Universitat Internacional de Catalunya
Estructura i Funció dels Sistemes d'integració: Nerviós i Endocrí
Professorat
Sol·licitar-ho per e-mail, quan l'alumne/a ho consideri oportú, o en acabar les classes, als professors corresponents:
- Dra. Arbós Via, Maria Antònia - maarbos@uic.es
- Dr. Ciurans Molist, Jordi - jciurans@uic.es
- Dra. Elguezabal Rodriguez, Analía - aelguezabal@uic.es
- Dr. Pallàs Albiach, Rodrigo José - rjpallas@uic.es
- Manousakis, Evangelos - emanousakis@uic.es
- Dr. Sánchez Fernández, Juan José - jjsanchez@uic.es
Presentació
El sistema nerviós coordina el funcionament de l’organisme i de les seves conductes a través de senyals cel·lulars electroquímiques. Aquest sistema utilitza, en les seves connexions sinàptiques, un conjunt de molècules conegudes com neurotransmissors i neuromoduladors. A més, l’organisme disposa d’un sistema de comunicació mitjançant altres molècules produïdes en unes glàndules determinades que s’envien viatjant a través del sistema circulatori fins a les cèl·lules diana on actuen. És el sistema hormonal o endocrí. El sistema hormonal actua de manera paral·lela al sistema nerviós i en estreta associació amb ell (per exemple, els neurotransmissors i els neuromoduladors es sobreposen en les seves accions amb algunes hormones), a fi d’assolir l’acompliment de les programacions de l’organisme i mantenir-ne l’homeòstasi. El sistema nerviós té un paper central. El sistema endocrí és difícil de precisar, tant per les seves característiques mòbils i difuses i la seva ubiqüitat, com per les característiques de les seves molècules, les quals, freqüentment, tenen una vida efímera i són difícils d’identificar i de localitzar. L'assignatura ens permetrà introduir-nos en el coneixement de l’estructura morfològica i funcional d’aquests dos sistemes al nivell macroscòpic, microscòpic i molecular, així com en les seves principals implicacions fisiopatològiques.
Requisits previs
No es requereixen específicament. Es recomana tenir un bon coneixement d’anglès, a fi de poder utilitzar adequadament diferents materials d’estudi.
Objectius
L’objectiu general és oferir a l’alumnat de Medicina una visió introductòria i àmplia de les bases que permetin comprendre l'origen embriològic, l’estructura (macroscòpica i microscòpica), la organització i les funcions dels sistemes nerviós i endocrí.
Els objectius específics se centren en:
- Identificar i descriure l’estructura del cervell i conèixer les seves funcions.
- Identificar i descriure l’estructura del tronc de l'encèfal, diencèfal, cerebel i conèixer les seves funcions.
- Descriure l'estructura del cerebel i les seves connexions, així com el control cerebel·lós de les funcions motores.
- Identificar i descriure l’estructura de la medul·la espinal i les sensacions somàtiques i funcions motores.
- Descriure l'origen real i aparent dels parells cranials. Conèixer el trajecte i distribució de les seves branques.
- Conèixer el sistema ventricular i el líquid cefaloraquidi.
- Identificar les capes meníngies i els espais que delimiten.
- Descriure els vasos sanguinis del sistema nerviós.
- Identificar amb tècniques d'imatge els elements pertanyents al sistema nerviós.
- Conèixer la composició i funció del sistema nerviós autònom i del sistema neuro-endocrí.
- Conèixer els senyals elèctrics i químics de les neurones.
- Conèixer la fisiologia de la neurona i la sinapsi.
- Conèixer les funcions del microambient neuronal.
- Resoldre problemes clínics a partir de deduccions fetes a partir dels coneixements bàsics adquirits de l'estructura i funció del sistema nerviós.
- Conèixer les diferents hormones així com les seves funcions i els seus mecanismes de producció, de regulació, i d'acció en els diferents òrgans diana.
- Identificar per tècniques microscòpiques diferents elements del sistema endocrí.
- Resoldre problemes clínics a través dels coneixements bàsics adquirits de l'estructura i funció del sistema endocrí.
Ens proposem que, en finalitzar el curs, l’alumnat sigui capaç d’entendre i utilitzar correctament la terminologia pròpia de l’assignatura, de manera crítica i reflexiva, i de demostrar determinats coneixements específics.
Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació
- 05 - Reconèixer les pròpies limitacions i la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional, posant un especial interès en l'aprenentatge de manera autònoma de nous coneixements i tècniques i a la motivació per la qualitat.
- 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
- 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
- 10 - Comprendre i reconèixer els agents causants i factors de risc que determinen els estats de salut, saber com determinen la simptomatologia i el desenvolupament natural de les malalties agudes o cròniques en els individus i les poblacions.
- 11 - Comprendre i reconèixer els efectes del creixement, el desenvolupament i l'envelliment sobre l'individu i el seu entorn social.
- 12 - Comprendre els fonaments d'acció, indicacions i eficàcia de les intervencions terapèutiques, d'acord amb l'evidència científica disponible.
- 32 - Saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en les activitats clíniques, terapèutiques, preventives i de recerca.
- 35 - Comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en l'estudi, la prevenció i la gestió de les malalties.
- CB-2 - Saber aplicar i integrar els seus coneixements, la comprensió d'aquests, la seva fonamentació científica i les seves capacitats de resolució de problemes en entorns nous i definits de forma imprecisa, incloent contextos de caràcter multidisciplinari tant investigadors com professionals altament especialitzats.
Resultats d’aprenentatge de l’assignatura
Referits a coneixements
- L’alumnat identificarà l’estructura (macroscòpica i microscòpica) del sistema nerviós central, perifèric i autònom.
- L’alumnat identificarà les funcions bàsiques del sistema nerviós central, perifèric i autònom.
- L’alumnat coneixerà la fisiologia de la neurona, les sinapsis i el microambient neuronal.
- L’alumnat coneixerà el sistema endocrí, la seva estructura i diferents funcions.
- L’alumnat coneixerà les diferents hormones, i els seus mecanismes de producció, regulació, i acció en els teixits diana.
- L’alumnat s’haurà familiaritzat amb la nomenclatura internacional, aprenent a treballar amb històries clíniques reals i simulades.
- L’alumnat identificarà les modificacions fisiològiques dels dos sistemes d’estudi al llarg de la vida, i s’iniciarà en l'exploració clínica i l’ús de diferents tècniques de neuroimatge bàsiques.
Referits a habilitats i destreses
- L’alumnat sap extreure la informació rellevant de manera precisa i concisa.
- L’alumnat pot raonar de manera analítica i crítica.
- L’alumnat aprèn a treballar en equip.
- L’alumnat millora les habilitats orals i escrites.
Continguts
ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA NERVIÓS
- Estructura macroscòpica del sistema nerviós
- Estructura microscòpica del sistema nerviós
- Anatomia radiològica del sistema nerviós
- Funció del sistema nerviós
ESTRUCTURA I FUNCIÓ DEL SISTEMA ENDOCRí
- Estructura macroscòpica del sistema endocrí
- Estructura microscòpica del sistema endocrí
- Hormones
- Funció del sistema endocri
PROGRAMA PRÀCTIC
- Osteoteca
- Dissecció (la realització de les pràctiques de dissecció està subjecta a la disponibilitat de mostres cadavèriques provinents del servei de donació de cossos)
- Laboratori Virtual (Metaneuron: Interactive neuron simulation program)
- Histologia
- Estructura dels hemisferis cerebrals. Desenvolupament embriològic. Estructura i localització funcional de l'escorça cerebral. Escorça cerebral, funcions intel·lectuals de l'encèfal, aprenentatge i memòria. Afàsia, Agnòsia i apràxia.
- Sistematització de la substància blanca: fibres d'associació i fibres de projecció.
- Diencèfal: Generalitats i sistematització. Tàlem: connexions i funció. Hipotàlem: connexions i funció. Eix hipotàlem hipofisiari i sistema porta hipofisiari. Ganglis basals: alteracions del moviment.
- Formació reticular i sistema límbic. Formació de l’hipocamp. Nucli amigdalí. Amnèsia anterògrada.
- Tronc encefàlic. Estructura interna del mesencèfal, protuberància i bulb. Morfologia, nuclis i fibres.
- Cerebel. Lòbuls i àrees funcionals de l'escorça cerebel·losa. Mecanismes corticals. Fibres aferents i eferents. Atàxia.
