Segons els integrants d’Arquitectura-G, en aquesta reforma integral en què es mantenen les façanes: “L’estructura i la construcció són d’una senzillesa indiscutible. L’obra mostra la materialitat sense complexos i contrasta de manera deliberada amb les textures irregulars de la tàpia i de la pedra, que s’han pintat amb calç. S’ha buscat una atmosfera en què el color vermell de la ceràmica i el verd intens del bedoll predominin, i sigui la llum que a través d’aquests materials banyi de diferents matisos les parets i els terres al llarg del dia. El mateix material ceràmic ens dóna la textura i el color càlid desitjat, per la qual cosa no van caldre ni pintures ni falsos sostres”. El 2015, van obtenir el Premi Arquitecte Emergent Mies van der Rohe per aquest mateix projecte.

El jurat de la XIII Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme va distingir 22 propostes de les 449 que s’hi van presentar. Les obres premiades en aquesta edició van destacar perquè mostraven actituds diferents en la manera d’intervenir sobre el patrimoni, la ciutat i el paisatge, amb solucions innovadores i qualificades. Constitueixen aportacions que milloren els entorns urbans i paisatgístics en els quals s’emplacen, amb propostes d’acord amb les problemàtiques i els recursos disponibles. Així mateix, tenen capacitat per convertir-se en referents d’un context i testimonis del seu temps.

A més a més, entre les obres seleccionades, s’hi troba el projecte “Parking Saint-Roch” del despatx Archikubik, de Miquel Lacasta, doctor arquitecte i professor de la School of Architecture; Carmen Santana i Marc Chalamanch.