Assignatura

Cultura Oriental

  • codi 13578
  • curs 4
  • període Semestre 2
  • tipus OB
  • credits 3

Llengua d'impartició principal: català

Altres llengües d'impartició: anglès, castellà

Professorat

Responsable

Dr. Joan HERNANDEZ - jhernandezs@uic.es

Horari d'atenció

En l'examen final i en els treballs individuals s'aplicarà la normativa ortogràfica de la facultat, per la qual cada error ortogràfic implica la pèrdua de 0,2 punts.

Presentació

L'àmbit temàtic que cobreix aquesta assignatura és palesament extens, no només inclou una enorme extensió geogràfica, principalment amb l’Índia, la Xina i el Japó, sinó que vol recórrer la totalitat dels temps històrics, des de l'alba de la civilització fins als nostres dies.

L’assignatura s’estructura a partir de cinc grans mòduls temàtics, en els quals s’aborden els principals trets geogràfics, religiosos, històrics, literaris i artístics de l’Àsia oriental.

Requisits previs

No es requereix cap coneixement previ per a cursar l'assignatura

Objectius

Els objectius generals d’aquesta assignatura són els següents:

  • Formar-se una visió global i comprensiva dels països de l’Àsia oriental en tots els aspectes (geogràfics, ètnics, culturals, polítics i econòmics) que defineixen la seva realitat.
  • Entendre l’articulació social, política, cultural i religiosa de les civilitzacions de l’Àsia oriental.
  • Comprendre els determinants geogràfics i històrics que van influenciar els inicis i l’evolució de la civilització a l’Àsia oriental.
  • Comprendre l'evolució en paral·lel de les cultura índia, xinesa i japonesa al llarg dels segles.
  • Estimular la capacitat crítica i reflexiva a partir de l’anàlisi comparativa i intercultural

Competències / Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • E04 - Capacitat per reconèixer i interpretar manifestacions culturals
  • E07 - Coneixement dels temes i problemes del debat cultural actual, i consciència del fet que estan en constínua construcció
  • E08 - Capacitat per discernir i comprendre les estructures dels sistemes culturals
  • E11 - Ser capaçt d'interpretar dades derivades de les observacions en relacionaó amb la seva significació i relacionar-les amb les teories apropiades
  • E12 - Coneixement i interpretació d'imaginaris, llenguatges icònics, simbòlics i de representació
  • E15 - Capacitat per identificar i valorar els elements que formen el patrimoni cultural
  • E27 - Capacitat per treballar en contextos multiculturals
  • G07 - Compromís ètic i social, respecte envers altres cultures i sensibilitat per l'ambient
  • E05 - Capacitat per avaluar determinats aspectes socials vinculats a la diversitat cultural
  • G09 - Creativitat, iniciativa i esperit emprenedor.
  • G11 - Capacitat per treballar en un context internacional

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Els resultats d'aprenentatge s'expressen en part a través de les competències anteriors:

 

  • Adquireix conceptes clau de cadascuna de les matèries.
  • Coneix i selecciona documentació específica de les matèries.
  • Aplica coneixements teòrics en anàlisi i debats d'activitats presencials i en treball autònom.
  • Aprèn a contextualitzar fenòmens socials i polítics.
  • Aplica / transfereix conceptes teòrics i / o abstractes de cadascuna de les matèries a situacions reals.

Continguts

Mòdul 1. GEOGRAFIA DE L'ÀSIA ORIENTAL

Tema 1. La població i l’espai geogràfic de l’Àsia oriental.

  1. Delimitació general de l’espai de l’Àsia oriental. L’espai xinès, taiwanès, japonès i indi.
  2. El relleu i el clima de l’Àsia oriental. El relleu, el clima i la vegetació de la Xina, Índia, Taiwan i Japó. 
  3. Estructura demogràfica i distribució espacial de la població. Polítiques demogràfiques.

Tema 2. Diversitat ètnica i formes de vida a l’Àsia oriental.

  1. Diversitat lingüística i de formes de vida. Evolució de les polítiques sobre la diversitat ètnica. 
  2. Geografia econòmica i política de l'Àsia oriental.

