Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Estudis d'àrea IV

• codi 10101
• curs 4
• període Semestre 1
• tipus op
• credits 6

Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació

Matèria: Anàlisi sociopolitic i cultural d'àrees

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Lc. Sergi MASSANA - smassana@uic.es

Horari d'atenció

Després de cada classe

En els Estudis d’Àrea es pretén aprofundir en la comprensió i el coneixement de la història, la societat, la cultura i la política d’una zona concreta del món, en aquests cas de l’Amèrica Llatina. L’assignatura està plantejada en base a que els alumnes poden llegir la documentació històrica directament de les fonts originals, tal i com va ser escrits pels seus autors. Així, anirem des de les primeres cartes de Cristòfol Colom fins a Rigoberta Menchú, passant per Hernán Cortés, Fra Bartolomé de las Casas, Simón Bolívar, Eva Perón, Fidel Castro o Mario Vargas Llosa, usant sempre fragments de discursos, cartes i llibres escrits per ells mateixos i que ens ajudaran a contextualitzar o una època, o un territori o unes ideologies en concret: Serà aquesta una visió de l’Amèrica Llatina en base als seus protagonistes.

No se’n demanen

Que els estudiants puguin identificar quins fets i personatges de la història i de la política són, i han estat, més determinants per entendre millor l’Amèrica Llatina

Que els alumnes desenvolupin el sentit de la història, la curiositat envers el passat i l’interès en buscar-hi explicacions per a fenòmens i processos socials, polítics i culturals de l’actualitat

Que els alumnes puguin identificar i valorar alguns perquès de les principals característiques socials, polítiques i econòmiques de l’Amèrica Llatina i reflexionar sobre elles

Que els estudiants aprenguin a trobar tota la informació que necessiten mitjançant eines diverses com ara: internet, premsa, bibliografia, mapes, etc. i que després sàpiguen valorar, emmarcar, processar, interpretar, usar i comunicar adequadament tota aquesta informació

• E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
• E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
• E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que estan en constínua construcció
• E09 - Conèixer els límits i les vies de la comunicació intercultural
• E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
• E14 - Capacitat crítica davant de les manifestacions literàries i artístiques
• E18 - Percepció i coneixement de l'espai físic en què es desenvolupa l'activitat humana
• E20 - Reflexionar sobre la interacció home-medi i l'organització del territori resultant
• E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
• E23 - Capacitat per fer servir els recursos i les tècniques informàtiques per elaborar assajos culturals o relacionats amb la cultura
• E24 - Habilitat per exposar de manera narrativa els resultats de la recerca d'acord amb els cànons crítics de cada matèria.
• E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
• E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
• E28 - Habilitat per organitzar informació cultural complexa de manera coherent des d'enfocaments puntuals
• E29 - Habilitats de mediació en conflictes amb intervenció del factor intercultural
• E30 - Capacitat per definir temes de recerca cultural que puguin contribuir a la innovació i la millora de la societat
• E31 - Transferència de coneixement i bones pràctiques en altres sectors.
• E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
• E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
• E37 - Coneixement actualitzat de les àrees d'estudi relacionades amb els temes internacionals, tenint en compte les noves aportacions procedents de l'avantguarda, com la reflexió crítica sobre la incidència del turisme (també cultural) en el desenvolupament
• G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
• G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
• G04 - Capacitat per prendre decisions, resoldre problemes i elaborar judicis argumentats
• G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
• G06 - Capacitat de treball en equip, habilitats interpersonals i lideratge
• G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
• G08 - Capacitat d'investigació

Comprensió profunda dels conceptes d’ “història”, “historiografia” i “memòria”

Capacitat d’adquirir un sentit crític i analític d’una realitat geogràfica i sociocultural concreta com és el cas de de l’Amèrica Llatina

Argumentació, en debats mantinguts a classe, basada en informació de les lectures recomanades i d’altres fonts

Utilització adequada dels diversos mètodes de recerca històrica per tal d’ésser capaç de comprendre els fenòmens històrics, polítics, culturals i socials

Capacitat per emetre judicis i valoracions crítiques ben argumentades i raonades, tot respectant les opinions dels altres

Comprendre i avaluar textos, documentals i d’altres fonts d’informació sobre la realitat de l’Amèrica Llatina, prenent com a base el coneixement de quin ha estat el seu passat

Fomentar l’ interès pel coneixement del món actual a través de la història

Habilitat per discernir que tenen de propi (regional), que tenen d’universal i que tenen d’exclusivament local o nacional els principals fenòmens polítics, culturals i socials dels països de l’Amèrica Llatina

