Religiones y Cultura
Módulo: Claves de la cultura
Materia: Cultura: conceptos y experiencias básicas
Lengua de impartición principal: catalán
Otras lenguas de impartición: castellano
|
Esta asignatura se centra en las religiones abrahámicas (judaísmo, cristianismo e islam), i sus relaciones con el arte europeo y la cultura científica.
Ninguno
Sesiones dedicadas a las tres grandes religiones del libro (Profesor Hernández):
Judaísmo. Ser judío y los libros religiosos. La cultura judía (sefardí/ asquenazí). La sinagoga. El halajá en la vida cotidiana (Shábat, nacimiento, muerte, boda, Bar y Bat Mitzvá, Brit Milà, comida kosher-Kasher y las leyes del Kashrut). Los diferentes movimientos en el judaísmo. Las festividades rabínicas y de la Torá.
Confesiones Cristianas Ser cristiano. La Iglesia Católica Romana. Los sacramentos. Los Concilios de Nicea. Las iglesias monofisitas y los ortodoxos. Los patriarcados. Ser protestante y los movimientos luteranos y calvinistas. La alta y la baja iglesia anglicana y su influencia.
El Islam. Ser musulmán. Muhammad, los profetas, El Corán y la Sunna. Sunnitas y Chiitas. La oración. El Imam y la mezquita. Las fiestas y la comida Jalal. El velo. Tradiciones y prácticas islámicas desde el nacimiento hasta la muerte. Corrientes islámicas actuales. Funcionamiento de los centros islámicos, y las federaciones.
Sesiones dedicadas a la aportación de les diferentes religiones al art religioso europeo occidental (Profesora Sanjust):
Introducción al art sacro:
Qué entendemos por arte sacro.
Imágenes y adoctrinamiento
El culto a las imágenes
Imágenes y devoción
A. Cristianismo
Introducción a la iconografía cristiana
Qué es la iconografía?
Las imágenes sagradas en el cristianismo: origen y sentido, fuentes literarias
La condena del culto a les imágenes
Las imágenes en el cristianismo primitivo
Iconografía cristológica.
Imágenes de la divinidad.
Fuentes literarias.
Teología “humanista” i representación cristológica.
Escenas narrativas: la vida de Cristo.
Temes marianos.
Fuentes literarias.
Imágenes devocionales: Virgen con el Niño, cultos particulares, Inmaculada, familia de la Virgen, Sagrada Conversación.
Escenas narrativas: la vida de la Virgen.
Simbología en el temple cristiano
La iconografía de los santos
B. Islam
Características generales del arte islámico
La arquitectura islámica
La Mezquita
Otros edificios
Mosaico, pintura y otras artes
C. Judaísmo
Características generales del arte judío
Análisis de algún ejemplo
D. El encuentro de los europeos con otras religiones y con su arte
Salida de campo a determinar
Sesiones dedicadas a la religión y la cultura científica (Profesor Corcó): la divulgación científica y su relación con la religión.
1. Introducción
2. Richard Dawkins.
3. Carl Sagan.
4. Steven Weinberg
5. Edward O. Wilson.
6. Stephen Hawking.
7. Stephen Gould.
8. Francis S. Collins.
9. Antony Flew
10. Ciencia y religión: algunas conclusiones.
Tema Material didàctic sessions d'art
Materiales
Art Islàmic artislamic.pdf
Avaluación parte de arte avaluaciopartdart.docx
Esquema iconografia cristiana Crist i Maria esquemaicocristiana.doc
Esquema tema Iconografia introducció esquemaintroduccioiconografiacristiana.pdf
Simbologia cristiana en l'art simbologiacristianaenart.pdf
Trabajo sobre un santo treballsobreunsant.docx
Vocabulari religions i cultura art vocabularireliicultart.pdf
Webs de interés
Index of Christian Art http://ica.princeton.edu/index.php
Clases magistrales impartidas por diversos especialisas en cada materia, ejercicios y lecturas. Ocasionalmente, si se considerara conveniente, también podría llevarse a cabo alguna salida de campo.
