Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Antropologia de la Salut

Antropologia de la Salut
6
9524
2
Primer semestre
FB
Mòdul de Bàsiques-Humanitats
Antropologia
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


- Concertar cita a través de correu electrònic amb el professor...

Ignacio Macpherson: imacpherson@uic.es

Mauricio Pacheco: mpacheco@uic.es

Presentació

Els avenços biotecnològics han creat nous escenaris per a tots els professionals de les Ciències biosanitàries i han suscitat grans esperances de millores concretes per a la vida i el futur de l'home. No obstant això, és també freqüent que tant en la pràctica assistencial com en la investigació científica o en la gestió sorgeixin problemes i dubtes de naturalesa ètica i antropològica que demostren de manera inequívoca la necessitat, d'una constant relació i integració entre la raó tècnica i la raó ètica, amb la finalitat de que l'adquisició de nous coneixements es dirigeixi a aconseguir i fer el millor per a l'home que es troba en situació de major vulnerabilitat. Una bona preparació professional, tècnica i científica no és suficient per exercir correctament la professió d'Infermeria si no inclou també la dimensió antropològica i ètica.

L'assignatura de "Antropologia de la salut" pretén reflexionar sobre el valor de la vida humana, sobre el respecte que aquesta mereix i la seva relació amb el bé de la salut. Basada en els principis que han d'inspirar l'actuació d'Infermeria per tal de saber integrar les accions que sorgeixen en la pràctica clínica diària, coneixent els drets de la persona i les principals normatives sanitàries que regulen les competències professionals.

Requisits previs

Tenir coneixements d'Antropologia filosòfica.

El Departament d'Infermeria de la FMiCS  acorda que tots els  alumnes del Grau en Infermeria, en el moment que hagin de seguir la seva docència online, sigui obligatori encendre la càmera i estar visibles pel professorat en tot moment.

 

Objectius

  1. Desenvolupar la capacitat de reflexionar i argumentar sobre qüestions ètiques partint de l'anàlisi de la situació contemporània.
  2. Proporcionar instruments conceptuals per comprendre la importància d'adquirir els principis i les virtuts fonamentals d'una ètica de la cura: compassió, competència, confidencialitat, confiança.
  3. Descobrir el significat i el valor del principi fonamental de la dignitat de la persona humana, particularment en els àmbits relacionats amb la malaltia o qualsevol altra situació de vulnerabilitat i limitació tant física com psíquica de la persona
  4. Mostrar la importància de la comunicació interpersonal en el context de la relació terapèutica.
  5. Donar a conèixer les bases de la legislació professional en Infermeria.
  6. Analitzar les importants implicacions de la diversitat social i cultural per a la comprensió de la malaltia i la salut.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 11. E - Establir una comunicació eficaç amb pacients, família, grups socials i companys, i fomentar l'educació per a la salut.
  • 12. B - Conèixer i complir el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola i comprendre les implicacions ètiques de la salut en un context mundial de transformació.
  • 15. B - Treballar amb l'equip de professionals com una unitat bàsica en la qual s'estructuren de manera uni o multidisciplinari i interdisciplinari els professionals i la resta de personal de les organitzacions assistencials.
  • 19. B - Capacitat de prendre decisions basades en el pensament crític i la pràctica reflexiva.
  • 1. G - Ser capaç de donar una atenció sanitària, tècnica i professional adequada a les necessitats de salut, amb plena autonomia tècnica i científica, de les persones que s'atenen, d'acord amb l'estat de desenvolupament dels coneixements científics de cada moment i amb els nivells de qualitat i seguretat que s'estableixen amb la normativa legal i deontològiques aplicables.
  • 4. B - Comprendre el comportament interactiu de la persona en funció del gènere, grup o comunitat, dins del seu context social o multicultural.
  • 7. B - Entendre sense prejudicis les persones, tenint en compte els seus aspectes físics, psicològics i socials, com individus autònoms i independents, assegurant el respecte a les seves opinions, creences o valors, i garantint el dret a la intimitat a través de la confidencialitat i el secret professional.
  • 8. B - Promoure i respectar el dret a la participació, informació, autonomia i el consentiment informat en la presa de decisions de les persones ateses d'acord amb la manera en què viuen el seu procés de salut-malaltia.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

En finalitzar l'assignatura de "Antropologia de la salut" dels alumnes seran capaços de:

  • Prestar cures garantint el dret a la dignitat, privacitat, intimitat, confidencialitat i capacitat de decisió del pacient i família.
  • Reconèixer els aspectes ètics que sorgeixen en la pràctica professional i identificar els aparents conflictes ètics i els valors que es presenten.
  • Conèixer i respectar la legislació aplicable i el codi ètic i deontològic de la infermeria espanyola.

Continguts

I. ÉTICA FUNDAMENTAL  

Bases racionals de l'Ètica       

            El fenomen moral

            Llibertat i autonomia

            El bé i la dignitat

            Racionalitat ètica i judicis morals

 La consciència humana        

            Modalitats de consciència

            Principis per seguir la consciència.