1.       Aproximació a l’Amèrica precolombina

1.1.     Llengües, cultures, mites: Asteques, olmeques, tolteques, maies, inques,  guaranís, araucans, etcètera

1.2.     Els grans imperis amerindis. Organització territorial social i política

1.3.     El llegat principal: Machu Picchu, Teotihuacán, Chichen Itzà, Tikal, Nazca, etcètera. Els principals museus d’art precolombí, obres destacades. La Piedra del Sol (o calendari asteca). El Còdex Maia (S. XI o XII), el llibre més antic escrit a Amèrica conegut pels historiadors. El Popol Vuh

2.       Descobriment, conquesta i colonització espanyola i portuguesa

2.1.     Descobridors i conqueridors

Cristòfor Colom, almirall i descobridor: Diario del primer viaje (1492)

Hernán Cortés, conquistador de l’Imperi Asteca: Segunda carta de relación (1520)

Vasco Núñez de Balboa, adelantado i explorador: El descubrimiento de la mar del sur 1513, fragment del cronista Francisco López de Gómara (1552)

Manuel da Nóbrega, frare jesuïta dins l’expedició de Tomé de Sousa: Cartas do Brasil (1549)

2.2.     Historiografia antiga

Fra Bartolomé de las Casas, frare dominic i cronista: Brevísima relación de la destrucción de las Indias (1522)

Gonzalo Fernández de Oviedo, cronista oficial de Carles I: Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del Mar Oceano (1535). Fragment: Los adelantados

Fra Diego de Landa, bisbe del Yucatán: Relación de las cosas de Yucatán (1566)

Juan Polo de Ondegardo y Zárate, funcionari virreinal del Perú: Relación de los fundamentos acerca del notable daño que resulta de no guardar a los indios sus fuero (1571)

Bernardino de Sahagún, frare franciscà: Historia general de las cosas de la Nueva España (1540-1585)

2.3.     Una noblesa mestissa

Bernal Díaz del Castillo, conquistador i cronista: Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Fragment: La Malinche (1568)

Hernando de Alvarado Tezozómoc, historiador i nét de Moctezuma: Crónica Mexicáyotl (1609)

Inca Garcilaso de la Vega, escriptor i historiador: Comentarios reales de los incas (1609)

3.       Els pirates del Carib i els conflictes amb altres imperis europeus

3.1.     Qui eren els pirates? Mites i realitats. La pirateria al segle XVI

Sir Henry Morgan i Walter Raleigh (Anglesos), Cornelius Jol i Eduard Mansvelt (Holandesos), Michel de Grandmont i Jean-David Nau El Olonés (Francesos)

3.2.     Un mar amb massa illes. El degoteig constant d’illes del Carib

Barbados (Anglaterra 1620), Saint-Barthélemy (França 1623), Antigua (Anglaterra 1632), Curaçao (Holanda 1634), Martinica i Guadalupe (França 1635), Aruba (Holanda 1636), Bahames (Anglaterra 1648), Grenada (França 1650), Tobago (Curlàndia 1654), Jamaica (Anglaterra 1655), Cayman (Anglaterra 1661), Saint Lucia (Anglaterra 1663), Illes Verges (Dinamarca 1672), Haití (França 1697)

3.3.     Historiografia i referències

Juan Pérez de Guzmán, Governador de Panamà: L’atac de Morgan (Gener de 1670)

Gaspar de Bracamonte Guzmán, diplomàtic espanyol: Tratado de Madrid o Godolphin Treaty (Juliol 1670)

Alexandre Olivier Exquemelin, cronista de la pirateria: Los bucaneros de América (1678)

Blas de Lezo, almirall i estratega: Diario de lo ocurrido en Cartagena de Indias desde el 13 de marzo hasta el 21 de mayo de 1741

4.       Estructura econòmica i polític-administrativa de l’Imperi espanyol a Amèrica

4.1.     El Consejo de Indias. Los Virreinatos. Las Capitanias Generales. Las Reales Audiencias. Los Corregimientos y Cabildos. Definicions, mapes, canvis al llarg del temps i relació amb les actuals fronteres

4.2.     Geografia econòmica colonial

Bartolomé Arzáns de Orsúa; la mineria andina: Historia de la Villa Imperial de Potosí (1705)

Explotació agrària:  La encomienda y sus comendadores (sistema de tipus feudal, abolit el 1791)

4.3.     El Govern i l’administració colonial: Reials cèdules, pragmàtiques sancions i reglaments

Jorge Juan, enginyer i científic: Sobre el estado naval, militar y político del Perú y provincia de Quito (1748)

Carles III, Rei d’Espanya: Pragmática sanción (de l’expulsió dels jesuïtes, 1767)

Consejo de Indias: Reglamento para el Comercio Libre de España e Indias (1778)

Carles IV, Rei d’Espanya: Real Cédula concediendo libertad para el comercio de negros (1789)

4.4.     El patrimoni colonial a l’Amèrica Llatina. Les ciutats colonials. Formes i models urbanístics i arquitectònics: Calzada real, catedral barroca, plaça d’armes, convents, cases senyorials, fortins, cabildos i duanes

5.       La il·lustració a Amèrica i l’emancipació d’un continent

5.1.     Les complexes societats criolles, mestisses i esclavistes

Precedents de l’emancipació: La Revolució americana (1776), la Revolució haitiana (1791). Altres revoltes prèvies: Jacinto Canek (1761). Jose Gabriel Túpac Amaru (1780)

5.2.     Les expedicions científiques del XIX, el re-descobriment del continent

Alexander von Humboldt, geògraf: Viaje a las regiones equinocciales del Nuevo Continente (1799-1807)

Francisco José de Caldas (et altri), científic: Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada (1801)

Charles Darwin, naturalista: The Voyage of the Beagle (1839)

5.3.     L’emancipació política, 1808 – 1833

José Iturrigaray, Virrei de Nova Espanya: Convocación de una Junta General en México (1808)

Alan K. Manchester, historiador brasilista: Transferência da corte portuguesa para o Brasil (1808)

Simón Bolívar, Libertador de Nueva Granada: La Carta de Jamaica (des de l’exili, 1815)

Pere I, Emperador de Brasil: Carta ao pai / Grito do Ipiranga (1822)

José de San Martín, Libertador de Perú i Rio de la Plata: Carta a Simón Bolívar (1822)

Francisco Mariluan, líder mapuche i Ramón Freire, President de Xile: Tratado de Tapihue (1825)

José Martí, polític, pensador i poeta cubà: Nuestra América (1891)

5.4.     L’intervencionisme dels Estats Units apareix en l’escena Llatinoamericana

Manuel de la Peña y Peña, President de Mèxic: La Cesión Mexicana (pèrdua del terç nord del país 1848)

Francisco Silvela, President del Govern d’Espanya: España sin pulso (pèrdua de Cuba i Puerto Rico 1898)

José Agustín Arango, President de Panamà: Tratado para la construcción del canal interoceánico (1903)

Thomas Woodrow Wilson, President dels Estats Units (1913-1921), el Manifest destiny

6.       Inestabilitat política i canvi social a l’Amèrica Llatina del segle XX

6.1.     Pinzellades sobre la immigració europea al tombant de segle

Edmundo de Amicis (Itàlia/Argentina): Sull'oceano, Dagli appennini alle Ande (1889)

Altres processos migratoris menys coneguts: alemanys, centreeuropeus, orientals, etcètera

6.2.     Revolucions, contrarevolucions, guerrilles i dictadures

Emiliano Zapata (Mèxic), líder revolucionari: Manifiesto al pueblo (1917)

Rafael Leónidas Trujillo (República Dominicana), dictador: Fets de la Masacre del Perejil (1937)

Eva Duarte “Evita” (Argentina), primera dama: Mis queridos descamisados (1952)

Fidel Castro (Cuba), líder revolucionari: La historia me absolverá (1953)

Rigoberto López Pérez (Nicaragua), poeta i assassí del dictador Anastasio Somoza: Carta a mi madre (1956)

Augusto Pinochet (Xile), militar colpista: La gesta del 11 de septiembre (1973)

6.3.     Els intel·lectuals i pensadors

Matilde Hidalgo (Equador), doctora i diputada: El derecho al voto de la mujer (1924)

Pablo Neruda (Xile), premi Nobel de literatura: Canto General (1950)

Caetano Veloso (Brasil), exministre de cultura: Movimento tropicalista (1968)

Eduardo Galeano (Uruguai), escriptor: Las venas abiertas de América Latina (1971)

Adolfo Pérez Esquivel (Argentina), premi Nobel de la pau: La Voz de los que no tienen voz (1980)

Gabriel García Márquez (Colòmbia), premi Nobel de literatura: La Soledad de América Latina (1982)

6.4.     La dècada per oblidar, els 80: Guerres, conflictes i crisi econòmica

Fundació de Sendero Luminoso (Perú, 1980). Guerra de las Malvinas (Argentina, 1982). Invasió de Grenada (1983). Pablo Escobar i el Cartel de Medellín (Colòmbia), Unificació de “La contra” (Nicaragua, 1987). Invasió de Panamà (1989). Genocidi maia (Guatemala)

