Cultura Moderna
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
Responsable
Dra. Marta CUSÓ - mcuso@uic.es
Horari d'atenció
A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.
Presentar els trets distintius i característics de la Cultura Moderna europea, des del Renaixement fins a l'esclat de la Revolució Francesa.
Els propis del Grau.
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura moderna a l’Europa Occidental.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals des del segle XV fins el 1789.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
HISTÒRIA.
L’Època Moderna. Concepte i límits cronològics. Continuïtats i trencaments.
El segle XVI. El Renaixement.
L'Humanisme.
L’ampliació del món conegut.
Reforma i “Contrareforma”.
El gran imperi hispànic.
El segle XVII. El Barroc.
La pèrdua de l’hegemonia espanyola.
La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
La monarquia absoluta i el seu paradigma: Lluís XIV de França.
La monarquia parlamentària a Anglaterra i Països Baixos.
El segle XVIII. La Il·lustració.
El pensament il·lustrat.
Els avenços científics.
El Despotisme il·lustrat.
Les relacions internacionals al segle XVIII: d’una potència hegemònica a l’equilibri.
FILOSOFIA
1. El marc de la filosofia moderna
2. Descartes, pare del racionalisme
3. Altres filòsofs racionalistes
4. L'empirisme britànic
5. La Il·lustració
6. La filosofia trascendental kantiana
LITERATURA
Programa: El savi humanista i el príncep del Renaixement
· Maquiavel: El Príncep (1513)
· Erasme: Educació del príncep cristià (1516)
· Tomàs Moro: Utopia (1516)
Avaluació: Anàlisi comparativa de dos textos
ART
1. El Renaixement i el Manierisme
1.1 Terminologia, periodificació i historiografia
1.2 Una nova estètica
1.3 L’arquitectura del Quattrocento i del Cinquecento. Principis i tipologies
1.4 Les arts figuratives del Quattrocento i del Cinquecento. Centres, gèneres i temes
1.5 El Manierisme i la recerca de l’originalitat
1.6 L’art de la Contrarreforma
1.7 La difusió del Renaixement a Europa. El Renaixement hispànic.
2. El Barroc i el Rococó
2.1 La ciutat barroca i els seus espais
2.2 Arquitectura civil barroca
2.3 Arquitectura catòlica i protestant a l’època del Barroc
2.4 Temes i corrents en les arts figuratives del Barroc
2.5 El Barroc hispànic. El Segle d’Or de la pintura espanyola
2.6 El món del Rococó
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges, a més de debats programats i preparats prèviament.
CRITERIS GENERALS D’AVALUACIÓ
Cada professora que imparteix l’assignatura avaluarà els seus alumnes mitjançant un treball i un examen que es realitzarà, preferentment, la darrera sessió de classe d’aquella matèria. Amb les notes d’aquests dos ítems, cada professora farà la seva mitjana i amb les quatre mitjanes, s’establirà la nota final de l’assignatura Cultura Moderna, establint-se una petita diferència de valor entre les matèries que conformen l’assignatura ja que Història consta de 3 crèdits mentre que Filosofia, Literatura i Art en tenen 2 cadascuna.
A la segona convocatòria, l’alumne es presentarà de les parts de l’assignatura que té suspeses, mentre que se li conservaran les notes dels ítems que ja té aprovats. Si torna a suspendre alguna part, haurà de tornar a cursar tota l’assignatura, tant el que havia aprovat el curs anterior com el que tenia suspès.
L’alumne Erasmus serà avaluat com la resta dels alumnes excepte pel que fa a l’ortografia.
S’ha de ressaltar que els professors que imparteixen aquesta assignatura seran molt rigorosos en relació amb dos temes concrets, el plagi i l’ortografia.
Pel que fa al plagi, consisteix a prendre les idees escrites per una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense esmentar l’autor. El plagi (terme que ve de la paraula llatina per a ‘segrest’) és enganyós i deshonest.
El plagi en els treballs escrits d’aquesta assignatura és inacceptable i, per tant, tot treball en què es cometi plagi serà avaluat amb un zero.
