Anna Viñals es descriu com una persona molt inquieta, però alhora reflexiva, que troba en el debat i l’esport dues de les seves principals vies d’escapament. Un binomi poc habitual que també ha traslladat als seus estudis amb èxit, i s’ha convertit en la primera doble graduada en Dret i Humanitats de UIC Barcelona. Ara, afronta una nova etapa en un dels bufets estatals més importants, en la qual desenvoluparà la seva faceta legal però també humanista. 

Pregunta: Dret i Humanitats, una combinació poc habitual, per què vas fer aquest pas a UIC Barcelona?
Resposta: Jo sempre havia pensat fer alguna cosa relacionada amb les humanitats tant si era filosofia com història. Des de petita tenia aquesta vocació cultural amb què, més enllà de tenir una carrera merament professional, també volia preparar-me en la part més humanista.

P: Com creus que es complementen tots dos graus?
R: És cert que el dret mercantil no es pot comparar amb la filosofia dels grecs, però per mi sí que es complementen, en el sentit que el dret és l’ordre de les coses des de l’època romana i sempre ha anat d’acord amb les humanitats i la història.

P: Un tàndem perfecte…
R: Sí, el dret ha donat resposta a una manera de ser de l’home, que és en societat, en la qual ens hem d’ordenar. Per mi, el dret és la solució que dona aquest sentit humanista. Una manera d’entendre el món: qui som i com som. D’alguna manera, una carrera respon a l’altra.

P: En una època en la qual la transformació digital abandera inquietuds acadèmiques i laborals, per què creus que és important tenir aquesta visió humanista?
R: És molt important i, de fet, tenim com a referent els Estats Units. En aquest país tu pots estudiar Dret, Enginyeria o Biomedicina, però sempre el primer any de carrera el dediques pràcticament sencer a les arts, a les humanitats i a tota la part més social. Això demostra que hi ha països que prioritzen la part humana tot i que facis una carrera tecnològica. No dic que calgui seguir el model, però sí que cal agafar els seus ideals en l’humanisme. Cal anar més enllà.

P: Precisament, com definiries l’humanisme?
R: L’humanisme per mi és entendre d’on venim, cap a on anem i, sobretot, entendre els perquès de la vida, de la història, de l’art, de la gent que s’expressa a través del cinema o a través de la poesia. Al final, és entendre l’essència de l’ésser humà.

P: I com definiries la carrera d’Humanitats?
R: Com quelcom transversal i interdisciplinari que t’aporta tot això anterior. 

P: Com ho has fet per organitzar aquesta doble vida acadèmica amb la personal?
R: Com tothom. No és estudiar l’últim mes, per mi ha sigut anar fent cada dia. Però, a part d’això, he tingut vida (riu). Participo en debats des de segon de carrera i en diferents esports. Amb organització, tot es pot fer. 

P: Una vegada finalitzat el doble grau, quin perfil professional t’ofereixen els teus estudis?
R: Per mi és un perfil molt internacional. És a dir, a UIC Barcelona es dona una vessant molt internacional i de relacions internacionals i diplomàtiques… Diguem que les Humanitats aquí potencien aquest perfil. 

P: Llavors, valores que des de UIC Barcelona tinguis l’oportunitat d’estudiar en universitats com Iona College o Berkeley?
R: Crec que és molt important fer això. Amb Dret vaig fer una estada a Berkeley d’un estiu sencer fent les optatives i pots fer-ho tant a Berkeley com al Iona College i crec que és molt necessari perquè al final acabes aquest doble grau amb un perfil internacional. Al final és una universitat que està enfocada de Barcelona cap enfora. 

P: Ara començaràs a treballar en un dels bufets nacionals més importants del país i ho faràs en l’àrea del dret i l’art, en què consisteix?
R: El meu paper en uns dels projectes que portaré serà organitzar un simposi d’art que se celebrarà a l’octubre i tindré funcions d’organització. Serà com fer un petit museu.P

P: Llavors, el vessant cultural d’Humanitats es pot desenvolupar en un bufet d’advocats?
R: Sí. Teníem assignatures de museologia i pensava en aquell moment: per què serveixen? Doncs, serveixen perquè ara entro a un bufet i a més de fer arbitratge internacional, organitzaré un simposi d’art. I això si no has estudiat Humanitats, clar que ho pots aprendre, però diguem que et donen la base i després en un despatx es valora molt. 

P: Com projectes el teu futur?
R: M’agradaria anar-me’n als Estats Units. Ara faré un màster en advocacia espanyola i advocacia internacional que em permetrà exercir a Espanya i tenir aquest component més internacional. Però, d’aquí a uns quants anys, m’agradaria anar als Estats Units i fer el màster d’accés a l’advocacia d’allà i poder exercir.

P: Recomanaries la doble titulació?
R: A ulls clucs, i no dic que sigui fàcil, perquè no ho és, i hi ha molt moments que penses: no hi veig la relació, no veig el perquè, etc. Són cinc anys bastant durs amb tretze assignatures l’últim quadrimestre, però la recomano cegament. 

P: Què diries als qui no saben com encarar els seus estudis universitaris?
R: Els diria que hi ha molta gent d’ADE i Dret però no n’hi ha de Dret i Humanitats, i de fet, quan entres en un despatx o una empresa et diuen: “Com és què has fet aquest doble grau?” o “On el fan? No n’havia sentit a parlar…”. És molt innovadora aquesta aposta de UIC Barcelona i crec que t’obre moltes més portes de les que et puguis imaginar a segon de batxillerat. És un fet molt diferencial.