- Anatomia externa i interna de la medul·la espinal: tractes ascendents i descendents. Nervis espinals o raquidis. Estructures de protecció. Paràlisi espàstica
- Sistema nerviós autònom. Generalitats. Organització: divisió simpàtica i parasimpàtica. Anomalies viscerals. Farmacologia.
- Irrigació del sistema nerviós central. Vascularització arterial i venosa de l'encèfal i medul·la espinal. Polígon de Willis. Ictus.
- Nervis cranials i els seus nuclis. Generalitats i sistematització. Nervis cranials sensitius especials: Nervi olfactori (I), Nervi Òptic (II). Nervi auditiu (VIII). Nervis cranials motors somàtics: Nervi oculomotor (III), Nervi troclear (IV), Nervi abducents (VI), Nervi Hipoglòs (XII). Nervis cranials mixtes: sensitius (generals i/o especials) i motors (braquials i / o viscerals): Nervi Trigemin (V), Nervi facial (VII), Nervi glossofaringi (IX) i Nervi Vague (X).
- Característiques histològiques del teixit nerviós. Tipus de cèl·lules: Neurones i cèl·lules de suport; Morfologia de les neurones; Classificació de les neurones. Connexions neuronals: la sinapsis.
- Cèl·lules de suport del sistema nerviós central: astròcits, oligodendròcits, micròglia i cèl·lules ependimàries.
- Cèl·lules de suport del sistema nerviós perifèric: cèl·lules de Schwann i cèl·lules satèl·lits.
- Escorça cerebral, estructura microscòpica en capes. Cèl·lules de les capes.
- Escorça cerebral, àrees corticals. Fibres aferents i eferents.
- Ganglis basals i nuclis associats.
- Tàlem. Hipotàlem. Cerebel.
- Escorça cerebel·losa, organització en capes.
- Medul·la Espinal. Ganglis raquidis. Neurones aferents i eferents. Neurones de les astes. Tronc cerebral.
- Nervis cranials.
- Cobertes del sistema nerviós central. Meninges i espais meningis.
- Barrera hematoencefàlica.
- Plexes coroides i líquid cefaloraquidi. Circulació i drenatge.
- Anatomia òssia cranial.
- Anatomia del cervell, diencèfal, tronc i cerebel.
- Anatomia de la medul·la espinal, sistema ventricular i meninges.
- Vascularització i parells cranials.
- Introducció al sistema nerviós. Funcions del sistema nerviós i homeòstasi corporal.
- Funcions de les neurones i les cèl·lules de la glia. Funcions de les dendrites, axó i terminacions axòniques. La sinapsis. Funcions dels circuits neuronals. Funcions regeneratives del sistema nerviós.
- Fisiologia de la neurona: Flux d'informació dendrites-soma-axó-sinapsis. Potencial de repòs de les neurones. Potencials d'excitació i inhibició de les dendrites i soma neuronal.
- Conducció passiva i amplificació activa dels senyals elèctrics. Gènesi i propagació dels potencials d'acció en els axons.
- Funcions de la sinapsis: Tipus de sinapsis i neurotransmissors. Sinapsis excitatòria, inhibitòria i modular. Plasticitat sinàptica. Sinapsis neuromuscular.
- Funció dels components del sistema nerviós: cervell i ganglis basals. Tronc cerebral i parells cranials. Cerebel. Medul·la espinal.
- Funcions del microambient neuronal: Formació i circulació del líquid cefaloraquidi. Líquid extracel·lular cerebral. Barrera hematoencefàlica. Funcions de les cèl·lules de la glia.
- Fisiologia dels circuits neuronals: diferenciació neuronal i formació de circuits. Neurones aferents, interneurones i neurones eferents. Neurones implicades en la transmissió d'informació sensorial. Neurones implicades en la transmissió de la informació motora. Neurones implicades en els reflexos espinals. Neurones implicades en els circuits vegetatius.
- Circuits sensorials: Potencial de receptor, camps receptius i adaptació dels receptors. Tipus de receptors sensorials. Transducció sensorial somàtica. Transducció sensorial vegetativa. Transducció nociceptiva. Sistemes especials de transducció.
- Circuits motors: circuits reflexos espinals, circuits motors d'escorça i tronc de l'encèfal, circuits motors dels ganglis basals, circuits motors de cerebel. Control del to muscular, postura, equilibri i deambulació.
