4 de juliol de 2023
Bona tarda,
En primer lloc, ens agradaria donar les gràcies a tothom per ser avui aquí i per acompanyar-nos en un dia tan especial. A les nostres famílies, per haver-nos donat suport durant aquest temps; als nostres professors, pel tracte humà que ens heu brindat i per haver compartit amb nosaltres la vostra experiència i els vostres coneixements per convertir-nos en millors professionals; a la Secretaria de la Facultat i a totes les persones que treballeu a UIC Barcelona i, finalment, als nostres companys per haver convertit la universitat en una experiència tan extraordinària.
Aquesta tarda posem punt final a un recorregut que ha passat a una velocitat vertiginosa. El dia 6 de setembre de l’any 2020 entràvem per aquesta mateixa porta, amb unes motxilles carregades d’experiències anteriors, somnis i il·lusions. Érem uns complets desconeguts, però amb uns mateixos objectius: fer la carrera, conèixer gent i convertir-nos en persones de profit per ser uns bons professionals. Aquest itinerari no ha estat fàcil. Ha sigut un camí en el qual hem conegut persones meravelloses, hem renunciat a experiències i oportunitats i hem après coses que mai ens vam plantejar que podríem arribar a saber. Vam començar la carrera l’any de la Covid-19, quan les mascaretes i la desinfecció constant de les aules anava de bracet amb les classes en línia. Vam arribar en un moment històric i ple d’incertesa, però gràcies a l’organització de la Universitat i al nostre afany, vam aconseguir superar-lo i sortir-ne reforçats.
D’aquell primer contacte ja han passat quatre anys i actualment, ens trobem en una tessitura totalment diferent. Totes aquelles primeres impressions s’han convertit en els pilars que ens han ajudat a aprendre i a enriquir-nos de manera personal. Cada experiència que hem viscut en aquesta universitat ens ha enfortit i ajudat a millorar pas a pas fins a poder mostrar la millor versió de nosaltres mateixos.
Quan ens vam embarcar en aquesta aventura érem uns nens inexperts que no sabíem on ens duria la vida. No obstant això, amb el pas per aquesta universitat hem adquirit eines, models i estratègies que ens han de ser útils per guiar-nos i per complementar els nostres propers projectes. Durant aquest temps, hem gaudit de viatges i excursions per conèixer, in situ, allò que estàvem estudiant; hem assistit a tallers i conferències i hem realitzat pràctiques i assignatures interdisciplinàries per formar-nos en els diferents àmbits essencials que ens permetran afrontar els reptes del món real. Totes aquestes experiències s’han convertit en els fonaments de les nostres trajectòries futures.
No obstant això, avui escrivim el punt final d’aquesta etapa. Les nostres vides canvien de capítol. Molts dels nostres camins se separen, algunes de les persones que hem conegut es convertiran en un record; altres, continuaran acompanyant-nos. Així mateix, hi ha alguna cosa que sempre mantindrem: les experiències, el caràcter humà de UIC Barcelona, el que hem après dels nostres professors i els bons moments que hem compartit.
Molts dels que avui sou aquí acompanyant els vostres fills us vau sorprendre quan la paraula humanitats va arribar a casa. Des d’aquí i en nom de tots els meus companys, us volem donar les gràcies per donar-nos suport en aquest viatge, que a molts va semblar-vos una bogeria. Fins i tot alguns dels que avui sou aquí potser no acabeu d’entendre encara avui què estudien els vostres fills i filles, i ho resumiu com un grau en Filosofia. Albert Moya, vicedegà de la Facultat, en una jornada de portes obertes ens va dir: “Avui es busca el que és quantitatiu, no qualitatiu, però us asseguro que el que us emportareu d’aquest grau serà d’una qualitat que no us podeu imaginar”. I tenia tota la raó, en un món en què tot creix a una velocitat descontrolada hem decidit apostar per fer un viatge en el qual hem estudiat història, art, filosofia i literatura. Però la qualitat no només ens l’emportem en el contingut dels grans clàssics que hem hagut de llegir. Ens emportem persones que podem anomenar amics, persones amb la qualitat apresa de Ciceró, companys de viatge per a tota la vida, perquè això acaba de començar. Qualitat també en els professors, tots apassionats de les seves matèries, que ens han presentat els grans autors clàssics i contemporanis, com una part del seu llegat. El tracte amb tots els professors no s’ha quedat només a les aules. Gràcies per tots els cafès i cocacoles a l’hora de dinar, per trobar un forat a les vostres agendes per atendre’ns i acompanyar-nos en tot el que hem necessitat. Podem afirmar que la Facultat d’Humanitats és la millor amb diferència.
