos del orden político liberal. Planeta, Barcelona, 2019.
María Zambrano: Horizonte del liberalismo. Madrid, 1930.
Marta C. Nussbaum: La tradición cosmopolita. Un noble e imperfecto ideal. Planeta, Barcelona, 2020.
Martin Schlag: Cómo poner a dieta al caníbal: Ética para salir de la crisis económica. Ediciones Rialp, Madrid, 2015.
Mauricio Rojas: Reinventar el Estado del Bienestar. Gota a Gota, Madrid, 2010.
Steven Levitsky y Daniel Ziblatt: Cómo mueren las democracias. Ariel, Barcelona, 2021.
Anàlisis des de la socialdemocràcia i la nova esquerra
Naomi Klein: No logo. El poder de las marcas. Ed. Paidós, Barcelona, 2001.
Carlos Fernández Liria: En defensa del populismo. Libros de la Catarata, Madrid, 2016.
Noam Chomsky: Malestar global. Conversaciones con David Barsamian sobre las crecientes amenazas a la democracia. Madrid, 2018.
Evgeny Morozov: El desengaño de Internet. Los mitos de la libertad en la red. Destino, Barcelona, 2012.
Mark Lilla: El regreso liberal. ¿Cómo puede la izquierda recuperar sus valores y ofrecer un proyecto de futuro? Debate, Barcelona, 2018.
Yanis Varoufakis: Economía sin corbata. Conversaciones con mi hija. Destino, Barcelona, 2015.
Amartya Sen: Un hogar en el mundo. Memorias. Taurus, 2021.
Christian Felber: La economía del bien común. Editorial Deusto.
Reflexions sobre la condición humana al món contemporani
Alexander Batthyány: La superación de la indiferencia. El sentido de la vida en tiempos de cambio. Herder, Barcelona, 2020.
Byung-Chul Han: La sociedad del cansancio. Herder, Barcelona, 2017.
Jaime Nubiola: Pensadores de frontera. Ed. Rialp, Madrid, 2020.
Jordan B. Peterson: 12 reglas para vivir: Un antídoto al caos. Penguin, Barcelona, 2018.
Miguel Ángel Martí García: La alegría interior. Aproximación a una estética existencial. Ediciones Internacionales Universitarias, Madrid, 2015.
Roman Krznaric: El buen antepasado: Cómo pensar a largo plazo en un mundo cortoplacista. Capitan Swing, 2022.
Ulrich Schnabel: Ocio. La felicidad de no hacer nada. Plataforma Actual, Barcelona, 2010.
Viktor Frankl: El hombre en busca de sentido. Herder, Barcelona, 2021.
Propostes des de l'òrbita conservadora
Arthur C. Brooks: The Conservative Heart. 2015.
Margareth Tath: Los años de Downing Street.
Roger Scruton: Cómo ser conservador. Homo Legens, Madrid, 2018.
Rusell Kirk: Un programa para conservadores. El Buey Mudo, Madrid, 2011.
Mirades des de l'humanisme cristià
Alejandro Llano: La vida lograda. Ed. Ariel, Madrid, 2017.
Florencio García Muñoz: Edith Stein: signo de contradicción. Editorial San Pablo, Madrid, 2007.
Jacques Maritain: Los derechos del hombre. Cristianismo y democracia. Palabra, Madrid, 2002.
Josemaría Escrivá de Balaguer: Amar al mundo apasionadamente. Rialp, Madrid, 2007.
Papa Francisco: Fratelli Tutti. Sobre la fraternidad y la amistad civil. 2020.
Papa Juan Pablo II: Centessimus Annus. La problemática económica y social hoy. 1991.
Simone Weil: Echar raíces. Editorial Trotta, 2014.
Carlos Díaz: Emmanuel Mounier, un testimonio luminoso. Palabra, Madrid, 2000.
Propostes des de l'ecologisme
Roman Krznaric: El buen antepasado: Cómo pensar a largo plazo en un mundo cortoplacista. Capitan Swing, 2022.
Papa Francisco: Laudato Si. Sobre el cuidado de la casa común. Editorial San Pablo, 2015.
Roger Scruton: Filosofía verde: Cómo reflexionar seriamente sobre el planeta. Homo Legens, 2021.
Naomi Klein: Esto lo cambia todo. El capitalismo contra el clima. Paidós, Barcelona, 2014.
Henry Shue: The pivotal generation. Why we have a moral responsibility to slow climate change right now. Princeton University Press, 2021.
Transhumanisme i revolució tecnològica
John B. Haldane: Dédalo e Icaro: el futuro de la Ciencia. KRK Ediciones, 2005.
Antonio Diéguez: Transhumanismo. La búsqueda tecnológica del mejoramiento humano. Herder, Barcelona, 2019.
Ray Kurzweil: La singularidad está cerca. Cuando los humanos trasciendan la biología. Lola Books, 2021.
Eugeny Mozorov: La locura del solucionismo tecnológico. Clave Intelectual, 2015.
Tanguy Marie Pouliquen: Transhumanismo y fascinación por las nuevas tecnologías. Editorial Rialp, Madrid, 2018.
Ciutat i utopia
Richard Sennet: Construir y habitar. Ética para la ciudad. Anagrama, Barcelona, 2019.
Le Corbussier: Carta de Atenas, 1933.
Otto Wagner: La gran ciudad, 1911.
Tony Garnier: Una ciudad industrial, 1917.
Comunicació política i xarxes socials
Donald Miller: Cómo construir una story-brand. Clarifica tu mensaje para que la gente escuche. Empresa Activa, Madrid, 2018.
Guy Kawasaki: El arte de cautivar. Cómo se cambian los corazones, las mentes y las acciones. Gestión2000, Barcelona, 2011.
Luis Arroyo: Frases como puños. El lenguaje y las ideas progresistas. Edhasa, Barcelona, 2013.