Cultura Contemporània
Llengua d'impartició principal: català
Altres llengües d'impartició: castellà
|
Responsable
Dr. Alberto ESTÉVEZ - estevez@uic.es
Horari d'atenció
A acordar-se segons la necessitat dels alumnes.
D’ençà que es produí la Revolució Francesa (1789), els propis coetanis i els historiadors tingueren la clara percepció que Occident havia entrat en una nova etapa, la contemporània (entesa com la seva pròpia, la que ells estaven vivint).
Tot i que qualsevol periodització històrica sempre és discutible, se segueix acceptant que el món que es configura a partir de la Revolució Francesa i que s’allarga fins els nostres dies és el món contemporani, amb les seves diferents expressions culturals (de pensament, art, música i literatura).
L’objectiu global que persegueix aquesta assignatura és presentar les claus per entendre la contemporaneïtat, i poder distingir a grans trets els dos grans subperíodes que s’aprecien: de la Revolució Francesa al segle XIX i les diverses manifestacions culturals del segle XX.
No.
-Conèixer i interpretar les principals claus que configuren la cultura contemporània a l’Europa Occidental.
-Saber distingir i apreciar les continuïtats i ruptures que s’aprecien entre les diferents manifestacions culturals del segle XIX i del segle XX.
-Constatar l’enorme presència que aquests trets culturals segueixen tenint avui en dia.
HiSTÒRIA
LITERATURA
1-. S.XVIII:
a) Barroc del s. XVIII i Neoclassicisme
b) L'assagisme il·lustrat: Voltaire, Montesquieu i Rousseau
c) Sturm und Drang; l'impuls de Johann Wolfgang von Goethe
2-. S.XIX:
a) Principis de l'ideari l'estètica romàntics
b) Novel·la històrica, novel·la gòtica i quadre de costumes
c) Poesia romàntica anglesa: William Blake, Lord Byron y John Keats
d) La novel·la realista: Honoré de Balzac, Stendhal i Gustave Flaubert
e) Grans personatges femenins de la novel·la realista: Madame Bovary, Anna Karènina i La Regenta
f) Émile Zola i la novel·la naturalista
g) Poesia simbolista: Baudelaire, Rimbaud i Verlaine.
3-. S.XX:
a) El modernisme català: regeneracionisme i esteticisme literaris
b) Rubén Darío: Azul...y Cantos de vida y esperanza
c) Paraules en llibertat; la ruptura estètica de l'avantguardisme literari i les seves diferents manifestacions:
- Futurisme
- Dadaisme
- Surrealisme
- Creacionisme
- Ultraisme
d) Literatura d'Entreguerras
- Juan Ramón Jiménez i la Generación del 27
e) La Segona Guerra Mundial i l'existencialisme: Jean-Paul Sartre, Simone de Beauvoir i Albert Camus
f) Walt Whitman y T. S. Eliot
HISTÒRIA DE L'ART
1. Arts visuals Segle XVIII i XIX
1.1. El segle XVIII i la Il·lustració.
1.2. L’art romàntic i realista
1.3.L’impressionisme i l’art de fi de segle
2. Arquitectura i urbanisme del segle XVIII i XIX
3. Escultura segle XIX
4. Les primeres avantguardes (1905-1945)
4. 1. Pintura i escultura
4. 2. Arquitectura
5. L’art després de la Segona Guerra Mundial
5. 1. Context general
5.2. Pintura i escultura. Les segones avantguardes artístiques.
5. 3. Arquitectura
FILOSOFIA
1. Introducció. La fe moderna i el seu paradigma epistemològic. El gir copernicà en el
pensament modern i les seves sus conseqüèncias culturals: Romanticisme i Il·lustració.
I. Hegel i la Historia com a teodicea. «L'astúcia de la raó».
II. L'anunci de la “mort de Déu” i la genealogia de la moral en Nietzsche.
III. Alienació i filosofia de la sospita en Feuerbach i Marx.
IV. Freud i el descobriment de l'inconscient.
V. La multitud solitària: el nou home-massa en Max Weber i Durkheim.
2. Síntesi conceptual i posada en comú dels assumptes centrales del curso.
VI. La raó i·llustrada; crítica al nou home tecnificat en l'Escola de Frankfurt.
VII. W. Benjamin i K. Löwith: obra d'arte y àngel de la història en el segle XX.
VIII. Existencialisme i ser per el no res en Sartre i Camus.
IX. Obsolescència i dasein en l'home contemporani. (Heidegger y Anders)
X. Llums i ombres de la postmodernitat. (Derrida, Foucault, Lipovetsky, Lasch)
Tema Materials d'art
L’assignatura combinarà les sessions teòriques d’exposició del temari per part del grup de professors i les sessions pràctiques de lectura de textos, anàlisi de fonts i imatges i músiques, a més de debats programats i preparats prèviament.
La nota final serà resultant de la mitjana ponderada de les quatre parts de l'assignatura. La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts. Cada professor indicarà més avall què cal fer per a superar la seva part.
Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.
Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.
No es guardaran les notes per al curs següent.
Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades.
Es valorarà l’assumpció de tots els continguts del curs per part dels estudiants. Això inclou allò après a classe així com la recerca bibliogràfica i d’informació feta de manera individual. A l’hora d’avaluar el professor considerarà el nivell de coneixements sobre la matèria assolit per l’estudiant i el grau de correcció en l’exposició dels mateixos.
Malgrat que aquesta assignatura no sigui de llengua és molt important l’ús correcte de l’idioma que s’utilitzi per les proves escrites, orals i els treballs lliurats (català o castellà), tant des del punt de vista de la gramàtica, de l’ortografia, així com la puntuació i una correcta redacció. Pren una especial consideració l’ús de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,2/falta
Els estudiants Erasmus no rebran cap tracte diferent de la resta llevat del criteri sobre l’ortografia, que no els serà comptada.
El plagi significa prendre les idees escrites d’una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense donar crèdit a l’autor. Plagi (paraula que ve del terme llatí per a “segrest”) és enganyós i deshonest. Aquest comportament inclou no utilitzar cometes en cites directes i no citar en utilitzar les idees d’una altra persona. El plagi en els treballs escrits per a aquesta assignatura és inacceptable.
Sistema d'avaluació de la primera convocatòria
HISTÒRIA:
Entrega d’un treball que abordi un dels temes tractats al llarg del temari. Data entrega:
LITERATURA:
Examen a final de bloc (85%)
Assistència i participació (15%)
ART:
Examen final (70%)
Petits exercicis de classe (20%)
Assistència i participació (10%)
FILOSOFIA:
Examen final: 60%
Pràctiques i textos: 20%
Treball monogràfic: 20% (El tema a estudiar en el treball s'haurà de pactar prèviament amb el professor per tal de la correcta precisió de l'autor o es conceptes tractats. La proposta de tema serà sempre per part de l'estudiant.)
Sistema d'avaluació de la segona convocatòria
HISTÒRIA
LITERATURA
ART
Examen escrit (100%)
FILOSOFIA
Prova escrita única.
**En negreta, les obres fonamentals i/o de lectura obligatòria
HISTÒRIA:
ABELLÓ GÜELL, Teresa. El movimiento obrero en España, siglos XIX y XX. Barcelona: Hipòtesi, 1997.
BAHAMONDE, Ángel i MARTÍNEZ, Jesús A. Historia de España. Siglo XIX. Madrid: Cátedra, 1998.
BAHAMONDE, Ángel (coord.). Historia de España. Siglo XX. 1875-1939. Madrid: Cátedra, 2000.
BRIGGS, Asa i CLAVIN, Patricia. Historia contemporánea de Europa. 1789-1989. Barcelona: Crítica, 2000.
CANALES, Esteban. Guerra y paz en Europa, 1799-1815. La era napoleónica. Madrid: Eudema, 1993.
CARR, Raymond. La Revolución Rusa. De Lenin a Stalin, 1917-1929. Madrid: Alianza Editorial, 2002.
CASASSAS, Jordi. La construcción del presente. El mundo desde 1848 hasta nuestros días. Barcelona: Ariel, 2005.
CASTELLS, Irene. La Revolución Francesa (1789-1999). Madrid: Síntesis, 1997.
GALLEGO, Ferran. De Múnich a Auschwitz. Una historia del nazismo, 1919-1945. Barcelona: Plaza & Janés, 2001.
GARCÍA DE CORTÁZAR, Fernando. El siglo XX. Diez episodios decisivos. Madrid: Alianza Editorial, 1999.
GILBERT, Martin. La Primera Guerra Mundial. Madrid: La esfera de los libros, 2004.
GILBERT, Martin. La Segunda Guerra Mundial. Madrid: La esfera de los libros, 2005 (2 volums).
HOBSBAWN, E. J. La era del imperio, 1875-1914. Barcelona: Crítica, 1998.
HOWARD, Michael. La Primera Guerra Mundial. Barcelona: Crítica, 2003.
JULIÁ, José-Ramón. Atlas de historia universal. Tomo II: De la Ilustración al mundo actual. Barcelona: Planeta, 2000.
MARTÍNEZ, Jesús A. Historia de España. Siglo XX. 1939-1996. Madrid, Cátedra, 1999.
PAREDES, Javier (coord.). Historia universal contemporánea. I: De las Revoluciones Liberales a la Primera Guerra Mundial. Barcelona: Ariel, 1999.
PAREDES, Javier (coord.). Historia universal contemporánea. II: De la Primera Guerra Mundial a nuestros días. Barcelona: Ariel, 1999.
PAYNE, Stanley G. El fascismo. Madrid: Alianza, 2001.
POWASKI, Ronald E. La guerra fría. Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Barcelona: Crítica, 2000.
RISQUES, Manel (dir.). Història de la Catalunya contemporània. Barcelona: Pòrtic. Biblioteca Universitària, 1999.
