Alberto Peñín: Tradició i tecnologia. La biblioteca de Vila-real

La construcció de la biblioteca de Vila-real (OAB-Peñín-GyF) posa de manifest la importància de la col·laboració amb la indústria per al desenvolupament i la posada en obra de la membrana exterior. En aquest cas presentarem, juntament amb Butech i el seu equip tècnic, el procés constructiu de la cortina ceràmica per la qual es distingeix, realitzada mitjançant peces cilíndriques de ceràmica vidrada blanca d’una altura de 7,5 m i un diàmetre de 5 cm. El sistema construeix un espai intersticial imprescindible per al funcionament i la integració mediambiental de l’edifici i, alhora, el vincula tant al teixit local industrial, del qual aspira erigir-se com un dels seus exponents, com a la cultura mediterrània de filtres i cortines de baules.

Alberto Peñín Llobell (Gandía, 1970) és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València i doctor europeu per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Així mateix, és professor agregat de l’ETSAB, de la qual forma part des del 1999 i de la qual actualment és subdirector en l’àrea de relacions amb la indústria. Té registrats models d’utilitat a nom de la UPC. És director del grup d’investigació ARIEN (Arquitectura, Indústria i Enginyeria) de la UPC, codirector de la Càtedra Blanca de Barcelona i de la revista de l’editorial Palimpsesto i conferenciant en escoles d’arquitectura nacionals i internacionals com Madrid, València, Venècia o la Cooper Union. Ha publicat articles i projectes en revistes especialitzades i en exposicions com JAE, i és autor de llibres com Words with architects (Ed. Palimpsesto) o Last but one.

Membre de Peñín Arquitectos (1995) i col·laborador habitual d’Office of Architecture in Barcelona (OAB) des del 1999, la seva obra construïda ha estat reconeguda en sengles biennals espanyola i iberoamericana, i en diversos premis professionals. Desenvolupa la seva activitat com a arquitecte a Espanya (València i Barcelona) així com a l’estranger, en què destaquen realitzacions a França i projectes en col·laboració a Turquia i Dubai, en els àmbits de l’habitatge, terciari, equipaments i espai públic. Ha estat premiat en més de 30 concursos, en què ha quedat el primer en més de la meitat.

Carlos Ferrater: Una casa que flota sobre l’herba

No és una casa. Són moltes cases. És per això que és una casa tan singular, mítica i inquietant.

És un món de mirades: un pavelló que flota sobre el verd, una càmera fotogràfica per emmarcar de mil maneres l’entorn, és l’univers secret i somiat per dos col·leccionistes.

És una casa i el contrari, tel·lúrica i ancorada a la base, lleugera i flotant com un globus a punt d’emergir. Ens remet a la casa com a arquetip, autèntica, tal com la van entendre Gaston Bachelard i Luis Barragán: amb soterrani i golfes. Amb tota la seva intensitat i pregnància, atresora tots els símbols. Una casa sobre una terra feliç, tota jardí, que flota sobre l’herba.

Carlos Ferrater és doctor arquitecte i catedràtic de projectes arquitectònics de la UPC, director de la Càtedra Blanca de Barcelona i .acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou investit Doctor Honoris Causa per la Universitat de Trieste. L’any 2006 constitueix amb Xavier Martí, Lucía Ferrater i Borja Ferrater la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB), amb Núria Ayala com a directora de Projectes. Va rebre el Premi Nacional d’Arquitectura 2009 a la seva trajectòria, atorgat pel Ministeri d’Habitatge, i va ser nomenat el desembre del 2011 membre del Royal Institute of British Architects (International Fellow of the RIBA). Des de l’any 2000 ha rebut cinc premis FAD, el Premi Ciutat de Barcelona en les edicions 1999 i 2008, el premi Ciudad de Madrid i el Premi Internacional d’Arquitectura i Enginyeria Brunel 2005. Ha estat finalista del Premi Mies van der Rohe en tres ocasions.

Inscripcions