Universitat Internacional de Catalunya - Barcelona

Cultura Medieval

• codi 10740
• curs 1
• període Semestre 2
• tipus OB
• credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Responsable

Dr. Xavier BARÓ - xbaro@uic.es

Horari d'atenció

A acordar-se segons les necessitats de l'alumnat.

Presentar els trets distintius del món medieval a Europa i el nord d'Àfrica, des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (Roma) a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

Els propis del Grau

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura medieval a Europa i el nord d'Àfrica.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle V fins el segle XV.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

• E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
• E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
• E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que estan en constínua construcció
• E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
• E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
• E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
• E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
• E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
• E16 - Coneixement dels models i les polítiques de diferents cultures i de grups migratoris
• E20 - Reflexionar sobre la interacció home-medi i l'organització del territori resultant
• E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
• E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
• E30 - Capacitat per definir temes de recerca cultural que puguin contribuir a la innovació i la millora de la societat
• E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
• E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
• G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
• G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
• G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
• G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
• G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
• G08 - Capacitat d'investigació
• G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

1.   Adquiere conceptos clave sobre cultura y experiencias culturales
2. Aplica conocimientos teóricos en análisis y debates de actividades presenciales y en trabajo autónomo
3. Conoce y selecciona documentación específica sobre experiencias culturales
4. Practica estrategias de trabajo en equipo
5. Aprende a contextualizar fenómenos culturales y relacionarlos con su dimensión social y política
6. Relaciona conceptos de las diferentes materias trabajadas de forma transversal
7. Aprende a diagnosticar problemas en el ámbito intelectual cultural
8. Aplica/transfiere conceptos teóricos y/o abstractos de cada una de las materias a situaciones reales
9. Lee y analiza ensayos sobre temas actuales
10. Redacta textos narrativos y descriptivos
11. Analiza y diagnostica casos de complejidad cultural
12. Realiza sistematización de datos y/o información dispersa, o muy puntual

Història Alta Edat Mitjana: Xavier Baró

CONTINGUTS

1.- El concepte d’Edat Mitjana.

2.- Condicions de vida material.

3.- La irrupció dels pobles “bàrbars” i la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

4.- L’expansió del cristianisme.

5.- La continuïtat de l’Imperi Romà d’Orient: Bizanci.

6.- L’aparició i expansió de l’Islam.

7.- Societat medieval: el feudalisme.

8.- Carlemany i el “renaixement carolingi”.

9.- El fenomen de les croades.

 Història Baixa Edat Mitjana: Marta Cusó

1.- La recuperació de la vida urbana. Causes i conseqüències.

2.- L’expansió del comerç feudal.

3.- Consolidació de les monarquies i construcció dels primers estats nacionals. El pas de les monarquies feudals a les monarquies autoritàries.

4.- Guerres, renda feudal i revoltes populars a l’Europa del Gòtic. La guerra dels Cent Anys

5.- La crisi global del segle XIV.

6.- Crisi moral i espiritual a l’Europa de la baixa edat mitjana. Els precedents de la Reforma religiosa.

Art: Cristina Sanjust

CONTINGUTS

Sessió 1: 27 de febrer

 Tema 0: L’estudi de l’art medieval. Fortuna crítica

Sessió 2: 4 de març

Tema 1: L’art paleocristià i bisantí. L’art islàmic. 

1.1.  L’art bizantí. Períodes.

-       de la fundació de Constantinoble fins a la crisi iconoclasta (s. IV al VIII)

-       de l’iconoclasme fins a la fi de l’Imperi (s. VIII al XV)

1.2.  Bases de l’art bizantí

-       herència hel·lènica

-       herència romana

-       orientalisme

-       cristianisme

Sessió 3: 6 de març

1.3.  Arquitectura bizantina: l’edifici religiós.

-       estructura i distribució de l’espai

-       plantes i cobertes

-       concepció de la llum: importància del mosaic

Sessió 4: 11 de març

1.4.  L’art islàmic. Períodes.

-       l’època dels omeies (661-750): Damasc

-       l’època dels abbàssides (750- 850): Bagdad

-       altres dinasties a Pèrsia, Àsia Menor i Egipte

Sessió 5: 13 de març

1.5.  Arquitectura islàmica: la mesquita.

-       l’arquitectura religiosa: mesquita i madrasa

o   estructura en planta

o   estructura en alçada: cobertures i elements de suport

o   elements integrants: pati, alminar, haram, quibla, mihrab, maqsura, minbar, iwan.