Calendario
Metodologí sesione de Joan Hernández:
Metodologí sesiones de Cristina Sanjust:
Sesione magistrales combinadas con el comentario de obras de arte, lectura de textos y ocasionalmente alguna salida de campo a determinar.
Metodología sesiones de Josep Corcó:
La nota final serà resultant de:
Per tal de ser avaluat/-da de cadascuna de les parts de l'assignatura cal haver assistit a un mínim del 80% de les classes d'aquella part.
La qualificació final és el resultat de la suma dels percentatges de cada una de les parts. La nota mínima exigida per a aprovar l’assignatura és 5 i cal haver aprovat totes les parts.
Cada professor indicarà què cal fer per a superar la seva part.
Segona convocatòria: s’hauran de recuperar només les parts suspeses tal com indiqui cada professor, i es tornarà a fer mitjana.
No es guardaran les notes per al curs següent.
Si un estudiant no assisteix a la realització d’alguna prova o lliurament, compta com un zero. Ara bé, si l’estudiant avisa el mateix dia que una causa major li ha impedit assistir a l’examen (és a l’hospital, se li ha mort un familiar, té un judici,...), i justifica amb un certificat mèdic o altra documentació oficial la seva absència, tindrà l'oportunitat de recuperar l'examen un altre dia. La situació és la mateixa per als diversos lliuraments. Així, no s’acceptarà cap treball fora de les dates fixades.
Es valorarà l’assumpció de tots els continguts del curs per part dels estudiants. Això inclou allò après a classe així com la recerca bibliogràfica i d’informació feta de manera individual. A l’hora d’avaluar el professor considerarà el nivell de coneixements sobre la matèria assolit per l’estudiant i el grau de correcció en l’exposició dels mateixos.
Malgrat que aquesta assignatura no sigui de llengua és molt important l’ús correcte de l’idioma que s’utilitzi per les proves escrites, orals i els treballs lliurats (català o castellà), tant des del punt de vista de la gramàtica, de l’ortografia, així com la puntuació i una correcta redacció. Pren una especial consideració l’ús de termes específics de la disciplina. El criteri que se seguirà davant de qualsevol d’aquests errors serà el de baixar puntuació amb la relació següent: -0,2 punts per falta. Els estudiants Erasmus no rebran cap tracte diferent de la resta llevat del criteri sobre l’ortografia, que no els serà comptada.
El plagi significa prendre les idees escrites d’una altra persona i presentar-les com si fossin les pròpies idees, sense donar crèdit a l’autor. Plagi (paraula que ve del terme llatí per a “segrest”) és enganyós i deshonest. Aquest comportament inclou no utilitzar cometes en cites directes i no citar en utilitzar les idees d’una altra persona. El plagi en els treballs escrits per a aquesta assignatura és inacceptable.
Lectures obligatòries de la part d’història de l’art:
ESTEBAN LORENTE, J.F., Tratado de iconografía, Madrid, 1990, pp. 177-195.
ORRIOLS, Anna; “Art islàmic”, dins VVAA, Introducció a la història de l’Art. Barcelona: Ed. Pòrtic, 1999, pp. 92-102.
AYMAR i RAGOLTA, Jaume; GRANÉ i TERRADAS, Francesc; OLIVER-BONJOCH i OLIVER, Jesús; PUIG i GIRALT, Enric, Simbologia religiosa en l'art occidental, Estudis contemporanis i experiència cristiana, Barcelona: Editorial Edimurtra, 2006.
Bibliografia bàsica part de religió i cultura científica:
ARTIGAS, Mariano, Ciencia y religión. Conceptos fundamentales, Pamplona: Eunsa, 2007.
ARTIGAS, Mariano, Ciencia, razón y fe (2a edición), Pamplona: Eunsa, 2011.
COLLINS, Francis S., ¿Cómo habla Dios?, Temas de Hoy, Madrid 2007.
GIBERSON, Karl, ARTIGAS, M., Oráculos de la ciencia, Encuentro, Madrid 2012.
FLEW, A., Dios existe, Trotta, Madrid 2013.
JOU, David, Reescribiendo el Génesis, Barcelona: Destino, 2008.
E: fecha de examen | R: fecha de revisión | 1: primera convocatoria | 2: segunda convocatoria: