A la xerrada, dirigida per Alfonso Méndiz, degà de la Facultat de Comunicació, Cotelo va explicar la seva trajectòria professional i els inicis d’Infinito más uno. Va destacar la importància de Déu en els seus treballs, “causant i protagonista dels seus films i documentals”, en paraules seves.

El director va explicar que el fet que Déu sigui el perquè de les seves pel·lícules té una única finalitat: servir l’espectador, utilitzant les mateixes eines que es necessiten per explicar una història de dibuixos animats, o fer un estudi de camp d’economia o política. En La última cima, per exemple, parla de la vida d’un sacerdot mort a les muntanyes aragoneses.

El seu motor és fiar-se d’allò que creu que és positiu per a ell. Apostar sempre pel que sent en el seu interior i que sap que és una veritat. “Fia-te’n, perquè aquell sensor és cert –va afirmar Cotelo. Ja pot venir el món sencer a dir-te que no. No hi ha patiment pitjor que el de no intentar allò que saps que has d’intentar”.

Actualment, està treballant en El mayor regalo, una pel·lícula testimonial amb un sol missatge: el perdó. Mostra diverses històries de països com Colòmbia, França i Guinea Equatorial, protagonitzades per gent que demana perdó i perdona. Un dels protagonistes d’aquest film és un exlíder d’una organització criminal que havia acabat amb la vida de milers de persones i reflecteix la seva necessitat de demanar perdó per allò que ha fet.

Els films de Cotelo s’han difós per tot el món: Mary’s Land, per exemple, s’ha estrenat a vint-i-set països i La última cima, a divuit.