Volem aprofitar aquest moment per agrair a tot l’equip a l’ombra que també fa d’aquesta universitat una segona casa. Ens referim a la Cristina, el Francesc, la Maite, la Maria i tot l’equip de la cafeteria, que només amb el seu afecte mentre et serveixen el cafè s’adonen que potser tens un mal dia i una paraula seva d’ànim et posa a to. Gràcies també al Joaquín per cada “adeu” i per gestionar UIC Barcelona d’una manera única. Gràcies a tot l’equip de neteja i manteniment que fan que cada dia sigui com estrenar la universitat. Podríem passar-nos hores donant les gràcies, però no volíem oblidar-nos d’ells avui, perquè també han contribuït a fer de UIC Barcelona casa nostra.
Finalment, volem donar les gràcies als nostres companys, “ho hem aconseguit”. Només nosaltres sabem tot el que hem viscut i après aquests quatre anys, hem rigut, hem plorat, ens hem ajudat a estudiar, però sobretot hem crescut junts. Lluny queden aquests nens amb mascareta que van entrar el setembre del 2020. Vam venir a cercar eines per construir el nostre futur i no ens pensàvem pas tot el coneixement que avui ens enduem d’aquí. Pares, germans, professors, tant des de casa com des de la Universitat, heu posat les bases, ens heu donat ales per volar, per volar ben amunt, per menjar-nos el món. Ara ens toca sortir a fora i fer realitat els nostres somnis. I no tenim cap dubte que ho aconseguirem.
Hem après tot el que ha passat en el passat, ara ens toca construir el futur.
Moltes gràcies a tothom.
Discurs Judith Urbano - Graduació 2023-2024
Sr. Santiago Alcolea, Director de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, Christoph Pasour, director del màster en Gestió Cultural, Claustre de professors de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, Benvolguts alumnes, familiars i amics,
Primer de tot, volia donar les gràcies a tots els assistents per acompanyar-nos en un dia tan especial com aquest. Primer, m’adreçaré als nostres estudiants del grau en Humanitats i Estudis Culturals, que avui acaben una gran etapa de les seves vides i en comencen una, que potser ara els fa una mica de por per la incertesa que té, però que és una etapa igualment emocionant i important. Hem comentat molt els últims dies de classe, no fa pas gaire, que teníeu una sensació agredolça, de pena i alegria. És normal i el mateix ens passa a nosaltres, els professors, cada any quan arriba aquest moment. Ja que després de veure-us com vau arribar fa quatre anys o cinc, els de doble titulació, us hem vist arribar aquí amb molt d’esforç, amb moments bons i d’altres de més difícils, però superant els entrebancs.
Estem feliços que ho hàgiu aconseguit, contents de veure com heu evolucionat com a persones, satisfets i orgullosos de vosaltres. Però, d’altra banda, també experimentem certa tristor, ja que sabem que ha arribat el moment de deixar-vos volar.
Espero que l’empremta humanista es noti i que no defalliu per la superficialitat i frivolitat de la societat que ens envolta. Els vostres professors, a part de cultura i saber, us han transmès valors, per això els vull agrair enormement i públicament a tots l’esforç que fan cada dia per fer tan bé la seva feina i ara és el vostre torn de tornar tot això a la societat.
Us emporteu molts coneixements, d’història, de filosofia, de literatura, d’història de l’art... Gaudiu ara del descans merescut i d’un temps d’oci que us permeti llegir, anar als museus, visitar patrimoni, portar-hi la família i els amics i compartir el què heu après.
També vull dedicar unes paraules als pares, a aquells que van deixar que un dia els seus fills estudiessin la carrera d’Humanitats. Això té mèrit en una societat com l’actual, en què tan sols allò que dona un fruit immediat, o allò que serveix per fer diners, té importància. Per tant, gràcies per anar a contracorrent i apostar per la formació a UIC Barcelona.
