Al llarg de la conferència, Capdeferro va fer una anàlisi de la doctrina del ius commune (dret romanocanònic) abans, durant i després de la Guerra dels Segadors.

Així, segons va explicar el conferenciant, en un inici, abans de la guerra, no es podia entendre el dret català sense el ius commune o dret romanocanònic. A diferència d’altres regnes de l’època en què la justícia es basava en el poder reial, a Catalunya “les sentències havien d’estar motivades forçosament, els magistrats havien de donar arguments i justificar el perquè de les seves resolucions”.

A partir de la Guerra dels Segadors “les coses canvien; Catalunya pateix una repressió rigorosa que fa que les institucions s’afebleixin. La doctrina catalana manté els seus paràmetres bàsics. Es va trencant lentament l’equilibri del pactisme, però es manté l’essència del procés judicial català, es manté el debat davant dels magistrats i el tema dels dubtes, i, per tant, el model, per regla general, segueix sent el mateix; simplement s’han engreixat una sèrie de components i se n’han aprimat d’altres”.

Durant la conferència, Capdeferro va afirmar que van ser tres els factors que van propiciar el declivi de la Reial Audiència de Catalunya i que van comportar un canvi de la naturalesa de l’administració de justícia i, per tant, de la doctrina. Aquests tres factors són que “el relator de les sentències deixa de ser un magistrat i passa a ser un advocat que es converteix en funcionari –ara és un tràmit burocràtic–; que els dubtes que abans eren centrals ara passen a ser marginals, i només es demanen en certes situacions concretes; i, per últim, que es deixen de motivar les sentències, encara que això no vol dir que no hi hagi motivació interna.”

La conferència del Dr. Capdeferro va tenir lloc al Saló de Graus de la UIC en el marc del cicle de conferències de formació contínua que la Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques organitza durant el curs.