La política és un servei. O això diuen els clàssics. Boi Ruiz (Barcelona, 1954), conseller actual de Salut de la Generalitat de Catalunya, és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i va acceptar la proposta d'Artur Mas de dirigir aquesta Conselleria per "poder fer realitat la voluntat de servei al meu país i la possibilitat d'aportar-hi la meva experiència". Boi Ruiz va ser a la UIC a la cloenda del Màster Universitari en Gestió Sanitària, del qual va ser el primer director. I va respondre a l'entrevista que s'ha publicat en el darrer Newsuic. En publiquem una part*.
Què va
veure a la UIC i en aquest màster per posar-s’hi?
És una institució amb molt de
prestigi que està plenament consolidada en el panorama universitari català. Em
semblava que hi podia dur a terme una tasca gratificant, en una Facultat de
Medicina que satisfeia la meva vocació de docència i de contacte amb els futurs
directius professionals d’aquest país i de fora.
Com
ha de ser una bona gestió en l’àmbit sanitari?
Una bona gestió ha de tenir en
compte els objectius, però en l’àmbit de la salut ha de tenir molt en compte
les persones: els professionals que hi dediquen esforç i els ciutadans, que han
de ser l’objecte i el centre del sistema sanitari. Ha de ser transparent,
participativa i sense por al rendiment de comptes.
Amb la situació actual i les retallades,
diuen que es treuen drets bàsics. Quins creu que són aquests drets?
Entre ells, el dret a l’atenció
sanitària i a la protecció de la salut, i cal mantenir-los amb equitat i sense
discriminació. Però sovint s’ha confós aquest dret amb la major o menor
proximitat d’un centre o servei, i això no pot ser. El que hem de garantir és
l’accés a la millor atenció possible i en el lloc més idoni.
Ens hem malacostumat a anar al
metge a la mínima que ens trobem malament?
Tenim un sistema assistencial molt
accessible per atendre la ciutadania, i aquesta facilitat d’accés pot comportar
que el ciutadà en faci un ús força habitual. Ara bé, hi ha un tema que sí que
hem de tenir present, i és que es tracta d’un sistema que està ben preparat per
atendre la patologia greu –fins i tot molt greu–, però no acabem de trobar la
manera de respondre, de forma integral, al pacient crònic, fruit,
paradoxalment, de l’excel·lent medicina assistencial que tenim i que ens fa
guanyar anys de vida.
Haurem
de parlar, doncs, de l’ús racional dels recursos?
És essencial, aquest punt. El
full de ruta, l’eina de treball que actualment té el Departament de Salut, és
el Pla de salut 2011-2015, i li asseguro que en aquest instrument important es
tenen en compte totes les possibilitats i totes les actuacions que hem
d’emprendre per fer que el nostre sistema sigui sostenible, sense perdre la
qualitat i l’equitat, mantenint l’eficiència dels centres i millorant la del
sistema.
*Pots veure tota l’entrevista
sencera en aquest enllaç.
© 2024 Universitat Internacional de Catalunya