Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Estudis d'àrea IV

• codi 10101
• curs 4
• període
• tipus op
• credits 6

Mòdul: Anàlisi cultural: identitat i innovació

Matèria: Anàlisi sociopolitic i cultural d'àrees

Llengua d'impartició principal: català

Responsable

Horari d'atenció

A concretar amb el professor

L’assignatura d’Art Català és una matèria optativa de 6 crèdits que s’imparteix al primer semestre del 4t curs d’Humanitats. Pertany a l’àrea de coneixement d’Història de l’Art.

L’art català constitueix el nostre patrimoni artístic més proper. Conèixer’l i emmarcar-lo històricament vol dir assolir un coneixement diacrònic de la història de l’art en general i, alhora, un coneixement específic de les obres realitzades a Catalunya a partir de l’”obra” mateixa, sovint visitable, però també de els fonts documentals i la bibliografia especialitzada. No cal oblidar que el patrimoni local ajuda a conèixer les claus del nostre passat, a interpretar el present i, pot també, obrir noves perspectives de futur.

Al llarg d’aquesta assignatura es realitzarà un recorregut cronològic per les obres més significatives de l’art català des de l’Empúries grega i romana fins l’art contemporani. A partir d’una selecció d’obres mestres de cada període històric s’analitzarà la peça amb des del punt de vista estilístic, iconogràfic, de la tècnica artística o del procés constructiu, a més d’estudiar aspectes lligats a l’encàrrec de la mateixa com el coneixement del promotor i de l’artista i, lògicament, es comentaran les principals fonts documentals i bibliogràfiques. L’estudi de cada obra es posarà en relació amb el context històric i artístic del moment, fet que ajudarà a emmarcar-la en les coordenades de temps i espai que ajuden a obtenir una coneixement global i coherent de la mateixa.

Ser estudiant de la titulació d’Humanitats. Tenir interès i inquietud per la història de l’art i el patrimoni artístic.

- Assolir un coneixement real de la història de l’art català a partir de l’anàlisi de les obres més significatives.

- Saber analitzar i comentar obres d’art ja siguin edificis, escultures, pintures, miniatures, orfebreria o altres peces singulars.

- Iniciar als estudiants en la recerca a partir de l’ús de fonts i bibliografia especialitzada

• E02 - Coneixement i habilitat per fer servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes
• E03 - Capacitat per comprendre i fer servir adequadament conceptes clau en cultura
• E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
• E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
• E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
• E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
• E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
• E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
• E25 - Capacitat de comunicar-se oralment en el mateix idioma i en idiomes estrangers utilitzant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cadascun
• E26 - Capacitat per llegir i escriure textos o documents originals en lamateixa llengua i en d'altres, així com per transcriure, resumir i catalogar informació de manera pertinent
• G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
• G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
• G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
• G08 - Capacitat d'investigació
• G10 - Destresa en l'ús de les TIC, organització i gestió de la informació

L'estudiant

• CGI01 - comprèn i expressa idees i arguments amb ordre i coherència de forma oral i escrita

• CGI02 - té capacitat d'anàlisi i síntesi

• CGI03 - té capacitat de crítica i autocrítica

• CGI05 - sap treballar de manera autònoma

• CGI08 - sap fer servir les eines per a la investigació

• CGI10 - usa les TIC i organitza i gestiona la informació

competències específiques

• CEA02 - fa servir mètodes i tècniques propis de les ciències humanes

• CEA03 - coneix i usa adequadament conceptes clau en cultura

• CEA04 - reconeix i interpreta manifestacions culturals

• CEA11 - interpreta dades derivades de les observacions en relació amb la seva significació, i els relaciona amb les teories apropiades

• CEA12 - coneix i interpreta d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació

• CEA13 - coneix ell marc general diacrònic del passat

• CEA15 - identifica i valora aquells elements que conformen el patrimoni cultural

• CED22 - fa servir instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxiu, fonts documentals, referències electròniques, etc.

• CED25 - es comunica oralment en el propi idioma i en idiomes estrangers usant terminologia i tècniques acceptades en el marc cultural de cada un

• CED26 - llegeix i escriu textos o documents originals en la pròpia

1. Introducció. L’anomenada primera arquitectura romànica: Sant Miquel de Cuixà, Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona i Sant Pere de Roda

2. L’arquitectura romànica del s. XII i XIII. L’anomenat “romànic ple”.

3. L’escultura romànica: les grans portalades historiades, Ripoll, Roda i el mestre de Cabestany.

4. La pintura romànica. Visita al MNAC.

5. El gòtic català. Introducció històrica. L’arquitectura gòtica catalana: la catedral de Barcelona, catedral de Girona, Santa Maria del Mar. Visita a la Barcelona gòtica

6. Empúries/Tarraco/Barcino.

7. L’escultura del Tres-cents.

8. La pintura del Tres-cents.

9. El s. XV: el gòtic internacional.

10. El gòtic flamenc.

11. Arquitectura del s.XVI: La introducció de les formes renaixentistes i l’Escola del Camp de Tarragona

12. Escultura: Els models italians (B.Ordóñez a la Catedral de Barcelona; la difusió de nous esquemes amb D.Forment i Díez de Liatzasolo; el model de tomba italiana: sepulcre de Joan d’Aragó, Bernat de Vilamarí i Ramon III Folch de Cardona).