-       L’arquitectura civil i militar:

o   El palau

o   La casa

o   L’alcassaba (muralles i portes)

o   Banys...

Sessió 6: 18 de març

1.6.  L’art hispano-musulmà.

Sessió 7: 20 de març

Tema 2: L’art romànic

2.1.        Introducció històrica i cronològica

-       Introducció històrica i cronològica:

o   Alta Edat Mitjana (s. V-VIII). Inestabilitat, diferents onades d’invasions. Art Pre-romànic.

o   Mitja Edat Mitjana (s. IX-XII). Període d’estabilitat. Fuedalisme. Règim senyorial i economia agrària de subsistència. Art romànic.

o   Baixa Edat Mitjana (s. XIII-XV). Desenvolupament econòmic. Activitat urbana. Art Gòtic.

-       La reforma benedictina de Cluny (s. XI)

-       Rutes de peregrinació: intensificació del sentiment religiós.

o   Culte a les relíquies

o   Reconstrucció del patrimoni eclesiàstic

o   Donacions patrimonials

o   Roma-Jerusalem-Santiago: creació de vies econòmico-espirituals-artístiques.

-       Les creuades

o   Guerra contra els infidels

o   Peregrinacions a Terra Santa

o   Relacions amb Orient

-       Nova funció de l’art: vehiculació d’idees

o   Iconografia, programes doctrinals i unificació d’uns mateixos ideals a Occident.

o   Art de caràcter sacre.

o   Materialització del poder eclesiàstic. 

Sessió 8: 25 de març

2.2.        L’arquitectura

-       L’arquitectura a l’Europa meridional. Els segles XI-XII

o   El romànic llombard

o   Difusió i adaptació d’aquest romànic a Europa

o   Les característiques particulars

-       L’arquitectura a l’Europa septentrional. Els segles XI i XII.

o   Arquitectura monàstica

o   Arquitectura de peregrinació

o   Definició de nous espais arquitectònics: planta, mur, cobertura, façana, relació interior-exterior.

Sessió 9: 27 de març

-       L’arquitectura integradora de totes les arts.

-       Tipulogia dels edificis segons la planta (basilical, creu llatina, circular), menes d’absis, suports (mur, pilar, columna), cobertures (sostre de fusta, cobertura amb volta seguida de canó, volta de canó compartimentada i modulada, la cúpula als creuers), els espais: relació entre elements interiors i exteriors.

Sessió 10:  1 d’abril

2.3.        L’escultura

-       Ubicació i distribució de l’escultura en relació al marc arquitectònic: façanes (portalada, torre, decoració del mur), interiors (capçalera, capitells i elements sobreposats als murs), claustres (columnes i relleus adossats).

Sessió 11:  3 d’abril

2.4.        La pintura

-       Les tècniques sobre mur i sobre fusta

-       Els temes i la simbologia

-       La ubicació dels programes doctrinals

-       Característiques formals: composició, línia, color i llum.

Sessió 12-13: 8 d’abril

Visita al MNAC

Sessió 14: 22 d’abril

Tema 3: L’art Gòtic 

3.1.        El gòtic i el desenvolupament de les ciutats

3.2.        Arquitectura

-       La Catedral

o   Nou art al servei d’unes noves necessitats.

§  Catedral/ Llotja/ Ajuntament/ Palau

o   L’edificació més representativa: la catedral

§  Aplicació d’un nova tecnologia

§  La distribució de la planta

§  Relació interior/exterior

§  Els elements de cobertura i de suport

§  Concepte espacial

§  Els exteriors: distribució de la façana

Sessió 15: 24 d’abril

-       L’art gòtic a Catalunya

o   El desenvolupament de l’arquitectura: l’Europa septentrional i la meridional

o   Diferències entre el desenvolupament de l’arquitectura del nord i la del sud.

o   Catalunya: l’herència dels espais romànics i la seva influència en els gòtics.

o   L’ús dels nous elements arquitectònics i la seva sintaxi.

Sessió 16: 29 d’abril

3.3.        Escultura

-       ubicació i funció

-       l’escultura a Catalunya

Sessió 17-18: 6 de maig

Visita al barri Gòtic

Sessió 19: 13 de maig

 3.4.  Pintura

-       Giotto

• La pintura del Trecento italià
• Trencament amb el bizantinisme: Cimabue/Giotto
• Major naturalisme i narrativitat

-       La pintura italianitzant a Catalunya 

-       La pintura Flamenca al s.XV

• Els primitius flamencs
• Flandes/Itàlia: dos processos diferents. La via empírica i la més intel·lectualitzada.
• Característiques específiques de la pintura flamenca al segle XV.

-       La pintura flamenca a Catalunya

Sessió 20: 15 de maig

Exposició treballs estudiants

Música: Joan Grimalt

Funcionament de la part de l'assignatura

Cada sessió es divideix en un debat i una audició. Tant l'un com l'altra s'han de preparar, i aquesta preparació és part essencial de l'avaluació. El debat es farà sobre les quatre lectures obligatòries, i prèviament s'aclariran dubtes sobre els quatre temes en qüestió. L'audició també es posarà en comú, i s'hi buscaran vincles amb la part teòrica, per enriquir l'experiència auditiva.

La llengua vehicular és el català, i es pressuposa un nivell d'anglès com per entendre un capítol de llibre, amb l'ajuda del diccionari.

Cada candidat presentarà, en el termini d'exàmens, un resum del que s'endú de cada una de les cinc sessions. (vg. el §5, avaluació).

CONTINGUTS

1.1. Primera sessió

Comentari a la lectura: Winn, Unsuspected Eloquence, cap. 2 (vg. la bibliografia).

Audició: Cant bizantí: versions grega (1’15) i àrab (1’15) de l’exapostilarion de Dimarts Sant[1].

            Contemplo la vostra cambra, Salvador:

            està tota ornamentada, i jo no vaig vestida per entrar-hi;

            Renteu el vestit de la meva ànima, Il·luminador, i salveu-me.

Germana Marie Keyrouz, S.B.C.

Coral de l’església de Saint-Julien-le-Pauvre de París.

Harmonia mundi, 1989.

            1.2. Segona sessió

Comentari a la lectura: Grimalt, Com escoltar música, cap. 1.

Audició: Cant gregorià. Tractus: Domine, exaudi orationem meam (del Salm 102 [101]).

Domine, exaudi orationem meam,                           Senyor, escolta la meva pregària,

et clamor meus ad te veniat.                         El meu crit arribi fins a tu.

(canvi)

Ne avertas faciem tuam a me:                                 No m'amaguis el rostre:

In quacumque die tribulor,                             en els dies d'angoixa,

inclina ad me aurem tuam.                           Inclina l'orella cap a mi.

(canvi)

In quacumque die invocavero te,                             Quan sigui que t'invocaré,

velociter exaudi me.                                      Escolta'm de seguida.

(canvi)

Quia defecerunt sicut fumus dies mei:                     Car els meus dies es dissipen com el fum,

Et ossa mea sicut in frixoria confrixa sunt.               Els meus ossos cremen com brases;

(canvi)

Percussus sum sicut phœnum,                                com el fenc segat

et aruit cor meum:                                         se m'asseca el cor;

quia oblitus sum manducare panem meum.                        Car m'oblido de menjar-me el pa;

(canvi)

Tu exsurgens, Domine, misereberis Sion:                Tu t'alçaràs, Senyor, compadit de Sió:

Quia venit tempus miserendi ejus.                            Ja és hora de tenir-ne compassió.

I.d: Acclamatio: Ecce lignum crucis.