Als estudiants del màster i a les seves famílies també els volem agrair la confiança dipositada en la nostra institució. El màster és qualitat, és una aposta segura i consolidada gràcies al seu director, Christoph Pasour, al capdavant del projecte i la seva dedicació incansable, al qual agraeixo enormement el seu temps i el seu bon humor: és molt fàcil treballar amb tu, Christoph. I també vull donar les gràcies a la Claudia Balboa, coordinadora del màster, per la seva feina i dedicació. Realment tenim molta sort de comptar amb vosaltres, que ho feu tot tan fàcil.
Segueixo amb els agraïments: a les secretàries de la Facultat, Patrícia Font i Paloma Carballal, que fan una feina tan necessària per tal que tot rutlli cada dia i ens ajuden tant als professors com als alumnes.
Així mateix, vull destacar el paper de la Junta de Centre. La gestora, Íngrid Soriano, i el vicedegà, el Dr. Albert Moya, i donar-los les gràcies per la seva ajuda i el seu suport. Fa ja vuit anys que vam decidir emprendre aquesta aventura i no puc estar més orgullosa i més agraïda del meu equip. Els coneixeu i sabeu que dic la veritat quan dic que són persones honestes, lleials, treballadores, amb bon humor, amb esperit positiu i de servei. Tenir-les al costat en el meu dia a dia no té preu. Gràcies!
Estimats alumnes, ara sereu Alumni de UIC Barcelona, rebreu notícies nostres i cada any ens agradarà veure-us de nou en la trobada que fem per als Alumni d’Humanitats. Ens encantarà saber de vosaltres, sentir com us va i quins nou projectes heu encetat.
Només em queda donar-nos la meva més sincera enhorabona, moltes felicitats a tots!
Discurs Christoph Pasour, Màster en Gestió Cultural, juliol del 2024
Fa gairebé un any érem aquí, en aquest auditori, però amb un altre grup d’estudiants. Havia estat el meu primer any com a director del programa de màster i vaig pensar que, a partir del segon any, el treball amb vosaltres, els estudiants, seria similar al que havia experimentat durant el meu primer any. En lloc d’això, vaig aprendre que cada grup és diferent, amb la seva dinàmica, els seus problemes, els seus reptes i, en particular, les seves expectatives.
Aquestes expectatives estan relacionades, per exemple, amb la vostra vida professional. Tanmateix, com que gairebé tots vosaltres heu deixat les vostres ciutats, països i cultures per estudiar a Barcelona, també teniu expectatives respecte a la vostra vida personal. Espereu trobar resposta a moltes preguntes sobre quins poden ser els següents passos raonables i com planificar-los.
Però tots sabem que la planificació estratègica de la vida és força complicada, per no dir impossible. Potser ni tan sols és desitjable.
I ara, també enteneu que planificar una vida professional en el sector cultural és tot un repte. El món de la cultura no només és apassionant, divers i dinàmic, sinó també imprevisible. Exigeix molt d’un mateix, requereix flexibilitat, determinació, compromís, tolerància a la frustració i paciència. Gran part de la cultura es desenvolupa en els extrems, i pocs aspectes de la cultura s’assenten en un centre estable des del qual es pot planificar sistemàticament una carrera.
No obstant això, sí que és cert, com diuen alguns, que cultura és simplement una altra paraula per a vida, per la qual cosa treballar apassionadament en cultura significa comprometre’s apassionadament amb la vida mateixa, amb totes les conseqüències.
Potser aquesta situació us és familiar: quan parleu amb la gent sobre la vostra feina en cultura sovint ho reben amb gran interès, de vegades fins i tot amb admiració. Però això pot contrastar fortament, per exemple, amb els vostres dubtes, lluites i dificultats per tirar endavant el vostre pròxim projecte.
Però aquests petits moments revelen una cosa important: revelen com n’és d’important la cultura o —per utilitzar un terme del sociòleg francès Pierre Bourdieu— com n’és d’important el capital cultural en un món en què molts se senten incòmodes pel domini del capital econòmic i el mer consumisme.