L'acció humana          

            Principis intrínsecs

            El mal menor

            El doble efecte

            Cooperació al mal

Les virtuts i valors      

            Naturalesa i adquisició de la virtut.

            Les virtuts fonamentals

Ètica de la vida social

            La integritat física i la violència

            La discriminació racial / sexual

            El respecte a la intimitat

            Ètica de la informació-comunicació

            Justícia en les relacions professionals

            Justícia en la distribució de recursos

           

II. ÉTICA I LEGISLACIÓ     

La llei i els drets         

            La Llei moral. Característiques i continguts

            Distinció moralitat-legalitat

            Els Drets humans

Legislació de la praxi clínica  

            Principis d'actuació

            Històries Clíniques

            Consentiment informat (CI)

            El secret professional

            Responsabilitat jurídica

            Capacitat jurídica i contractes

            L'objecció de consciència

            Comitès d'Ètica Assistencial

            Límits en les intervencions

            Codis Ètic-deontològics

           

III. ÉTICA APLICADA         

Principis metodològics de les decisions ètiques         

            Components ètics dels actes humans

            Anàlisi de la decisió moral del professional de la salut

            Etapes en el procés de presa de decisions

Origen i desenvolupament de la Bioètica      

            Concepte de la Bioètica

            Breu panorama històric

            Models de fonamentació en Bioètica

            Aplicació dels models en casos pràctics

Inici de la vida humana         

            Sexualitat humana

            Fertilitat i esterilització

            Diagnòstic prenatal i avortament

            Situació legal actual

            Reproducció assistida

            Cèl·lules mare i selecció embrionària

            Experimentació amb embrions

            Manipulació genètica

Ètica de la vida fràgil 

            La informació als pacients i els seus drets

            La cura i atenció a pacients de risc

            Relació professional-pacient

Terme de la vida humana      

            Patiment i Cures pal·liatives

            Limitació de l'esforç terapèutic

            Sedació i Distanasia

            Eutanàsia i Suïcidi assistit

Ètica de la Investigació          

            Experimentació amb éssers humans

            Experimentació amb animals

            Intervencions per a la millora humana

            El frau en la investigació i publicació

            El conflicte d'interessos

            Comitès Ètics d'Investigació Clínica

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura s'impartirà ordinàriament a través de les sessions teòriques (classes magistrals) i sessions pràctiques. El contingut de les classes magistrals consistirà en el desenvolupament dels principals temes i conceptes de l'assignatura detallats en el temari. Pel que fa a les classes pràctiques, es basaran principalment en l'anàlisi de textos, documents audiovisuals i casos reals que tenen la finalitat d'il · lustrar i aprofundir en els conceptes explicats anteriorment.

1. Classe teòrica: exposició dels continguts del programa.

2. Estudi i resolució de casos.

3. Realització de pràctiques: lectura crítica de textos, audiovisuals (individual i en grup).

4. Execució de treballs en equip. Pràctiques cooperatives entre iguals.

5. Consulta de documentació: llibres, assajos, articles, textos.

6. Tutoria acadèmica.


Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L'assignatura d'Antropologia de la Salut s'aprova amb un 5. La nota global s'obté fent la mitjana ponderada de tres activitats:

a) Exercicis a classe, assistència, exposicions, casos, comentaris de textos, exercici pràctic (30%).

b) Examen parcial eliminatori (35%)

c) Examen final (35%)

Per fer mitjana entre les tres parts de l'assignatura, cal haver obtingut com a mínim un 5 en cadascuna de les tres activitats.

Totes aquestes especificacions s'apliquen tant a la modalitat presencial comn a la de blended learning.

La còpia, falsificació o frau en els treballs escrits individuals o en equip, en l'assistència a classes, en els exàmens escrits o orals és una falta greu que comporta el suspens immediat de l'assignatura. En cas de repetir-se s'obrirà un expedient sancionador l'autor/s. Veure: NORMATIVA DE RÈGIM DISCIPLINARI DELS ESTUDIANTS UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA. CAPÍTOL I. DE LES FALTES DISCIPLINÀRIES. Article 2. g) h)

No es concediran Matrícules d'Honor en 2ª convocatòria.

Procediment per l’assignació de matricules d’honor (MH)

  1. El criteri per a assignar les Matrícules d'Honor (MH) és a partir de l'excel·lent (9.0).
  2. L'assignació és únicament del professor i no té l'obligació de donar-la, encara que l'alumne hagi obtingut una nota per sobre del 9.0.
  3. En cas que el professor decideixi atorgar MH, no tindrà en compte la nota numèrica i la més alta, sinó que es valoraran altres factors. La MH no ha de correspondre amb la puntuació numèrica més elevada.

                                                                                                                                                                   

Procediment per a l'assignació de No Presentat (NP)

  1. Per deixar-ne constància un NP en l'expedient de l'alumne, aquest NO s'ha d'haver presentat a cap de les proves avaluatives durant tota l'assignatura.
  2. En el cas que un alumne s'hagi presentat a alguna de les proves avaluatives s'apliquessin els percentatges corresponents que figurin en la guia docent, tenint un 0 en aquelles a les quals no s'hagin presentat.
 