Ecce lignum Crucis,                          Heus aquí la fusta de la Creu

in quo salus mundi pependit.                         de què depèn la salvació del món.

(Cor): Venite, adoremus.                               Veniu a adorar-la.

Enregistrament:

GREGORIAN CHANT, Monestir benedictí de Münsterschwarzach,

dir. P. Godehard Joppich. Deutsche Grammophon 1.982 – 2.000.

            1.3. Tercera sessió

Audició: Missa de rèquiem gregoriana.

Deller Consort, dir. Alfred Deller.

Harmonia mundi, 1976.

Comentari a la lectura: Asensio, El canto gregoriano, cap. 2.

            1.4. Quarta sessió

Audició: Primera polifonia. Polifonia aquitana, Escola de Notre Dame, Gradual d'Elionor de Bretanya, Manuscrit de Montpeller.

Ensemble Organum, dir. Marcel Pérès.

Harmonia mundi 1995.

Comentari a la lectura: Grimalt, La música sacra: pròleg.

            1.5. Cinquena sessió

Audició: per determinar.

Balanç de les quatre sessions anteriors

[1]L'Exapostilarion (ἐξαποστειλάριον, pl. ἐξαποστειλάρια Exapostilaria) és un himne o grup d'himnes que es canten en les esglésies ortodoxes o catòliques gregues, al final del cànon, a matines.

Tema  Documents d'Art
      Materials
            Cronologia i obres culturamedievalcrono.xlsx 
            Esquema Alhambra alhambraestructura.pdf 
            Esquema art hispano-musulmà l’artislamic.docx 
            L'art romànic l’artromanic.docx 

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament. 

HISTÒRIA:

-ALTA EDAT MITJANA:

 Entrega d’un treball que abordi un dels temes tractats al llarg del temari. Data entrega: 14 febrer 2014

-BAIXA EDAT MITJANA:

Comentari de diversos textos sobre els temes treballats

ART: 

Exposició oral a classe: 30%

Examen final (el dia marcat per la facultat): 60%

Assistència i aprofitament: 10%

MÚSICA: 

o   50% preparació, assistència i participació activa a l’aula. Dues faltes signifiquen no poder ser avaluat. No venir preparat significa un suspens per a aquella sessió.

o   25% examen final, oral.

25% treball escrit

HISTÒRIA:

 -BARÓ I QUERALT, X. Introducció a la historiografia bizantina a través dels seus textos. Barcelona: Casa de l’Est, 2012.

-BATLLORI, M. De l’Edat Mitjana. València: Tres i Quatre, 1993.

-El diablo en el monasterio. VIII Seminario sobre historia del monacato. Aguilar de Campoo: Centro de Estudios del Románico, 1996.

-D’HAUCOURT, G. La  vida en la Edad Media. Barcelona: Oikos-Tau, 1991.

-FUMAGALLI, V. Solitudo Carnis. El cuerpo en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1995.

-JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo I: De los orígenes a las crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.

-NIETO SORIA, J.M. Ceremonias de la realeza. Madrid: Nerea, 1993.

-PASTOREAU, R. Para acabar con la Edad Media. Barcelona: José de Olañeta editor, 1998.

-PERNAUD, M. Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Buenos Aires: Katz, 2006

-RIU, M. Lecciones de historia medieval. Barcelona: Teida, 1986.

-Textos y documentos de historia antigua, media y moderna hasta el siglo XVII. Barcelona: Labor, 1993.

-Textos comentados de época medieval. Barcelona: Teide, 1982.

GALOFRÉ, JORDI. Documents de Catalunya. Recull de textos històrics. Barcelona: Barcanova, 1990.

PASTOR, REYNA. Resistencias y luchas campesinas en la época del crecimiento y consolidación de la formación feudal. Castilla y León, siglos X-XIII. Madrid: Siglo XXI, 1993 (primera edició de 1980).

AVENTÍN, MERCÈ i SALRACH, JOSEP M. Història medieval de Catalunya. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya i Proa, 1998. 

