Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Teoria de la Informació

Teoria de la Informació
6
9583
1
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat

Presentació

En aquesta assignatura l’alumnat adquirirà unes nocions introductòries de teoria, anàlisi i investigació en comunicació audiovisual que en els propers cursos veuran la seva aplicació en l’àmbit de la publicitat i de les relacions públiques. L’assignatura, de caràcter teòric, explora els fonaments semiòtics del llenguatge audiovisual i presenta els principals canals i mètodes de recerca i divulgació en el món de la comunicació.

Requisits previs

No són necessaris requisits previs.

Objectius

L'assignatura té com a finalitat proporcionar una base teòrica sòlida en diverses teories del llenguatge per introduir l'alumnat en l'anàlisi audiovisual, qüestió essencial per a la comunicació en l'àmbit publicitari i de les relacions públiques. Aprendre com s'articulen els processos de significació en aquest llenguatge i ser conscients de la influència de l'estil cinematogràfic en tot tipus de projectes audiovisuals.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 12 - Capacitat de produir texts orals i escrits
  • 34 - Capacitat per objectivar i quantificar (dades, estadístiques, etc.)
  • 64 - Coneixement i domini de repertoris bibliogràfics
  • 69 - Coneixement i domini de les diferents tècniques per contrastar la informació
  • 72 - Coneixement i domini de les principals tècniques de recerca científica i periodística
  • 73 - Coneixement i domini de les tècniques d'acostament a les fonts d'informació

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  • Facilitar que els alumnes s'identifiquin com a públic dels mitjans interessat en una mena d'informació significativa per a prendre les seves pròpies decisions i establir interaccions
  • Aprofundir en la idea de convertir-se en professionals del servei públic per a mantenir a la societat informada, dinàmica i capaç de participar en el debat públic
  • Analitzar i discutir el to i la direcció d'assumptes globals en diferents mitjans
  • Diferenciar tècniques d'informar objectivament de tècniques no neutrals com a límits a la llibertat de premsa en un ambient competitiu i publicitari
  • Conèixer grans trets de l'evolució del periodisme del segle XX fins als nostres dies
  • Valorar el rol de l'audiència en la creació i difusió de les notícies
  • Conèixer l'organització dels mitjans informatius a Espanya
  • Comprendre el context que envolta a un discurs (emissor, receptor, objectiu, pragmàtica…).
  • Conèixer els elements bàsics de la construcció d'històries i seran capaces d'adoptar una postura crítica davant les dades i arguments d'aquestes.
  • Aprendre a processar la informació per a generar coneixement propi i continguts útils per als consumidors.
  • Adquirir les habilitats expressives necessàries per a argumentar de manera intel·ligible i convincent.
  • Valorar l'escolta activa i el pensament crític en el procés de comunicació.
  • Buscar, seleccionar i integrar informació en un procés de documentació periodística
  • Observar la realitat amb criteris periodístics.
  • Conèixer els principals conceptes teòrics que sustenten la labor informativa.
  • Conèixer els principals tipus de fonts d'informació i de sistemes d'informació d'utilitat en periodisme
  • Comprendre amb més coneixement de causa el present i detectar noves tendències.
  • Aprofundir en la cultura i el pensament contemporani i les seves influències en dinàmiques personals i col·lectives. Disposaran d'una base històrica per a entendre el present dels mitjans de comunicació.
  • Facilitar les relacions entre persones, grups de persones, institucions, organismes, etc.
  • Connectar la comunicació amb les percepcions.

Continguts

Part I: Introducció a la teoria del llenguatge i de la comunicació audiovisual

Rudiments de la teoria del llenguatge

  • Esquemes comunicatius de Bühler i Jakobson
  • Noció de signe. Enfocaments de Pierce i Saussure
  • Tipus de signes: Icones, índexs i símbols
  • El text fílmic

Teories del cinema i de l’audiovisual

  • Teories del cinema i la seva classificació
  • Teories de l’audiovisual centrades en l’emissor: teoria dels autors
  • Teories centrades en el receptor: Bálazs i Sobchack
  • Teories basades en el referent: Bazin i Kracauer
  • Teories basades en el significat: Lacan, Mulvey i Zizek
  • Teories centrades en el significat: Arnheim i Eisenstein
  • La rellevància de l’enfocament neoformalista de Thompson i Bordwell
  • El repte de Gilles Deleuze
  • Teoria de la imatge digital

Part II: Anàlisi de continguts audiovisuals

Eines bàsiques de l’anàlisi

  • Segmentació
  • Découpage o protocol fílmic
  • Estratificació
  • Recomposició
  • Mètodes qualitatius per a l’anàlisi audiovisual

Activitat 1: Segmentació

Posada en quadre (I)

  • El quadre fixe
  • Principis de composició visual
  • Format
  • Color
  • Codis gràfics

Posada en quadre (II)

  • El quadre mòbil
  • Moviments de càmera reals i aparents

Posada en escena

  • Il·luminació
  • Decorats i localitzacions
  • Vestuari i maquillatge
  • Interpretació

Posada en sèrie

  • El poder del muntatge
  • La relació entre dos plans successius
  • Tipus de transicions d’un pla a un altre
  • El muntatge continu
  • La ruptura deliberada del muntatge continu

