Universitat Internacional de Catalunya

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I
6
9638
3
Primer semestre
OB
Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat


Dra. GOTSENS BELLART, Mª Teresa - mtgotsens@uic.es

Horari d'atenció: A convenir amb el/la professor/a

Presentació

Plantegem un aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica de manera interdisciplinar a partir del treball per projectes i diverses eines de treball com a resposta a la necessitat de comptar amb mestres ben preparats. Tot això, amb una filosofia educativa integradora de la persona humana i des de les capacitats per promoure un aprenentatge actiu i significatiu, engrescador, i amb la millor comunicació i relacions afectives i efectives.

Aquesta matèria té 18 crèdits ECTS impartits durant el primer semestre  del 3r curs de Grau en Educació Infantil. Els crèdits es distribueixen segons els continguts de les assignatures següents:

  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica  I - 6 crèdits (centrats en l'àmbit de les Ciències)
  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica II - 6 crèdits (centrats en l'àmbit de la Matemàtica)
  • Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica III - 6 crèdits centrats en el Treball per projectes interdisciplinars de CCNN, CCSS i Matemàtica

La guia docent que ens ocupa recull els objectius, les competències, la metodologia i els sistemes i criteris d'avaluació de l'assignatura Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa, de les Ciències Socials i de la Matemàtica I que desplega les bases del desenvolupament del pensament científic a l'educació infantil i la seva didàctica.

Les ciències de la naturalesa i socials afavoreixen en el nen l'observació, el descobriment i la comprensió dels elements que l'envolten.

Llengua d'impartició: Català

Altres llengües: castellà i anglès

Objectius

 

  • Fomentar la metodologia científica.
  • Desenvolupar habilitats de conceptualització i anàlisi.
  • Desenvolupar habilitats de raonament.
  • Desenvolupar habilitats de comunicació
  • Desenvolupar habilitats tecnològiques educatives.

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • CEM-01 - Comprendre els processos educatius i d'aprenentatge en el període de 0 a 6 anys, en el context familiar, social i escolar.
  • CEM-09 - Adquirir recursos per afavorir la integració educativa d'estudiants amb dificultats.
  • CEM-33 - Conèixer els fonaments científics, matemàtics i tecnològics del currículum d'aquesta etapa així com les teories sobre l'adquisició i el desenvolupament dels aprenentatges corresponents.
  • CEM-36 - Conèixer la metodologia científica i promoure el pensament científic i l'experimentació.
  • CEM-37 - Adquirir coneixements sobre l'evolució del pensament, els costums, les creences i els moviments socials i polítics al llarg de la història.
  • CEM-38 - Conèixer els moments més rellevants de la història de la ciència i la tècnica i la transcendència que tenen.
  • CEM-39 - Elaborar propostes didàctiques en relació amb la interacció de la ciència, la tècnica, la societat i el desenvolupament sostenible.
  • CEM-40 - Promoure l'interès i el respecte pel medi natural, social i cultural per mitjà de projectes didàctics adequats.
  • CEM-41 - Fomentar experiències d'iniciació a les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • CET-2 - Responsabilitat pedagògica: tenir els coneixements i les habilitats pedagògiques per crear un entorn d'aprenentatge segur, per a tota una classe o per a un grup, però també per a alumnes individuals, amb la possibilitat que els infants es puguin convertir en adults responsables i autònoms.
  • CET-3 - Expert en la matèria que s'imparteix i en els mètodes d'ensenyament: tenir els coneixements necessaris sobre la matèria que s'ensenya i saber quins mètodes didàctics s'han d'aplicar per crear un bon entorn d'aprenentatge que permeti a l'alumnat adquirir el bagatge cultural que necessita per viure en societat, i aconseguir-ho d’una manera contemporània, professional i sistemàtica.
  • CET-5 - Col·laboració amb els companys de professió: tenir els coneixements i les habilitats necessaris per fer una aportació professional al clima pedagògic de l'escola, així com en les relacions professionals, i per aconseguir una bona organització escolar.
  • CET-7 - Foment de la responsabilitat pel que fa al desenvolupament professional: analitzar, reflexionar i desenvolupar els punts de vista sobre la professió i la competència com a mestre, saber-los explicitar i saber com posar-se al dia.
  • CG-01 - Integrar les tecnologies de la informació i la comunicació a les activitats d'ensenyament i aprenentatge, a la gestió de l'ensenyament i al desenvolupament professional.
  • CG-02 - Comunicar-se clarament i de forma correcta en la llengua d'ensenyament -català i castellà-, de forma oral i escrita, segons el nivell c1, d'acord amb el Marc comú europeu de referència per a les llengües.
  • CG-04 - Promoure i facilitar en els contextos d'aprenentatge i de convivència, a l'escola i en relació amb l'entorn, l'atenció a les necessitats educatives singulars dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
  • CG-09 - Conèixer els elements que conformen la competència de la creativitat, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.
  • CG-10 - Conèixer els elements que conformen la competència de l'esperit emprenedor, els diferents nivells de domini, i desenvolupar aquesta competència al màxim.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

