Assignatura

Música com a Fenomen Social

  • codi 10090
  • curs 4
  • període Semestre 1
  • tipus OB
  • credits 3

Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació

Matèria: Art, patrimoni i experiència

Llengua d'impartició principal: català

Professorat

Responsable

Dr. Joan GRIMALT - jgrimalt@uic.es

Horari d'atenció

S'acordarà per correu electrònic segons la necessitat dels alumnes.

Presentació

Aquesta assignatura ofereix eines analítiques per escoltar la música amb més profunditat. Sóc conscient que ni l'escola ni la universitat no ha ofert, ni tan sols als estudiants d'Humanitats, les oportunitats que aquests es mereixen d'establir contacte amb el llegat de la música artística. Però aquest no és l'objectiu primari d'aquesta assignatura, tampoc. Aquí partim de la música que vosaltres, els joves adults actuals, esteu escoltant: des de jingles publicitaris fins a bandes sonores, passant pel pop, el rock i els seus derivats audiovisuals. La metodologia d'anàlisi és semiòtica, i aquí és on entra, ara i adés, la tradició occidental de Palestrina, Beethoven i companyia. La música significa, ara i aquí, gràcies a aquesta tradició que, en part, redescobrirem gràcies a la seva vigència en la música actual.

Entrenar-nos per ser capaços d'escoltar no només el que sona de manera patent, sinó també latent –i aquí entrem de ple en la part 'social' del nom de l'assignatura–, vol dir donar-nos una oportunitat per enfrontar-nos críticament a l'allau de missatges que, constantment, ens arriben per manipular la nostra voluntat, i fer-nos prendre decisions que no sempre ens afavoreixen. Molts d'aquests missatges utilitzen ben conscientment la part més persuasiva de la música, aquella que, des d'antic, ha estat temuda per Plató, Aristòtil, Sant Agustí, o Freud. I la temien perquè li reconeixien la capacitat de captivar l'oient d'una manera irracional, quasi màgica.

L'estudi de la significació no pretén pas, càndidament, eliminar el misteri –ni el Misteri– de l'experiència musical. Però aquí com en altres camps, inexplorats fins no fa gaire, una dosi d'anàlisi contribueix a enfrontar-nos amb una mica menys de vulnerabilitat a un fenomen, el de la música, més complex i amb arrels antropològiques més fondes del que havia semblat, durant segles. 

Requisits previs

 

Nota: La primera llengua de l’assignatura és el català. Els materials estan en català, castellà i anglès. Es pressuposa un coneixement de totes tres llengües, si més no passiu. 

 

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
  • E31 - Transferència de coneixement i bones pràctiques en altres sectors.
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • G06 - Capacitat de treball en equip, habilitats interpersonals i lideratge
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G09 - Creativitat, iniciativa i esperit emprenedor.
  • E37 - Coneixement actualitzat de les àrees d'estudi relacionades amb els temes internacionals, tenint en compte les noves aportacions procedents de l'avantguarda, com la reflexió crítica sobre la incidència del turisme (també cultural) en el desenvolupament

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Millorar la capacitat d'escoltar críticament les músiques que ens envolten

Distingir paràmetres musicals: rtime, harmonia, textura, tempo, melodia.

Vincular la música amb les altres activitats humanes

Rudiments d'hermenèutica i de semiòtica musicals

Continguts

  1. Presentació dels continguts i dels procediments de l’assignatura.
  2. Rellevància (o no) del llegat musical. Presència de la música en el món actual.
  3. Ambivalència del discurs musical, com de tot discurs simbòlic.
  4. La semiòtica musical en el context de l’historicisme.
  5. Signes i símbols musicals. Camps semàntics, gèneres i estils.
  6. Anàlisi d'anuncis, bandes sonores, peces audiovisuals de pop, rock, etc.

 

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’estudiant té 6 tasques, en aquesta assignatura:

a) Preparar cada sessió a casa, i assistir activament a classe;

b) Anar estudiant els dos llibres de text;

c) Presentar amb algú altre, a 4 mans, un tema (vg. infra la llista de temes per escollir, i la plantilla per treballar-los);

d) Un treball pràctic, també col·lectiu, aplicant els continguts de la teoria a anuncis, bandes sonores o cançons;

e) Un examen final, i

f) Un resum individual, que contingui el que s’endú de l’assignatura. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

25% Preparació, assistència i participació activa a l’aula

20% Presentacions a 4 mans

20% Treball pràctic (novembre)

25% Examen final

10% Resum escrit

Bibliografia i recursos

  • Kofi Agawu, Music as discourse. Oxford University Press: Oxford 2009. La introducció, o un dels capítols.
  • Benet Casablancas, El humor en la música. Broma, parodia e ironía. Edition Reichenberger: Kassel 2000. La introducció, o un dels capítols.
  • Nicholas Cook and Mark Everist (a cura de), Rethinking Music. Oxford University Press, 2ª ed. 2001 (1ª ed. 1999). La introducció, o un dels capítols.
  • Franco Fabbri, Browsing Music Spaces: Categories And The Musical Mind. 1999. In: www.francofabbri.net.
  • Joan Grimalt, L’audició i els sentits. Cap a un manual de semiòtica aplicada. In: L’esmuc digital, nº 10, juliol 2012. www.esmuc.cat/esmuc_digital.
  • Joan Grimalt, Música i sentits. Cap a una audició ben fundada. Introducció a la significació musical. Barcelona: Ed. Dux. Data prevista de publicació: desembre 2014. Manuscrit accessible com a material de classe, a la pàgina web de l'assignatura.
    • Lawrence Kramer, Classical Music and Postmodern Knowledge. University of California Press: Los Angeles, etc. 1995. La introducció, o un dels capítols.
    • Rubén López Cano, Música y retórica en el barroco. Ed. Tritó: Barcelona, 2012. La introducció.
    • Raymond Monelle, The musical topic. Indiana University Press 2006. La introducció, o un dels capítols.
    • Philipp Tagg, Towards a Sign Typology of Music. In: Secondo convegno europeo di analisi musicale, ed. R. Dalmonte & M. Baroni. Trento: Università degli studi di Trento, 1992, pp. 369-378. www.tagg.org
    • Philipp Tagg, Analyzing Popular Music. In: Popular Music, 2 (1982): pp. 37-65. www.tagg.org
    • Philipp Tagg i Bob Clarida, Ten Little Title Tunes. Towards a Musicology of the Mass Media. Nova York i Montreal 2003: The Mass Media Music Scholars' Press. Manuscrit accessible com a material de classe, a la pàgina web de l'assignatura.
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00