La banda sonora

  • Diàlegs
  • Música
  • Sorolls
  • El disseny de so
  • El so i l’extra-diegetic

Activitat 2: Anàlisi d’una seqüència/anunci/curtmetratge

  • Punt de vista
  • La veu narrativa i els seus temps
  • El temps
  • Espai temàtic
  • Espai ideològic
  • Espai narratiu
  • Tipus de transtextualitat
  • Metatextualitat
  • Hipertextualitat
  • Intertextualitat

Part III: Fonts i canals de divulgació en l’àmbit de la comunicació

Rudiments de la recerca i la divulgació en l’àmbit de la comunicació

  • Publicació en revistes indexades
  • Canals de divulgació de la recerca en comunicació

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



ACTIVITAT FORMATIVA CRÈDITS ECTS
Classe magistral. En les classes magistrals, el professor, no només transmet continguts o coneixements, sinó també, i sobretot, actituds, motivació, aptituds, valors, etc. També facilita que els assistents puguin manifestar les seves opinions i els seus arguments enfront de la resta d'estudiants. 2,6
Coaching. Seguiment, individual o en grups molt reduïts, de com els alumnes assimilen els continguts de l'assignatura. En les sessions de coaching, es corregiran defectes, s'aclariran dubtes, es proposaran exercicis i activitats necessàries per aconseguir els objectius fixats. 0,6
Seminari. aquesta activitat que consistirà a aprofundir monogràficament en temàtiques específiques, d'especial actualitat –en alguns casos, socialment debatudes–, mitjançant treball actiu en grups reduïts. 1,0
Taller. espai de treball eminentment pràctic, en el qual s'adquireixen competències (comportaments observables i habituals que condueixen a l'èxit en l'acompliment d'una funció o tasca) pertanyents a matèries pràctiques o també teòriques (capacitats intel·lectuals, lògiques, crítiques, d'aprenentatge intel·lectual, estudi, citació, etc.). 0,8
Laboratori. Grups de treball en els quals es combina la teoria i la pràctica. En ells l'objectiu no consisteix tant a exercitar tècniques ja conegudes, sinó a fer avançar tant la teoria com la tècnica. Els labs culminaran també en un producte professional o semiprofessional, si bé aquesta vegada de caràcter necessàriament innovador (resultat de la combinació de reflexions o lectures innovadores dels mitjans i la realitat social). 1,0

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Convocatòria ordinària

  1. El 10% de la nota correspon a la participació activa a classe. És necessària l’assistència al 90% de les classes (és a dir, totes menys una) per poder ser avaluat d’aquesta part.
  2. El 20% de la nota correspon a l’entrega de dues activitats (10% cada una). És necessària l’entrega de les dues activitats per poder ser avaluat d’aquesta part.
  3. El 70% de la nota correspon a la nota de l’examen final ordinari. És necessari obtenir una nota d’almenys cinc punts sobre deu per poder ser avaluat d’aquesta part.

Convocatòria extraordinària

  1. Opció A: S’ha participat en tots els punts de la convocatòria ordinària, però s’ha suspès alguna de les parts. La ponderació és del 60% la nota mitjana de l’ordinària i el 40% la nota de l’examen extraordinari. És necessari obtenir almenys 4 punts sobre 10 en l’examen extraordinari per poder fer la mitjana. Si no es pot aconseguir aquesta nota mínima, es conserva la nota de la convocatòria ordinària.
  2. Opció B: No s’ha avaluat alguna de les parts de la convocatòria ordinària, per la qual cosa no es pot realitzar l’examen ordinari. L’examen extraordinari compta un 100%, i és necessària una nota de 5 punts sobre 10 per aprovar l’assignatura.

Bibliografia i recursos

Bellantoni, P. (2005). If It’s Purple, Someone’s Gonna Die: The Power of Color in Visual Storytelling. Burlington, MA: Focal Press.
Bordwell, D. y Thompson, K. (2010). El arte cinematográfico. Una introducción. 4ª reimpresión. Barcelona: Paidós.
Carmona, R. (2016). Cómo se comenta un texto fílmico. 7ª ed. Madrid: Cátedra.
Casetti, F. y Di Chio, F. (1994). Cómo analizar un film. 1ª reimpresión. Barcelona: Paidós.
Dondis, D. A. (2017): La sintaxis de la imagen. Introducción al alfabeto visual. Barcelona: GG.
Fernández Díez, F. y Martínez Abadía, J. (2024): Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Barcelona: Paidós.
Genette, G. (1989). Figuras III. Barcelona: Lumen.
Hagener, M. y Elsaesser, T. (2009). Film Theory. An Introduction Through the Senses.  Abingdon: Routeldege.
Sánchez Noriega, J. L. (2018). Historia del Cine. Teorías, estéticas, géneros. 3a ed., revisada y ampliada. Madrid: Alianza Editorial.
— (2000). De la literatura al cine. Teoría y análisis de la adaptación. Barcelona: Paidós.
Stam, R., Burgoyne, R. and Flitterman-Lewis, S. (1999). Nuevos conceptos de la teoría del cine, Barcelona: Paidós.