- Escorça cerebral: àrees d'associació. Mapes corticals, model de processament del llenguatge. Dominància i lateralització dels hemisferis.
- Sistema Límbic: comportament i control de les emocions. Memòria i aprenentatge.
- Tronc cerebral: sistemes moduladors del sistema nerviós central i neurotransmissors. Consciència, cicle vigília-son. Funcions dels parells cranials.
- Sistema nerviós vegetatiu: sistemes simpàtic i parasimpàtic. Sistema entèric. Funcions vegetatives. Reflexos viscerals. Dolor visceral. Eix hipotàlem-hipofisiari.
- Hipòfisi, glàndules tiroides i paratiroides.
- Pàncrees i glàndules adrenals.
- Funcions generals del sistema endocrí. Principals glàndules endocrines. Concepte d'hormona.
- Principals tipus d'hormones: polipeptídiques, esteroïdals, derivades d'aminoàcids. Derivades d'àcids grassos.
- Introducció a la funció endocrina, mecanismes d'acció de les hormones: Concepte de transmissió de senyals. Molècules diverses implicades en la transmissió de senyals. Similituds i diferències entre el sistema nerviós i endocrí.
- Receptors hormonals: concepte, localització i funció. Mecanismes d'acció de cada tipus hormonal.
- Gònades (testicle i ovari): embriologia i histologia de les gònades masculina i femenina. Funcions comuns d'ambdues gònades en el sexe masculí i femení: producció de les hormones de la reproducció i els gàmetes. Hormones del testicle i les seves funcions. Hormones de l'ovari i les seves funcions. Patologies de les dues gònades.
- Sistema hipotàlem-hipofisiari: eix nerviós i vascular hipotàlem-hipofisiari. Nuclis nerviosos de l'hipotàlem. Control hipotalàmic de l'alliberament d'hormones hipofisiàries. Estructura i origen embriològic de la hipòfisi. Característiques principals de les hormones del lòbul anterior de la hipòfisi i els seus principals factors reguladors hipotalàmics (estimuladors i inhibidors).
- Hormones del lòbul anterior de la hipòfisi: hormona del creixement i prolactina. Factors hipotalàmics alliberadors i inhibidors. Hormona del creixement; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions. Prolactina; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
- Hormones tiroïdals i hormones pancreàtiques: Hormones tiroïdals; estructura i origen embriològic de la glàndula tiroide, triiodotironina i tiroxina, efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
- Hormones pancreàtiques; estructura i origen embriològic del pàncrees endocrí, estructura dels illots de Langerhans, hormones pancreàtiques (insulina, glucagó, somatostatina, amilina i polipèptid pancreàtic), efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
- Hormones implicades en el metabolisme del calci i del fosfat: Estructura i origen embriològic de les glàndules paratiroides, hormones implicades en el metabolisme del calci i del fosfat; parathormona, calcitriol, calcitonina, hormona FGF-23 i proteïna Cloto, efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
- Hormones de la glàndula suprarenal: glucocorticoides, mineral corticoides, adrenalina; efectes fisiològics, regulació de la secreció, mecanismes d'acció, teixits i òrgans diana i les principals disfuncions.
- P1_Osteoteca_Protecció òssia del Encèfal. Estructures òssies de crani i de la cara. Estudi espacial de la base cranial. Fosses cranials (anterior mitjana i posterior); límits i continguts. Descripció i localització en models de cranis dels orificis i estructures, vasculars i nervioses, que els travessen.
- P2_ Laboratori de Dissecció_Protecció membranosa del Encèfal. Visió general de les proteccions membranoses de l'encèfal i medul·la espinal. Meninges: duramàter, aracnoides i piamàter; identificació i característiques generals. Sistema ventricular. Líquid cefaloraquidi: formació i funció. Localització de les estructures en mostres de cadàver.
- P3_Osteoteca_Medul·la espinal i Tronc cerebral. Morfologia de la medul·la espinal. Anatomia macroscòpica dels segments medul·lars. Nervis espinals. Disposició i funcions de la substància gris i blanca a la ME. Estudi en models i en làmines anatòmiques. Morfologia del tronc de l'encèfal; visió anterior, posterior i lateral. Origen aparent dels nervis cranials. Estudi en models i en làmines anatòmiques.