Procediment per plagi o frau acadèmic

Qualsevol tasca o activitat (inclosos exàmens) en què es detecti plagi, falsedat o frau acadèmic, donarà lloc a la suspensió de l'activitat i a una sanció acadèmica que comportarà des de la pèrdua dels drets de matrícula en aquesta assignatura, fins a l'obertura d'un procés d’expedient.


Bibliografia i recursos

MANUALS

POLAINO, A., Manual de Bioética General, Rialp, 2000.

CICCONE, L.; Bioética. Historia.Principios. Cuestiones. Palabra, Madrid, 2005.

MANERO, E; TOMAS, G Mª, Diccionario de Bioética para estudiantes, Formación Alcalá, S.L., 2008.

SGRECCIA, E., Manual de Bioetica I: Fundamentos y Ética Biomédica, BAC, 2010.

SIMON, C., Diccionario de Bioética, Montecarmelo, 2006


OBRES DE CONSULTA:

AA.VV, Vivir y morir con dignidad: temas fundamentales de bioética en una sociedad plural, A M González, E. Postigo, S. Aulestiarte (ed), Pamplona, Eunsa, 2000.

ABEL, F., Bioética: orígenes, presente y futuro, Madrid, Institut Borja de Bioética, Fundación Mapfre medicina, reimp. , 2001.

ALBURQUERQUE, E., Bioética, una apuesta por la vida, Madrid, 1992.

ANDORNO, R., Bioética y dignidad de la persona, Madrid, Tecnos,1998.

ANRUBIA, E. (Ed.), La fragilidad de los hombres. La enfermedad, la filosofía y la muerte, Eds. Cristiandad, Madrid, 2008.

ASHELY, B.M., O'ROURKE, K.D., Ethics of Health care, An Introductory Textbook, 2ª ed. Washington. Georgetown University Press, 1994.

BEAUCHAMPS, T.L., CHILDRESS, F. J., Principios de Ética Biomédica, Barcelona, Mason 4ª ed., 2000.

BLAZQUEZ, N., Bioética: La nueva ciencia de la vida. Madrid, BAC, 2000.

COMITÉ CONSULTIU DE BIOÈTICA DE CATALUNYA (2007). Orientacions sobre la diversitat cultural i la salut. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut.

D'AGOSTINO, F., Bioética: estudios de Filosofía del Derecho, Madrid, Eiunsa, 2003.

DE HENNEZEL M. La muerte íntima. Barcelona: Plaza & Janés, 1996.

DEL BARCO, J.L., Bioética de la persona:fundamentos éticos y antropológicos. Chía [Colombia], Universidad de la Sabana, 1996.

ESCRIBANO, X. (Ed.), Territoris humans de la salut. Societat, cultura i valors en el món sanitari, Eds. Dux, Barcelona, 2008.

ESPEJO M.D., CASTILLA, A., Bioética en las Ciencias de la Salud, Granada, Asociación Alcalá, 2001.

GRACIA, D., Fundamentos de Bioética, Madrid, 1989.

LOPEZ MORATALLA, N., [et al. ] Deontología biológica, Pamplona, Universidad de Navarra, 1987.

LEÓN SANZ, P. (ed.), La implantación de los derechos del paciente: comentarios a la Ley 41-2002. EUNSA, Pamplona, 2004.

LÓPEZ, G. Aborto y contracepción,

MONGE, M. A., Ética, salud, enfermedad. Palabra, Madrid, 1991 (especialmente enfocada a las cuestiones éticas de la práctica clínica)

PASTOR, LM y LEÓN FJ. Manual de ética y legislación en Enfermería. Madrid. Ed. Mosby, 1997.

PASTOR L.M., FERRER, M., La bioética en el milenio biotecnológico, Murcia,Sociedad Murciana de Bioética,2001.

POISSON, J.F. Bioética ¿El hombre contra el hombre?, Rialp, Madrid, 2009.

ROQUE MV. Médico y paciente. El lado humano de la medicina. Ed. Dux, Barcelona, 2007.

TORRALBA, F., Antropología del cuidar, Institut Borja de Bioètica/ Fundación Mapfre Medicina, Barcelona, 1998.


INTERNET

- Bioethicsline www.bioethics.Georgetown.edu/bioline.htm

- Euroethics www.gwdg.de/-uelsner/entrez/.fcgi

- Asociación Médica Mundial www.wma.net

- Canadian Bioethics Society:  www.bioethics.ca/english

- Asociación Europea de Centros de Ética Médica: www.kuleuven.ac.be/cbmer/eacmeherstel.htm

- European Bioethical Research: www.bioethics.org.uk

- Asociación Española de Bioética y Ética médica: www.aebioetica.org

- Bioética y Derecho. Universidad de Barcelona: www.Ub.es/fildt/bioetica.htm

- Centro de Documentación de Bioética del departamento de Humanidades Biomédicas: www.unav.es/cdb

-Observatorio de Bioética de Valencia: www.observatoriobioetica.com

Període d'avaluació

E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria:
  • E1 15/01/2025 12:00h
  • E2 10/07/2025 10:00h