13. Arquitectura del s.XVII: els models contrareformístics + Fra Josep de la Concepció

14. Arquitectura del s.XVII: la concepció de façana del Classicisme al Barroc i arquitectura militar i civil a Cat (Ciutadella, Barceloneta, Univ.Cervera)

15. Arquitectura del s.XVIII: la cerca de nous models: Les Rambles com a modernització urbanística / Palau de la Virreina / Palau Moja / la Llotja de Barcelona / Palau Marc, etc

16. Escultura del s.XVIII-XIX: El cas de Salvador Gurri i Damià Campeny com a escultors a cavall de dos segles

17. Pintura del s.XVIII: Antoni Viladormat i Fsc.Plà el Vigatà

18. Visita Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Academicisme del segle XIX]

19. Romanticisme i Renaixença: el retorn al model medieval / Escola d’Arq de Barcelona / Elias Rogent i la Universitat de Barcelona / Els natzarens catalans / El paisatgisme romàntic

20. La segona meitat del segle XIX: el realisme pictòric (Fortuny, Martí Alsina); l’anecdotisme pictòric

21. L’Escola d’Olot; l’Escola de Sitges

22. L’’Exposició Universal de Barcelona de 1888

23. Els Masriera; Ramon Casas i Santiago Rusiñol; la Sala Parés i el naixement del mercat de l’art modern

24. El Cercle Artístic de Sant Lluc: pintura i escultura

25. La “segona generació”. Els artistes de Els 4 Gats. Joaquim Mir, Isidre Nonell, Hermen Anglada-Camarasa, el jove Picasso a BCN

26. Visita a la Secció d’Art Contemporani del MNAC

27. Visita al Museu del Modernisme de Barcelona

Les classes combinaran els continguts teòrics amb l’anàlisi i el comentari de textos i les visites in situ a museus, ciutats i institucions culturals que conserven obres rellevants del patrimoni artístic català. La part teòrica estarà sempre acompanyada d'imatges i continguts visuals. La part pràctica seran lectures de textos adients, de fonts de la història de l’art, articles de recerca, visites a museus i itineraris per la ciutat. A més, l'alumne ha de fer un treball de recerca sobre una obra artística. Hi haurà correccions individuals amb la professora sobre el treball.

L'avaluació es farà a partir de

1. Un treball de recerca sobre una obra d’art que es proposarà el primer dia de classe 30%

2. Dos exàmens parcials (35% cadascun) que eliminen matèria.

Per aprovar l’assignatura cal superar el treball i els dos exàmens. No es farà mitja amb notes inferior a un 5.

Per aprovar l'assignatura cal presentar tots els treballs en la data convinguda i aprovar-los tots. Per a puntuar els treballs es tindran en compte els següents criteris

1. Presentació formal del treball

2. La recerca documental i bibliogràfica realitzada

3. Anàlisi crític i la valoració personal

4. Redacció i ortografia

El treball consisteix en l’anàlisi i estudi d’una obra d’art català que cada estudiant ha de triar; l’obra ha de ser accessible per la visita, ja sigui en in situ o en un museu, és a dir, l’estudiant ha poder veure-la de primera mà. La finalitat del treball és que l’alumne s’introdueixi en la recerca en història de l’art a través de l’anàlisi de les fonts, bibliografia i l’estudi de les obres.

L’estructura del treball que se suggereix és: estat de la qüestió, metodologia, anàlisi i comentari de l’obra, conclusions i bibliografia. El treball ha de contenir aparell crític (notes a peu de plana o final). Extensió: 15/20 folis. Es presentarà el dia de l’examen. Hi haurà un seguiment personalitzat dels treballs i caldrà complir els terminis que s'estableixin el primer dia de classe

Per a tenir en compte:

1. En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: es baixarà 0,25 per falta d'ortografia o barbarisme greu en treballs i exàmens.

2. El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

• Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

• Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

Medieval

Barral i Altet, Xavier (1981 ). L'Art pre-romànic a Catalunya : S. IX-X . Barcelona: Edicions 62.

Barral i Altet, Xavier (2009 ). L'Art romànic català a debat. Barcelona: Edicions 62.  

Castiñeiras, M., & Camps i Sòria, J. (2008). El Romànic i la Mediterrània : Catalunya, Toulouse i Pisa, 1120-1180 : Museu Nacional d’Art de Catalunya, 29 febrer-18 maig 2008. Barcelona : Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Español, Francesca (2007 ). El Romànic català. Barcelona: Angle.  

Español, Francesca (2001 ). Els Escenaris del rei: art i monarquia a la corona d'Aragó . Manresa: Angle :Caixa de Manresa.

Español, F., & Manent, R. (2002). El gòtic català. Manresa: Angle Editorial.

Pladevall i Font, Antoni (2002- ). L'Art gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Terés i Tomàs, M. R., & Cornudella i Carré, R. (2016). Catalunya i l’Europa septentrional a l’entorn de 1400 : circulació de mestres, obres i models artistics. Roma : Viella.

Yarza, Joaquín (1997 ). Arte y arquitectura en España 500-1250 (8ª ed.). Madrid: Cátedra.

Yarza, Joaquín Fité i Llevot, Francesc, 1948- (1999). L'Artista-artesà medieval a la Corona d'Aragó : actes : Lleida, 14, 15 i 16 de gener de 1998. [Lleida]: Universitat de Lleida [etc.].

Yarza, Joaquín (cop. 2003 ). Claustros románicos hispanos . León: Edilesa.

Enciclopèdies

Art de Catalunya. Ars Cataloniae (1997-2002). Barcelona: L’Izard. 16 vols.

L’Art gòtic a Catalunya (2004-2009), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 10 vols

Catalunya Romànica (1984-1998), ed. A. Pladevall. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 27 vols

Història de l’Art Català (1984-1986). Barcelona: Edicions 62. 11 vols.