El professor de Critical Thinking y Aesthetics de UIC Barcelona School of Architecture, Alfons Puigarnau, va participar el 30 de maig en la XIII edició del Congrés Internacional d’Estudis Iconogràfics organitzat per la Universitat de Rijeka (Croàcia) conjuntament amb les universitats de Macerata (Itàlia), la Sapienza (Itàlia) i Split (Croàcia). 

Alfons Puigarnau va oferir una conferència titulada “Aby Warburg i l’efecte Nietzsche”, en la qual va aprofundir en la influència que les teories del filòsof alemany van tenir en l’obra d’Aby Warburg, fundador de la Kulturwischenschafte Bibliotek, avui a Londres. El professor de UIC Barcelona va analitzar el famós Atlas mnemosyne, obra clau de la historiografia artística que va centrar els últims anys de la vida de Warburg i que continua generant polèmica, actualment, per les complexes analogies iconogràfiques que va esbossar l’historiador alemany a principis del segle passat. Puigarnau va aprofundir, també, en les diferents interpretacions que Nietzche i Warburg van fer del concepte de la vida “futura de l’antiguitat”. 

“Han estat dies intensos de pensar conjuntament sobre el significat de l’antiguitat, també avui en dia. El món clàssic va ser també un moment especial de globalització. Una tasca que tenia pendent era conèixer l’Institut d’Estudis Iconogràfics de Rijeka i la seva revista d’impacte IKON, que són una referència internacional”, afirma el professor, que va ser l’únic representant espanyol en el congrés.  

Aquesta nova edició del Congrés Internacional d’Estudis Iconogràfics es va dur a terme entre els dies 30 i 31 de maig, sota el títol “Afterlife of Antiquity. Case studies and new perspectives in Iconology” amb l’objectiu d’analitzar temes relacionats amb la continuïtat i la discontinuïtat de l’art i la reutilització dels models antics dins de contextos històrics específics. Entre els ponents més destacats hi figuraven Fabio Tononi, del Warburg Institute de Londres, Doron Bauer, de la Universitat Estatal de Florida, Claudia Cieri Via, de la Universitat de la Sapienza, o Carlo Severi de l’Escola d’Alts Estudis en Ciències Socials de París.