La cultura promet satisfer un anhel de sentit i significat més enllà de la gratificació del consumidor, promet apropar-nos a la vida. Potser això us sembla familiar.
Cadascun de vosaltres té potencial per triomfar en aquest món prometedor de la cultura. Tot i que és indubtable que molts factors externs tenen una influència important en l’èxit o el fracàs, el vostre èxit també depèn de vosaltres.
Si us hagués de donar un consell, seria aquest:
- Tingueu el valor de centrar-vos principalment en el pas següent.
- Tingueu el valor de fer el pas següent amb tota determinació i energia, malgrat els vostres dubtes.
- Tingueu el valor de no deixar que els dubtes us desconcertin ràpidament.
- En altres paraules, cal tenir valor per prendre decisions i ser pacient. Molt pacient!
El que esperem és que aquest màster us hagi dotat d’eines i coneixements valuosos sobre les realitats del treball i la vida en la cultura. Potser hem pogut respondre, almenys, algunes de les vostres preguntes i orientar-vos. I això no hauria estat possible sense l’equip que tenim aquí.
En particular, la Clàudia, la nostra coordinadora, amb la seva notable paciència, precisió, determinació i les seves bones idees. I la Paloma, amb els seus dots organitzatius i la seva fiabilitat, que ha mantingut aquest màster en marxa amb èxit cada dia, com un rellotge.
I res d’això tampoc hauria estat possible sense la professionalitat i l’experiència dels nostres professors, docents excel·lents d’aquesta universitat i professionals de la cultura, apassionats per compartir els seus coneixements amb vosaltres.
Cap dels nostres èxits tampoc no hauria estat possible sense el suport del Departament d’Humanitats; la contribució de la nostra directora de centre, Ingrid Soriano, i la dedicació de la nostra degana, la Dra. Judith Urbano.
Vull expressar la meva gratitud per tots els seus esforços, ja que això ens ha permès reunir estudiants culturalment apassionats de tot el món, aquí mateix, a Barcelona.
Pertanyeu a una comunitat que té a les mans el futur de la cultura.
Sincerament, no se m’acut una feina millor.
Gràcies per tot i bona sort a tothom!
Salutacions:
Bona nit, estimats professors, distingits convidats, orgulloses famílies i els nostres companys graduats:
Estem molt orgullosos de ser aquí avui per celebrar la nostra graduació en representació dels nostres companys de classe, els quals han estat unes de les millors persones i més amables que he conegut mai. Avui esteu tots increïbles, fins i tot millor que altres dies, la qual cosa és força difícil de superar.
Us volem felicitar a tots de tot cor. Avui culminem el nostre viatge a través del Programa de Màster en Gestió Cultural, un viatge que ha estat tan divers i vibrant com les formes d’art que tant adorem.
Facultat i professors:
Ens agradaria estendre el nostre agraïment a la Universitat i a tots els docents que hem tingut per oferir-nos aquesta bonica experiència i ensenyar-nos-ho tot sobre gestió cultural i moltes altres lliçons de vida valuoses. Tots som d’orígens molt diferents (27 nacionalitats diferents per ser concrets) i ens vau reunir i ens vau integrar de la millor manera possible.
Som un grup d’individus tan variats com les cultures i disciplines que representem. Des de músics i artistes fins a entusiastes de les arts visuals i el cinema, tots hem aportat les nostres perspectives úniques a aquest programa. Malgrat les nostres diferències de formació, nacionalitat i interessos professionals, vosaltres, estimats professors, ens vau unir i ens vau guiar amb saviesa i paciència.
No només ens vau ensenyar dins de l’aula, sinó que també ens vau fer visites guiades per Barcelona, us vau convertir en els nostres terapeutes no remunerats i ens vau ajudar a construir una vida aquí a Barcelona, encara que només fos durant un any per a alguns de nosaltres.
I, per descomptat, volem donar un agraïment personal per esmentar sovint la Taylor Swift a les classes. Qui ens hauria dit que la seva experiència podia ser tan rellevant per a la gestió cultural?
