En total, van quedar dotze finalistes (deu dones i dos homes) que representaven les dotze universitats catalanes. Els participants havien de comunicar en públic de manera atractiva, l’objecte de la seva tesi doctoral en quatre minuts.

La clau era l’esforç de síntesi i el canvi de registre dels continguts de la tesi, a fi de no perdre rigor, però fent-la accessible a un públic general en pocs minuts.

Tots els participants eren doctorands de, com a mínim, segon curs. Cap d’ells no podia haver defensat la tesi abans de la presentació de sol·licituds a la seva universitat. El concurs es va desenvolupar en dues fases: la primera va consistir en una eliminatòria prèvia a cada universitat (amb un total de 133 participants a les dotze universitats) i la segona, la final del 6 de juny, en què van competir els guanyadors de cada universitat.

Es van atorgar tres premis a les millors presentacions: primer premi, amb una dotació de 3.000 euros, que va ser per a Alicia Sánchez, doctoranda de la Universitat Pompeu Fabra; el segon premi, dotat amb 2.000 euros, va ser per a Gabriela Montiel, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el premi del públic, de 1.000 euros, per a Abril Sánchez, doctoranda de UIC Barcelona.

El jurat estava format per Rafael Marín, director general de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i doctor en Lingüística; Mercè Jou, secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya; Tomàs Molina, cap de Meteorologia de Televisió de Catalunya, físic i periodista; Elsa Velasco, periodista científica a Big Vang (La Vanguardia) i màster en Comunicació Científica, i Sònia Fernández Vidal, doctora en Òptica i Informació Quàntica, escriptora i divulgadora.

El concurs va tenir el suport de la Generalitat de Catalunya i de Movistar Centre.