La idea de Pombo és “fer feliços els altres, lluitant contra les injustícies socials a través de la Fundació en defensa dels drets humans”. Per això, el treball pro-bono és una de les banderes que més onegen ja que, segons explica: “aquest tipus de treball, que és a títol gratuït i voluntari, és on els advocats aporten més valor”.

Aquest és l’objectiu de la Fundació que dirigeix Pombo: aconseguir que el treball pro-bono es regularitzi, mitjançant el suport a les responsabilitats legals, els litigis estratègics, les incidències polítiques o l’educació en valors.

Però cal donar-lo a conèixer i, per això, Carmen Pombo es va remuntar als segles passats i va explicar que el pro-bono existeix des del segle I i que a Espanya es comença a implantar des que es ratifica la Constitució espanyola gràcies a l’article 119, on es fa referència a l’assistència jurídica gratuïta. Tanmateix, està poc desenvolupat.

“Els Estats Units i Austràlia —afirma Pombo— són els països que tenen més implantat el treball pro-bono. Hi ha països on és obligatori i d’altres en què, encara que no ho sigui, es recomana als treballadors que el realitzin com a mínim en cinquanta hores anuals”. I és que, segons diu, en el fons, “és una forma que l’advocat té per aportar el seu granet de sorra a la societat”

Finalment, la directora de la Fundació Fernando Pombo, va explicar en què consisteix el treball pro-bono a partir d’exemples basats en tots els problemes o dificultats amb què es poden trobar les entitats jurídiques com ara: quan cal fer recaptacions per malalties rares, o per construir escoles a Haití, en què les associacions es pregunten què passarà amb els diners sobrants si es recapta més del necessari; o en els procediments que cal seguir en la construcció d’un edifici que es convertirà en un centre per al tracte dels drogodependents... És aquí on intervé la tasca altruista de l’advocat. El seu treball pro-bono.