SOBOUL, Albert. Compendio de la historia de la Revolución Francesa. Madrid: Tecnos, 1994.
LITERATURA:
ARGULLOL, Rafael: El Héroe y el único: el espíritu trágico del romanticismo, Madrid, Taurus, 1984.
AZÚA, Félix: Conocer Baudelaire y su obra, Barcelona, Dopesa, 1978.
BLOOM, Harold: Los Poetas visionarios del romanticismo inglés: Blake, Byron, Shelley, Keats, Barcelona, Barral, 1974.
CUNILLERA GAVALDÁ, Antonio: Sartre y el existencialismo, Barcelona, Librería Cervantes, 1968.
GULLÓN, Ricardo: El modernismo visto por los modernistas, Barcelona, Labor, 1980.
IÁNEZ, Eduardo: La Literatura en el siglo XVIII: ilustración, neoclasicismo y prerromanticismo, Barcelona, Bosch, 1990.
JIMÉNEZ, Juan Ramón: El Modernismo: apuntes del curso (1953), Madrid, Visor, 1999.
LEVIN, Harry: El Realismo francés: Stendhal, Balzac, Flaubert, Zola, Barcelona, Laia, 1974.
PAZ, Octavio: Los hijos del limo: del romanticismo a la vanguardia, Barcelona, Seix Barral, 1981.
RODRÍGUEZ MARÍN, Rafael: Realismo y naturalismo: la novela del siglo XIX, Madrid, Anaya, 1991.
SALINAS, Pedro: La poesía de Rubén Darío: ensayo sobre el tema y los temas del poeta, Barcelona, Península, 2005.
SÁNCHEZ BLANCO, Francisco: La mentalidad ilustrada, Madrid, Taurus, 1999.
SOBEJANO, Gonzalo: Clarín en su obra ejemplar, Madrid, Castalia, 1985.
STEINER, Rudolf: Goethe y su visión del mundo, Madrid, 1989.
TRÍAS, Eugenio: Conocer Goethe y su obra, Barcelona, Dopesa, 1980.
VILANOVA, Antonio: La Regenta de Clarín y la novela francesa del siglo XIX, Oviedo, Universidad de Oviedo, 2002.
VILLANUEVA, Darío: Teorías del realismo literario, Madrid, Biblioteca Nueva, 2004.
ZOLA, Émile: El Naturalismo, Barcelona, Península, 1972.
ART:
ARGAN, G. C.: El arte moderno. Del iluminismo a los movimientos contemporáneos. Madrid, Akal, 1991
BOZAL, V., Pintura y escultura españolas del siglo XX (1900-1939), Summa Artis Vol. XXXVI, Espasa Calpe, Madrid, 1996
BOZAL, V., Pintura y escultura españolas del siglo XX (1939-1990), Summa Artis Vol. XXXVII, Espasa Calpe, Madrid, 1993
DIEGO OTERO, Estrella de; Arte contemporaneo II, Madrid: Historia 16, 1996
HAMILTON, G.H., Pintura y escultura en Europa 1880-1940, Manuales de Arte Cátedra, Madrid, 1987
HOFMANN, W., Los fundamentos del arte moderno, Península, Barcelona, 1992
MARCHÁN-FIZ, S., Fin de siglo y los primeros ismos del XX (1890-1917), Summa Artis Vol. XXXVIII, Espasa Calpe, Madrid, 1996
MARCHÁN-FIZ, S., Las vanguardias históricas y sus sombras (1917-1930), Summa Artis Vol. XXXIX, Espasa Calpe, Madrid, 1995
MICHELL, Mario De, Las vanguardias artísticas del siglo XX, Madrid: Alianza, 2002.
SCHAPIRO, M., El arte moderno, Alianza Forma, Madrid, 1993
VILLAR MOVELLÁN, Alberto; Arte Contemporaneo I, Madrid, Historia 16, 1996.
FILOSOFIA:
Aron. R., Las etapas del pensamiento sociológico, Tecnos, Madrid, 2013.
Anders, G., La obsolescencia del hombre, Pre-textos, 2011 (2 vols.)
Bochenski, J. La filosofía actual, FCE, 1976.
Colomer, E., El pensamiento alemán: de Kant a Heidegger, Ed. Hercer, Barcelona, 1990. (3 vols)
Löwith, K., De Hegel a Nietzsche. La quiebra revolucionaria del pensamiento en el siglo XIX, Katz
Eds., Madrid, 2008.
Löwith, K., El hombre en el centro de la historia, Herder, Barcelona, 2000.
Lyotard, J. F., La condition postmoderne, Les éditions de Minuit, Paris, 1979.
Riesman, D., La muchedumbre solitaria, Paidós, Barcelona, 1981.
La bibliografia específica de cada autor serà proposta a mesura que avanci el curs.
E: data d'examen | R: data de revisió | 1: primera convocatòria | 2: segona convocatòria: