Vés al contingut

Universitat Internacional de Catalunya

Fisiopatologia Quirúrgica

Fisiopatologia Quirúrgica
5
9462
3
Segon semestre
OB
Llengua d'impartició principal: castellà

Professorat


Us atendrem prèvia cita per e-mail.

Responsable: Josep M Badia 

Professorat:

José Mª Serra i Renom 

Judith Bañeres

Daniel Arteaga

Josep M. Serra Mestre

Patricia Martínez Jaimez

Sara Amador

Carlos Hoyuela

Mireia Botey

Mireia Torres

Presentació

 

L’assignatura “Fisiopatologia Quirúrgica” és el primer contacte de l'alumne del Grau amb la cirurgia, anestèsia i les especialitats quirúrgiques. Inclou l’aprenentatge del coneixements teòrics, habilitats i actituds necessàries per a la pràctica de la cirurgia.

Té per objectiu que l’alumne entengui el que pot aportar la cirurgia en la detecció, diagnòstic i tractament de les malalties de l’organisme.


Requisits previs

És requisit imprescindible que l'alumne hagi cursat les següents assignatures:

Estructures i Funció dels sistemes d'integració: nerviós i endocrí
Estructures i Funció Sistema Cardiovascular, respiratori i renal
Estructures i Funció Sistema digestiu i Metabolisme
Estructures i Funció de la sang i sistema immunitari.

Objectius

Capacitar a l’alumne en el coneixement de les principals síndromes i malalties quirúrgiques per a establir correctament la seva prevenció, diagnòstic i orientació terapèutica.

Objectius específics

  1. Aprendre a realitzar cures bàsiques de ferides i cremades, i les diferents tècniques de sutura de pell i subcutani.
  2. Diferenciar el funcionament normal i patològic de l’organisme, en especial de les malalties amb  indicació quirúrgica.
  3. Aprendre a identificar les síndromes i malalties més prevalents en les que les especialitats quirúrgiques tenen un paper fonamental.
  4. Detectar situacions de risc vital i conèixer el seu tractament inicial.
  5. Tenir la capacitat d’elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  6. Saber utilitzar de forma racional les diferents proves complementàries endoscòpiques i d’imatge en l’estudi de les malalties quirúrgiques.
  7. Adquirir els coneixements teòrics fonamentals en cirurgia així com els procediments quirúrgics elementals.
  8. Aprendre els principis bàsics d'anestèsia i reanimació

Competències/Resultats d’aprenentatge de la titulació

  • 07 - Comprendre i reconèixer l'estructura i funció normal del cos humà, des del punt de vista molecular, cel·lular, tissular, orgànic i de sistemes, en les diferents etapes de la vida i en els dos sexes.
  • 09 - Comprendre i reconèixer els efectes, mecanismes i manifestacions de la malaltia sobre l'estructura i funció del cos humà.
  • 15 - Tenir capacitat per elaborar un judici diagnòstic inicial i establir una estratègia diagnòstica raonada.
  • 16 - Reconèixer i tractar les situacions que posen la vida en perill immediat i aquelles que exigeixen una atenció immediata.
  • 17 - Establir el diagnòstic, pronòstic i tractament, amb l'aplicació dels principis basats en la millor informació possible i en condicions de seguretat clínica.
  • 19 - Plantejar i proposar les mesures preventives adequades a cada situació clínica.

Resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Resultats de l’aprenentatge
1    Dominar la terminologia i el llenguatge mèdic, en especial el quirúrgic.
2    Conèixer les bases d’un examen físic correcte dels signes de patologia quirúrgica.
3    Saber agrupar els elements de la anamnesi i examen físic en un síndrome que es correspongui amb l’expressió de la malaltia.
4    Conèixer les distintes tècniques en el diagnòstic de les malalties quirúrgiques.
5    Conèixer les indicacions, contraindicacions i possibles complicacions de les intervencions quirúrgiques més freqüents, el maneig intraoperatori i postoperatori habitual de la cirurgia, les indicacions i el maneig de les sondes i drenatges més utilitzats

Continguts

Presentación de la asignatura. Breve historia de la Cirugía. Los orígenes de la cirugía moderna. Tipos y tratamientos de las heridas.  
El proceso biológico de la curación de las heridas, Injertos y colgajos
Suturas
Punciones arteriales y venosas
Manejo de la vía aérea
Respuesta neuroendocrina a la agresión quirúrgica. 
Reposición de líquidos y electrolitos en el paciente  quirúrgico. 
Presentación y discusión del video “¿Qué es la anestesia?
Sondaje gástrico, urinario rectal. Tipos de drenajes
Dolor Abdominal 
Vendajes e inmovilizaciones. Introducción a la cura crónica
Traumatismos térmicos. Ulceras de presión. Prevención y Tratamiento
Comportamiento en Quirófano. Asepsia y antisepsia quirúrgica. Higiene quirúrgica de manos. 
Infección en cirugía. Nutrición en cirugía
Cirugía laparoscópica
Complicaciones quirúrgicas 
Cirugía Endocrina
Monitorización Hemodinámica y respiratoria
Shock séptico
Hernias de la pared abdominal. 
Bases de los trasplantes de órganos sólidos
Valoración preoperatoria e identificación de riesgos. 
Manejo del dolor agudo y crónico. 
Anestesia y cuidados postoperatorios.
Cirugía oncológica
Reanimación postoperatoria
Ictericia

Metodologia i activitats formatives

Modalitat totalment presencial a l'aula



La classe magistral és l'escenari en el qual un professor transmet el coneixement en una aula a tot el grup d'alumnes. El format, no obstant això, permet la introducció d'activitats en grups reduïts dins de l'aula i el desplegament d'estratègies que fomenten la participació activa dels estudiants.
El mètode del cas consisteix en el procés de solució de casos clínics o propis de la professió. Són activitats grupales que es resolen amb la participació activa del professor després de la deliberació dels estudiants.
L'aprenentatge basat en problemes té similituds amb el mètode del cas però difereix que es responsabilitza els estudiants de buscar la solució al problema. El professor exerceix de tutor que facilita el procés d'aprenentatge a partir de les seves capacitats metacognitives. També es realitza en grups.
El laboratori d'habilitats és un dispositiu en el qual l'estudiant pot desenvolupar bàsicament habilitats de comunicació i exploració física partint de maniquins, robots, aparells de sutures, i també pacients simulats i malalts reals. Es realitzen amb grups reduïts.

Les classes magistrals es realitzaran de forma presencial.

Sistemes i criteris d'avaluació

Modalitat totalment presencial a l'aula



Demanem a l’alumne puntualitat, atenció i participació activa a classe. L'assistència no és obligatòria, tret dels laboratoris d'habilitat pràctics, que sí ho són. Només s’admetrà una falta justificada, en aquest cas es mantindrà la possibilitat de realitzar la corresponent prova d’avaluació a criteri de la junta de professors.

L’assignatura s’aprova amb 5,00. 

Per a aprovar-la, cal superar l'examen pràctic de sutura amb una nota superior o superior a 5. Aquest examen representa el 15 % de la nota final.

L’avaluació de la part teòrica es realitzarà amb dues proves d’elecció múltiple: un examen parcial* que representa el 25 % de la nota final i un examen final* que representa el 60 %. L’examen parcial tracta tot el temari impartit fins la data. L’omissió de l'examen parcial significa la pèrdua del percentatge de la prova. L'examen final és sobre tot lel temari.

A la segona convocatòria, l’avaluació consistirà en una prova escrita o tipus test. Per a aquells estudiants que no hagin superat la part pràctica, es repetirà l'examen pràctic.

* Tipus d’exàmens: test d’elecció múltiple de qüestions teòriques, imatges radiològiques, resolució microscòpica o macroscòpica de casos clínics i preguntes tenen quatre respostes possibles. Hi pot haver alguna pregunta breu de text lliure.


- Segona convocatòria. L’avaluació de la segona convocatòria pot consistir en una revisió de preguntes breus en un examen o tipus test de qüestions teòriques, imatges radiològiques, microscòpiques o macroscòpiques i la resolució de casos clínics. Les preguntes tenen quatre respostes possibles. Per descomptat, l'examen és de totes dues qüestions. El valor de l’examen serà del 100%. La nota màxima de la segona convocatòria serà de 7,50.

Després de contactar amb la delegació del curs, es pot fer una revisió pública i conjunta de l'examen.

Bibliografia i recursos

(veure fitxes)

· OXFORD TEXTBOOK OF SURGERY. Peter J. Morris (Editor), William C. Wood (Editor)

· CIRUGÍA AEC. MANUAL DE LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE CIRUJANOS. Parrilla Paricio P, Jaurrieta Mas E, Moreno Azcoitia Eds. Madrid, 2005. Ed Panamericana.

· SCHWARTZ'S PRINCIPLES OF SURGERY, Ninth Edition. F. Brunicardi , Dana Andersen, Timothy Billiar, David Dunn John Hunter, Jeffrey Matthews, Raphael E. Pollock

· ACS SURGERY: PRINCIPLES & PRACTICE. Stanley W. Ashley, MD, FACS, Editorial Vice Chair; Philip S. Barie, MD, FACS; William G. Cance, MD, FACS; Gregory J. Jurkovich, MD, FACS; Larry R. Kaiser, MD, FACS; William H. Pearce, MD, FACS; John H. Pemberton, MD, FACS; Nathaniel J. Soper, MD, FACS.

· ENDOSCOPIA EN CIRUGÍA PLÁSTICA Y ESTÉTICA. Serra Renom,Jm; Vila Rovira ,R. Ed Masson. Barcelona, Paris, Milano, Buenos Aires.1995