RA

ACEiM I

1.Usa el currículum com a instrument de treball per elaborar unitats didàctiques adaptades al context.

X

2. Coneix els diferents blocs de continguts, la seva integració i distribució per programar activitats de 0 a 6 anys per al desenvolupament de les ciències.

X

4. Considera importants els coneixements previs en les situacions d’ensenyament-aprenentatge.

X

5. Planteja estratègies d’aprenentatge adaptades als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat de ciències amb esperit emprenedor.

X

5. Planteja estratègies d’aprenentatge adaptades als diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat de ciències amb esperit emprenedor.

X

6. Coneix i usa de forma creativa les tecnologies de la informació com a recurs material i com a activitat didàctica per al desenvolupament dels objectius plantejats.

X

7. Relaciona i aplica els continguts teòrics en situacions de treball plantejades a la pràctica.

X

8. Vincula l’avaluació amb les competències i els resultats d’aprenentatge.

X

9. Analitza i utilitza l’error com a font d’aprenentatge de les ciències.

X

10. Elabora pautes d’observació i seguiment en  coherència amb les activitats plantejades, orientades a la qualitat.

X

11.Relaciona la lògica que presenten els alumnes amb la lògica científica

X

13. Considera l’avaluació de la pràctica docent com una part del procés d’ensenyament i aprenentatge.

X

14. Desenvolupa la reflexió crítica a partir de l’estudi i l’anàlisi de diferents propostes de treball a l’aula i valora la importància del coneixement de l’entorn per afavorir una actitud solidària i crítica.

X

15. Participa en activitats de grup i considera les aportacions dels companys en benefici de l’aprenentatge individual i col·lectiu.

X

16. Analitza críticament la seva actuació professional per prendre consciència de la seva influència en els alumnes i així millorar la seva competència com a mestre de ciències.

X

17. Promou i facilita contextos d’ensenyament-aprenentatge en l’àrea de coneixement de ciències atenent la diversitat de l’alumnat.

X

18. Pren consciència de la importància del treball en valors des de l’educació infantil per potenciar la igualtat de gènere, l’equitat i el respecte als drets humans.

X

20. Comunica les seves idees argumentades als altres i les expressa de forma correcta en la llengua de l’ensenyament, de forma oral i escrita, i és capaç de representar-les mitjançant mapes conceptuals o altres procediments.

X

Continguts

Aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa i les Ciències Socials

  1. La diversitat com a condició pedagògica.
  2. Models i tendències d'ensenyament: dinàmiques de classe i aprenentatge de les ciències.
  3. Tipologia d'activitats: modalitats organitzatives i recursos necessaris.
  4. El joc com a investigació.
  5. La perspectiva ecològica: importància de la relació família-escola.
  6. Àmbits de programació de l'entorn: medi natural, social i cultural.
  7. Característiques del pensament infantil que influeixen en l'aprenentatge de les ciències.
  8. La globalitat en la percepció: L'educació dels sentits i el processament de la informació.
  9. L'observació i l'experimentació com a situacions d'aprenentatge.
  10. L'avaluació com a element regulador del procés d'ensenyament i aprenentatge de les ciències.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



Des d’un punt de vista global, les tres parts de l’assignatura s’impartiran paral·lelament, dins l’horari acadèmic. Per donar més sentit a aquesta globalitat, els continguts teòrics de cada part, també es donaran simultàniament a les activitats pràctiques, materialitzades tant en activitats específiques de cada part com en el projecte interdisciplinari.

Aprenentatge Ciències Naturals i Socials

La metodologia serà variada: Aprenentatge cooperatiu, mètode expositiu, i resolució d’exercicis i problemes. Treballarem amb diferents tipus d’activitats formatives: estudi i treball en grup, tallers, classes teòriques i pràctiques, i estudi i treball individual i autònom.

No lliurar els treballs implica suspendre l’assignatura.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



L’assistència al curs és obligatòria. La metodologia de classe és pràctica, cooperativa i interactiva. 

S’avaluaran totes les activitats en grup i individuals, així com l’assistència, la participació i la cooperació concretament de la següent manera:

1) Participació activa a classe (10%)

2) Treballs i activitats de classe (30%)

3) Quadern de cròniques (20%)

4) Prova escrita (40%)

Per aprovar l'assignatura s'han de superar satisfactòriament els quatre apartats de l'avaluació.

D'acord amb les directrius del grau i en coherència amb el desenvolupament transversal de la competència comunicativa CG2, es potenciarà la correcció en la ortografia i en la redacció de les activitats d'avaluació. En aquest sentit es retornaran amb un NC aquells treballs (no proves) que presentin excés de faltes d'ortografia o un redactat il·legible.

Penalització per faltes ortogràfiques

En els treballs escrits d'un màxim de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta si es tracta d'un treball a mà, i 0.3 si s'ha escrit amb un ordinador.
En els treballs escrits de més de 7 pàgines, es descomptarà 0.1 per falta, ja sigui a mà o amb ordinador.
El límit de descompte és de 2 punts com a màxim.

RESULTATS D'APRENENTATGE

SISTEMA D'AVALUACIÓ

RA

Informes de pràctiques
Disseny d'activitats
Presentacions orals i debats
Registre de conductes i observacions
Treballs i projectes
Autoavaluació
Presentació d'un treball
Presentació d'un treball en grup

Bibliografia i recursos

Comú

  • Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (2023, 7 febrer) DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d'ordenació dels ensenyaments de l'educació infantil. CVE-DOGC-A-23038109-2023. Número del DOGC: 8851. Departament d'Educació.
  • Bassedas, E.; Huguet, T y Solé, I. (2001) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Barcelona: Editorial Graó.
  • Hernández, F; Ventura, M. (2008). La organización del currículum por proyectos de trabajo. (9a edició). Barcelona: Editorial Octaedro.

Aprenentatge de les Ciències Naturals

  • Chaillé, C.; Britain, L. (1997). The young child as scientist: A constructivist approach to early childhood science education. Longman.
  • Magnet. Aliances per a l'èxit educatiu. Fundació Jaume Bofill (2015, 30 novembre). Els Espais de Ciència en educació infantil. YouTube.
  • Merida, R.; Torres-porras, J.; Alcántara, J. (eds.). (2017). Didáctica de las ciencias experimentarles en educación infantil. Madrid: Editorial Síntesis
  • Chalufour, I.; Worth, K. (2003). Discovering nature with young children. Redleaf Press.
  • Early Childhood Education Training Program (ECETP). (2018, 8 juny). Early childhood education STEAM. YouTube. New York State Office of Children and Family Services.
  • Fernández, R.; Bravo, M. (2015). Las ciencias de la naturaleza en la educación infantil. El ensayo, la sorpresa y los experimentos se asoman a las aulas. Manual y cuadernillo de actividades. Madrid: Ediciones Pirámide.
  • Helm, J. H.; Katz, L. G. (2016). Young investigators: The Project Approach in the early years. Teachers College Press.
  • Kelly, L.; Stead, D. (2015). Inspiring science in the early years: Exploring good practice. Open University Press.

Aprenentatge de les Ciències Socials

  • Agustí, R. (2001). Descoberta de l’entorn natural i social. Generalitat de Catalunya: XTEC.
  • Aranda, A. M. (2003). Didáctica de las ciencias sociales en educación infantil. Madrid: Editorial Síntesis
  • Aranda, A. M. (2003). Didáctica del conocimiento del medio social i cultural. Madrid: Síntesis.
  • Bryants, S.C. (2008). Com explicar contes. Barcelona: Biblaria.
  • Cases, J. i Torrescasana, Mª R. (2006). Les TIC a l’Educació Infantil. Barcelona: UOC.
  • Ceip Fort Pienc (2007). Picasso i el circ.
  • Comellas, M. J. (2009) Família i escola: compartir l’educació. Barcelona. Graó.
  • Departament d’Ensenyament. Edu365: L’entorn. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. Família i escola. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. Festes Populars. Generalitat de Catalunya.
  • Departament d'Ensenyament. L’art romànic a l’educació infantil CEIP Palmera.
  • Departament d'Ensenyament. Recursos per a l’educació infantil. Anna Pérez.
  • Departament d'Ensenyament. Zona clic medi social. Generalitat de Catalunya..
  • Feliu, M.; Jiménez, L. (coords.) et al. (2015) Ciencias sociales y educación infantil (3-6). Cuando despertó, el mundo estaba allí. Barcelona: Editorial Graó
  • Hernández, F (2010). DIM entrevista Fernando Hernández (UB): Trabajo por proyectos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 17.
  • Lacenet. Salix i els sentits.
  • Majoral, S. (2009) Veig tot el món! Créixer junts tot fent projectes. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat.
  • Martínez Aldanondo, J. (2009). DIM entrevista J. Martínez Aldanondo (Catenaria): Conocimiento, aprendizaje y tecnologia. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 15.
  • Pérez, A i Redondo, S. (2006). Projectes telemàtics a l’educació primària: un recurs per a transformar l’escola. Barcelona: UOC.
  • Piqué, B., Comas, A. i Lorenzo N. (2010). Estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial de mestres d’educació infantil. Barcelona: Graó.
  • Puig de I. I Sátiro, A. (2009) Tot pensant. Recursos per a l’educació infantil. Vic: Eumo.
  • Puig de I. I Sátiro, A. (2009) Tot pensant... Contes. Recursos per a l’educació infantil. Vic: Eumo.
  • Rojas, R. I Ros J. (2011). Sàlix i els sentits. Manresa: Zenobita.
  • Santiveri, N. (2011). DIM entrevista Noemí Santiveri (UAB): Vídeos educativos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimèdia), 21.
  • Torrents, J. (2010). DIM entrevista Josep Torrents: Proyectostelemáticos. Revista DIM-UAB (Didáctica, Innovación y Multimedia), 17.
  • Valérie, K. (2008). Juegos de áfrica: Juegostracionales para hacer y compartir. Barcelona: Takatuka.

Llibres per l’Educació per a la Sostenibilitat a Educació Infantil

  • Ashbé, J. (2000) On va a parar l’aigua? Barcelona: Corimbo.
  • Brami, E. (2000). Como todo lo que nace. Madrid: Kókinos.
  • Brown, R. (2003). Diezsemillas. València: Brosquil, 2003
  • Chambers, S. (2002). El xiuxiueig del bosc. Barcelona: Beascoa.
  • Fauroux, C. (1998). Les desgràcies d’en Marcel, el mussol. Olivier Melano. Barcelona: Corimbo.
  • Gliori, D. (2004). Segur que creixerà? Barcelona: Timun Mas.
  • Lobe, Mira; Kaufmann, Angelika. (2000). El manzano. Salamanca: Lóguez.
  • Martínez, R. (2000) En Miquel i les palampalates. Barcelona: Cruïlla. (Contes d’ara; 14)
  • Martorell, E. (2000). Aquest sí, aquest no. Barcelona: La Galera. (Sense mots; 5)
  • Morichon, D (1999). Això no és cap problema! Barcelona: Cruïlla.
  • Pieper, Ch. (2000). Fent un tomb pel món, Caterina i l’ós. Pontevedra: Kalandraka.
  • Rius, Roser. La Petitona va al bosc. Barcelona: Cruïlla, 1998 (La Petitona)
  • Rius, Roser. Vamos al bosque. Madrid: SM, 1998 (Pequeña Tina)
  • Ros, M. (1993). Vamos a cazar un oso. Caracas: Ekaré.
  • Voltz, Ch. (2003). ¿Todavía nada? Pontevedra: Kalandraka. (Libros para soñar)

 

Versió per imprimir