Tal com els autors expliquen en el llibre, davant una societat internacional cada cop més heterogènia, l’actuació normativa de les Nacions Unides, que per la seva composició expressen clarament la idea de la universalitat, ha configurat un patrimoni comú en què els drets humans es caracteritzen per les notes d’universalitat, indivisibilitat i interdependència. D’aquesta manera, la comunitat internacional ha de tractar els drets humans de manera global, justa, equitativa i igualitària i donar-los a tots el mateix pes.

Així, Arasanz i Alférez analitzen en el llibre el paper clau de l’educació per assolir aquest objectiu. Segons els dos professors, “aquí és on l’escola pot assolir un objectiu que s’ha perseguit de bell antuvi: educar els futurs ciutadans en drets humans”.