7.       L’Amèrica Llatina contemporània. Vers l’estabilitat?

7.1.     Final de la guerra freda i canvis en la política exterior dels Estats Units

Tractat NAFTA de lliure comerç Canadà-USA-Mèxic (1994). El referèndum de Puerto Rico (1998). La devolució del Canal de Panamà (1999). L’eclosió mediàtica del món llatí als Estats Units: La CNN en Español (1997), els Premios Grammy Latinos (2000). La revista Time Magazine publica: Miami: the Capital of Latin America (2001)

Dues obsessions nord-americanes respecte al sud: immigració i narcotràfic

7.2.     Una mirada als protagonistes llatinoamericans dels darrers anys

Mario Vargas Llosa (Perú), premi Nobel de literatura: ¿Por qué fracasa América Latina? (2002)

Jorge Mario Bergoglio (Argentina), primer Papa llatinoamericà: La nación por construir (2005)

Michelle Bachelet (Xile), Expresidenta: Nace un nuevo tiempo (2006)

Hugo Chávez Frías (Veneçuela), Expresident: Discurso en la ONU (2006)

Eduardo Paes (Brasil), Alcalde de Rio: Eleição da Rio de Janiero sede dos Jogos Olímpicos de 2016

Yoani Sánchez (Cuba), bloguera dissident: Educados y adoctrinados (2011)

Cristina Fernández (Argentina), Presidenta: Anuncio de la expropiación de YPF (2012)

Rafael Correa (Equador), President: Por esa segunda y definitiva independencia es que luchamos (2013)

Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil), Expresident: Discurso ante Enrique Peña Nieto presidente de México (2013)

L’assignatura Estudis d’Àrea IV-Amèrica Llatina,  es repartirà entre sessions teòriques a l’aula, impartides pel professor, i sessions pràctiques de treball amb tot el grup, un subgrup o realitzant tutories individualitzades. (Vegeu el Pla de Treball). La part teòrica estarà centrada en la lectura i comentari de textos i en la presa d’apunts de les explicacions donades i discutides a classe, es valorarà l’assistència i la participació dels alumnes a l’aula. Per part del professor s’emprarà material didàctic divers com poden ser dossiers en fotocòpies, mapes, fotos, vídeos, etc., per tal de recolzar i il·lustrar les explicacions. Els estudiants faran comentaris de textos, debats, exposicions orals, exàmen i un treball de recerca

30 % Treball de recerca i exposició oral sobre un tema a escollir (20 % Treball escrit / 10 % Exp. oral)

30 % Comentaris, debats i discussió de textos

5 % Assistència i participació

35 % Examen final, és indispensable aprovar. Inclou preguntes de la lectura obligatòria

FALTES:

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: baixada de mig punt i fins a 1 punt per cada falta.

PLAGI:

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

• Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.
• Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

D’INTERÈS

Cristóbal Colón: Diario de a bordo. EDAF, 2006

Bernal Díaz del Castillo: Historia verdadera de la conquista de la Nueva España. Galaxia Gutenberg, 2012

Diego de Landa: Relación de las cosas del Yucatán. Editorial: Inst. Nac. de Antropología e Historia. Reedición 2010

Fray Bartolomé de las Casas : Obras del Obispo Fray Bartolomé de las Casas. Extramuros Edición, SL, 2009

Francisco López de Gomara: Historia general de las Indias. Linkgua SL, 2004

Alexandre Olivier Exquemelin: Los bucaneros de América. E-Litterae, 2011

Robert Harvey: Los Libertadores: La lucha por la independencia de América Latina , 1810-1830. RBA Libros, 2010

Eduardo Galeano: Las venas abiertas de América Latina. Ed. Siglo XXI, 2003

Felipe Pigna: Evita, realidad y mito. Ed. Destino, 2013

MANUAL

Jorge Abelardo Ramos: Historia de la nación latinoamericana. Ed. Continente, Reedición 2011.

Mario Vargas Llosa: Diccionario del amante de América Latina. Paidós Ibérica, 2006

DIVULGATIU

Cathy Booth, Revista Time Magazine, Sunday, Jun. 24, 2001: Miami: the Capital of Latin America

Ernesto “Che” Guevara: Obras Escogidas. Editado en Digital por Resma. Santiago de Chile. Copyleft 2004

DIFERENTS

Edmundo de Amicis: En el oceáno. Libreria histórica, 2004

Pablo Neruda: Canto General. Ed. Cátedra, 2005

WEBS

Biblioteca Garay. 500 años de México en documentos: http://www.biblioteca.tv

Archivo de documentos históricos Educ.ar. Ministerio de Educación de la República Argentina:

http://archivohistorico.educ.ar

About.com es un sitio web oficial de información y asesoramiento en inglés y en español, dirigido principalmente a los norteamericanos. Es propiedad de la compañía The New York Times Company http://latinamericanhistory.about.com