Pràctiques:
Un dels aspectes més enriquidors del nostre programa va ser l’oportunitat de fer pràctiques a la bonica ciutat de Barcelona. Aquesta experiència no va ser un simple període de pràctiques, sinó un viatge a mida, que s’ajustava a les nostres experiències i preferències individuals. Ens va permetre aplicar els nostres coneixements en entorns reals, forjar amistats internacionals i submergir-nos en un centre cultural vibrant. Barcelona ens va ensenyar que les arts són un llenguatge universal que transcendeix les fronteres i ens connecta a tots. Moltíssimes gràcies a la Clàudia per ajudar-nos amb aquesta part del programa, i a la Paloma per guiar-nos cada dia amb informació actualitzada.
Impressions personals:
Tot i que el màster només ha durat un any i, definitivament, no ha estat prou temps per a nosaltres, crec que parlo en nom de tots quan dic que aquest any ha estat molt apreciat i serà un capítol molt recordat en totes les nostres vides. Trobaré a faltar les nostres queixes constants, trobaré a faltar saltar-nos la segona meitat de les classes perquè estàvem massa cansats (ho sento, professors!), i trobaré moltíssim a faltar ser aquí a Barcelona amb tots vosaltres.
Ara bé, vaig preguntar als meus companys quins eren, segons el seu parer, els moments més destacats de l’any passat, i això és el que em van respondre:
- “Esperem arribar a la graduació sense que abans hi hagi una altra inundació del campus”
- “Esmenta que de gran vull ser com en Vlad”
- “Quan 10 de vosaltres ens vau venir a visitar a la meva residència amb la monja boja i ens vam fer selfies amb Jesús després que m’atropellessin a plaça Catalunya”
- “No ho sé, odio l’educació”
Però, en general, tots coincidim en el fet que el viatge a Girona, la nostra “festa dels plats típics” amb el nostre estimat professor Mohammed i la nostra nit de festa amb la classe d’espanyol han estat moments memorables.
El nostre viatge no ha estat exempt de dificultats. Ens hem enfrontat a les nostres tasques i projectes finals, tant en treballs en grup com en investigacions individuals. Les nits sense dormir, les revisions interminables i els moments ocasionals de dubte formaven part del procés. Tanmateix, avui som aquí, no només hem superat aquests reptes, sinó que gràcies a aquests ens hem fet més forts.
Conclusió:
A mesura que avancem en la nostra vida, portem amb nosaltres les lliçons que hem après i les amistats que hem forjat. Continuem celebrant les nostres diferències mentre trobem la unitat en el nostre amor compartit per les arts. Ara estem equipats no només amb el coneixement, sinó amb el coratge i la creativitat per marcar la diferència al món.
Finalment, i per acabar, us volem donar les gràcies a tots per aquest bonic any, gràcies per totes les experiències viscudes i, el que és més important, gràcies per triar-nos per representar-vos avui aquí, ens sentim realment honrades. Esperem que gaudiu de la nit!
Areen Karim i Olesia Gretskaia
Benvolguts membres de la Facultat, professorat, col·laboradors, estimats gestors culturals i companys de classe, famílies i amics,
Benvinguts! Avui és un dia que marca un moment important en les nostres vides: la nostra graduació. És un honor i un privilegi dirigir-nos a tots vosaltres en aquest moment tan especial i emocionant.
Agraïments als professors
Volem començar expressant el nostre més profund agraïment a tots els professors i professores que ens han acompanyat en aquest viatge acadèmic. La seva dedicació i passió per ensenyar ens han deixat una empremta inesborrable. Han estat molt més que educadors; han estat mentors que ens han inspirat a pensar críticament, a qüestionar allò establert i a buscar sempre noves perspectives.
Recordem amb afecte els primers dies de classe, quan tots estàvem plens de nervis i expectatives. No obstant això, gràcies a l’entusiasme i l’obertura d’un curs ple de diversitat cultural i ganes d’aprendre, aviat ens vam sentir com a casa. No podem oblidar la professora Isabel Villanueva, que ens va ensenyar que: “El que és important no és el que diguis, sinó com ho comuniques”. O, a Joaquina Bobes, la millor per fer-te dubtar fins i tot del teu nom per millorar el projecte. Els seus ensenyaments i els d’altres professors ens van desafiar a sortir de la nostra zona de confort i a convertir-nos en més bons gestors de la cultura.
