Gestió i Comissariat d'exposicions Artístiques i Béns Patrimonials
Llengua d'impartició principal: castellà
Responsable
L'assignatura planteja una formació general sobre diversos aspectes de la museologia i museografia, així com dels treballs a desenvolupar en l'àmbit museístic i especialment en la conceptualització i execució de les exposicions.
Coneixements bàsics d'història i/o història de l'art
1 Aprendre aspectes bàsics de la museologia i la museografia
2 Conèixer els conceptes generals i específics de la museologia i la museografia
3 Familiaritzar-se amb aspectes de referència en la gestió i comissariat d'exposicions: museus, centres de gestió i d'exposició
4 Conèixer les singularitats i les necessitats de l'arquitectura i espais expositius
5 Aprofundir en els aspectes de gestió de les col·leccions: inventari, documentació, conservació i difusió
6 Familiaritzar-se amb el llenguatge general i específic del disseny i muntatge d'exposicions
7 Aprendre les metodologies per al desenvolupament de projectes museològics i museogràfics, i especialment per al desenvolupament de projectes expositius
8 Adquirir capacitats per al desenvolupament de projectes expositius, des de la seva planificació i gestió fins a
la seva execució i desenvolupament
9 Dotar d'eines i metodologies per desenvolupar un projecte expositiu propi
10 Estimular la capacitat crítica i reflexiva
- Posseir i comprendre coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament
i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació
- Saber aplicar els coneixements assolits i la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts
dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
Competències generals
- Saber comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o
servei cultural.
- Actuar de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.
Competències transversals
- Dissenyar, dirigir, produir i avaluar projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals
estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.
Competències especifiques
- Identificar les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni
cultural a escala nacional i mundial i gestionar els processos i procediments de treball implicats en la seva creació,
programació, gestió i producció.
L’estudiant
- Dissenya, dirigeix, produeix i avalua projectes, programes, estratègies, polítiques o accions culturals en les quals
estan implicats perfils variats de professionals, agents i institucions.
- Identifica les estructures de negoci de les indústries culturals creatives, de les arts visuals i del patrimoni cultural
a escala nacional i mundial i gestiona els processos i procediments de treball implicats en la seva creació,
programació, gestió i producció.
- Actua de forma responsable, treballant amb qualitat, rigor i eficiència al servei de la societat.
- Sap comunicar, dinamitzar i mitjançar entre els diferents agents que intervenen en un projecte, programa o
servei cultural.
- Sap aplicar els coneixements assolits i té la capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts
dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d’estudi.
- Posseeix i comprèn els coneixements que aporten una base o oportunitat de ser originals en el
desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en el context de la investigació.
1. El programa expositiu: conceptes i tipologies expositives.
2. Els espais expositius.
3. Professionals i professions.
4. El projecte expositiu.
5. La gestió de l'exposició.
6. El muntatge expositiu.
7. Comunicació i promoció.
8. La difusió: didàctica i activitats.
9. Clausura i avaluació.
La metodologia s'articularà entorn del mètode de cas: se selecció un cas d'intervenció patrimonial que s'anirà desenvolupant al llarg de l'assignatura i constituirà, alhora, el nucli del treball dels estudiants.
Cada sessió permetrà conèixer una “peça” del cas, des de la conceptualització fins a l'avaluació d'una exposició. A partir de les activitats pràctiques desenvolupades a l'aula, es derivarà la teoria necessària para, posteriorment, reajustar de nou la pràctica inicial.
L'avaluació de la matèria comptarà amb l'elaboració de les següents evidències:
- Elaboració de les pràctiques d'aula. Encara que no formen part de l'avaluació, la seva correcta execució és bàsica per poder aprovar el projecte grupal.
- Pràctica individual sobre recursos museogràfics (ponderació: 40%)
- Elaboració d'un projecte grupal (màxim 4 persones), de resolució del cas treballat a l'aula. (ponderació: 60%)
És necessari aprovar tant la pràctica individual com el projecte grupal per poder aprovar l'assignatura.
Treball autònom
El treball autònom consistirà en:
- Lectura i anàlisi de bibliografia especialitzada en funció dels continguts del programa.
- Visita i anàlisi d'intervencions museogràfiques nacionals i internacionals.
Beck, L.; Cable, T. (2002), Interpretation for the 21st century. Fifteen Guiding principles for interpreting nature and culture.Champaign: Sagamore Publishing.
Borun, M.; Cleghorn, A.; Chambers, M. (1996), "Families are learning in science museums". Curator, 39(2): 123-138.
Chittenden, D.; Farmelo, G.; Lewenstein, B. (2004), Creating connections. Museums and the public understanding of current research. Oxford: Altamira Press.
Falk, J. H.; Dierking, L. D. (2000), Learning form museums. Visitor experiences and the making of meaning. New York: Altamira Press.
García Blanco, A. (1988), Didáctica del museo. El descubrimiento de los objetos. Madrid: Ediciones de la Torre.
Gardner, H. (1995), Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica. Barcelona: Paidós.
Garduño, C. (2010), “Photosharing on Flickr: intangible heritage and emergent publics”. International Journal of Heritage Studies, 16:4-5, 352-368.
Hernàndez Hernàndez, F. (1998), El museo como espacio de comunicación. Gijón: Ediciones Trea.
Llonch, N.; Santacana, J. (2011), Claves de la museografía didáctica. Lleida: Milenio.
Malpas, J. (2008), “New media, cultural Heritage and the sense of place: zapping the conceptual ground”. International Journal of Heritage Studies , 14:3, 197-209.
McCarthy, J.; Ciolfi, L. (2007), “Place as Dialogue: understanding and supporting the museum experience”. International Journal of Heritage Studies , 14:3, 247-267.
Morales, J. (1998), Guía Práctica para la interpretación del patrimonio. El arte de acercar el legado natural y cultural al público visitante. Sevilla: Junta de Andalucía.
Sachatello, B. (2002), Adult museum programs. Designing meaninful experiencies. London: Altamira Press.
Serrat, N. (2015). “Interactividad y patrimonio. Retos, tendencias y líneas de futuro”. A: Arrieta, I.(ed)(2015). El desafío de exponer. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, pp. 167-185.
Santacana, J.; Serrat, N. (2005), Museografía didáctica. Barcelona: Ariel.
Serrat, N. (2005), “¿El museo como laboratorio? Una radiografía en los inicios del siglo XXI”. IBER, 43, 67-84.
Serrat, N. (2006), “Inter-actividad: el museo como espacio para la participación”, Aula de Innovación Educativa, 148, 7-16.