Assignatura

Cultura Medieval

  • codi 10740
  • curs 1
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 9

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: castellà

Professorat

Responsable

Dr. Xavier BARÓ - xbaro@uic.es

Horari d'atenció

A acordar amb el professor corresponent

Presentació

Presentar els trets distintius del món medieval a Europa i el nord d'Àfrica, des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (Roma) a la caiguda de l'Imperi Romà d'Orient (Constantinoble).

Requisits previs

Els propis del Grau

Objectius

-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura medieval a Europa i el nord d'Àfrica.

-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle V fins el segle XV.

-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E01 - Coneixement i habilitat per donar una visió cultural/humanística a d'altres ciències o als seus mètodes
  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E13 - Coneixement del marc general diacrònic del passat
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E22 - Coneixement d'instruments de recopilació de dades, com ara catàlegs bibliogràfics, inventaris d'arxius, fonts documentals, referències electròniques, etc. i habilitat per fer-los
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • E33 - Capacitat per relacionar conceptes relatius al patrimoni, el territori i la identitat cultural
  • E34 - Capacitat per crear recursos educatius en l'àmbit cultural
  • G01 - Capacitat per comprendre i expressar idees i arguments amb ordre i coherència de manera oral i escrita
  • G02 - Capacitat d'anàlisi i de síntesi.
  • G03 - Capacitat de crítica i autocrítica.
  • G05 - Capacitat de treball autònom, d'organització i planificació
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • G08 - Capacitat d'investigació
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

  1. Adquiere conceptos clave sobre cultura y experiencias culturales
  2. Aplica conocimientos teóricos en análisis y debates de actividades presenciales y en trabajo autónomo
  3. Conoce y selecciona documentación específica sobre experiencias culturales
  4. Practica estrategias de trabajo en equipo
  5. Aprende a contextualizar fenómenos culturales y relacionarlos con su dimensión social y política
  6. Relaciona conceptos de las diferentes materias trabajadas de forma transversal
  7. Aprende a diagnosticar problemas en el ámbito intelectual cultural
  8. Aplica/transfiere conceptos teóricos y/o abstractos de cada una de las materias a situaciones reales
  9. Lee y analiza ensayos sobre temas actuales
  10. Redacta textos narrativos y descriptivos
  11. Analiza y diagnostica casos de complejidad cultural
  12. Realiza sistematización de datos y/o información dispersa, o muy puntual

Continguts

 

CONTINGUTS HISTÒRIA ALTA EDAT MITJANA

 

1.- El concepte d’Edat Mitjana. Algunes idees sobre la historia de la vida privada a l’Alta Edat Mitjana

 

2.- Condicions de vida material.

 

3.- La irrupció dels pobles “bàrbars” i la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident.

 

4.- L’expansió del cristianisme.

 

5.- La continuïtat de l’Imperi Romà d’Orient: Bizanci.

 

6.- L’aparició i expansió de l’Islam.

 

7.- Societat medieval: el feudalisme.

 

8.- Carlemany i el “renaixement carolingi”.

 

9.- El fenomen de les croades.

 

10.- Les segones invasions: escandinaus, magiars, sarracens (s. IX-XII)

 

 

 

CONTINGUTS HISTÒRIA BAIXA EDAT MITJANA

 

11.- La renovació del monacat: Cluny i Císter

 

12.- Panorama dels segles XII i XIII

 

12.1.- Les pugnes entre el Papat i l’Imperi (s. XI-XIII)

 

12.2.- Els principals centres de cultura a l’Europa Occidental (s. XI-XII). El moment del romànic

 

13.- El segle XIII

 

13.1.- El desenvolupament econòmic i urbà

 

13.2.- L’alta cultura entre els segles XII i XIV

 

13.3.- La renovació en l’Església: franciscans i dominics

 

13.4.- Els càtars

 

14.- Els segles XIV i XV

 

14.1.- La guerra dels cent anys (1337-1453)

 

14.2.- La Pesta Negra

 

14.3.- El Cisma d’Avinyó

 

14.4.- La consolidació de les llengües vernacles

 

14.5.- El comerç a la fi de l’Edat Mitjana

 

14.6.- La consolidació dels gremis


Filosofia: 

1. Qüestions preliminars

    a)    El concepte de «filosofia medieval».

    b)    La translatio studiorum

    c)    El lloc de la religió dins la filosofia medieval.

    d)    Cristianisme y filosofia. 

