Música com a Fenomen Social
Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació
Matèria: Art, patrimoni i experiència
Llengua d'impartició principal: català
Responsable
Dr. Joan GRIMALT - jgrimalt@uic.es
Horari d'atenció
S'acordarà per correu electrònic segons la necessitat dels alumnes.
Aquesta assignatura ofereix eines analítiques per escoltar la música amb més profunditat. Sóc conscient que ni l'escola ni la universitat no ha ofert, ni tan sols als estudiants d'Humanitats, les oportunitats que aquests es mereixen d'establir contacte amb el llegat de la música artística. Però aquest no és l'objectiu primari d'aquesta assignatura, tampoc. Aquí partim de la música que vosaltres, els joves adults actuals, esteu escoltant: des de jingles publicitaris fins a bandes sonores, passant pel pop, el rock i els seus derivats audiovisuals. La metodologia d'anàlisi és semiòtica, i aquí és on entra, ara i adés, la tradició occidental de Palestrina, Beethoven i companyia. La música significa, ara i aquí, gràcies a aquesta tradició que, en part, redescobrirem gràcies a la seva vigència en la música actual.
Entrenar-nos per ser capaços d'escoltar no només el que sona de manera patent, sinó també latent –i aquí entrem de ple en la part 'social' del nom de l'assignatura–, vol dir donar-nos una oportunitat per enfrontar-nos críticament a l'allau de missatges que, constantment, ens arriben per manipular la nostra voluntat, i fer-nos prendre decisions que no sempre ens afavoreixen. Molts d'aquests missatges utilitzen ben conscientment la part més persuasiva de la música, aquella que, des d'antic, ha estat temuda per Plató, Aristòtil, Sant Agustí, o Freud. I la temien perquè li reconeixien la capacitat de captivar l'oient d'una manera irracional, quasi màgica.
L'estudi de la significació no pretén pas, càndidament, eliminar el misteri –ni el Misteri– de l'experiència musical. Però aquí com en altres camps, inexplorats fins no fa gaire, una dosi d'anàlisi contribueix a enfrontar-nos amb una mica menys de vulnerabilitat a un fenomen, el de la música, més complex i amb arrels antropològiques més fondes del que havia semblat, durant segles.
Nota: La primera llengua de l’assignatura és el català. Els materials estan en català, castellà i anglès. Es pressuposa un coneixement de totes tres llengües, si més no passiu.
Millorar la capacitat d'escoltar críticament les músiques que ens envolten
Distingir paràmetres musicals: rtime, harmonia, textura, tempo, melodia.
Vincular la música amb les altres activitats humanes
Rudiments d'hermenèutica i de semiòtica musicals
L’estudiant té 6 tasques, en aquesta assignatura:
a) Preparar cada sessió a casa, i assistir activament a classe;
b) Anar estudiant els dos llibres de text;
c) Presentar amb algú altre, a 4 mans, un tema (vg. infra la llista de temes per escollir, i la plantilla per treballar-los);
d) Un treball pràctic, també col·lectiu, aplicant els continguts de la teoria a anuncis, bandes sonores o cançons;
e) Un examen final, i
f) Un resum individual, que contingui el que s’endú de l’assignatura.
25% Preparació, assistència i participació activa a l’aula
20% Presentacions a 4 mans
20% Treball pràctic (novembre)
25% Examen final
10% Resum escrit