I en relació amb les faltes d’ortografia, considerem que en aquesta assignatura és molt important que es faci un ús correcte de l’idioma en les proves escrites, treballs i presentacions orals, tant des del punt de vista de la gramàtica i de l’ortografia com de la puntuació i redacció. Així mateix, té una especial rellevància l’ús adequat de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors és el següent: -0,2 punts per falta.
HISTÒRIA:
-DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal Moderna, Barcelona, Vicens Vives, 1983.
-FLORISTÁN, A. (Coord) Historia Moderna Universal. Barcelona: Ariel, 2004. (2ª ed).
-GIRALT, E; ORTEGA, R.; ROIG, J.: Textos, mapas y cronología, Barcelona, Teide, 1985.
-JULIÁ, J.R. (Dir). Atlas de historia universal. 2 vols. Barcelona: Planeta, 2000.
- MARAVALL, J.A. La cultura del Barroco. Barcelona: Ariel, 2002.
-MARTÍNEZ RUIZ, E.; GIMÉNEZ, E.: i altres, Introducción a la Historia Moderna, Madrid, Itsmo, 1991.
-MOLAS, P.; DANTÍ, J.; RIERA, E.: Història Universal, vol. III: Història Moderna, Barcelona, Editorial 92 1992.
-MOLAS, BADA, ESCARTIN, SANCHEZ MARCOS, GUAL, MARTINEZ: Manual de Historia Moderna Barcelona, Ariel, 1993.
-TODOROV, T. El espíritu de la Ilustración. Barcelona: Galaxia Gutenberg, 2008.
FILOSOFIA
Copleston Fr., Historia de la filosofía moderna, Ariel, Barcelona, 1999.
Colomer, E., El pensamiento alemán de Kant a Heidegger, Herder, Barcelona, 1990.
Descartes, R.; Discurso del método, Ed. Austral (Trad. y prólogo García Morente, Manuel).
García Morente, M., Lecciones preliminares de filosofía, Encuentro, 2007.
Llano, A., Gnoseología, Eunsa, Pamplona, 1991.
Reale-Antiseri, Historia del pensamiento filosófico y científico. II Del Humanismo a Kant, Herder, Barcelona, 1999.
Sanz Santacruz, V., Historia de la filosofía moderna, EUNSA, Pamplona, 2005 (2ª ed.).
Segura Naya, Armando; Historia Universal del pensamiento vol. III, Liber, Bilbao, 2007
Yepes Stork, R.; Entender el mundo de hoy. Cartas a un joven estudiante, Rialp, Madrid, 1993.
- http://www.philosophica.info/
- http://www.ruedescartes.org
- http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k207489.r=.langFR
- http://plato.stanford.edu/entries/hobbes/
- http://plato.stanford.edu/entries/spinoza/
- http://frank.mtsu.edu/~rbombard/RB/spinoza.new.html
- www.leibniz.es
- www.bibliotecahispanicaleibniz.es
- http://plato.stanford.edu/entries/locke/
- http://plato.stanford.edu/entries/berkeley/
- http://georgeberkeley.tamu.edu/
- http://www.youtube.com/watch?v=HILJUJsxxdI&feature=related
- http://plato.stanford.edu/entries/hume
- http://www.davidhume.org
- http://www.humesociety.org
ART
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco I. De Giotto a Leonardo da Vinci. Madrid: ediciones Akal, 1987.
Argan, Giulio Carlo. Renacimiento y Barroco II. De Miguel Angel a Tiepolo. Madrid: ediciones Akal, 1988.
Cámara Muñoz, Alicia; Carrió-Invernizzi, Diana. Historia del arte de los siglos XVII y XVIII. Redes y circulación de modelos artísticos. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2015.
Castex, Jean. Renacimiento, Barroco y Clasicismo. Madrid: Akal, 1994.
Murray, Peter y Linda. El arte del Renacimiento. Barcelona: Destino, 1991.
LITERATURA