2. La filosofia Patrística i la transició del món antic al medieval 

     a)    Els Pares apostòlics, els apologistes i el gnosticisme.

     b)    Esplendor de la Patrística llatina: Sant Agustí d’Hipona.

     c)    La darrera patrística: Pseudo-Dionís Aeropagita i Joan Damascè.

3. De la Patrística a l’Escolàstica. 

    a)    L’últim romà i el primer escolàstic: Boeci

    b)    El Renaixement carolingi: Juan Escot Eriúgena

    c)    La dialèctica en el segle XI: Sant Anselm de Canterbury

    d)    Les escoles urbanes: Chartres, Saint Victor.

    e)    La polèmica sobre els universals: Pere Abelard 

4. Filosofia musulmana i jueva (s.X-XI)

    a)    L’Islam oriental (Avicenna) i l’Islam occidental (Averrois)

    b)    La filosofia jueva: Avicebrón i Maimònides.

5. La filosofia escolàstica

    a)    El corpus filosòfic escolàstic: fides et ratio

    b)    La Universitat i els primers mestres: París i Oxford

    c)    Esplendor de l’Escolàstica: Sant Tomàs d’Aquino i Sant Bonaventura. 

6. Crisi i declivi de la filosofia medieval (s.XIII-XIV)

    a)    La condemna de París del 1277: Joan Duns Escot

    b)    Guillem d’Ockham i l’«occamisme»


Art: 

  1. Introducció (1 classe). El concepte d’art medieval. La periodització de l’art medieval: el problema dels estils. Els protagonistes de l’art medieval: els promotors (la reialesa i l’aristocràcia, l’Església, els gremis i les confraries, la burgesia). Artistes-artesans. La imatge a l’Edat Mitjana i la seva funció. (1 classe)

  1. De l’art tard-antic al s. X (4 classe)

2.1. L’art del tard Imperi i el primer art cristià. La formulació de l’espai sagrat: les basíliques, els martyria, els baptisteris, els mausoleus. El naixement de la figuració cristiana: les catacombes i els sarcòfags (1 classe)

2.2. L’art bizantí. L’emperador i la seva cort a Constantinoble. La irradiació de l’imperi: Ràvena i Grècia. La iconoclàstia. La il·luminació de llibres i les arts sumptuàries. (1/2 classe)

2.3. L’art dels pobles bàrbars. La Hispània visigoda: les esglésies i la seva. organització topogràfica. L’art sumptuari dels visigots: els tresors. L’art de les Illes Britàniques. (1/2 classe)

2.4. L’art a Península Ibèrica. L’empremta de l’Islam a l’Al-Andalus. L’art de la monarquia asturiana: arquitectura i arts sumptuàries (1 classe)

2.5. L’art carolingi i otònida. El renaixement carolingi i la renovatio romani imperii. La reforma litúrgica. El desenvolupament de l’arquitectura religiosa: transseptes, westwerks, criptes. Els scriptoria carolingis. L’art de la dinastia otònida. (1 classe)

  1. Art romànic (5 classes).

3.1. L’arquitectura de l’Europa al s. XI, XII i XIII: models arquitectònics, l’articulació dels murs, tècnica constructiva: les grans aportacions.

3.2. L’escultura: dels primers relleus als claustres i les grans portalades historiades. L’escultura sobre fusta: la imatgeria i el mobiliari religiós.

3.3. Pintura i miniatura. La pintura mural dels absis: les teofanies. Conjunts pictòrics destacats. Els grans scriptoria dels s. XI i XII.

3.4. L’aixovar i la indumentària litúrgica. Les arts sumptuàries.


Literatura: 

1.- L’epopeia medieval

2.- La narració cavalleresca

3.- La poesia lírica medieval

4.- El teatre

5.- La narració breu

6.- Dante, Petrarca i l’humanisme italià

7.- Les danses de la mort

8.- La poesia del segle XV

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

La nota final serà resultant de la mitjana ponderada de les cinc parts de l'assignatura. La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. (Cada professor indicarà més avall què cal fer per a superar la seva part).

Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.

Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.

*No es guardaran les notes per al curs següent.

Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades. 

AVÍS SOBRE EL PLAGI

El plagi consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.

•  Són exemples de plagi: copiar, parafrasejar o resumir les paraules d’algú altre sense citar adequadament la font o sense fer servir les cometes que són necessàries quan se cita literalment el que ha dit algú altre.

•  Per evitar el plagi, cal citar la font sempre que s’utilitzin les idees escrites per una altra persona i encara que la cita no sigui literal i sigui una paràfrasi o un resum de les idees d’altri. En les cites literals o directes cal utilitzar cometes i citar la font. En un treball acadèmic, no n’hi ha prou a fer constar genèricament la bibliografia emprada, sinó que cal esmentar explícitament la font allà on es recullen les idees escrites per una altra persona.

El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.

ORTOGRAFIA/EXPRESSIÓ ESCRITA

En aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina.

El criteri que se seguirà davant de qualsevol error ortogràfic serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,2/falta

Sistema d'avaluació:

HISTÒRIA:

Entrega de dos treballs:

1.- ressenya sobre els capítols 4 i 5 de El alba de la Edad Media de Vito Fumagalli. Data entrega:  22 febrer 2017 (50%)

2.- estudi comparatiu de un esdeveniment a partir de dos textos: a triar entre la cristianització dels pobles bàrbars o la primera croada.  Data entrega: 31 març 2017 (50%)

FILOSOFIA:

Examen final 85%

Assistència i participació activa (15%)

ART:

Examen final (50%)

Comentari de textos (50%)

Assistència a classe i participació (+10%)

LITERATURA:

Examen (75%)

Treball escrit i exposició oral (25%)

Bibliografia i recursos

HISTÒRIA:

 

-BARÓ I QUERALT, X. Introducció a la historiografia bizantina a través dels seus textos. Barcelona: Casa de l’Est, 2012.

 

-BATLLORI, M. De l’Edat Mitjana. València: Tres i Quatre, 1993.

 

-El diablo en el monasterio. VIII Seminario sobre historia del monacato. Aguilar de Campoo: Centro de Estudios del Románico, 1996.

 

-D’HAUCOURT, G. La  vida en la Edad Media. Barcelona: Oikos-Tau, 1991.

 

-FUMAGALLI, V. Solitudo Carnis. El cuerpo en la Edad Media. Madrid: Nerea, 1995.

 

-JULIÁ, J.R. Atlas de historia universal. Tomo I: De los orígenes a las crisis del siglo XVII. Barcelona: Planeta, 2000.

 

-LE GOFF, J. ¿Nació Europa en la Edad Media?. Barcelona: Planeta, 2015.

 

-NIETO SORIA, J.M. Ceremonias de la realeza. Madrid: Nerea, 1993.

 

-PASTOREAU, R. Para acabar con la Edad Media. Barcelona: José de Olañeta editor, 1998.

 

-PERNAUD, M. Una historia simbólica de la Edad Media occidental. Buenos Aires: Katz, 2006

 

-RIU, M. Lecciones de historia medieval. Barcelona: Teida, 1986.

 

-Textos y documentos de historia antigua, media y moderna hasta el siglo XVII. Barcelona: Labor, 1993.

 

-Textos comentados de época medieval. Barcelona: Teide, 1982.

 

-WICKHAM, Ch. Una historia nueva de la Alta Edad Media. Barcelona: Crítica, 2009.

 

FILOSOFIA:

Bibliografia bàsica

Aersten, J.La Filosofía Medieval y los trascendentales. Pamplona: Eunsa, 2003.

De Libera, A. La Filosofía Medieval. Valencia: PUV, 2006.

Flasch, K. El pensament filosòfic a l’Edat Mitjana. D’Agustí a Maquiavel. Santa Coloma de Queralt: Edèndum, 2006.

