L’ESARQ-School of Architecture de UIC Barcelona culmina el cicle de conferències Foros 2017 “The Agency of Architecture”, amb la ponència del controvertit arquitecte i urbanista alemany Arno Brandlhuber. La seva intervenció “Legislating Architecture”, que serà oberta al públic i que tindrà lloc al palauet Abadal, seu del banc Mediolanum (c/ Capità Arenas amb Diagonal), a les 19.00 hores, pren el títol de la pel·lícula que Brandlhuber va dirigir, al costat de l’artista Christopher Roth, i que va presentar en la XV Biennal d’Arquitectura de Venècia, per mostrar algunes línies de la recerca que en aquest moment l’ocupa i sobre la qual versarà la seva conferència. En concret, l’arquitecte berlinès explorarà com l’arquitectura és modelada pels sistemes de regulació i les lleis de la societat, i exposarà la seva hipòtesi que defensa les possibilitats que per a l’arquitecte té la legislació com a instrument proactiu per al disseny.

El 2012 Arno Brandlhuber va comprar a Krampnitz, un poble idíl·lic d’Alemanya, una antiga fàbrica de roba interior de la RDA i el 2014 la va transformar en l’anomenada Antivilla. Una construcció de formigó plena de grans forats que, més enllà de convertir-se en un exercici formal singular, es va erigir en un manifest sobre allò que hauria de ser el model de pensament per a una nova arquitectura del segle XXI. Enfront de la tendència de demolir el que és vell per construir alguna cosa nova, Brandlhuber proclama mantenir els formats existents i cavar-hi per donar-los una segona vida. És a dir, fer un arquitectura assequible amb mitjans poc convencionals. Una aproximació a la intervenció que li ha valgut el qualificatiu d’enfant terrible per la crítica de Berlín, i que s’observa en altres projectes desenvolupats a la ciutat com la Haus Brunnenstrasse 9, un edifici al cèntric barri de Mitte al qual el 2009 va dotar d’una façana de plàstic semitransparent i d’una delicada escala exterior al pati, i s’ha convertit en un lloc de pelegrinatge arquitectònic; o la prestigiosa galeria d’art König, al barri de Kreuzberg, espai que s’ubica en la que va ser la casa parroquial de l’església catòlica de St. Agnes i a la qual Brandlhuber el 2015 va retornar a la vida, atorgant al formigó antic una nova dimensió.

Arno Brandlhuber (Berlín, 1964) va estudiar arquitectura i urbanisme a la Universitat Tècnica de Darmstadt i a l’Acadèmia de l’Art de Florència. El 2006 va fundar l’estudi Brandlhuber i des del 2009 forma part de Brandlhuber + Emde, Burlon, pràctica col·laborativa al costat de Markus Emde i Thomas Burlon, amb seu a Berlín. Brandlhuber exerceix la docència a diverses universitats i col·legis, des de 2003 ocupa la càtedra d’arquitectura i recerca urbana a l’Acadèmia de Belles arts de Nuremberg i dirigeix el programa de mestres nòmades: a42.org. A més a més, ha estat mestre convidat en centres com: la Universitat Tècnica de Viena, l’Escola Politècnica Federal de Zuric o l’Escola d’Arquitectura i Disseny de la Universitat de Harvard. Compagina la seva activitat com a arquitecte i docent amb la recerca sobre la producció espacial de la República de Berlín, focus sobre el qual ha realitzat diverses exposicions i el llibre The Dialogic City: Berlin wird Berlin, publicat recentment. També aborda el tema “el que és legislatiu” en l’arquitectura com un factor determinant tant en la seva pràctica constructiva com en un discurs arquitectonicoteòric. La seva obra ha estat inclosa en la 9a, 10a, 11a, 13a i 15a Biennal d’Arquitectura.

Formulari d'inscripció