Mòdul 2. L’ÍNDIA

Tema 1. Pensament i religió

  1. Sanatana Dharma: l'hinduisme. 
  2. Religió i pensament buddhista a l'Àsia oriental. El Buddha històric, bases doctrinals i expansió.
  3. El Sikhisme.
  4. Pensament i religió contemporanis. El cristianisme, l’islam i la Fe Bahá'í. 

Tema 2. Història

  1. L’era pre-vèdica i vèdica
  2. L’era daurada
  3. Els últims regnes mitjans
  4. Els imperis islàmics i mongols
  5. La història colonial, el fi del Raj britànic i després de la segona guerra mundial.

Tema 3. Literatura

  1. Literatura hindú. Vedes, Puranes, Ramayana i el Mahabharata.
  2. Literatura budista i musulmana.
  3. Literatura contemporània: Rabindranath Tagore.

Tema 4. Cultura i societat

Idiomes, castes, família, art, festivitats i gastronomia.

Mòdul 3. XINA, JAPÓ I COREA

Tema 1. Pensament i religió

  1. El taoisme. Laozi i Zhuangzi. El taoisme com a confluència de diversos corrents. El taoisme com a religió organitzada.
  2. El Confucionisme i el neoconfucionisme. Difusió i presencia del confucianisme a Corea i Japó.
  3. El shintoisme japonès i el xamanisme o muisme coreà.
  4. Altres filosofies i moviments religiosos

Tema 2. Història

  1. Els primers imperis a l'Àsia oriental i el període de desunió.
  2. La reunificació imperial: els Sui i els Tang.
  3. La Xina Song, els mongols, els Ming i la dinastia Qing.
  4. El Japó Nara i Heian. 
  5. El segle XIX: temps de crisi, temps de canvi. El final de l'imperi Qing. Meiji Ishin, la refundació del Japó (1868-1889). L'imperialisme japonès. De la postguerra mundial al segle XXI. Reconstrucció i definició d'un nou ordre a l'Àsia oriental.

Tema 3. Literatura

  1. La tradició literària clàssica. Dels orígens a la dinastia Han.
  2. Poesia clàssica, teatre i narrativa xinesa.
  3. La literatura moderna de l’Àsia oriental i l’Occident modern. Tendències literàries.
  4. Els haikus japonesos.

Tema 4. Cultura i societat

  1. Costums i societat: la medicina tradicional xinesa; el feng shui; el Yijing; els invents xinesos; i els quatre grans estils culinaris.
  2. Bushido,  la cerimònia del té i l’ikebana.

Mòdul 4. ÀSIA A OCCIDENT

Diversitat cultural, els barris xinesos i els xinesos d’ultramar.

Mòdul 5. L'ART DE L'ÀSIA ORIENTAL.

Tema 1. Art a Europa i a l’Àsia en perspectiva comparada 

  1. Què és art a Euroamèrica i què és art a l’Àsia. L’alteritat i el debat internacional sobre l’art global. Constitució i evolució de la disciplina d’història de l’art i tendències disciplinàries a la Xina. La jerarquia de les arts a Europa i a la l’Àsia.
  2. El sistema modular i la producció en massa. L’art de producció seriada: el treball en bronze, l`escriptura, l’arquitectura i els forns de ceràmica. 

Tema 2. L’art a l’elit: la cal·ligrafia 

  1. En què consisteix, quin és el seu desenvolupament al llarg de la història, quina és la seva relació amb la poesia. La consideració social dels cal·lígrafs. 

Tema 3. L’art a l’elit: la pintura 

  1. La producció pictòrica en relació a la cal·ligrafia i la poesia. Els formats, materials, pigments i suports pictòrics en la pintura xinesa.
  2. La dicotomia artista amateur-pintor professional. L’artista i la seva consideració social. Els canvis en la concepció de l’artista a la Xina dels segles XVI i XVII. Chen Hongshou i Wen Zhengming.  

Tema 4. Religió i art 

  1. Art imperial funerari: primeres evidències pictòriques originades al voltant de la celebració de funerals a cort.
  2. El Buddhisme i l’art: transmissió de formes de l’Índia Gupta a la Xina.
  3. El Daoisme i l’art: les representacions figuratives i l’abstracció.

Tema 5. Art contemporani a la Xina i al Japó 

  1. Xangai 1900.
  2. Les avantguardes al Japó i a la Xina.
  3. L’art en època maoista: cartellisme, pintura i arts escèniques. L’art post-maoista.
  4. Últimes tendències.