- P4_Laboratori de Dissecció_Tronc de l'encèfal; visió anterior, posterior i lateral. Origen aparent i trajecte dels nervis cranials. Localització d'estructures en mostres cadavèriques.
- P5_Laboratori virtual_Potencials d'Acció.
- P6_Laboratori de Dissecció_Cervell i cerebel. Cervell; situació i característiques macroscòpiques. Escorça cerebral; localització de solcs i lòbuls cerebrals. Principals àrees sensitives i motores; Talls coronals, sagitals i axials. Localització d'estructures internes i relacions entre elles. Cerebel; situació i visió macroscòpica. Escorça lòbuls cerebel·losos. Peduncles cerebel·losos i nuclis interns.
- P7_ Laboratori virtual_Desmielinització i remielinització.
- P8_Laboratori de dissecció_Vascularització de l’encèfal i la medul·la espinal. Vascularització cerebral: Sistemes carotidi i vertebrar-basilar. Poligono de Willis. Vascularització de la medul·la. Venes de l'encèfal i medul·la espinal.
- P1_Histologia _Teixit Nerviós. Escorça Cerebral
- P2_Histologia_Ganglis Basals. Cerebel. Medul·la espinal.
- P3_Histologia_Meninges.
- P4_Histologia_Sistema Endocrí.
- Mètodes del cas clínics. Es treballaran a classe diferent casos clínics (sistema nerviós), relacionats amb els continguts impartits a les classes teòriques (Còrtex I; 2. Còrtex II; Tronc de l’encèfal I; Tronc de l’encèfal II; Sistema límbic; Medul·la; Cerebel i líquid cefaloraquidi; Sistema nerviós perifèric; Exploració; Vascularització).
- Mètodes del cas fisiològics. Es treballaran a classe diferents casos de fisiologia clínica (sistema nerviós i sistema endocrí), relacionats amb els continguts impartits a les classes teòriques.
Metodologia i activitats formatives
Modalitat totalment presencial a l'aula
METODOLOGIA:
- Autoaprenentatge
- Dirigit pel professor
- Pràctica dirigida
COMPETÈNCIES:
- 05
- 07
- 09
- 10
- 11
- 12
- 32
- 35
- CB-2
- Classes magistrals (CM): exposició durant 50 minuts d’un tema teòric per part del professor.
- Autoaprenentatge guiat a la Osteoteca, amb la metodologia SCAT (Student Centered Anatomy Teaching).
- Pràctiques (LH). Laboratori de simulació neuronal i Histologia. Exercicis sobre els conceptes treballats a les classes teòriques.
- Aprenentatge basat en problemes - Mètodes del cas (MC): Plantejament d’una situació real o imaginària. Els alumnes treballen les preguntes formulades individualment o en grups reduïts i es discuteixen les respostes. El professor intervé activament i si cal aporta nous coneixements.
- Ensenyament virtual (EV): Material en línia que l'alumnat pot consultar i que contribuirà a l'autoaprenentatge de conceptes relacionats amb l'assignatura.
Sistemes i criteris d'avaluació
Modalitat totalment presencial a l'aula
La nota final s'obté de la suma de las següents activitats d’avaluació:
Primera Convocatòria
- 55% Examen final (de tot el contingut).
- 15% Examen mètodes del cas i laboratori virtual.
- 10% Examen parcial (no allibera matèria per l’examen final).
- 10% Examen histologia.*
- 10% Examen dissecció i osteoteca.*
- (+10%) Excel·lència.
Segona Convocatòria
- 55% Examen final (de tot el contingut).
- 15% Examen mètodes del cas i laboratori virtual (es manté la nota de la primera convocatòria).
- 10% Examen parcial (es manté la nota de la primera convocatòria).
- 10% Examen histologia (es manté la nota de la primera convocatòria).
- 10% Examen dissecció i osteoteca (es manté la nota de la primera convocatòria).
Observacions
- * Un cop superat aquests exàmens, la qualificació obtinguda es podrà aplicar a futures convocatòries.
- L’assistència a pràctiques és obligatòria.
- Els alumnes que hagin cursat l'assignatura amb anterioritat hauran de fer novament l'examen de mètodes del cas.
- Els exàmens consten d'una prova individual de tipus test d'opció múltiple (tipus MIR). Cada pregunta té quatre respostes alternatives (resposta correcta = 1 punt; resposta incorrecta = -0,33 punts (a excepció de l’examen de mètodes del cas, on les preguntes incorrectes no penalitzen); respostes no contestades = no resten ni sumen a la puntuació final). Eventualment, es poden incloure imatges per complementar la informació de l'enunciat.
- És imprescindible aprovar l'examen final amb una qualificació ≥5.0 Si no, s'haurà de recuperar en una segona convocatòria.
- Per aprovar l'assignatura cal que la mitjana ponderada final sigui ≥4.5, tenint en compte totes les parts avaluades (aprovades i suspeses). Si no, s’haurà de repetir l'examen en una segona convocatòria.
- La segona convocatòria té els mateixos requisits que la primera (cal aprovar l’examen amb una qualificació ≥5.0; cal que la qualificació ponderada final sigui ≥4.5). En cas contrari, l'alumne haurà de repetir l'assignatura el curs següent.
- El percentatge d’excel·lència (fins a un 10% màxim de la qualificació final individual obtinguda) serà aplicable, només, a la primera convocatòria per aquells alumnes que hagin complert els requisits per aprovar l’assignatura, i a discreció del responsable de l’assignatura.
Bibliografia i recursos
- Anatomía con orientación clínica, KL Moore, AF Dalley, A Agur. ISBN: 9788417033637. Editorial Wolters Kluwer, 2018 (8ª Edición).
- Anatomía Humana. Atlas. A Rodríguez Baeza, C Tacchetti, E Gaudio, G Anastasi. ISBN 9788419156464. Ediciones Edra, 2022 (2ª Edición).
- Anatomía humana. Atlas interactivo multimedia. Vol. I. A Rodríguez Baeza, C Tacchetti, G Anastasi. ISBN 9788419156396. Ediciones Edra, 2022 (2ª Edición).
- Anatomía Humana. Atlas Interactivo Multimedia. Vol. II. G Anastasi, C Tacchetti, A Rodríguez Baeza. ISBN 9788419156402. Ediciones Edra, 2022 (2ª Edición).
- Anatomía humana. Atlas interactivo multimedia. Vol. III. A Rodríguez Baeza, C Tacchetti, G Anastasi. ISBN 9788419156419. Ediciones Edra, 2022 (2ª Edición).
- Berne y Levy. Fisiología, BM Koeppen, BA Stanton. ISBN: 9788491132585. Editorial Elsevier, 2018 (7ª Edición).
- Endocrine Physiology, PE Molina. 1264278454 · 9781264278459. Editorial McGraw Hill 2023 (6ª Edición).
- EVA Anatomía. Atlas. La nueva era de la anatomía, JMª Potau Ginés, À Merí Vived. ISBN: 9788491103431. Editorial Médica Panamericana 2024.
- Fisiología Humana. Un enfoque integrado, D Unglaub Silverthorn. ISBN: 9786078546220. Editorial Médica Panamericana, 2019 (8ª Edición).
- Fisiología Médica. Del razonamiento fisiológico al razonamiento clínico, C Mezquita Pla, J Mezquita Pla, B Mezquita Mas, P Mezquita Mas. ISBN: 9788491106005. Editorial Médica Panamericana 2018 (2ª Edición).
- Histología Humana, JS Lowe, PG Anderson. ISBN: 9788491136279. Editorial Elsevier, 2020 (5ª Edición).
- Histología y biología celular. Introducción a la anatomía patológica, AL Kierszenbaum, L Tres. ISBN: 9788491137733. Editorial Elsevier, 2020 (5ª Edición).
- Medical Physiology, W Boron, E Boulpaep. ISBN: 9781455743773. Editorial Elsevier, 2016 (3ª Edición).
- Neurociencia, D Purves. ISBN: 9788491107620. Editorial Médica Panamericana, 2016 (5ª Edición).
- Principios de Anatomía y Fisiología, GJ Tortora, B Derrickson. EAN: 9786077743781. Editorial Panamericana, 2013 (13ª Edición).
- Prometheus. Texto y Atlas de Anatomía, M Schünke, E Schulte, U Schumache. (Tomo III: Cabeza, cuello y neuroanatomía). ISBN: 9788491109723. Editorial Médica Panamericana, 2022 (5ª Edición).
- SNELL Neuroanatomía Clínica, R Splittgerber. 9788417602109. Editorial Wolters Kluwer, 2019 (8ª Edición).