Després de deu curtmetratges, quatre documentals i dos premis Goya, el productor i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de UIC Barcelona Arturo Méndiz fa el salt al llargmetratge de ficció. Divendres que ve, 28 de febrer, s’estrena Cuerdas, una pel·lícula que narra la història d’una jove discapacitada que es queda incomunicada en una casa de camp i que només té l’única ajuda d’un gos ensinistrat que es converteix en el seu pitjor enemic. Dirigida per José Luis Montesinos, el film està produït per Bastian Films, la productora de Méndiz. Amb ell, comentem com ha anat el projecte des de l’inici i quines són les seves sensacions pocs dies abans d’estrenar un projecte que s’ha fet en els darrers tres anys i mig.

Què sents ara que s’estrena el teu primer llargmetratge?

És la culminació d’una feina de molts anys, de manera que tot plegat és una satisfacció. És important agrair l’ajuda de tots els que ho han fet possible, ja que sense això no hauríem pogut tirar endavant el projecte.

Quan vau veure que Cuerdas tenia futur?

La nostra feina consisteix a detectar ràpidament quan un projecte és bo i té viabilitat. En aquest cas, era molt interessant sobretot pel punt de partida i perquè, a més a més, ja havíem treballat amb aquest director en altres curtmetratges com El Corredor o La historia de siempre.

Són dos exemples d’històries humanes, mentre que aquesta pel·lícula és més de gènere...

És cert que amb aquest director havíem fet curts de caire més social, però en aquest cas hem volgut explorar un altre terreny. De la mateixa manera, creiem que la història també incorpora elements humans, per molt que sigui des d’un altre punt de vista.

Com ha anat la promoció?

Es tracta d’un llargmetratge modest, ja que no competim amb els gegants de la indústria, però hem estat al Festival de Sitges i a d’altres festivals estatals. També hem distribuït la pel·lícula als Estats Units, Corea i el Japó, entre altres països, de manera que les sensacions són positives.

... i les primeres impressions del sector?

Ha tingut una molt bona acollida, però caldrà esperar el gran públic.

En termes de producció, us heu trobat amb molts entrebancs al llarg d’aquests tres anys i mig?

Sí, molts. De fet, Cuerdas no és el primer llargmetratge que intentem fer, però sí el primer que ha pogut tirar endavant. Que un projecte culmini del tot depèn de diferents circumstàncies i, en aquest cas, hem pogut esquivar tots els obstacles. Per això, reitero el meu agraïment a tots els que ens han ajudat a fer-ho possible.

Quin és el repte a partir d’ara, doncs?

Continuar produint històries que mereixin ser explicades. Amb una història atractiva, un guió potent i bons actors tens tots els ingredients necessaris per elaborar un bon producte. Ens agradaria poder seguir creixent i millorant.

I, paral·lelament, fent classes a UIC Barcelona.

M’encanta fer classes, ja que pots transmetre la passió que tens per la teva feina a joves que s’estan formant en el món audiovisual. A més a més, el contacte amb gent nova t’ajuda i et permet descobrir algun punt de vista o raonament que mai t’hauries plantejat.

En aquest cas, en la pel·lícula hi participen dues alumnes de UIC Barcelona.

Sí. Sempre m’agrada comptar amb alumnes en els meus projectes, no és la primera ni serà l’última vegada.

Al final, què creus que necessita un estudiant que vulgui dedicar-se al món del cinema per arribar lluny?

Només una cosa: la passió. Aquest és l’ingredient principal que necessita tota persona que vulgui acabar treballant en aquest sector.