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula

El contingut de les sessions es presentarà en forma de classes magistrals a través de la realització de preguntes que guiaran l’alumne a través del temari. Es proposaran debats a través de la lectura de la bibliografia per a potenciar la participació dels alumnes i afavorir la dinamització de les sessions. 

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula

La nota final serà resultat de:

Nota de la primera part: 66,6% 

Nota de la segona part: 33,3% 

Cada professor indicarà el tipus d’avaluació que caldrà que l’alumne realitzi per tal d’aprovar la seva part.

La nota mínima exigida per a aprovar el curs és 5 i cal haver aprovat totes les parts per poder donar per superada l’assignatura.

En segona convocatòria només s'hauran de recuperar les parts que hagin estats suspeses i en cas de no superar-les en segona convocatòria, cap qualificació serà mantinguda.


Bibliografia i recursos

Bibliografia Mòduls 1-4

Bailey, Paul (2002). China en el siglo XX. Barcelona: Ariel.

Bauer, W. (2009). Historia de la filosofía china. Barcelona: Herder Editorial.

Brunet, R. (1995). Geógraphie Universelle. Asie du Sud-Est-Océanie. París: Belin-Reclus.

Cheng, F. L'écriture poétique chinoise. París: Seuil, 1996.

Collcutt, M. i altres (1988). Cultural Atlas of Japan. Nova York: Facts of File.

Coomaraswamy, A. K. (1994). Buddha y el evangelio del budismo. Barcelona: Paidós.

Cressey, G. B. (1934). China's geographic Foundations. A Survey of the Land and its People. (Cap. 1: “The Geographical Landscape”, pp. 1-34). Nova York: McGraw-Hill.

De Blij, H.; Muller, P. (2002). Geography. Region, realms and concepts. New York: Wiley & Sons.

Filoramo, G. (curador) (1996). Storia delle religioni. 4. Religioni dell'India e dell'Estremo Oriente. Bari: Laterza.

Fung, Y. (1953). A History of Chinese Philosophy. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press.

Gentelle, P.; Pelletier P. (1994). Chine, Japon, Corée. París: Belin/Reclus.

González Valles, J. (2000). Historia de la filosofía japonesa. Madrid: Tecnos.

Gordon, A. (2003). A Modern History of Japan. Oxford: Oxford University Press.

Heisig, J. W. (2002). Filósofos de la nada: un ensayo sobre la Escuela de Kioto. Barcelona: Herder.

Hsu, Emmanuel (2000). The Rise of Modern China. Oxford: Oxford University Press.

Idema, W.; Haft, L. A Guide to Chinese Literature. Ann Arbor: University of Michigan Press, 1997.

Jansen, M. (2000). The Making of Modern Japan. Harvard: Harvard University Press.

Kaltenmark, M. (1982). La filosofía china Madrid: Morata.

Lai, K. L. (2008). An Introduction to Chinese Philosophy. Cambridge: Cambridge University Press.

Lariviére, J. Y Marchand, J. (1999): Géographie de la Chine. París: Armand Colin.

Lavelle, P. (1998). El Pensamiento Japonés. Madrid: Acento Editorial.

Mackerras, C. (1995) Eastern Asia an introductory history. Melbourne: Longman.

Mair, V. (ed.). The Columbia History of Chinese Literature. Nova York: Columbia University Press, 2001.

Minford, J.; Lau, J.S.M. (ed.). Classical Chinese Literature. Nova York: Columbia Universtiy Press, 1996.

Nakagawa, H. (2006). Introducción a la cultura japonesa. Barcelona: Editorial Melusina.

Nienhauser, W. The Indiana Companion to Chinese Literature. Taipei: SMC Publishing, 1986.

Panikkar, R. (1997). La experiencia filosofica de la India. Madrid: Trotta

Puech, H. Ch. (dir.) (1984). Historia de las religiones Siglo XXI. Las religiones antiguas, III. Madrid: Siglo XXI.

Roberts, J. A. G. (1998). Modern China: An Illustrated History. Phoenix Mill: Sutton.

Sen, A. (2007). India Contemporánea. Entre la modernidad y la tradición. Barcelona: Editorial Gedisa.

Stearns, Peter N. (General Ed.) (2001), The Encyclopedia of World History, Sixth Edition (pàg. 790). Nova York: Houghton Mifflin Company.