BARÓ QUERALT, XAVIER i ONTALBA RUIPÉREZ, JOSÉ ANTONIO. “Aproximación a la moral en la Tarraconense (s. XIII-XV)”, Hispania Sacra, vol. LI, núm. 104, 1999, pàgines 655-667.

ART:

Lectures obligatòries: 

A.A.D.D.: Historia del Arte. Col·lecció de Quaderns Historia16. Grupo16, Barcelona,1996.

-Vol. 3: Arte Bizantino y Arte del Islam (BANGO, I; BORRÁS, G.).

-Vol. 4: Arte medieval I (BANGO, I; ABAD, C.).

-Vol. 5: Arte medieval II (YARZA, J.; MELERO, M.)

DUBY, Georges; Arte y sociedad en la Edad Media, Madrid: Taurus, 2011 (1995).

Altra bibliografia complementària: 

A.A.D.D.; Catalunya romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984-1999.

A.A.D.D., Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X). Barcelona: MNAC, 2000. Catàleg de l’exposició.

A.A.D.D.., Pintura gótica. Escultura gótica. Arquitectura gótica. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, vol. VII, VIII i IX.

BARRAL i ALTET, X.; L’Art preromànic a Catalunya. Barcelona: Editorial 62, 1981.

BONET CORREA, A.; Arte prerománico asturiano. Barcelona: Polígrafa, 1987.

BUSCH, J.; El arte románico en Alemania. Juventud, 1971.

CAMPS, E.;  Módulo, proporciones y composición de la arquitectura califal cordobesa. Madrid: CSIC, 1953.

CARBONELL, E. (et. al.); Guia d’art romànic. Barcelona: MNAC, 1987.

CARBONELL, E.; La pintura mural romànica. Barcelona: Llibres de Frontera, 1984.

CARBONELL, E. i SUREDA, J., Tresors medievals del MNAC. Barcelona: Lunwerg, 1997.

CIRICI, A., L’art gòtic català: l’arquitectura als segles XIII-XIV. Barcelona: Edicions 62, 1977.

CIRLOT, J.E., Pintura gótica europea. Barcelona: Labor, 1972.

CHICO, MªV., La pintura gótica del siglo XV. Barcelona: Vicens Vives, col·lecció Historia visual del arte, 6, 1990.

CHUECA GOITIA, F., La invención de una catedral. Madrid, Abella, 1990.

COOK, W.S.; GUDIOL, J.; Pintura e imaginería románicas. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, T. VI, 1980.

DALMASES, N. i JOSÉ i PITARCH, A. ; Els inicis de l’art romànic, selges IX-XII. Història de l’art català, vol. 1, Barcelona: Edicions 62, 1990.

DALMASES, N. i JOSÉ i PITARCH, A.; L’època del Císter, segle XIII. Història de l’art català, vol. 2, Barcelona: Edicions 62, 1994.

DALMASES, N. i JOSÉ PITARCH, A.; L’art gòtic, segles XIV-XV. Història de l’art català, vol. 3, Barcelona: Edicions 62, 1990.

DECKER, H.; El arte románico en Italia, Barcelona, Juventud, 1969.

DURLIAT, M.; Introducción al arte medieval de Occidente. Madrid, Cátedra, 1985.

DUBY, G., La Europa de las catedrales. Barcelona: Carroggio, 1966.

ERLANDE-BRANDENBURG, A., La catedral. Madrid: Akal, 1993.

ESPAÑOL, F., L’Art Gòtic català. Manresa: Caixa Manresa i Editorial Angle, 2002.

ETTINGHAUSEN, R.; Arte y arquitectura del Islam, 650-1250. Madrid: Cátedra, 1996.

GANTNER, J. (et. al.); El Arte románico en Francia. Barcelona, Juventud, 1969.

GÓMEZ MORENO, M.; El arte árabe español hasta los almohades. Madrid: Plus Ultra, Ars Hispaniae, vol. III, 1951.

GRABAR, A.; La edad de Oro de Justiniano, Madrid: Aguilar, 1966.

GRABAR, O.; La formación del arte islámico, Madrid: Cátedra, 1979.

GRABAR, O.; La Alhambra: iconografia, formas y valores. Madrid: Alianza, 1996.

GUDIOL, J., i ALCOLEA, S., Pintura gótica catalana. Barcelona: Polígrafa, 1986.

HOAG, J.; Arquitectura islámica, Madrid, Aguilar, col. El Universo de las Formas, 1976.

HUBERT, J.; La Europa de las invasiones. Madrid: Aguilar, 1968.

JUNYENT, E.; L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. Curial edicions catalanes/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1983.

KRAUTHEIMER, R.; Arquitectura paleocristiana y bizantina. Madrid, Editorial Cátedra, 1988

KUBACH, H. E.; Arquitectura románica. Madrid, Aguilar, 1989.

MANGO, C.; Arquitectura Bizantina. Madrid: Editorial Cátedra, 1988.

MARÇAIS, G., El arte musulmán. Madrid: Cátedra, 1985.

SHAPIRO, M.; Estudios sobre el románico. Madrid, Alianza, 1995.

PAPADOPOULO, A.; El Islam y el arte musulmán. Barcelona: Gustavo Gili, 1977.

PIJOAN, J.; Arte islámico. Madrid, Espasa-Calpe, Summa Artis, vol. XII, 1949.

PIQUERO, MªA.B., Historia del arte de la baja Edad Media. Barcelona, Planeta, col·lecció Las claves del arte, 1994.

PLADEVALL, A. (ed.), L’Art Gòtic a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. Vol. 1-3.

SIMSON, O., La catedral gótica. Madrid: Alianza, 1995.

TORRES BALBÁS, L.; Arte almohade. Arte nazarí. Arte mudéjar. Madrid, Plus Ultra, Ars Hispaniae, 1949.

YARZA, J.; Arte asturiano. Arte Mozárabe. Cáceres, Universidad de Extremadura, 1985.

YARZA, J.; Arte y arquitectura en España, 500-1250. Madrid, Cátedra, 1987.

YARZA, J., Artista-artesano en el gótico catalán. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1987.

YARZA, J. i MELERO, M., Arte Medieval II. Madrid, Historia 16, col·lecció Conocer el arte, 1996.

MÚSICA:

o   Agustí d'Hipona, Confessions. Trad. de Miquel Dolç, Clàssics del Cristianisme nº 9, Ed. Proa, Bcn 1989.

o   Miquel Altisent, Sch. P., El cant gregorià. Un model de música religiosa. Fundació Salvador Vives Casajuana. Barcelona 1971.

o   Juan Carlos ASENSIO, El canto gregoriano. Historia, liturgia, formas. Alianza Música, Madrid 2.003. Un dels coneixedors més profunds del Gregorià, professor a la nostra Esmuc, en un recull que permet fer-se una idea global de l'estat actual de la qüestió. El cd que acompanya el llibre, de més de 500 pàgines, és particularment bonic.

o   Rémi BRAGUE, Europe, la voie romaine. folio essais nº 343. Gallimard, Paris 1998-99 (3ª ed. corregida i augmentada). Trad. cat. de Jordi Galí: Barcelonesa d'edicions, a partir de la 2ª versió de 1993. Aquest és el llibre que m'ha donat la clau per interpretar el paper del Gregorià i de la Polifonia en la nostra societat actual – tot i que Brague no l'esmenta en cap moment. Model d'assaig, d'escriptura documentada i assequible.

o   Rémi BRAGUE, El passat per endavant (Le passé devant soi). Trad. cat. de Jordi Galí: Barcelonesa d'edicions, Bcn 2.001. Recull d'articles "sobre la situació actual de la nostra civilització i sobre les seves relacions amb les civilitzacions veïnes", particularment amb l'islam. De candent actualitat, doncs. Només s'ha publicat en català, per iniciativa de Jordi Sales.

o   Inês CASTEL-BRANCO, Camins efímers cap a l'etern. Interseccions entre litúrgia i art. Premi Joan Maragall 2003. Cruïlla, Barcelona 2004. Llibre imprescindible per als qui vulguin repensar el paper de l'art, tant històricament com del punt de vista contemporani, sobre la litúrgia cristiana. L'autora és una arquitecta d'origen portuguès implicada en iniciatives eclesials actuals.

o   Nicholas COOK, Music: A Very Short introduction. Oxford Univ. Press 1998. Trad. cast: De Madonna al canto gregoriano. Alianza Editorial 2.001. Excel·lent reflexió contemporània sobre el paper de la música en la nostra societat. Un dels musicòlegs més aguts dels nostres dies explica la música a peu pla.

o   A cura de Sabine Ehrmann-Herfort, Ludwig Finscher, Giselher Schubert, Europäische Musikgeschichte (Història de la música europea), en 2 vols. Bärenreiter-Metzler, Kassel 2.002. La millor història de la música que conec, la més actualitzada. Llegidora, però de nivell universitari: per seure i estudiar.

o   Octavi FULLAT, L'autèntic origen dels europeus. El cristianisme en la formació d'Occident. Pòrtic, visions nº 17. Barcelona 2.005. Llibre germà de l'anterior, tot i que no el cita. L'objectiu de Fullat és explicar la rellevància del cristianisme sobre la nostra identitat. Malauradament escriu des de la indignació, però també com a mestre i savi.

o   Joan Grimalt, La música sacra: nou audicions i un pròleg, premi d’assaig Joan Maragall 2009. Ed. Cruïlla i Fundació Joan Maragall, Barcelona 2012.

·         Com escoltar música. Ed. Dux, Barcelona 2007.

o   Paul HILLIER: Arvo Pärt. Oxford Studies of Composers, 1997. La primera gran biografia sobre el compositor. Plena de penetració i d'estimació, venint d'un intèrpret molt pròxim a Pärt, personalment i estèticament.

o   Paul HUOT-PLEUROUX, Histoire de la musique religieuse, des origines à nos jours. Presses Universitaires de France, Paris 1957. Malgrat la seva antiguitat, la seva aproximació des de dins, plena de passió vocacional, no el deixa passar de moda: un llibre esplèndid.

o   James McKinnon (a cura de), The Early Christian Period and the Latin Middle Ages. Vol. 2 de Strunk's Source Readings in Music History. Norton & co: Londres i Nova York 1998.

o   Michel POIZAT, La Voix du diable. Éd. Métailié, Paris 1991. Com a contrapunt curiós, una aproximació psicoanalítica a la relació entre la música i l'Església al llarg de la història.

o   Enzo RESTAGNO (a cura de): Arvo Pärt allo specchio. Conversazioni, saggi e testimonianze. Il saggiatore, Milà 2.004. Recull d'articles i converses sobre i amb el compositor. Llibre il·luminador, que equilibra, com és habitual en Restagno, passió i rigor.

o   Andrew WILSON-DICKSON, The Story of Christian Music. From Gregorian Chant to Black Gospel. An Authoritative Illustrated Guide to all the Major Traditions of Music for Worship. Lion Publishing 1992. Trad. francesa: © Brepols 1994. Manual a l'abast de tothom: una aproximació que vol ser exhaustiva, però sense donar res per sabut. El llibre compleix el que el títol promet.

o   James Anderson Winn, Unsuspected Eloquence. A History of the Relations between Poetry and Music. New Haven i Londres, Yale University Press 1981.

Discografia

o   Canto gregoriano. Monjos de l'abadia de Müsterschwarzach, dir. G. Joppich. No. 1 de la col·lecció La música religiosa en Europa. Círculo de Lectores: Barcelona 2004 (1982 Polydor). El mateix cd és catalogat a Deutsche Grammophon, amb el títol de Gregorian Chant, i data 2000 (1982).

o   Liber Gradualis. Iuxta ordinem cantuum Missæ. Vol. 1: Tempus Adventus. Nova Schola Gregoriana, dir. Alberto Turco. Melos Antiqua s.d., Itàlia.

o   Les très riches heures du Moyen Age. Un voyage musical des premiers siècles de notre ère à l'aube de la Renaissance. Harmonia Mundi 1995. Dels 6 volums, interessen els dos primers, i el quart, per a la primera polifonia.