Agraïments a famílies i amics
Avui també és un dia per reconèixer a les nostres famílies i amics que el seu suport incondicional ha estat fonamental per arribar fins aquí. Ens han acompanyat en els moments d’estrès, han celebrat amb nosaltres els nostres èxits i ens han brindat consol en els moments difícils. A ells, els devem gran part d’aquest èxit.
Agraïments al personal de la Universitat
No podem oblidar els col·laboradors i el personal del màster en Gestió Cultural. Cristoph, Claudia i Paloma: cadascun ha contribuït a crear un entorn propici per al nostre creixement acadèmic i personal. També volem donar les gràcies a la Maite, per la seva paciència i la seva alegria, per preparar-nos sempre els cafès amb un somriure i per sempre donar-nos ànims. La seva feina moltes vegades passa desapercebuda, però és essencials per al funcionament del màster i per al nostre èxit.
Reflexions i experiències
Companys i companyes, avui tanquem un cicle molt especial en les nostres vides. És un moment agredolç. D’una banda, celebrem haver aconseguit les nostres fites acadèmiques, però també sentim tristesa d’adonar-nos que els nostres camins poden començar a separar-se. Tanmateix, els lligams que hem format aquí són forts i duradors.
Al principi, molts de nosaltres ens qüestionàvem si estàvem fent el màster correcte, i si realment estàvem a l’altura de la resta de persones de la classe perquè tots semblaven tenir un currículum impressionant. Però amb el pas del temps vam comprendre que som aquí per aprendre i ajudar-nos els uns als altres. L’aula 501 ha acabat convertint-se en una segona casa, on hem compartit moments bonics i divertits. On cadascú hi tenia la seva pròpia cadira, però que, com diria l’Àngel Mestres, alguns hem estat terroristes, però d’altres han estat autèntics apòstols, com ara el Vi ctor, i ningú no s’atreviria a prendre-li el lloc.
Ha estat una experiència positiva. En l’àmbit personal, hem adquirit molts coneixements i hem conegut gent increïble, tant dins com fora de UIC Barcelona. Especialment, hem après molt sobre els museus. És més, crec que tots estem capacitats per fer una tesi doctoral sobre el Museu de la Xocolata del nostre estimat Paco. I, sobretot, hem aconseguit la forma física òptima per la quantitat d’exercici físic que hem fet pujant i baixant de la cinquena a la segona planta cada vegada que volíem anar als lavabos.
Importància de la gestió cultural
Parlant de gestió cultural, què és exactament? Alguns podrien pensar que és només una forma elegant de dir que ens passem el dia organitzant festes i esdeveniments amb música i art. Però no, és molt més que això! La gestió cultural és l’art de combinar creativitat i pragmatisme, de trobar l’equilibri entre la passió per l’art i la necessitat de fer que funcioni en el món real. És com ser un malabarista en un circ, però en comptes de pilotes, hi ha cultura, pressupostos i relacions públiques.
La cultura és el que ens fa humans, el que ens connecta amb el nostre passat i ens guia cap al futur. En la gestió cultural, hem entès que no només es tracta de preservar la cultura, sinó de fer-la créixer i prosperar en un món en constant canvi. Som els guardians del patrimoni cultural, sí, però també som els innovadors, els emprenedors culturals que estan disposats a desafiar el que està establert i crear alguna cosa nova i emocionant.
Mirant cap al futur
Llavors, què ens ofereix el futur? Bé, si hi ha alguna cosa que hem après durant aquest màster és que el futur és tan impredictible com emocionant. Però amb les nostres habilitats en gestió cultural, estem armats i llestos per enfrontar qualsevol desafiament que se’ns presenti. Ja sigui treballant en un museu, organitzant un festival de cinema independent o llançant la nostra pròpia companyia de teatre, sabem que tenim les eines i la passió necessàries per reeixir.
Afrontem el futur amb curiositat, audàcia i passió. La passió és essencial en el camp de la cultura, un sector que pot ser tan desafiant com gratificant. Seguim compartint les nostres idees, projectes i somnis, perquè és aquesta passió la que ens impulsa a fer del món un lloc millor a través de la gestió cultural.
Conclusió
Finalment, volem donar les gràcies de nou a tots els que han format part d’aquest viatge: als professors, a l’administració, als nostres familiars i amics, i, per descomptat, als nostres companys. Sense vosaltres, aquest assoliment no hauria estat possible.
Per tancar, ens agradaria compartir una cita de la catalana Margarida Xirgu i Subirà, actriu i directora teatral: “No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa... és com no existir”. Així que creguem en nosaltres mateixos i creguem en la cultura!
Gràcies i felicitats a tothom. El futur ens espera!
Agraeixo profundament i em sento molt honorat que la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya m’hagi convidat a participar en la graduació de la promoció del 2023-24.
Impressiona adreçar-me, des de les acaballes de la meva trajectòria professional, a tots vosaltres que esteu a punt de començar-la. I la començareu enfrontant-vos a un panorama inquietant, però també apassionant, immers en les grans transformacions generades per la Revolució Digital, tot suposant que cap de vosaltres ha conegut un mon totalment analògic.
Els primers ordinadors van aparèixer cap els anys ’50 del segle passat, és a dir, més o menys quan jo vaig néixer. Trenta anys més tard, IBM va presentar el concepte del PC, el personal computer, amb l’objectiu de popularitzar la informàtica. Cap al 1985 vaig tenir el meu primer ordinador, que únicament funcionava com a processador de text. L’adveniment de dos projectes competidors: l’Apple-Macintosh i el Microsoft Windows, i l’aparició dels ordinadors portàtils van representar la universalització de l’informàtica a tots nivells, tan en l’àmbit professional com en el domèstic.
Fonamental per a la implantació de tot plegat va ser l’obertura a l’accés públic de la World Wide Web el 1993 i, dos anys més tard, la integració d’Internet Explorer al sistema operatiu Microsoft Windows. L’aparició quasi simultània del paquet de Microsoft Office, incorporant Outlook com a gestor de correu electrònic, i diverses aplicacions ofimàtiques (Word, Excel, Powerpoint i Access), va completar el procés.
Els sistemes analògics de gravació i reproducció del so van evolucionar des dels fonògrafs (1877) i els gramòfons amb discs de pedra (ca. 1880) fins als tocadiscs de vinils (ca. 1950), essent parcialment desplaçats pels magnetòfons de bobines i, a partir de la dècada dels anys ’60, pels de cassettes. La conversió digital va començar a partir de 1980-82 amb l’aparició dels discs òptics (CD, DVD i BlueRay), seguint amb el desenvolupament del format d’àudio digital MP3, els anys ’90. La seva integració en els reproductors IPod d’Apple (2001), amb ITunes com a aplicació de gestió, va marcar l’inici de la desvinculació dels continguts, per una banda, i dels suports físics, per l’altra, fins arribar als serveis de música en streaming, com Spotify (2008) o Apple Music (2015).
També la fotografia i el vídeo van passar, en un termini de tres dècades (1975-2005), dels formats analògics als digitals. El mateix ha succeït amb la televisió i les telecomunicacions, que han passat de les cadenes amb una programació tancada (el 1956 varen començar les emissions de TVE, amb un únic canal i un horari des del mig-dia fins al vespre-nit) a la creació de múltiples plataformes de productes audiovisuals sobre demanda i a l’aparició de llocs web, com YouTube (2006), per compartir continguts propis o aliens.
Paral·lelament, la telefonia es va anar transformant. Abans, si volies parlar amb algú, trucaves al telèfon de casa seva; si no hi era, al telèfon de la feina o sinó al de casa dels seus pares ... A principis dels anys ’80 van aparèixer els primers telèfons “mòbils”, de la mida d’un paquet de fulls de paper DinA4, necessàriament vinculats a automòbils. Tres o quatre anys després Motorola va presentar el primer mòbil compacte, gran com la sabata d’un jugador de bàsquet i una autonomia d’una hora de conversa o vuit hores en espera. El primer mòbil, de la mida d’una ampolleta d’aigua, va entrar a casa el 1997 i el compartíem la meva dona i jo. En el 2000 varen sortir les primeres versions que podien ser considerades “smartphones”, un concepte que seria plenament desenvolupat el 2007, amb l’aparició de l’IPhone, i l’any següent amb els aparells basats en el sistema operatiu Google Android . L’any 2010, l’introducció de l’IPad, va marcar l’inici de la fi de la diferenciació entre el mòbil i l’ordinador. El perfeccionament dels serveis de missatgeria, des del SMS dels anys ’90, fins al WhatsApp de 2009 ha representat un gran avenç per a la comunicació personal, competint, en determinats supòsits, amb el correu electrònic. L’incorporació en els mòbils de múltiples prestacions, com ara les càmeres fotogràfiques o els reproductors audiovisuals, i infinites aplicacions de gestió, identificació i entreteniment, ha eliminat l’especificitat dels diferents aparells històrics i ha convertit els mòbils en veritables eines polivalents, absolutament indispensables per a les nostres activitats personals, socials i professionals.
Potser no tan evident, però no menys transcendental, està essent la digitalització dels processos d’obtenció de les matèries primeres i la seva transformació per part de l’indústria, així com en altres camps essencials, entre els que destaquen la medicina, el transport, l’administració pública o la banca. La progressiva robotització i automatització d’aquestes àrees està generant un augment de la productivitat, però també fa prescindible molta ma d’obra, amb la dramàtica conseqüència del creixement de l’atur... O, si ho mirem des d’un altre punt de vista, podem dir que allibera recursos humans.
Això ja va passar al segle XIX, a resultes de la Revolució Industrial. L’irrupció del vapor com a força motriu i la mecanització de molts processos de fabricació va provocar grans conflictes socials. Els treballadors veien les “selfactines” (Self-Acting Machines) com a enemigues, amb el resultat de vagues salvatges, incendi de fàbriques i destrucció de maquinària. Però la necessitat d’una redistribució de la riquesa, per tal d’assegurar la capacitat adquisitiva de la població en general, va generar un transvasament en cascada dels sectors primari (obtenció de matèries primeres) i secundari (indústria i construcció) cap al terciari (serveis), donant lloc a un veritable boom d’ocupacions en camps com la medicina, l’advocacia, la docència, la restauració, l’hoteleria, els transports, l’assessoria, la gestoria, l’administració pública, la política o la banca i també en les humanitats, entre les quals l’història de l’art. Així, si a principis del segle XIX els sectors primari i secundari requerien del 90% de la població, a finals del segle XX s’havien reduït al 30%.
En paral·lel va haver-hi un procés de reducció de la jornada laboral. Si a mitjans del segle XIX podia ser de 10 a 14 hores diàries, 6 o inclús 7 dies a la setmana, després de la Primera Guerra Mundial la jornada de 8 hores diàries i 40 hores a la setmana va començar a ser implantada en la majoria dels estats occidentals. Actualment, el govern espanyol està negociant amb els representants empresarials la implantació de la jornada de 37,5 hores setmanals, tot i que ja hi ha països en que s’ha reduït a les 30 o 33 hores. És a dir, que la població disposarà cada cop de més temps lliure i requerirà de productes per a omplir aquest lleure, que hauran de ser generats per noves iniciatives de gestió de l’entreteniment, el turisme i la difusió cultural.
I no vull deixar de citar la Intel·ligència Artificial, que representa tot una acceleració exponencial, amb possibilitats desconegudes i inquietants, de la Revolució Digital, i que comportarà un ineludible alliberament de recursos humans. Uns recursos que ja estan derivant cap a un nou sector de la economia, el sector quaternari, que integra serveis intel·lectualment especialitzats, com ara la recerca científica (incloent les humanitats i la història de l’art), el desenvolupament tecnològic, els serveis d’informació i comunicació (que compren periodistes, gestors de xarxes socials o també noves figures com les dels “influencers”).
En resum, que no cal tenir por al futur ni als canvis ja que tota innovació tecnològica comporta un amplíssim ventall d’oportunitats engrescadores que us caldrà descobrir i aprofitar (sempre i quan es puguin implementar totes les defenses necessàries per a contrarestar la vulnerabilitat inherent a les xarxes elèctriques i de comunicació ... ...)