Suzuki, D. T. (1992). Manual de Budismo Zen. Buenos Aires: Kier.

Totman, C. (2005). A History of Japan. Oxford: Blackwell.

Weigtman, B. (2002). Dragons and Tigers: geography of South, East and Southeast Asia. Nova York: Wiley & Sons.

Xina Adler, J. A. (2005). Religiones chinas. Madrid: Akal.

Bibliografia Mòdul 5

André, G., & Desroches, J.-P. (2002). Une tombe princière Xiongnu à Gol Mod, Mongolie (campagnes de fouilles 2000-2001). Arts Asiatiques VO  - 57, (1), 194.

Brown, R. M., & Hutton, D. S. (2011). A companion to Asian art and architecture. Malden, MA : Wiley-Blackwell.

Burkus-Chasson, A. (1994). Elegant or Common? Chen Hongshou’s Birthday Presentation Pictures and His Professional Status. The Art Bulletin, 76(2), 279–300.

Cahill, J. (1972). Chinese painting (New ed.). Geneva : Skira.

Cahill, J. (1994). The painter’s practice: how artists lived and worked in traditional China. New York: Columbia University Press.

Carswell, J. (2000). Blue & white: Chinese porcelain around the world. London: British Museum Press.

Cheng, F. (1993). Vacío y plenitud. Madrid : Siruela.

Clark, J. (2005). Asian modern and contemporary art. Oxford Art Online.

Clunas, C. (1999). What about Chinese art? In Views of difference.

Clunas, C. (2009). Art in China. Oxford: Oxford University Press.

Cochran, S. (1999). Inventing Nanjing Road : commercial culture in Shanghai, 1900-1945. Ithaca : East Asia Program, Cornell University.

Dehejia, V. (1997). Indian art. London : Phaidon.

Elikins, J. (Ed.). (2007). Is art history global? New York: Routledge.

Elisseeff, D. (1994). A propos d’un cimetière Liao. Les belles dames de Xiabali. Arts Asiatiques, Tome 49, 1994. https://doi.org/10.3406/arasi.1994.1354

Guth, C. (1996). Art of Edo Japan : the artist and the city, 1615-1868. New York  : H.N. Abrams.

Impey, O. (1977). Chinoiserie: the impact of oriental styles on Western art and decoration. London: Oxford University Press.

Jullien, F., & Galvany, A. (2008). La Gran imagen no tiene forma, o, Del no-objeto por la pintura : ensayo de des-ontología. Barcelona : Alpha Decay.

Jullien, F., & Galvany, A. (2008). La gran imagen no tiene forma o del no-objeto por la pintura : ensayo de des-ontología. Barcelona : Alpha Decay.

Kim, Y. (2016). Korea’s Search for a Place in Global Art History. The Art Bulletin, 98(1), 7–13.

Ledderose, L. (2000). Ten thousand things : module and mass production in Chinese art. Princeton : Princeton University Press.

Little, S., Eichman, S., & Ebrey, P. B. (2000). Taoism and the arts of China. Chicago [etc.] : The Art Institute of Chicago [etc.].

Lü, P., 吕澎. (2010). A history of art in 20th-Century China. Milano : Charta.

Macintosh, D. (1994). Chinese blue and white porcelain (3rd ed.). Woodbridge : Antique Collectors’ Club.

McDowall, & Stephen. (n.d.). Cultivating Orientalism. Newsletter (International Institute for Asian Studies), (73).

Nelson, & S., R. (n.d.). The map of art history. Art Bulletin, 79(1).

Silbergeld, J. (1982). Chinese painting style : media, methods, and principles of form. Seattle: University of Washington Press.

Sullivan, M. (1989). The Meeting of Eastern and Western art ([2nd ed.]). Berkeley [Calif.] [etc.] : University of California Press.

Sullivan, M. (1996). Art and artists of twentieth-century China. Berkeley, Calif.: University of California Press.

Zijlmans, K., & Van Damme, W. (2008). World art studies : exploring concepts and approaches. Amsterdam : Valiz.

  © 2024 Universitat Internacional de Catalunya | Contacta'ns | Privacitat i Protecció de dades | Propietat intel·lectual
  Campus Barcelona. Tel.: 93 254 18 00 | Campus Sant Cugat. Tel.: 93 504 20 00