Fortuny, F. De Lucreci a Ockham. Perspectives de l’Edat Mitjana. Barcelona: Anthropos, 1992.

Gilson, E. La filosofía en la Edad Media, Madrid: Gredos, 1974.

Guerrero, R. Historia de la Filosofía Medieval. Madrid: Akal, 1996.

Guerrero, R. Filosofías árabe y judía. Madrid: Síntesis, 2001

Jaeger, W. Cristianismo primitivo y paideia griega. México: FCE, 1975.

Mitre Fernández, E (Ed.) Historia del cristianismo. Vol. II. El mundo medieval. Madrid: Trotta, 2004

Reale, G, Antiseri, D. Historia del pensamiento filosófico y científico. Vol.I Antigüedad y Edad Media. Barcelona: Herder, 1995.

Saranyana, J.I. La filosofía medieval. Desde sus orígenes patrísticos hasta la escolástica barroca. Pamplona: Eunsa, 2011.

 

ART (bibliografia bàsica) 

Bango Torviso, I.; Abad, C. (1996). Arte medieval I. Madrid: Historia 16.

Bango Torviso, I. (1989). El Arte de la Alta Edad Media. Madrid : Anaya

Belting, H. (2007). Imagen y culto : una historia de la imagen anterior a la era del arte. Madrid : Akal

Conant, K. J. (1987). Arquitectura carolingia y románica, 800-1200. Madrid : Cátedra.

Erlande-Brandenburg, A. (1993). La Catedral. Madrid : Akal.

Erlande-Brandenburg, A. (1992) El arte gótico. Madrid: Akal

Schapiro, M., & Balseiro, M. L. (1984). Estudios sobre el románico. Madrid : Alianza.

Williamson, P. (1997). Escultura gótica : 1140-1300. Madrid : Cátedra.

Yarza Luaces, J. (1979). Arte y arquitectura en España 500-1250. Madrid : Cátedra.

Yarza Luaces, J. (1992). Baja edad media : los siglos del gótico. Madrid : Sílex.

 

LITERATURA:

ALIGHIERI, Dante: Divina Comedia. Edición bilingüe; introducción y traducción de Ángel Crespo, Barcelona, Seix Barral, 2004, 3 vols.

AQUINO, Santo Tomás de: Suma de Teología, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1990.

BARBIERI, Francisco Asenjo: Cancionero Musical del los siglos XV y XVI, Málaga, Monte Mar, 1987.

CASTILLO, Hernando del: Cancionero General, Editorial Castalia, Madrid, 2004.

CÁTEDRA, Pedro M.: Liturgia, poesía y teatro en la Edad Media, Madrid, Gredos, 2005.

CURTIUS, Ernest Robert: Literatura europea y Edad Media Latina, México, Fondo de Cultura Económica, 1955, 2 vols.

FRENK, Margit: Estudios sobre lírica antigua, Madrid, Castalia, 1978.

HUIZINGA, Johan: El otoño de la Edad Media, Madrid, Alianza, 1982.

MÂLE, Émile: El arte religioso del siglo XII al siglo XVIII, México, Fondo de Cultura Económico, 1966.

MENÉNDEZ PIDAL, Ramón: Textos medievales españoles, Madrid, Espasa-Calpe, 1976.

MENÉNDEZ Y PELAYO, Marcelino: Antología de poetas líricos castellanos, Barcelona, Océano, 1999.

RICO, Francisco: El sueño del humanismo, Barcelona, Destino, 2002.

SAN AGUSTÍN: Obras Completas, Madrid, Biblioteca de autores cristianos, 1994.

YNDURÁIN, Domingo: Humanismo y Renacimiento en España, Madrid, Cátedra, 1994.

Material didàctic

      Materials
             carlemany.doc 
             textosalexiada.doc 
             islam.doc 
             feudalismo.doc 
             textosguibertodenogent.doc 
             algunstextosedatmitjana.tif 
             vitofumagalli.tif 
             sangregoriodetours.docx 
             culturamedievalcalendariv3.docx 
             segundas-invasiones.jpg 
             sanbedaelvenerable.docx 
             clunyicister.jpg 
  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00